La societat catalana cada cop viu m\u00e9s anys alhora que envelleix marcadament. L\u2019esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer l\u2019any 2014 fou de 86,1 anys per a les dones i 80,5 anys pels homes (8 i 4 anys m\u00e9s que l\u2019any 2007 respectivament). L\u2019any 2015, dels quasi 7,5 milions de persones registrades a Catalunya, el 18,5% tenia 65 o m\u00e9s anys i la projecci\u00f3 pel 2040 \u00e9s que aquesta poblaci\u00f3 ja representi el 26,6%. Com sigui, que a m\u00e9s edat cal m\u00e9s atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria, cal preguntar-se si el pa\u00eds t\u00e9 avui els medis i \u00e9s preparat per fer front a un repte d\u2019aquesta naturalesa. Als darrers anys s\u2019han fet alguns progressos, per exemple pel que fa a impulsar l\u2019atenci\u00f3 de subaguts i l\u2019atenci\u00f3 domicili\u00e0ria integrada com a alternativa a l\u2019hospitalitzaci\u00f3 convencional. Aix\u00ed, l\u2019any 2015 van ser ateses 9.614 persones a les unitats de subaguts de les quals el 71,5% retorn\u00e0 al domicili, un augment important respecte a l\u2019any 2013 (1.267 persones), moment en qu\u00e8 es va comen\u00e7ar a registrar l\u2019activitat de subaguts Aquest tipus d\u2019atenci\u00f3 es considera especialment rellevant des del punt de vista assistencial per al col\u00b7lectiu de \u201cmalalts cr\u00f2nics complexos\u201d, \u00e9s a dir, aquells pacients que pateixen m\u00e9s d\u2019una condici\u00f3 cr\u00f2nica que habitualment precisa d\u2019un \u00fas intensiu d\u2019assist\u00e8ncia.<\/p>\n
Tot i que a la sanitat p\u00fablica hi ha un discurs hegem\u00f2nic que parla d\u2019efici\u00e8ncia, qualitat i equitat, on se suposa que la prevenci\u00f3 i l\u2019atenci\u00f3 integral al pacient han de jugar un paper essencial, les dades del 2013 mostren un esc\u00e0s finan\u00e7ament del 5,1% del PIB en la despesa p\u00fablica (dos punts per sota de la mitjana dels 15 pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea), alhora que un m\u00e9s que escarransit 0,17% del PIB destinat a l\u2019atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria. Tot i no tenir dades comparables, aquesta inversi\u00f3 \u00e9s molt baixa pel que destinen a les cures a llarg termini altres pa\u00efsos europeus, per exemple, els Pa\u00efsos Baixos, Su\u00e8cia o Dinamarca (2,9%; 2,7% i 2,3% respectivament). Catalunya compta avui en dia amb 94 centres sociosanitaris dels quals el 71% pertanyen a prove\u00efdors privats, amb o sense \u00e0nim de lucre, on coexisteixen tant grups empresarials com fundacions religioses entre d\u2019altres institucions. Aquesta heterogene\u00eftat, on expl\u00edcitament existeix una p\u00e8rdua del control p\u00fablic d\u2019aquests serveis, t\u00e9 un impacte negatiu a nivells molts diferents on cal destacar la manca de recursos humans, la dificultat de coordinaci\u00f3 entre els prove\u00efdors, la manca d\u2019una qualitat \u00f2ptima dels serveis, i la major desigualtat en l\u2019acc\u00e9s als serveis socials.<\/p>\n
Un aspecte fonamental a destacar \u00e9s el greu d\u00e8ficit de professionals d\u2019infermeria. De fet, hi ha nombrosos exemples de casos on s\u2019han posat de manifest les greus insufici\u00e8ncies que pateix un sector professional fonamental pel bon funcionament de les unitats sociosanit\u00e0ries. Un exemple d\u2019aix\u00f2 es pot veure a un dels informes del Departament de Salut de l\u2019any 2012 sobre l\u2019assignaci\u00f3 d\u2019infermeres i infermers en l\u2019\u00e0mbit sociosanitari. Algunes de les clares inefici\u00e8ncies esmentades a l\u2019informe i que continuen plenament vigents s\u00f3n: l\u2019abs\u00e8ncia de criteris per a la dotaci\u00f3 de professionals sanitaris en els centres sociosanitaris, la falta d\u2019instruments de mesura de les c\u00e0rregues de treball i, quelcom especialment rellevant, les dificultats per con\u00e8ixer les dotacions actuals d\u2019aquest personal als diferents centres sanitaris donada la diversitat de prove\u00efdors. \u00c9s ben conegut a la literatura cient\u00edfica que un menor n\u00famero de professionals comporta pitjors resultats de la morbimortalitat associada a l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, o dit en altres termes, a la seva pitjor qualitat.<\/p>\n
Un altre aspecte derivat de la manca de recursos p\u00fablics i la penetraci\u00f3 de les entitats privades en aquests serveis s\u00f3n les dificultats per establir una coordinaci\u00f3 efectiva entre els diferents nivells d\u2019atenci\u00f3, la qual cosa crea barreres molt grans pel que fa a la continu\u00eftat de l\u2019atenci\u00f3 del malalt, un fet d\u2019especial rellev\u00e0ncia\u00a0en les malalties cr\u00f2niques. En aquest punt cal remarcar el paper fonamental que juga l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria en l\u2019establiment d\u2019una xarxa de cures integrals, amb serveis propers i de qualitat, a partir d\u2019equips multidisciplinaris repartits per tot el territori. A m\u00e9s, la falta estructural i continuada de recursos econ\u00f2mics al llarg del temps i la manca de criteris sanitaris i socials per determinar perfils sociosanitaris fan que la derivaci\u00f3 als serveis socials es regeixi per la urg\u00e8ncia de la situaci\u00f3 m\u00e9s que no pas per una adient planificaci\u00f3.<\/p>\n
Una cobertura social i sanit\u00e0ria poc adient i molt desigual t\u00e9 un impacte molt important no sols en el pacient sin\u00f3 tamb\u00e9 en el seu entorn perqu\u00e8 augmenta el nombre de persones que han de rebre serveis domiciliaris o de suport en les tasques quotidianes com \u00e9s el cas de cuinar, netejar, rentar la roba, comprar aliments, etc. De fet, un estudi, que inclou Catalunya, fet l\u2019any 2010 indica que la necessitat insatisfeta de prestacions socioecon\u00f2miques com la rehabilitaci\u00f3, la teleassist\u00e8ncia o l\u2019ajuda a domicili entre d\u2019altres, \u00e9s major entre aquelles persones que tenen un nivell de renda menor. \u00c9s en aquest sentit que els familiars i persones de l\u2019entorn, que molt sovint s\u00f3n dones amb un baix nivell socioecon\u00f2mic i que cuiden en solitari, es converteixen en m\u00e0 d\u2019obra gratu\u00efta que suporta una enorme c\u00e0rrega social i personal, cosa que t\u00e9 un important efecte sobre la seva qualitat de vida i salut. Segons les dades d\u2019un informe de l\u2019OCDE de l\u2019any 2010, s\u2019estima que el 70% de les cures a pacients amb requeriments sociosanitaris a llarg termini s\u00f3n prestats principalment per les filles de la persona que t\u00e9 la necessitat.<\/p>\n
Protegir el dret a tenir una vida digna de tota la poblaci\u00f3 catalana al llarg de tota la vida \u00e9s un dret social que els governs han de promoure i fer complir. Catalunya necessita amb urg\u00e8ncia desenvolupar un sistema social i de salut que garanteixi a una poblaci\u00f3 catalana cada cop m\u00e9s longeva i envellida el dret social de disposar d\u2019un model sociosanitari p\u00fablic, ben finan\u00e7at, de qualitat i equitatiu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La societat catalana cada cop viu m\u00e9s anys alhora que envelleix marcadament. L\u2019esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer l\u2019any 2014 fou de 86,1 anys per a les dones i 80,5 anys pels homes (8 i 4 anys m\u00e9s que l\u2019any 2007 respectivament). L\u2019any 2015, dels quasi 7,5 milions de persones registrades a Catalunya, el 18,5% tenia […]<\/p>\n","protected":false},"author":137,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-12210","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12210","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/137"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12210"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12210\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12210"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12210"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12210"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}