Adama Boiro, d’origen senegal\u00e8s, \u00e9s mediadora comunit\u00e0ria a Girona i membre fundadora de l’associaci\u00f3 Jokkere Endam, que centra l’actuaci\u00f3 en els drets sexuals i reproductius de dones migrades residents a Catalunya. Entre altres tasques Boiro es dedica a la prevenci\u00f3 i la conscienciaci\u00f3 sobre la mutilaci\u00f3 genital femenina, una pr\u00e0ctica consistent en la lesi\u00f3 del genital femen\u00ed que \u00e9s reconeguda internacionalment com una violaci\u00f3 dels drets humans de les dones i nenes. \u00abFa molts anys era de les persones que creia en les mutilacions\u00bb, admet. Ara \u00e9s de les que es dediquen a conv\u00e8ncer a fam\u00edlies que resideixen a Catalunya de per qu\u00e8 no fer-ho.<\/p>\n
Segons dades d’UNICEF, m\u00e9s de 130 milions de dones a tot el m\u00f3n han patit mutilaci\u00f3 genital femenina. Per on passa l’eradicaci\u00f3 d’aquesta pr\u00e0ctica, que \u00e9s considerada una violaci\u00f3 de drets humans?<\/strong><\/p>\n Falta molta feina per fer i s’ha de fer sobretot molta conscienciaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3, sobretot a aquelles persones que poden patir d’alguna manera directament -noies de 16,17 o 18 anys- o a aquelles mares que tenen filles que corren el perill de ser mutilades. D’altra banda tamb\u00e9 cal treballar molt amb els homes, conscienciar-los i que ho vegin com una vulneraci\u00f3 de drets d’una persona i com un risc per a la salut.<\/p>\n Qu\u00e8 suposa per una dona o una nena ser mutilada? Pel que fa a salut per\u00f2 tamb\u00e9 a altres nivells.<\/strong><\/p>\n Quan parlem en l’\u00e0mbit de la salut, per exemple, moltes dones no relacionen problemes de salut que pateixen amb la mutilaci\u00f3 per\u00f2 en molts casos \u00e9s aix\u00ed, com ara infeccions d’orina. Tamb\u00e9 pot provocar una hemorr\u00e0gia en el moment de la mutilaci\u00f3 i complicacions en el part. A banda d’aix\u00f2, tamb\u00e9 pot suposar un problema en les relacions sexuals a l’hora de sentir plaer.<\/p>\n Quina \u00e9s la situaci\u00f3 a Catalunya de les dones migrants respecte a la pr\u00e0ctica de la MGF?<\/strong><\/p>\n Tot i que jo sempre penso que es pot fer m\u00e9s reconec que Catalunya \u00e9s una de les comunitats pionera en prevenci\u00f3. N’\u00e9s un exemple la jornada que es va fer l’any passat a Girona el 6 de febrer, on va quedar clar que hi ha consci\u00e8ncia i coneixement que la mutilaci\u00f3 genital femenina \u00e9s una vulneraci\u00f3 de drets humans, un delicte, per\u00f2 encara falta informaci\u00f3 sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies que t\u00e9 aquesta pr\u00e0ctica per la salut. Hem de posar m\u00e9s l’accent en aquest punt, tamb\u00e9 perqu\u00e8 les relacions que tenen els professionals de la salut amb la resta de la ciutadania no la podem tenir des d’altres \u00e0mbits. Quan tens una nena petita cal fer una s\u00e8rie de revisions m\u00e8diques amb el pediatre i hi ha una relaci\u00f3 molt fluida amb els professionals sanitaris, que tenen possibilitats de treballar aquest tema perqu\u00e8 tenen informaci\u00f3 real de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la mutilaci\u00f3.<\/p>\n Hi ha prou formaci\u00f3 entre professionals sanitaris?<\/strong><\/p>\n Els professionals tenen clar que si cal, hi ha un protocol que han d’activar. Ara b\u00e9, la part de prevenci\u00f3, d’informar, etc., de la qual tamb\u00e9 tenen responsabilitat, queda redu\u00eft una mica al criteri personal del professional. No hi ha una revisi\u00f3 o un seguiment personalitzat dels casos.\u00a0Per exemple, quan es fan jornades formatives moltes vegades veiem persones de l’\u00e0mbit del treball social o del cos de Mossos d’Esquadra i no tant professionals sanitaris.<\/p>\n Des del 2002 les administracions p\u00fabliques treballen l’abordatge de la MGF amb el protocol que comentaves. En qu\u00e8 consisteix?<\/strong><\/p>\n El protocol normalment s’activa quan hi ha un viatge imminent en qu\u00e8 hi ha un risc. En aquest cas l’escola avisa serveis socials, que poden contrastar amb el CAP si la fam\u00edlia ha anat a fer la revisi\u00f3. Des del CAP es pot citar a la fam\u00edlia per una revisi\u00f3 i demanar la signatura del document de comprom\u00eds de no mutilaci\u00f3. Si la fam\u00edlia no vol, en aquest cas s’activa als Mossos, que poden derivar el cas a la just\u00edcia. El problema del protocol \u00e9s que s’activa quan ja \u00e9s tard. A m\u00e9s, arribar al jutjat tampoc no \u00e9s bo i el patiment de la nena, la fam\u00edlia i els treballadors implicats…podria evitar-se. Fent m\u00e9s prevenci\u00f3 i actuant amb m\u00e9s antelaci\u00f3 all\u00f2 ideal seria no haver d’arribar a activar el protocol.<\/p>\n Quin \u00e9s el col\u00b7lectiu en qu\u00e8 aquesta pr\u00e0ctica t\u00e9 cabuda? Quin tipus de fam\u00edlies?<\/strong><\/p>\n \u00c9s dif\u00edcil emmarcar la pr\u00e0ctica en un tipus de fam\u00edlia. Ens podem trobar que si una fam\u00edlia la mare \u00e9s d’\u00e8tnia wolof, que no practiquen l’ablaci\u00f3, per\u00f2 el pare \u00e9s d’una altra \u00e8tnia que s\u00ed i que \u00e9s patriarcal hem de considerar-ho com una fam\u00edlia de risc. Si \u00e9s a l’inrev\u00e9s, podr\u00edem dir que no hi ha tant de risc tot i que el risc segueix existint sempre. De vegades et trobes fam\u00edlies aqu\u00ed que tenen clar que no mutilaran per\u00f2 dins de la fam\u00edlia hi ha els que segueixen al pa\u00eds d’origen i aquests no tens tan clar que no estiguin a favor de la mutilaci\u00f3. Sovint els infants passen les vacances amb aquests familiars i els pares es queden aqu\u00ed, per tant en general hi pot haver risc.<\/p>\n \u00c9s cert que moltes fam\u00edlies van arribar aqu\u00ed com a defensores de l’ablaci\u00f3 i que han abandonat aquesta idea?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Aix\u00f2 ho podem dir clar. A Catalunya realment t’adones que cada vegada surten m\u00e9s dones de grups de prevenci\u00f3 i treball que entenen per qu\u00e8 no defensar l’ablaci\u00f3 i per qu\u00e8 est\u00e0 penat per llei. Tamb\u00e9 cada cop surten m\u00e9s homes que tenen clar que no ho faran. Si comparem la situaci\u00f3 actual amb els anys 98 o 99, quan es va comen\u00e7ar a treballar aqu\u00ed el tema es nota molt la millora.<\/p>\n En part \u00e9s gr\u00e0cies a la prevenci\u00f3 i la conscienciaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Jo fa molts anys era de les persones que creia en les mutilacions, no hi veia un problema. El dia que vaig tenir molt clar que aquesta pr\u00e0ctica tenia moltes conseq\u00fc\u00e8ncies per la salut i que vulnerava els drets dels infants i les dones, vaig veure que de la mateixa manera que m’havien conven\u00e7ut a mi jo volia conv\u00e8ncer a altres. D’alguna manera aix\u00f2 \u00e9s el que m’ha dut a fer aquesta feina.<\/p>\n Quin rol juga en tot aix\u00f2 [en la prevenci\u00f3] la teva tasca com a mediadora?<\/strong><\/p>\n Treballar de mediador entre la societat aut\u00f2ctona i la societat que t\u00e9 un altre origen, com jo, ajuda a dur a terme aquesta tasca de fer entendre totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que t\u00e9 una mutilaci\u00f3 per a una dona i tamb\u00e9 a l’hora de ser mare. La mutilaci\u00f3 \u00e9s una pr\u00e0ctica per\u00f2 hi ha tot un proc\u00e9s despr\u00e9s i aix\u00f2 \u00e9s el que cal explicar.<\/p>\n Com veus l’evoluci\u00f3 del programa de la sanitat p\u00fablica per una reconstrucci\u00f3 de cl\u00edtoris a les dones que han patit una ablaci\u00f3? Segons dades de Salut, 9 dones han pogut sotmetre’s a aquesta intervenci\u00f3 des de la posada en marxa del circuit l’any 2015.<\/strong><\/p>\n Ho veig molt positiu tot i que sento que s’ha d’informar molt, molt b\u00e9 sobre qu\u00e8 \u00e9s. La dona no ha de pensar que l’endem\u00e0 o al cap de dos mesos ser\u00e0 una dona amb plaer sexual complert. El plaer sexual no nom\u00e9s est\u00e0 en el cl\u00edtoris, hi ha dones que pensen que amb la reconstrucci\u00f3 el plaer ser\u00e0 ple. He parlat amb dones que despr\u00e9s de la reconstrucci\u00f3 se senten millor per\u00f2 tamb\u00e9 recordo una dona que el fet de sotmetre’s a la reconstrucci\u00f3 li va fer reviure la mutilaci\u00f3. Hem de vigilar que, en casos com aquest darrer cas, hi hagi un acompanyament psicol\u00f2gic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Adama Boiro, d’origen senegal\u00e8s, \u00e9s mediadora comunit\u00e0ria a Girona i membre fundadora de l’associaci\u00f3 Jokkere Endam, que centra l’actuaci\u00f3 en els drets sexuals i reproductius de dones migrades residents a Catalunya. Entre altres tasques Boiro es dedica a la prevenci\u00f3 i la conscienciaci\u00f3 sobre la mutilaci\u00f3 genital femenina, una pr\u00e0ctica consistent en la lesi\u00f3 del […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":12407,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47],"tags":[847,848,849],"class_list":["post-12399","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","tag-ablacio","tag-drets-sexuals","tag-mutilacio-genital-femenina"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12399","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12399"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12399\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12399"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12399"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12399"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}