Aquesta setmana comentava amb els meus estudiants el cas d’una artista de 36 anys que, diagnosticada de c\u00e0ncer de tiroide avan\u00e7at, optava per un tractament alternatiu a la cirurgia. La dona, llicenciada en humanitats i dedicada a l’artesania del vidre, va rebutjar irrevocablement el tractament quir\u00fargic que li oferia per sotmetre’s a It\u00e0lia, el seu pa\u00eds d’origen, a la fitoteraia, una ter\u00e0pia alternativa basada en un estricte r\u00e8gim de plantes i herbes. Resultava interessant escoltar els seus arguments. Segons ella, l’extirpaci\u00f3 de la tiroide i dels ganglis limf\u00e0tics afectats del coll la privaria d’un \u00f2rgan essencial per a la seva salut i el seu benestar general, i notaria per sempre la manca d’una v\u00edscera vital.<\/p>\n
De poc va servir que li digu\u00e9s que, en aquests temps, l’abs\u00e8ncia de tiroide es pot suplir f\u00e0cilment gr\u00e0cies a la presa d’un simple comprimit al dia i que, a m\u00e9s, es tracta d’una substituci\u00f3 hormonal, \u00e9s a dir, que no t\u00e9 res a veure amb ingerir un medicament com podria ser un antibi\u00f2tic o una estatina per baixar el colesterol. De fet, la vaig advertir, la tiroxina \u00e9s una de les ter\u00e0pies m\u00e9s naturals que poden\u00a0donar-se en medicina, ja que es tracta de la mateixa subst\u00e0ncia que produeix la tiroide i que, per tant, el seu cos no notaria la defici\u00e8ncia d’aquesta hormona. Res a apel\u00b7lar.<\/p>\n
Va marxar de la consulta cap a un tractament absolutament in\u00fatil, si no contraproduent. Tant de bo torni desenganyada de la inefic\u00e0cia de les dosis massives de clorofil\u00b7la i accepti l’\u00fanica opci\u00f3 que raonablement t\u00e9 per curar-se: la tiro\u00efdectomia. M\u00e9s quan, precisament en el seu cas, la cirurgia aconsegueix m\u00e9s del 90% de curacions definitives. No nom\u00e9s em va recordar el cas paradigm\u00e0tic de Steve Jobs, sin\u00f3 el d’altres diversos pacients artistes amb els quals m’he trobat al llarg de la meva vida professional.<\/p>\n
Vaig escriure en un altre mitj\u00e0 (El Peri\u00f3dico, 2013.04.03), dirigint-me a estudiants de primer any de Medicina, que davant el malalt i la seva malaltia \u00abno han de considerar el cos \u00fanicament sota el prisma de la ci\u00e8ncia, ja que la seva riquesa simb\u00f2lica \u00e9s tal que \u00e9s possible parlar d’ell -com sovint ho fan els pacients- des d’altres punts de vista com l’est\u00e8tic, l’hedonista o el religi\u00f3s\u00bb. I \u00e9s que el concepte de salut i de malaltia que tenim es troba \u00edntimament relacionat amb la manera amb qu\u00e8 ens veiem org\u00e0nicament a nosaltres mateixos, de com entenem el nostre cos i la nostra corpore\u00eftat. En el cas dels artistes i, en general, de les persones amb una marcada sensibilitat, es d\u00f3na amb freq\u00fc\u00e8ncia una percepci\u00f3 peculiar de la malaltia i del seu tractament que minimitza els riscos que corren. S’aprecia en ells una tend\u00e8ncia a la fabulaci\u00f3 que comen\u00e7a per q\u00fcestionar la pres\u00e8ncia de la malaltia i segueix, de vegades amb conseq\u00fc\u00e8ncies fatals, q\u00fcestionant el seu potencial gravetat. Aquesta actitud negacionista t\u00e9\u00a0potser alguna cosa a veure amb una certa desconnexi\u00f3 de la quotidianitat i de la vida real, que tan necess\u00e0ria \u00e9s per a l’activitat creadora, que exigeix \u200b\u200buna sordesa parcial respecte a l’entorn sense la qual l’artista de soca-rel li resulta impossible desenvolupar una obra pr\u00f2pia. Desconnexi\u00f3 o ideaci\u00f3 barroca que, d’altra banda, tamb\u00e9 implica altres \u00e0mbits de la seva vida com, per exemple, l’econ\u00f2mic o l’ideol\u00f2gic.<\/p>\n
Si, com en el cas de S.\u00a0P., es d\u00f3na el fet que la pacient es nega a acceptar el que li passa d’acord amb les seves creences i porta una vida i una alimentaci\u00f3 sanes i d’acord amb la naturalesa, la q\u00fcesti\u00f3 es complica perqu\u00e8 aleshores\u00a0li assalta el dubte de si, realment, els seus h\u00e0bits era tan saludables com creia. A partir d’aquesta crisi, la pacient recapitula el seu historial, reformula les seves creences i identifica algun error que ha com\u00e8s i que ha d’esmenar pels seus propis m\u00e8todes, \u00e9s a dir, recorrent a un estil de vida encara m\u00e9s sa i aplicant remeis m\u00e9s \u00abnaturals\u00bb. \u00c9s a dir, la pacient entra en una espiral deforme de la qual no t\u00e9 sortida perqu\u00e8 \u00e9s ella la mateixa qui\u00a0es tanca totes les portes.<\/p>\n
El que acostuma a passar, m\u00e9s tard o m\u00e9s d’hora, \u00e9s que el o la pacient en q\u00fcesti\u00f3 tornen al punt de partida, \u00e9s a dir, el metge, despr\u00e9s de constatar la inefic\u00e0cia del tractament escollit: el tumor s’ha fet m\u00e9s gran, els ganglis metast\u00e0tics m\u00e9s palpables i negar els fets resulta ja impossible. La nostra artista accedeix a ser operada i si, com en el cas que ens ocupa, es tracta d’un c\u00e0ncer de bon pelatge, es curar\u00e0, per\u00f2 si es tracta d’un d’aquests mals dolents, ser\u00e0 massa tard.<\/p>\n
S. P. no \u00e9s la primera, ni ser\u00e0 l’\u00faltima artista, que visitar\u00e9 per alguna malaltia greu i a la qual, tot i saber el que m’espera, em dirigir\u00e9 amb la m\u00e0xima comprensi\u00f3 i delicadesa. Mai apreto\u00a0massa quan els primers compassos de l’entrevista anuncien un cas sensible. Em mostro comprensiu, per\u00f2 alhora contundent, per evitar qualsevol responsabilitat per si despr\u00e9s les coses es posen lletges. Tot i qu\u00e8\u00a0causi ll\u00e0stima i preocupaci\u00f3 veure alg\u00fa allunyar-se de tot all\u00f2 que pot sanar, en el fons, resulta gratificant el fet que, en aquests temps materialistes, paranoics i malaltissos, un pugui encara trobar innoc\u00e8ncia i candor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquesta setmana comentava amb els meus estudiants el cas d’una artista de 36 anys que, diagnosticada de c\u00e0ncer de tiroide avan\u00e7at, optava per un tractament alternatiu a la cirurgia. La dona, llicenciada en humanitats i dedicada a l’artesania del vidre, va rebutjar irrevocablement el tractament quir\u00fargic que li oferia per sotmetre’s a It\u00e0lia, el seu […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[99],"class_list":["post-12424","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-cancer"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12424","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12424"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12424\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12424"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12424"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12424"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}