{"id":12475,"date":"2017-02-15T23:35:12","date_gmt":"2017-02-15T22:35:12","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=12475"},"modified":"2017-02-15T23:35:12","modified_gmt":"2017-02-15T22:35:12","slug":"acompanyar-fins-mort","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/02\/15\/acompanyar-fins-mort\/","title":{"rendered":"Acompanyar fins a la mort"},"content":{"rendered":"

La mort ens arriba a tots, \u00e9s el final ineludible de la vida, \u00e9s inherent a la condici\u00f3 humana. A vegades la mort es produeix de manera sobtada, en la majoria de casos despr\u00e9s d’un proc\u00e9s de malaltia o d’envelliment. Tot i que la mort en si no \u00e9s un afer m\u00e8dic -\u00e9s un afer hum\u00e0-, a vegades \u00e9s necess\u00e0ria l’ajuda dels serveis sanitaris per morir \u00abb\u00e9\u00bb. Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s una bona mort? Iona Heath, metgessa de cap\u00e7alera del Regne Unit, en el seu excel\u00b7lent llibre \u2018Ajudar a morir<\/a>\u2019 s’hi refereix amb aquestes paraules: \u201cMorir amb tal dignitat i calma que tots els qui l’envolten se sentin privilegiats per la viv\u00e8ncia d’aquesta situaci\u00f3 i, en certa forma estranya, enriquits per ella\u201d. No hi ha un consens general per respondre la pregunta, per\u00f2 un dels elements m\u00e9s comuns seria fer-ho sense patiment. O sense un patiment excessiu, perqu\u00e8 aquest \u00e9s consubstancial tant a la vida com a la mort. Un altre element seria el de morir dignament, segons els valors i la voluntat de les persones.<\/p>\n

La medicina i el sistema sanitari no poden evitar la mort, per\u00f2 s\u00ed que poden ajudar a alleujar el patiment o a mantenir la dignitat, accions que haurien d’estar presents en totes les intervencions sanit\u00e0ries, no tan sols en les que es fan en el final de vida. En les \u00faltimes d\u00e8cades la medicina ha viscut una transformaci\u00f3 que la fa cada vegada m\u00e9s tecnol\u00f2gica i menys humanista, m\u00e9s interessada en les malalties que en les persones que les pateixen, amb un cert negacionisme de la mort, de la incertesa i del patiment. I aix\u00f2 fa que pugui tenir algunes dificultats per afrontar etapes de final de vida, quan la curaci\u00f3 ja no \u00e9s possible i el que cal \u00e9s una atenci\u00f3 pal\u00b7liativa.<\/p>\n

Recentment, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar una moci\u00f3 sobre el dret a morir dignament<\/strong>. En el seu text es recullen diverses iniciatives com la de crear un Observatori de la Mort o promoure el Document de Voluntats Anticipades. Les m\u00e9s destacades, per\u00f2, s\u00f3n fer arribar al Congr\u00e9s de Diputats una proposici\u00f3 de llei per despenalitzar l’eutan\u00e0sia i l’ajuda al su\u00efcidi i garantir l\u2019acc\u00e9s universal a les cures pal\u00b7liatives. En relaci\u00f3 a aquest darrer punt diu textualment: \u00abGarantir que les cures pal\u00b7liatives s\u2019incorporin a la formaci\u00f3 i l\u2019actuaci\u00f3 de tots els equips sanitaris, especialment en el marc del Pla estrat\u00e8gic d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i salut comunit\u00e0ria (PEAPISC), d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut de tot Catalunya\u00bb.<\/strong><\/p>\n

Qui millor que la metgessa i la infermera de cap\u00e7alera per atendre una persona al final de vida? Final de vida que \u00e9s el final d’una experi\u00e8ncia personal, familiar i social, de processos de malaltia als qui cada persona ha atorgat significat a trav\u00e9s de la construcci\u00f3 d’un relat personal i \u00fanic. La mort no \u00e9s nom\u00e9s el final biol\u00f2gic d’un \u00e9sser viu, \u00e9s l’\u00faltim cap\u00edtol del relat d’una vida, que est\u00e0 estretament vinculat i condicionat pels cap\u00edtols anteriors, els que s’han anat construint al llarg dels anys en funci\u00f3 de les experi\u00e8ncies, els afectes, les relacions, les viv\u00e8ncies de malaltia o la cerca de la salut. Relats que sovint han estat compartits amb els professionals sanitaris de cap\u00e7alera, aquells que s’ocupen de les persones com un tot, en la seva globalitat, de les malalties i de les maneres de viure-les, de les parts malaltes i de les parts sanes, de la biologia i de la subjectivitat. Uns professionals que acompanyen durant la vida, que a vegades s\u00f3n els \u00fanics testimonis dels temors, viv\u00e8ncies, il\u00b7lusions o patiments, i que estan en una situaci\u00f3 privilegiada per ajudar a ben morir.<\/p>\n

Encara hi ha metges i infermeres de cap\u00e7alera que s\u00f3n, com diu Heath, companys de la vida i de la mort. Molts, amb gran esfor\u00e7, malgrat tots els desballestaments de qu\u00e8 \u00e9s objecte l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. En els \u00faltims anys tenim la percepci\u00f3 que necessitem especialistes per a tot, tamb\u00e9 per morir. Aquesta visi\u00f3 ha provocat que en algunes zones se suprimeixi l’atenci\u00f3 pal\u00b7liativa per part dels equips d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, buidant-la d’un dels continguts que li \u00e9s propi. Tal com diu el Grup d’\u00c8tica de la Societat Catalana d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i Comunit\u00e0ria<\/a> (CAMFIC): \u00abLa nostra responsabilitat amb el pacient \u00e9s al llarg de tota la vida fins a la seva mort i fins i tot despr\u00e9s de la seva mort. La col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres equips (PADES, oncologia, pal\u00b7liatius, etc.), quan sigui necess\u00e0ria, no ens allibera de la nostra responsabilitat\u00bb.<\/p>\n

Ja sabem que una moci\u00f3 parlament\u00e0ria no t\u00e9 valor executiu, que calen decisions per dur-la a terme, amb normativa, mesures organitzatives i dotacions pressupost\u00e0ries. Som conscients que amb l’actual panorama d’una atenci\u00f3 prim\u00e0ria en situaci\u00f3 de m\u00ednims no \u00e9s f\u00e0cil assumir els requeriments d’una atenci\u00f3 de qualitat. Benvinguda sigui, per\u00f2, la moci\u00f3 que insta al Govern a \u00abg<\/strong>arantir que l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut de tot el pa\u00eds estigui dotada i capacitada per a poder atendre les necessitats dels pacients en llur domicili, especialment al final de la vida\u00bb.<\/strong> Dotada de professionals que ajuden a morir b\u00e9 i que fan millor i m\u00e9s rica la seva pr\u00e0ctica perqu\u00e8 s\u00f3n metges i infermers de persones en la seva globalitat. En la vida, en la mort i fins i tot despr\u00e9s d’aquesta perqu\u00e8 continuaran compartint el relat dels familiars i de les persones de l’entorn de la persona que ens ha deixat.<\/p>\n

Tant de bo el Departament de Salut en prengui nota i ho faci possible.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aquest escrit est\u00e0 dedicat a les meves companyes i companys de l’Equip d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria Montorn\u00e8s-Montmel\u00f3 amb qui he compartit tantes experi\u00e8ncies, el treball i el comprom\u00eds amb les persones que hem acompanyat en la vida i en la mort.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La mort ens arriba a tots, \u00e9s el final ineludible de la vida, \u00e9s inherent a la condici\u00f3 humana. A vegades la mort es produeix de manera sobtada, en la majoria de casos despr\u00e9s d’un proc\u00e9s de malaltia o d’envelliment. Tot i que la mort en si no \u00e9s un afer m\u00e8dic -\u00e9s un afer […]<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[85],"class_list":["post-12475","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-mort"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12475","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12475"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12475\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12475"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12475"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12475"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}