El treball social ha de tenir una contribuci\u00f3 en el dia a dia del pacient. El metge fa la valoraci\u00f3 m\u00e9s sanit\u00e0ria i el treballador social fa una valoraci\u00f3 de l’entorn, si es necessiten prestacions de tipus social, etc. Cal tenir en compte que hi ha treballadors socials i educadors socials. El treballador social \u00e9s una figura molt antiga, molt ben establerta, el que abans es deia un assistent social. En canvi, la d\u2019educador social \u00e9s una professi\u00f3 relativament moderna, dels anys 90 cap aqu\u00ed.\u00a0L’educaci\u00f3 per a la salut no t\u00e9 una especialitat espec\u00edfica de salut. Treball social s\u00ed, t\u00e9 treball social sanitari. Per exemple, un treballador social en un CAP t\u00e9 funcions diferents i t\u00e9 la seva pr\u00f2pia consulta. Tots aquests casos en els quals es generen processos diferents vinculats a una malaltia, aquests passen directament a la consulta del treballador social.\u00a0Despr\u00e9s tamb\u00e9 donen ajuda i s’integren en equips multidisciplinaris amb metges i amb infermeria. Hi ha un servei sociosanitari anomenat PADES<\/span>, que \u00e9s el servei d’atenci\u00f3 domiciliaria a totes les persones que estan amb malalties no terminals per\u00f2 que no poden despla\u00e7ar-se. En aquest equip hi va un metge, una infermera i tamb\u00e9 un treballador social.<\/p>\n El que planteja el llibre, amb el t\u00edtol de ‘La mirada psicosocial a la salut i la malaltia’, \u00e9s que, aix\u00ed com els professionals de la salut (metges, infermers, psic\u00f2legs, psiquiatres…), tenen molt definit, cadasc\u00fa en el seu \u00e0mbit, qu\u00e8 \u00e9s el que li pertoca, el professional social comen\u00e7a a trobar el seu espai justament all\u00e0 on acaba aquesta atenci\u00f3 directa. Tamb\u00e9 t\u00e9 a veure amb les conseq\u00fc\u00e8ncies que provoquen els problemes de salut, com aix\u00f2 afecta la vida quotidiana de les persones i com afecta el fet de no portar uns h\u00e0bits de vida saludables.<\/p>\n Com per exemple?<\/strong><\/p>\n Imagina una noia de 22 anys que li diagnostiquen una diabetis, una malaltia cr\u00f2nica. Els professionals de la salut est\u00e0 clar\u00edssim que intervenen en el moment en qu\u00e8 es fa el diagn\u00f2stic, en el moment que ho comuniquen. Per\u00f2 qu\u00e8 suposa i com s’adapta aquesta diabetis en la vida d’una persona jove, com s’incorpora tot aix\u00f2, \u00e9s el que anomenem els efectes psicosocials. Moltes vegades s\u00f3n molt m\u00e9s importants aquests efectes que no pas el fet concret del diagn\u00f2stic. Aquesta articulaci\u00f3 de la malaltia en el dia a dia \u00e9s precisament el que nom\u00e9s poden fer aquelles persones que estan en l’entorn social, familiar i relacional de la persona. Aquest \u00e9s el m\u00f3n social.<\/p>\n Per tant, l\u2019empatia i l\u2019escolta activa s\u00f3n factors claus?<\/strong><\/p>\n Exacte. L\u2019educaci\u00f3 social \u00e9s diferent perqu\u00e8 entra al m\u00f3n de la salut per espais diferents, per exemple a trav\u00e9s de l\u2019animaci\u00f3 sociocultural. Aqu\u00ed hi ha un cam\u00ed intens en tot el que fa la prevenci\u00f3 de moltes de les conductes de risc dels joves i els adolescents. Aqu\u00ed hi ha tot el camp de la prevenci\u00f3 del consum de drogues, de la sexualitat, etc. L\u2019educador social t\u00e9 un gran paper perqu\u00e8 dins de les seves tasques hi ha la de ser educador de la salut. Altres vegades \u00e9s diferent, perqu\u00e8 l\u2019educador social treballa a trav\u00e9s de l\u2019atenci\u00f3 a centres oberts, d\u2019acollida, on s\u2019at\u00e9n a col\u00b7lectius en risc. Aqu\u00ed professional social torna a tenir un paper important. Cada vegada necessiten m\u00e9s tenir formaci\u00f3 en aquests \u00e0mbits que estan lligats a les conductes de risc dels joves i infants, perqu\u00e8 s\u00f3n conductes que despr\u00e9s repercutiran en malalties.<\/p>\n Al llibre apuntes que, sovint, \u201cel dolor i les mol\u00e8sties provocades per un proc\u00e9s cancer\u00f3s passen a un segon pla, darrere del trencament que suposa el c\u00e0ncer en la vida quotidiana\u201d. <\/strong><\/p>\n El c\u00e0ncer, avui en dia, l’estem convertint, com la sida, unes malalties que produ\u00efen un nivell de mortalitat molt important, en malalties cr\u00f2niques. Una malaltia cr\u00f2nica \u00e9s una malaltia que conviu, d’una manera o altra, en el dia a dia de la persona malalta. Per tant, repercuteix en els h\u00e0bits, els costums, en l’organitzaci\u00f3, en l’estructura familiar, en la vida laboral si ha de fer baixes continuades… Darrere del diagn\u00f2stic hi ha molta hist\u00f2ria en el dia a dia del malalt. Aqu\u00ed \u00e9s on est\u00e0 l’espai del professional social, perqu\u00e8 va acompanyant tot aquest proc\u00e9s en el reajustament el proc\u00e9s laboral i familiar, ajudant en l’entorn del malalt. S\u00f3n temes poc coneguts i tractats de la malaltia. La malaltia t\u00e9 una visi\u00f3 m\u00e9s di\u00e0fana del diagn\u00f2stic i el tractament i qu\u00e8 passa espec\u00edficament en un \u00e0mbit i un escenari sanitari. El m\u00f3n social est\u00e0 present en el dia a dia de moltes d’aquestes persones. \u00c9s una feina poc visible per\u00f2 molt important.<\/p>\n Els professionals socials haurien de fer m\u00e9s prevenci\u00f3 o actuar \u00fanicament una vegada ja s\u2019ha detectat la malaltia?<\/strong><\/p>\n El professional social t\u00e9 dues accions: prevenci\u00f3 i tractament. Imagina una persona a qui li repercuteix una malaltia en el seu m\u00f3n laboral… S\u00f3n els professionals els qui s’han d’encarregar de reinsertar aquesta persona, com ajudar-lo amb les baixes laborals, etc. La prevenci\u00f3 \u00e9s l’altre gran camp. Al segon cap\u00edtol del llibre parlem del que s’anomena els determinants socials de la salut. Per exemple, hi ha molts problemes de salut que depenen de la pr\u00f2pia biologia humana: problemes gen\u00e8tics o espec\u00edfics de l’organisme. Hi ha altres problemes de salut que depenen moltes vegades de com vivim i del que fem. En canvi, \u00e9s menys conegut, que moltes d’aquestes coses estan influ\u00efdes per capes superiors de com es viu socialment. Les condicions de vida determinen algunes conductes individuals i socials. En aquest moment assistim al desprestigi del consum de tabac, per qu\u00e8? Perqu\u00e8 hi ha hagut una s\u00e8rie de normes, en el m\u00f3n social, en la decisi\u00f3 pol\u00edtica que han posat en relleu que \u00e9s dolent fumar. Per\u00f2 no oblidem que fa 30 anys que qui fumava eren les classes altes i, per tant, les classes socials desafavorides no fumaven. Aix\u00f2 indica que la salut dep\u00e8n molt m\u00e9s del que es creu de com est\u00e0 articulada la societat. Aix\u00f2 s\u00f3n els determinants socials de la salut.<\/p>\n Per tant, aquests determinants socials, poden afectar a l\u2019aparici\u00f3 de desigualtats socials en la salut?<\/strong><\/p>\n Acabem de viure una crisi econ\u00f2mica molt important l’any 2008. Per\u00f2 aix\u00f2 no afectar\u00e0 igual a les persones segons a quina etapa de la vida l’hagi agafat. Hi ha\u00a0infants a qui els ha afectat quan tenien de 2 a 5 anys, i que per tant s\u2019han vist privats, en un moment clau, de manca de consum de prote\u00efnes i consum nutricional b\u00e0sic. A aquests nanos aquest problema els acompanyar\u00e0\u00a0tota la vida. Fins i tot pot condicionar els problemes que tindran de salut en la seva vida adulta. S\u2019ha arribat a relacionar la manca de nutrici\u00f3 en la infantesa amb la malaltia d\u2019alzheimer. Estem parlant que els problemes de salut en unes fases de la vida repercuteixen en unes altres. \u00c9s per aix\u00f2 que hem d’assegurar que hi ha elements de just\u00edcia social que eliminin aquestes desigualtats.<\/p>\n Assegures que la import\u00e0ncia dels determinants socials per explicar els processos de salut i la malaltia s\u2019ha anat eixamplant. Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, en el sentit de perspectiva m\u00e9s \u00e0mplia d’aquestes influ\u00e8ncies del medi social. Fins ara el m\u00f3n de la salut p\u00fablica ha estat presentat d’una manera molt medicalitzada. Durant anys el m\u00f3n de la salut s’ha vist vinculat al sistema sanitari i als centres sanitaris. Per\u00f2 la salut, on es juga de veritat, no \u00e9s en els centres sanitaris, sin\u00f3 en el dia a dia de les persones. La salut es va creant all\u00e0 on una persona juga, s’educa, es relaciona, treballa… Als centres sanitaris vas quan perds la salut. L’atenci\u00f3 de la salut s’ha menjat el que significava abans l’atenci\u00f3 de la salut. \u00c9s un camp que entronca perfectament amb el treball dels professionals socials. Cal que la salut figuri en tot el que \u00e9s l’\u00e0mbit de l’acci\u00f3 pol\u00edtica. Molts problemes de salut nom\u00e9s es poden corregir si altres factors socials estan\u00a0tamb\u00e9 vinculats.<\/p>\n Per exemple, les persones sense llar. Veiem el deteriorament d’aquestes persones, la detecci\u00f3 de malalties cr\u00f2niques, addiccions, etc. Per\u00f2 el problema central d’aquestes persones, i \u00e9s el que ho solucionaria tot, seria tenir un habitatge. La salut necessita intersectorialitat. Quan anem als barris a treballar, tan important \u00e9s l’educaci\u00f3 com que en un barri que t\u00e9 uns problemes urban\u00edstics i arquitect\u00f2nics a la gent li posin un ascensor perqu\u00e8 sin\u00f3 la gent gran no pot accedir-hi. Aqu\u00ed es veu la correlaci\u00f3 immensa entre pol\u00edtica i les pol\u00edtiques de salut.<\/p>\n El professional social tamb\u00e9 t\u00e9 la capacitat de dinamitzar la comunitat i fer que la mateixa comunitat s’organitzi davant de determinats problemes de salut. Aix\u00f2 \u00e9s el que anomenem en el camp social l’ajuda m\u00fatua: associacions de persones que estan afectades per un mateix problema i que, en donar-se suport unes a altres, acaba tenint un efecte terap\u00e8utic. El primer cas que hi va haver va ser alcoh\u00f2lics an\u00f2nims. L’ajuda m\u00fatua, en una ciutat com Barcelona, \u00e9s molt important. L’ajuda del grup, les persones que no s\u00f3n professionals, ajuda a determinar necessitats, a donar-se ajuda d’uns a altres. \u00c9s un canvi immens per la salut. Aix\u00f2 dep\u00e8n del desenvolupament comunitari. \u00c9s la gran diferencia que t\u00e9 la nostra societat actual. Fa 20 anys la xarxa comunit\u00e0ria de Barcelona, o de Catalunya, era molt pobre, en canvi ara s’ha desenvolupat molt m\u00e9s.<\/p>\n Per acabar, qu\u00e8 recomanes als alumnes?<\/strong><\/p>\n S\u00f3n persones enormement entregades, per\u00f2 que no estan encara en el dia a dia de la problem\u00e0tica social. Intento que s’adonin que tan important \u00e9s que s’hi llancin com la reflexi\u00f3. Cal que aprenguin a aturar-se, analitzar, pensar i veure. Aix\u00ed, la seva acci\u00f3 ser\u00e0 doblement important. Parar dos minuts a veure qu\u00e8 passa significar\u00e0 que despr\u00e9s pots ser molt m\u00e9s efica\u00e7. Cal cridar a la reflexi\u00f3 i a l’an\u00e0lisi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Carles Ariza \u00e9s doctor especialista en Medicina Preventiva i Salut P\u00fablica i treballa a l\u2019Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona com a cap del Servei d\u2019Avaluaci\u00f3 i M\u00e8todes d\u2019Intervenci\u00f3. A m\u00e9s, \u00e9s professor a la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 Social i Treball Social Pere Tarr\u00e9s de la Universitat Ramon Llull. Acaba d\u2019escriure el llibre \u2018Una mirada psicosocial […]<\/p>\n","protected":false},"author":53,"featured_media":12485,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,47],"tags":[99,401,865,866],"class_list":["post-12483","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-factor-huma","tag-cancer","tag-determinants-socials","tag-habits-de-vida","tag-malaltia-cronica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12483","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/53"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12483"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12483\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12483"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12483"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12483"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/20170213_Carlos_Ariza_SLG_8233.jpg\")
<\/a><\/a>