El calvari burocr\u00e0tic habitual pel que passa un migrant a l\u2019hora de fer diferents tr\u00e0mits, com per exemple\u00a0l’obtenci\u00f3 de\u00a0la targeta sanit\u00e0ria del Servei Catal\u00e0 de la Salut, s\u2019afegeix en el cas dels refugiats que arriben a Catalunya a una travessia pr\u00e8via sovint poc f\u00e0cil, marcada per la recerca for\u00e7ada d’una protecci\u00f3\u00a0que els seus pa\u00efsos d’origen no els poden garantir.<\/p>\n
A Espanya\u00a0les persones sol\u00b7licitants d’asil tenen dret a una assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria gratu\u00efta d’acord amb el que estipula la Llei 12\/2009 reguladora del dret d’asil i la protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria.\u00a0Amb tot, algunes es troben amb diverses barreres que els impedeixen exercir aquest dret. \u201c\u00c9s cada vegada menys freq\u00fcent, per\u00f2 de vegades el desconeixement per part dels agents de salut i els administratius dels centres sanitaris sobre l\u2019asil pot generar dificultats per accedir a la targeta sanit\u00e0ria\u201d, explica a aquest mitj\u00e0 Pascale Coissard, de la Comissi\u00f3 Catalana d\u2019Ajuda al Refugiat (CCAR).<\/p>\n
Precisament fa nom\u00e9s unes setmanes la CCAR, la Plataforma per una Atenci\u00f3 Sanit\u00e0ria Universal a Catalunya (PASUCat), SOS Racisme i la Plataforma STOP Mare Mortum denunciaven el cas d\u2019una persona <\/a>que havia acudit al Centre d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria de Santa Coloma de Gramanet per tramitar la targeta sanit\u00e0ria mitjan\u00e7ant la targeta de sol\u00b7licitant d\u2019asil. \u201cTot i que el dret a l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria de les persones refugiades comen\u00e7a en el mateix moment en qu\u00e8 la sol\u00b7licitud \u00e9s admesa a tr\u00e0mit, el van informar que no li podien tramitar la Targeta Sanit\u00e0ria Individual (TSI) si no portava un n\u00famero d\u2019assegurat expedit per la Seguretat Social\u201d, expliquen des de les entitats. El n\u00famero que li demanaven s\u2019adjudica despr\u00e9s de sis mesos de l\u2019admissi\u00f3 a tr\u00e0mit de la sol\u00b7licitud d\u2019asil, o abans si es resol i s\u2019accepta la sol\u00b7licitud. Per tant, durant tot aquest temps la persona afectada hauria estat sense rebre atenci\u00f3\u00a0si no hagu\u00e9s estat per la intervenci\u00f3 de les entitats.<\/p>\n \u201cTamb\u00e9 ha passat en algun cas que l\u2019hospital hagi demanat un import per atendre una persona en aquesta situaci\u00f3 administrativa a Urg\u00e8ncies, quan tota persona ha de tenir garantida l\u2019assist\u00e8ncia urgent gratu\u00efta\u201d, comenta Coissard. \u201cTot i que s\u00f3n casos puntuals,\u00a0ha passat\u201d, afegeix.<\/p>\n Segons ella un dels aspectes en els que cal que l\u2019administraci\u00f3 treballi \u00e9s millorar la formaci\u00f3 dels agents de salut i altres persones que poden atendre un usuari en aquesta situaci\u00f3 ja que molts desconeixen els protocols<\/a>, la normativa, el document de sol\u00b7licitant d\u2019asil i el que aix\u00f2 implica. Aix\u00ed mateix tamb\u00e9 apunta a un refor\u00e7 de la formaci\u00f3 dels agents de les oficines d\u2019atenci\u00f3 ciutadana (OAC), ja que a Catalunya\u00a0l’empadronament\u00a0-que es gestiona des\u00a0d’aquestes oficines- \u00e9s condici\u00f3\u00a0per a l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria especialitzada (no urgent) si es tracta de persones en situaci\u00f3 irregular. \u201cSi les persones tenen dificultats per empadronar-se vol dir que tindran dificultats per obtenir la targeta sanit\u00e0ria\u201d, diu Coissard.<\/p>\n Sovint les persones refugiades i immigrants poden estar afectades per m\u00faltiples p\u00e8rdues i estan en proc\u00e9s de de dol pel que han deixat enrere. \u201cL\u2019acollida de persones que han patit un trauma complex, l\u2019exili i l\u2019arribada a un pa\u00eds que no els esperava genera f\u00e0cilment una frustraci\u00f3\u201d, explica Bernat Avi\u00f1oa, treballador social i coordinador d\u2019Exil<\/a>, una O.N.G. centrada en l’atenci\u00f3 terap\u00e8utica metge-psico-social a persones traumatitzades per diferents tipus de violacions dels Drets Humans.<\/p>\n N\u00faria Serre, metgessa de la Unitat de Salut Internacional de Drassanes-Vall d\u2019Hebron, assegura que pot ser que en alguns casos l\u2019ansietat o la frustraci\u00f3 poden apar\u00e8ixer m\u00e9s tard, no en els primers mesos d\u2019acollida. Sovint \u00e9s en una segona fase, passats els primers sis mesos d\u2019entrar en el programa estatal d\u2019acollida, quan han de trobar una feina o un lloc on viure, explica, que comencen a apar\u00e8ixer problemes.\u00a0Per la seva banda, Avi\u00f1oa apunta que \u00e9s molt important trobar eines d’integraci\u00f3.<\/p>\n Identificar possibles problemes de salut mental o esdeveniments potencialment traum\u00e0tics (al pa\u00eds d\u2019origen, durant el viatge de tr\u00e0nsit o al pa\u00eds d\u2019acollida) no \u00e9s tasca f\u00e0cil. \u00c9s per aix\u00f2 que des del 2015 Catalunya compta amb un protocol en atenci\u00f3 a la salut mental de les persones refugiades amb l\u2019objectiu de dotar els professionals d\u2019eines per oferir una atenci\u00f3 adequada i no fer un abordatge psiqui\u00e0tric innecessari ni medicalitzar innecess\u00e0riament les persones refugiades.<\/p>\n Entre altres coses, el protocol estableix que \u201c\u00e9s molt necessari que els professionals que fan les diferents intervencions disposin d\u2019una formaci\u00f3 adequada en compet\u00e8ncia intercultural i que puguin disposar de l\u2019ajut de mediadors interculturals\u201d. Bernat Avi\u00f1oa recorda que tamb\u00e9 \u00e9s important la formaci\u00f3 als treballadors socials i no nom\u00e9s als agents de salut o als psic\u00f2legs.\u00a0Sobre aquest punt del protocol N\u00faria Serre va m\u00e9s enll\u00e0 i assegura que seria molt convenient que es compt\u00e9s amb agents de salut de la pr\u00f2pia comunitat i comenta que en moltes entitats d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria no hi ha cap figura d\u2019aquest tipus.<\/p>\n Pascale Coissard, de CCAR, assegura que a nivell de salut mental hi ha pocs recursos especialitzats. \u201cQuan ens trobem amb alguna situaci\u00f3 greu ens trobem amb pocs recursos per derivar la persona a un hospital psiqui\u00e0tric\u201d, explica. Avi\u00f1oa\u00a0recorda que si b\u00e9 han augmentat molt el nombre de persones refugiades l’augment de l’ajuda ha estat \u00abrelatiu\u00bb. El 2015 a Catalunya hi havia 1.302 sol\u00b7licitants d’asil,<\/a> gaireb\u00e9 el doble que l’any anterior quan eren 786.<\/p>\n La setmana passada va tenir lloc la primera trobada entre la Creu Roja, que gestiona el programa estatal d\u2019acollida i integraci\u00f3, i responsables territorials de la Conselleria de Salut. Precisament en aquesta reuni\u00f3 una de les conclusions va ser millorar la coordinaci\u00f3 entre l\u2019entitat i els serveis territorials de salut, especialment quan les persones es traslladen de municipi.<\/p>\n A m\u00e9s a m\u00e9s tamb\u00e9 s\u2019ha detectat \u00a0la necessitat de refor\u00e7ar els serveis de traducci\u00f3 als centres sanitaris p\u00fablics i explicar a refugiats com funciona el circuit dels serveis p\u00fablics de salut a Catalunya. En la reuni\u00f3 es va acordar que a partir d\u2019ara la reuni\u00f3 es faci dues vegades l\u2019any.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El calvari burocr\u00e0tic habitual pel que passa un migrant a l\u2019hora de fer diferents tr\u00e0mits, com per exemple\u00a0l’obtenci\u00f3 de\u00a0la targeta sanit\u00e0ria del Servei Catal\u00e0 de la Salut, s\u2019afegeix en el cas dels refugiats que arriben a Catalunya a una travessia pr\u00e8via sovint poc f\u00e0cil, marcada per la recerca for\u00e7ada d’una protecci\u00f3\u00a0que els seus pa\u00efsos d’origen […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":12546,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47,7],"tags":[869,807,870,871,767,815,53],"class_list":["post-12541","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-asil","tag-atencio-sanitaria","tag-ccar","tag-exil","tag-pasucat","tag-refugiats","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12541","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12541"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12541\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12541"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12541"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12541"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Refor\u00e7ar l\u2019especialitzaci\u00f3 en salut mental<\/h3>\n
M\u00e9s coordinaci\u00f3 entre administraci\u00f3 i entitats<\/h3>\n