{"id":12687,"date":"2017-02-28T19:41:25","date_gmt":"2017-02-28T18:41:25","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=12687"},"modified":"2017-02-28T19:41:25","modified_gmt":"2017-02-28T18:41:25","slug":"temps-curts-politica-redueixen-oportunitats-millorar-salut-ciutats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/02\/28\/temps-curts-politica-redueixen-oportunitats-millorar-salut-ciutats\/","title":{"rendered":"\u00abEls temps curts en pol\u00edtica redueixen les oportunitats per millorar la salut a les ciutats\u00bb"},"content":{"rendered":"

Aquest dimarts s’ha presentat a Barcelona l’Informe\u00a0de la Sociedad\u00a0Espa\u00f1ola de Salud P\u00fablica y Administraci\u00f3n Sanitaria (SESPAS) de 2016. L’informe, que es publica cada dos anys, segueix enguany el lema \u00abla salut p\u00fablica i les pol\u00edtiques de salut: del coneixement a la pr\u00e0ctica\u00bb ja que se centra en recollir experi\u00e8ncies i exemples de bones pr\u00e0ctiques en alguns territoris perqu\u00e8 puguin implementar-se en d’altres. Rosana Peir\u00f3\u00a0treballa a\u00a0la Conselleria de Sanitat Universal i Salut P\u00fablica de la Generalitat Valenciana i \u00e9s una de les editores de l’informe. Parlem amb ella sobre els principals punts que es\u00a0plantegen en l’informe, que cont\u00e9 17 articles escrits per\u00a0m\u00faltiples\u00a0experts\u00a0i que van des de com millorar el bon govern del Sistema Nacional de Salut fins a parlar de pol\u00edtiques de salut en ciutats o barris que han demostrat millorar la salut de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

<\/section>\n

Quins exemples de palanques de canvi o reformes per millorar el bon govern del Sistema Nacional de Salut heu recollit en l’informe SESPAS 2016?<\/strong><\/p>\n

Tot el que t\u00e9 a veure amb bon govern t\u00e9 a veure amb la transpar\u00e8ncia, la rendici\u00f3 de comptes, la participaci\u00f3, la intel\u00b7lig\u00e8ncia i la integritat. Algunes de les l\u00ednies d’actuaci\u00f3 que es proposen s\u00f3n la universalitzaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia i el sistema nacional lligat a la resid\u00e8ncia, que hi hagi un marc financer estable o que hi hagi una ag\u00e8ncia -com existeix al Regne Unit- o instituci\u00f3 governamental independent que faci protocols i guies sobre com millorar la pr\u00e0ctica cl\u00ednica i la salut p\u00fablica basats en l’evid\u00e8ncia. Tamb\u00e9 es parla per exemple d’una transpar\u00e8ncia refor\u00e7ada, aix\u00f2 vol dir tenir un sistema d’informaci\u00f3 que permeti que tota la informaci\u00f3 sigui p\u00fablica, com l’Observatori de sistemes de Salut de l’OMS, que permeti la comparaci\u00f3 entre iguals. Una altra acci\u00f3 \u00e9s la transpar\u00e8ncia en la regulaci\u00f3 del conflicte d’interessos i la compra de b\u00e9ns i serveis. La Central de Resultats de Catalunya es fica com a exemple innovador a nivell nacional en bon govern perqu\u00e8 fa p\u00fablics els resultats de diferents prove\u00efdors del sistema sanitari fomentant la transpar\u00e8ncia per comparaci\u00f3 entre iguals.<\/p>\n

L’informe constata les desigualtats en l’acc\u00e9s a les prestacions sanit\u00e0ries. Quin tipus de desigualtats?<\/strong><\/p>\n

Hi ha desigualtats en l’acc\u00e9s per la legislaci\u00f3 (el RDL 16\/2012) que exclou de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria p\u00fablica les persones en situaci\u00f3 irregular per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha desigualtat en la utilitzaci\u00f3 de serveis, per exemple, es constaten desigualtats geogr\u00e0fiques o en el temps d’espera.<\/p>\n

Com s’hi pot fer front?<\/strong><\/p>\n

Algunes propostes s\u00f3n redefinir la cobertura segons criteris de resid\u00e8ncia i oferir la mateixa protecci\u00f3 als residents en situaci\u00f3 administrativa irregular que als ciutadans espanyols. Tamb\u00e9 s’apunta a repensar el model de copagament per substituir els copagaments obligatoris perqu\u00e8 siguin evitables. \u00c9s a dir, per exemple que aquests siguin flexibles i hi hagi uns m\u00e0xims segons el nivell de renda familiar o que els col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables estiguin exempts de pagar-los o siguin redu\u00efbles al m\u00ednim. Una altra proposta prou revolucion\u00e0ria \u00e9s convertir el r\u00e8gim especial dels funcionaris en un r\u00e8gim transitori a extingir perqu\u00e8 qui entri a la funci\u00f3 p\u00fablica ja no tingui l’opci\u00f3 d’escollir entre prove\u00efdor p\u00fablic o anar-se’n a una m\u00fatua. Tamb\u00e9 es proposa comen\u00e7ar un estudi sistem\u00e0tic de les desigualtats i l’acc\u00e9s a les prestacions sanit\u00e0ries. Es reivindica una acci\u00f3 necess\u00e0ria per avaluar l’impacte en l’equitat de totes les iniciatives dins i fora dels serveis sanitaris.<\/p>\n

Quina avaluaci\u00f3 es fa en l’informe de la prevenci\u00f3 i la promoci\u00f3 de la salut en les pol\u00edtiques p\u00fabliques?<\/strong><\/p>\n

La promoci\u00f3 de la salut a Espanya est\u00e0 menys desenvolupada que els serveis sanitaris. La proposta d’instituci\u00f3 independent per fer guies i protocols de la qual parlava abans, que tamb\u00e9 podria fer-se simplement amb una millor coordinaci\u00f3 entre ag\u00e8ncies auton\u00f2miques, tamb\u00e9 pot aplicar-se en promoci\u00f3 de la salut. Un dels problemes que hi ha a Espanya \u00e9s que la promoci\u00f3 de la salut s’ha ent\u00e8s sempre com una cosa individual. La promoci\u00f3 de la salut no s’ent\u00e9n aix\u00ed a cap altre lloc, s’hauria d’entendre com innovaci\u00f3 social. A l’informe en un dels articles es proposa precisament que en aquesta hipot\u00e8tica instituci\u00f3 hi hagi una part de promoci\u00f3 de la salut.<\/p>\n

Recolliu exemples de pol\u00edtiques de promoci\u00f3 de la salut a ciutats i barris que evidencia l’efectivitat de determinades pol\u00edtiques en l’\u00e0mbit local. Quins exemples tenim que puguem aplicar en altres barris o ciutats?<\/strong><\/p>\n

Un dels exemples \u00e9s justament el programa de Salut als barris, que ha mostrat millora de la qualitat de vida i la salut dels ve\u00efns de Barcelona. Altres exemples que han mostrat evid\u00e8ncia en millorar la salut de la poblaci\u00f3 s\u00f3n les escoles infantils per a fam\u00edlies en situaci\u00f3 de vulnerabilitat, augment de les hores en els curr\u00edculums d’escolars en activitat f\u00edsica, augment del consum i la disponibilitat (per exemple mitjan\u00e7ant preus subvencionats) de fruites i verdures. Tamb\u00e9 respecte a l’organitzaci\u00f3 de la ciutat ha mostrat evid\u00e8ncia la promoci\u00f3 del transport a la feina a peu o en bicicleta, identificaci\u00f3 de punts negres d’accidents i camins escolars segurs perqu\u00e8 els infants puguin anar i tornar caminant de l’escola. El manteniment d’espais verds i l’\u00fas de poliesportius p\u00fablics, la reducci\u00f3 de l’a\u00efllament i prescripci\u00f3 d’activitats com passejos per part dels professionals de prim\u00e0ria o programes de millorar de la qualitat de l’aire tamb\u00e9 milloren la salut. Hi ha molts exemples…Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s important parlar de les barreres.<\/p>\n

Quines s\u00f3n aquestes barreres?<\/strong><\/p>\n

La manca de lideratge i voluntat pol\u00edtica per\u00f2 tamb\u00e9 el desconeixement ciutad\u00e0, t\u00e8cnic i pol\u00edtic de les causes de la salut. En l’informe apunten que la ideologia, els prejudicis, les pol\u00edtiques que ignoren l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica, la falta d’informaci\u00f3 poblacional sobre la salut o els temps curts en pol\u00edtica redueixen tamb\u00e9 les oportunitats per millorar la salut urbana. Aix\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 a veure amb la necessitat de tenir estudis que permetin la comparaci\u00f3 i entendre per qu\u00e8 en un barri hi ha una millor salut que en un altre.<\/p>\n

Sobre els serveis de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, quines conclusions treu l’informe? Cap a on ha de reorientar-se la prim\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

A Catalunya hi ha un grup de professionals d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria fent promoci\u00f3 de salut per\u00f2 en general la promoci\u00f3 de la salut \u00e9s volunt\u00e0ria i no est\u00e0 estructurada. Sovint, les tasques que s’imposen i el poc marge de temps que tenen els professionals de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, dificulta que es faci promoci\u00f3 des dels centres. L’informe recull l’experi\u00e8ncia de Catalunya i la de Balears. A Balears hi ha una iniciativa que va sortir dels professionals i que consisteix en un programa d’educaci\u00f3 f\u00edsica. Si un CAP vol incorporar el programa el que fan \u00e9s que els professionals dissenyen una ruta que despr\u00e9s poden prescriure a pacients seus. Com que saben la condici\u00f3 del malalt saben, per exemple, quina dist\u00e0ncia \u00e9s recomanable, el que poden fer i el que no i fins i tot es planteja l’opci\u00f3 que el metge pugui acompanyar el pacient en el passeig. M\u00e9s de trenta CAP de prop dels cinquanta que tenen les Balears han incorporat el programa, per tant, es tracta d’una intervenci\u00f3 exitosa. Despr\u00e9s a Catalunya hi ha el cas del programa COMSalut, promogut pel Departament de Salut, i consistent a la prescripci\u00f3 d’activitats socials, acci\u00f3 comunit\u00e0ria orientada en salut.<\/p>\n

El COMSalut \u00e9s una experi\u00e8ncia que ha generat bons resultats? Quins?<\/strong><\/p>\n

En els primers 18 mesos s’han fet 30 actuacions en 14 \u00e0mbits diferents i s’han identificat 566 accions que tenen impacte en salut i que poden comen\u00e7ar a desenvolupar-se. De moment per\u00f2 nom\u00e9s implica 16 de les 370 \u00e0rees b\u00e0siques (com Centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria) de salut que hi ha a Catalunya. \u00c9s un projecte a llarg termini.<\/p>\n

Una altra experi\u00e8ncia que s’analitza \u00e9s la del Pa\u00eds Basc i la seva estrat\u00e8gia per fer abordar la cronicitat. En aquest sentit, qu\u00e8 en podem aprendre?<\/strong><\/p>\n

Va ser una innovaci\u00f3. L’envelliment de la poblaci\u00f3 i la cronicitat dels problemes de salut va fer que es plantegessin la manera d’abordar aquest tema. Els autors de l’article sobre aquest punt diuen que l’estrat\u00e8gia va servir per tenir un plantejament que va aconseguir il\u00b7lusionar diferents grups d’inter\u00e8s i focalitzar-se en un model d’atenci\u00f3 integrada als pacients amb malalties cr\u00f2niques. Es va fer un marc s\u00f2lid amb evid\u00e8ncia i amb comparaci\u00f3 amb altres experi\u00e8ncies internacionals. Es va fer un enfocament des de baix i una de les limitacions va ser que va haver-hi massa tipus de projectes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest dimarts s’ha presentat a Barcelona l’Informe\u00a0de la Sociedad\u00a0Espa\u00f1ola de Salud P\u00fablica y Administraci\u00f3n Sanitaria (SESPAS) de 2016. L’informe, que es publica cada dos anys, segueix enguany el lema \u00abla salut p\u00fablica i les pol\u00edtiques de salut: del coneixement a la pr\u00e0ctica\u00bb ja que se centra en recollir experi\u00e8ncies i exemples de bones pr\u00e0ctiques en […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":12691,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,16,7],"tags":[288,787,96,368,901],"class_list":["post-12687","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-dret-a-la-salut","category-politica-i-gestio","tag-assistencia-sanitaria","tag-desigualtat","tag-salut-comunitaria","tag-salut-publica","tag-sespas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12687"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12687\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}