Vivim unes d\u00e8cades extraordin\u00e0riament generoses amb els drets individuals i col\u00b7lectius, de les majories i de les minories. Aix\u00f2 no \u00e9s sort, sin\u00f3 el resultat de l’esfor\u00e7 i la lluita de molts de nosaltres per una llibertat justa i una major autonomia personal. En l’\u00e0mbit de la salut, la cobertura universal i gratu\u00efta de la sanitat \u00e9s un tresor que ja tots considerem com un dret inalienable m\u00e9s, com el d’expressi\u00f3, la resid\u00e8ncia o el despla\u00e7ament. No obstant aix\u00f2, de vegades m’entren temors:\u00a0temo que tants drets s’ennueguin i no siguem conscients que aquests no tenen una superviv\u00e8ncia garantida, llevat que tots siguem conscients del privilegi que comporten les llibertats i drets de qu\u00e8 gaudim i siguem responsables i vigilants per no perdre’ls.<\/p>\n
En particular, en el camp de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria em sembla necessari recordar la gran conquesta del nostre estat de benestar -em refereixo a l’espanyol, no a altres models europeus mutuals- que ha significat una salut p\u00fablica gratu\u00efta i de qualitat m\u00e9s que acceptable. Preservar-la \u00e9s missi\u00f3 de tots nosaltres i no nom\u00e9s dels governants. Aquests no l’han de posar en risc erosionant els seus pressupostos, per\u00f2 els usuaris, actuals o potencials, tampoc. Per aix\u00f2 mateix, ja que tots coneixem i reivindiquem molt b\u00e9 els nostres drets sanitaris, voldria avui, des d’aquesta columna, recordar alguns dels deures que van de la m\u00e0 d’aquests drets.<\/p>\n
1) No abusarem del sistema. No hem d’acudir a l’hospital o al CAP si realment no cal. Aprenem a tenir cura de nosaltres mateixos, a recon\u00e8ixer els s\u00edmptomes banals que solucionarem a casa i a no caure en la paranoia dels m\u00faltiples mals que estan a l’aguait. La ventilaci\u00f3 p\u00fablica del c\u00e0ncer que pateix una o altra celebrity<\/span><\/em> no ens ha de fer perdre l’oremus. Els mitjans han fet c\u00f3rrer tanta tinta sobre la quantitat de c\u00e0ncers que estan a la cantonada i sobre tantes lluites heroiques contra aquesta malaltia que la por a la mort ens assetja a tota hora. Tranquil\u00b7litat. Espanya gaudeix de la segona o tercera millor esperan\u00e7a de vida del planeta. El normal \u00e9s estar b\u00e9.<\/p>\n 2) No ens aprofitarem de la gratu\u00eftat del sistema ni dels subsidis de malaltia per obtenir la baixa mitjan\u00e7ant martingales ni ho prolongarem quan no siguin estrictament necess\u00e0ries. Acceptarem les incomoditats que ocasiona gestionar i mantenir una baixa raonable, ja que s\u00f3n inevitables per detectar els casos d’ab\u00fas i les baixes inapropiades.<\/p>\n 3) Evitarem aquelles conductes de risc que porten amb si una despesa sanit\u00e0ria potencialment evitable. La sanitat la paguem entre tots, \u00e9s un b\u00e9 sostingut solid\u00e0riament per la ciutadania i, especialment, per aquells que es troben en millor estat de salut i tenen feina. No ens aprofitem de la generositat col\u00b7lectiva. Cada accident de tr\u00e0nsit per culpa\u00a0del m\u00f2bil o el consum d’alcohol, cada borratxera que acaba a urg\u00e8ncies, cada SIDA que s’adquireix per descuits imperdonables, cada paquet de cigarretes que fumem (i amb ell la nostra salut), acaben traduint-se en milers d’euros que altres ingressen a la guardiola sanit\u00e0ria per poder-nos curar.<\/p>\n 4) Tindrem paci\u00e8ncia i comprensi\u00f3 quan no se’ns atengui de forma immediata. La cultura del \u00abtot i ara\u00bb est\u00e0 desgraciadament molt difosa, per\u00f2 \u00e9s incompatible amb l’actual estructura de la sanitat p\u00fablica que dif\u00edcilment canviar\u00e0 en el futur pr\u00f2xim. Sapiguem esperar si la nostra pressa\u00a0\u00e9s menor que la dels pacients que ens precedeixen. Acceptem que l’espera per un procediment quir\u00fargic menor pot dilatar en el temps en benefici d’intervencions m\u00e9s urgents.<\/p>\n 5) Respectarem als professionals que ens atenen i que, la major part de les vegades, no s\u00f3n els responsables directes dels problemes que sorgeixen en l’assist\u00e8ncia m\u00e8dica. Tindrem consideraci\u00f3 amb tot el personal implicat en el nostre proc\u00e9s (infermeres, administratives, m\u00e8diques). Col\u00b7laborarem amb ells i seguirem les seves instruccions informades. No exigirem tractaments m\u00e8dics o quir\u00fargics que no siguin considerats necessaris per als metges que ens atenen. Pensem que els professionals de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria no s\u00f3n culpables que h\u00e0gim emmalaltit; tot el contrari, hi s\u00f3n per ajudar-nos-en a sortir i a recuperar la nostra salut. Si alguna cosa va malament, independentment dels drets que ens assisteixen com a pacients, sapiguem que mai cal esperar el 100% de seguretat en qualsevol exploraci\u00f3 o procediment quir\u00fargic, com tampoc hi ha un 100% de seguretat en un vol o en un descens amb esqu\u00eds per una pista negra.<\/p>\n 6) Serem agra\u00efts amb tots aquells que ens ajuden a superar el mal pas d’una malaltia, especialment si aquesta \u00e9s greu. Donem per fet que el sistema ens acollir\u00e0 perqu\u00e8 \u00e9s la seva obligaci\u00f3, per\u00f2 pensem que molts professionals treballen per sobre de les seves obligacions per facilitar-nos les coses i aquest plus-que \u00e9s el que marca la difer\u00e8ncia moltes vegades- no t\u00e9 m\u00e9s pagament que el d’una somriure, un \u00abgr\u00e0cies\u00bb o uns bombons. Si alguna cosa apreciem molts metges que ho som per vocaci\u00f3 i per gust, \u00e9s el somriure d’un pacient que agraeix els nostres esfor\u00e7os: la nit que hem passat a quir\u00f2fan, la visita que li hem fet en diumenge, la crida a la seva casa per assegurar-nos que les coses marxen b\u00e9. Aix\u00f2 no est\u00e0 incl\u00f2s en cap salari; de fet, \u00e9s impagable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vivim unes d\u00e8cades extraordin\u00e0riament generoses amb els drets individuals i col\u00b7lectius, de les majories i de les minories. Aix\u00f2 no \u00e9s sort, sin\u00f3 el resultat de l’esfor\u00e7 i la lluita de molts de nosaltres per una llibertat justa i una major autonomia personal. En l’\u00e0mbit de la salut, la cobertura universal i gratu\u00efta de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[993,994,405,299,796,182],"class_list":["post-12737","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-deures","tag-drets","tag-llistes-despera","tag-operacio","tag-saturacio","tag-urgencies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12737","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12737"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12737\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12737"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12737"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12737"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}