El 8 de mar\u00e7 sempre \u00e9s un dia reivindicatiu i de celebraci\u00f3: milers de dones ens llancem als carrers a recordar-li a la societat que representem m\u00e9s del 50% de la seva composici\u00f3 i que tenim per llei els mateixos drets que els nostres companys homes. S’escolten discursos grandiloq\u00fcents per part de totes les organitzacions pol\u00edtiques i socials i, per un dia, tots ens considerem m\u00e9s iguals en una societat desigual.<\/p>\n
La meva veu s’al\u00e7a avui per un col\u00b7lectiu que no acostuma a sortir gaire al carrer sigui el dia que sigui, estan massa ocupades: s\u00f3n les cuidadores en l’entorn familiar, milers de dones en aquest pa\u00eds que han hagut de renunciar als seus llocs de treball per atendre a un familiar en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia sense veure reconeguda la seva tasca, ni per part de l’Estat (al qual li estalvien milions d’euros), ni per part de la societat, que d\u00f3na per descomptat que aquesta \u00e9s la seva obligaci\u00f3; com si pel fet de ser dona tinguessin un gen extra que les marqu\u00e9s com a cuidadores.<\/p>\n
En una societat avan\u00e7ada aquesta tasca no tindria per qu\u00e8 ser gaireb\u00e9 exclusivament femenina, per\u00f2 la realitat \u00e9s que quan cal decidir qui es queda a casa per atendre un familiar, la resposta surt sola: qui menys cobra (nosaltres, les dones). I tornen a casa amb la \u201cpata quebrada\u201d, deixant enrere anys d’avan\u00e7os en igualtat, deixant somnis, vida laboral, per convertir-se de nou en cuidadores de la tribu.<\/p>\n
Jo formo part d’aquest col\u00b7lectiu: tinc un fill de 9 anys valorat com a gran dependent, amb una discapacitat f\u00edsica, ps\u00edquica i sensorial del 85%. La meva vida va quedar supeditada a la seva el dia que va tenir la seva primera crisi epil\u00e8ptica i aviat vaig saber que dependria de mi tota la seva vida. La meva vida es va parar moment\u00e0niament, em vaig haver de reinventar, forjar-me un nou futur amb noves prioritats; fer pel cam\u00ed i a corre-cuita un curs r\u00e0pid de neuropediatria aplicada, gaireb\u00e9 sense temps si m\u00e9s no per plorar; parar-me era un luxe, li feia falta al meu fill i, a partir d’aquest moment, l’Alberto dep\u00e8n de mi i jo d’ell.<\/p>\n
La vida del meu fill dep\u00e8n que alg\u00fa li doni el menjar, la medicaci\u00f3, li canvi\u00ef el bolquer, el banyi, el cuidi, l’acaroni\u2026 i aqu\u00ed estic jo que, com gaireb\u00e9 totes les meves companyes de \u201cno professi\u00f3\u201d, he renunciat a la meva vida laboral per atendre’l. La Llei de Depend\u00e8ncia suposava un respir per totes nosaltres, reconeixia en part el treball realitzat i ens donava opci\u00f3 a una pensi\u00f3 de jubilaci\u00f3 el dia de dem\u00e0, fins que va arribar al Govern el Partit Popular i el seu Decret de juliol del 2012, en el qual es retallaven les prestacions un 15% (en algunes comunitats es va arribar al 85%) i es deixava de cotitzar per nosaltres. La cotitzaci\u00f3 a la Seguretat Social va passar a ser de car\u00e0cter voluntari, i de 56 euros que li costava a l’Estat, a 200 euros, per la qual cosa m\u00e9s del 90% de les cuidadores ens vam veure obligades a renunciar a ella, ja que si d’una prestaci\u00f3 de 387 euros (en el \u201cmillor\u201d dels casos) dediques 200 a aquesta cotitzaci\u00f3, la prestaci\u00f3 del nostre familiar es veu redu\u00efda dr\u00e0sticament.<\/p>\n
No s\u00e9 qu\u00e8 ser\u00e0 de mi en un futur no gaire lluny\u00e0, els meus anys de cotitzaci\u00f3 en l’empresa privada no serviran de res i no tindr\u00e9 dret a una pensi\u00f3 que m’asseguri el futur. Tan sols em queda l’esperan\u00e7a que els meus conciutadans hi pensin dues vegades abans de tornar a ficar una papereta a l’urna i que un canvi de govern reverteixi aquesta situaci\u00f3; ja que l’actual, i el seu president al capdavant, ens han demostrat sobtadament quant els importa la situaci\u00f3 de les persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia i les seves fam\u00edlies.<\/p>\n
Jo s\u00ed que sortir\u00e9 al carrer aquest 8 de mar\u00e7, per\u00f2 la meva reivindicaci\u00f3 ser\u00e0 que es reconegui l’esfor\u00e7 de milers de dones d’aquest pa\u00eds, que contribueixen amb el seu treball i dedicaci\u00f3 al benestar dels ciutadans m\u00e9s desfavorits, i que tinguem dret a un futur estable i digne. Perqu\u00e8 el nostre treball \u00e9s, almenys, tan digne com els altres: som cuidadores!<\/p>\n