{"id":12797,"date":"2017-03-13T12:38:24","date_gmt":"2017-03-13T11:38:24","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=12797"},"modified":"2017-03-13T12:38:24","modified_gmt":"2017-03-13T11:38:24","slug":"uters-trencats-pel-masclisme-congo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/03\/13\/uters-trencats-pel-masclisme-congo\/","title":{"rendered":"Els \u00faters trencats pel masclisme al Congo"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article de eldiario.es<\/a><\/em><\/p>\n

Va arribar moribunda, amb les entranyes que s’havien esquin\u00e7at en alguna pista enfangada entre el seu poble i Rubaya<\/span>, al territori de Masisi<\/span>, a la regi\u00f3 oriental de Kivu<\/span> Nord, aquesta terra marcada per les brases de la guerra al Congo. Tenia 35 anys, sis fills i el seu \u00fater s’havia trencat durant el part del set\u00e8. Quan els homes que la portaven van entrar a l’hospital, ja estava en xoc: la seva sang s’havia quedat pel cam\u00ed. Era juliol del 2016 i aquesta mare havia arribat a l’hospital quan ja ning\u00fa podia ajudar-la.<\/p>\n

\u00abNo s\u00e9 quantes dones he vist morir aix\u00ed durant anys. Dones que arribaven amb l’\u00fater trencat quan ja era massa tard\u00bb, diu el doctor Leonidas<\/span> Banyuzukwabo<\/span>, un dels metges del centre hospitalari de Rubaya<\/span>.<\/p>\n

Parir a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, sobretot a les zones rurals, no \u00e9s moltes vegades una elecci\u00f3, sin\u00f3 un deure, com passava a Europa quan es considerava que els fills eren una riquesa, l’\u00fanica a la qual podien aspirar els pobres. Una visi\u00f3 que al Congo segueix viva, imposada per un patriarcat que arriba al paroxisme en territoris com el de Masisi<\/span>, un lloc en el qual nom\u00e9s quatre de cada deu nenes sap el que \u00e9s seure en un banc d’escola, segons les Nacions Unides.<\/p>\n

La bellesa de postal su\u00efssa d’aquesta terra, els seus turons verds i les seves vaques frisones serveixen de paradoxal escenari d’abund\u00e0ncia per la fona mis\u00e8ria i la viol\u00e8ncia que pateixen les persones que hi habiten.<\/p>\n

Sobretot, les dones. Ser dona a Masisi<\/span> \u00e9s ser mare i a m\u00e9s \u00e9s ser-ho aviat i cada any. Si qui neix \u00e9s un home, millor, ja que les nenes valen poc per a la cultura local. \u00abNo n’hi ha prou amb tenir dos o tres fills. El que s’espera de la dona \u00e9s que tingui nou o deu fills\u00bb, explica el metge, un nombre que supera amb escreix la mitjana congolesa de 6,1 fills per dona. Si la dona no compleix aquestes expectatives, \u00abs’arrisca al repudi per part del marit\u00bb i a veure’s al carrer sense res i separada dels fills que ja ha tingut.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La doctora Gracia Ndimi Kabwe examina a una embarassada d’alt risc a l’hospital de Rubaya, a\u00a0Kivu Nord \/ TRINIDAD DEIROS<\/figcaption><\/figure>\n

Per aquesta ra\u00f3 i perqu\u00e8 elles mateixes han interioritzat que la seva obligaci\u00f3 \u00e9s tenir molts fills, les dones de Masisi<\/span> segueixen engendrant fins i tot si per a aix\u00f2 han de posar en perill les seves vides. I aix\u00f2 passa no poques vegades, ja que els matrimonis i embarassos preco\u00e7os, i aquestes gestacions nombroses i sense respir entre elles, s\u00f3n factors de risc de diverses complicacions obst\u00e8triques.<\/p>\n

Una d’elles \u00e9s el trencament d’\u00fater, la mateixa a la qual va sucumbir la dona que va arribar en xoc a l’hospital de Rubaya<\/span>, rares a Occident, per\u00f2 que al Congo segueix matant. La mateixa que pateixen cada mes \u00abtres o quatre dones\u00bb nom\u00e9s en el petit centre de salut de Kibabi<\/span>, que dep\u00e8n de Rubaya<\/span>, assegura un altre metge congol\u00e8s, el doctor Emmanuel Kasole<\/span>.<\/p>\n

\u00abUna bona dona \u00e9s la que no costa diners\u00bb<\/h3>\n

Tant aquest centre de salut com l’hospital del qual dep\u00e8n s\u00f3n de propietat estatal per\u00f2, fins fa poc, eren de pagament, ja que al Congo no hi ha una sanitat p\u00fablica. Una ces\u00e0ria costava uns 66 euros i per reunir aquesta suma les fam\u00edlies havien de vendre el poc que tenien. Aix\u00f2 si posse\u00efen alguna cosa, ja que molts habitants de la regi\u00f3 viuen de treballs precaris a les mines de coltan i mangan\u00e8s que dominen Rubaya<\/span>. Aquesta pobresa est\u00e0 darrere del fet que moltes d’aquestes dones que el doctor Leonidas<\/span> ha vist morir durant anys acudissin a l’hospital \u00abmassa tard\u00bb.<\/p>\n

Per\u00f2 la mis\u00e8ria no ho explica tot. Un altre factor remet de nou a una terrible desigualtat de g\u00e8nere: \u00abAqu\u00ed, una bona dona \u00e9s la que no costa diners: la que pareix a casa i per baix. Una dona que pareix a l’hospital \u00e9s titllada de vaga i d’in\u00fatil. La religi\u00f3 \u00e9s un altre aspecte. Fa poc, vaig escoltar a un pastor protestant que deia que si les rates pareixen naturalment, no veia raons perqu\u00e8 les dones se sotmetessin a ces\u00e0ries\u00bb, s’indigna el metge.<\/p>\n

Aquesta \u00abmentalitat va comen\u00e7ar a canviar fa quatre anys i mig\u00bb, assegura el facultatiu, quan una ONG italiana, Cooperazione<\/span> Internazionale<\/span> (COOPI<\/span>), amb finan\u00e7ament d’ECHO<\/span>, l’ag\u00e8ncia humanit\u00e0ria de la Uni\u00f3 Europea, va comen\u00e7ar a donar suport amb projectes de cooperaci\u00f3 a l’hospital de Rubaya<\/span> i diversos centres de salut de la zona. Des de llavors, d’acord amb els c\u00e0lculs de l’ONG, unes 200.000 persones del territori de Masisi<\/span> han gaudit d’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria gratu\u00efta.<\/p>\n

Anticonceptius amb perm\u00eds del marit<\/h3>\n

La jove doctora Gr\u00e0cia Ndimi<\/span> Kabwe representa un altre dels rostres de la dona congolesa: formada, pol\u00edglota<\/span> i independent. Quan va arribar a Rubaya<\/span> per treballar en el projecte de l’ONG, els nens l’anomenaven \u00abMzungu<\/span>\u00bb (blanca, en suahili). Ella ho atribueix als seus texans, que probablement les criatures nom\u00e9s havien vist portar a les poques occidentals que passen per la ciutat.<\/p>\n

La gratu\u00eftat dels parts, la posada en marxa de dos bancs de sang i la construcci\u00f3 d’una sala d’operacions al centre de salut de Kibabi<\/span> han contribu\u00eft a una reducci\u00f3 \u00abdr\u00e0stica\u00bb de la mortalitat materna, assegura la doctora. Per\u00f2 el risc lligat als embarassos repetits i la mentalitat que fa que \u00abquan una dona es casa, el seu cos passi a ser propietat del seu marit\u00bb, encara hi s\u00f3n.<\/p>\n

La dona pobra i rural al Congo no nom\u00e9s \u00abno pot negar-se a mantenir relacions sexuals amb la seva parella\u00bb; tampoc t\u00e9 control sobre la seva fertilitat, una situaci\u00f3 emparada per una legislaci\u00f3 en qu\u00e8 coexisteixen un dret consuetudinari que segueix primant a les zones rurals i unes igualment mis\u00f2gines lleis heretades en part del colonitzador belga.<\/p>\n

Una d’elles, que data de 1920, aix\u00ed com l’article 178 del Codi Penal, prohibeixen la venda d’anticonceptius. Malgrat aix\u00f2, els m\u00e8todes de control de la natalitat es venen lliurement des de fa d\u00e8cades i el govern fa campanyes a favor de la planificaci\u00f3 familiar. Per completar aquest panorama esquizofr\u00e8nic, una decisi\u00f3 ministerial del 2009 -arrancada per les feministes congoleses- va autoritzar els anticonceptius amb la promesa encara no complerta d’abrogar la norma de 1920.<\/p>\n

Cap d’aquestes lleis exigeix \u200b\u200bel perm\u00eds marital perqu\u00e8 la dona utilitzi m\u00e8todes anticonceptius ni perqu\u00e8 se sotmeti a una ces\u00e0ria o un lligament de trompes. No obstant aix\u00f2, el car\u00e0cter contradictori de la legislaci\u00f3 nacional, unit a un Codi de la Fam\u00edlia que defineix l’home com a \u00abcap de la fam\u00edlia\u00bb, ha provocat que en la pr\u00e0ctica les dones amb parella hagin de demanar perm\u00eds als seus companys per utilitzar anticonceptius o sotmetre a operacions relacionades amb la seva fertilitat.<\/p>\n

A les zones rurals, l'\u00bbhome t\u00e9 l’\u00faltima paraula\u00bb, subratlla el doctor Leonidas<\/span>. D’aqu\u00ed que molts professionals sanitaris exigeixin aquestes autoritzacions maritals per protegir-se de possibles demandes en els tribunals.<\/p>\n

Abans de practicar una ces\u00e0ria, els metges de Rubaya<\/span> presenten al pare una autoritzaci\u00f3 perqu\u00e8 la signi. Si el marit no ha vingut amb la partera, el consentiment es reclama a la persona que l’acompanya, que \u00abnormalment \u00e9s la seva sogra\u00bb, diu el metge mostrant un d’aquests documents signat amb una empremta digital.<\/p>\n

\u00abEl 80% o m\u00e9s de les nostres pacients s\u00f3n analfabetes\u00bb, afegeix. En casos extrems, el personal sanitari ha hagut d’amena\u00e7ar algun pare amb \u00abarrossegar-lo a tribunals\u00bb per obtenir aquest consentiment i salvar la vida de la seva dona, si b\u00e9 la informaci\u00f3 que sense la ces\u00e0ria mare i fill poden morir \u00absol ser suficient\u00bb.<\/p>\n

Els anticonceptius susciten encara m\u00e9s resist\u00e8ncies, a causa de la religi\u00f3 i del mite est\u00e8s al Congo que utilitzar-los provoca esterilitat definitiva: \u00abRecordo a una pacient de 38 anys, mare de 14 fills, l’\u00faltim per ces\u00e0ria, un altre greu factor de risc pel trencament d’\u00fater. Li vaig advertir que el proper embar\u00e0s seria la mort i, tot i aix\u00ed, no ens va permetre lligar-li les trompes. Quan li vam proposar un implant anticonceptiu, va dir que s’ho pensaria i va marxar. No ha tornat. V\u00e9s a saber si era ella o el marit qui es negava\u00bb, recorda el metge.<\/p>\n

Al centre de salut de Kibabi<\/span>, Gentille<\/span> menja amb el seu nad\u00f3 al costat. T\u00e9 18 anys i \u00e9s el seu primer fill. Ha nascut per ces\u00e0ria i el doctor Kasole<\/span> li explica que ha d’evitar un embar\u00e0s en els 18 mesos vinents. El seu \u00fater podria trencar-se i ella viu a 20 quil\u00f2metres del centre. \u00abHe de parlar amb el meu marit\u00bb, xiuxiueja la noia. Quan s’insisteix a preguntar-li la seva opini\u00f3, diu: \u00abEstic d’acord… Per\u00f2 cal esperar a veure qu\u00e8 diu el meu marit\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article de eldiario.es Va arribar moribunda, amb les entranyes que s’havien esquin\u00e7at en alguna pista enfangada entre el seu poble i Rubaya, al territori de Masisi, a la regi\u00f3 oriental de Kivu Nord, aquesta terra marcada per les brases de la guerra al Congo. Tenia 35 anys, sis fills i el seu […]<\/p>\n","protected":false},"author":164,"featured_media":12801,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47,7],"tags":[1015],"class_list":["post-12797","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-republica-democratica-del-congo"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12797","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/164"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12797"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12797\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12797"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12797"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12797"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}