{"id":12829,"date":"2017-03-14T20:06:33","date_gmt":"2017-03-14T19:06:33","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=12829"},"modified":"2017-03-14T20:06:33","modified_gmt":"2017-03-14T19:06:33","slug":"lus-dels-serveis-salut-mental-deu-vegades-mes-alt-persones-menys-recursos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/03\/14\/lus-dels-serveis-salut-mental-deu-vegades-mes-alt-persones-menys-recursos\/","title":{"rendered":"L\u2019\u00fas dels serveis de salut mental \u00e9s deu vegades m\u00e9s alt entre les persones amb menys recursos"},"content":{"rendered":"<p>Les persones amb menys recursos tenen, a grans trets, pitjors perspectives de salut. Aix\u00ed ho apunta <a href=\"http:\/\/observatorisalut.gencat.cat\/web\/.content\/minisite\/observatorisalut\/ossc_crisi_salut\/Fitxers_crisi\/Salut_crisi_informe_2016.pdf\">un primer gran estudi fet per l\u2019Observatori del Sistema de Salut de Catalunya<\/a>, que constata a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de la informaci\u00f3 individual de gaireb\u00e9 tota la poblaci\u00f3 de Catalunya, que les desigualtats socioecon\u00f2miques es tradueixen tamb\u00e9 en desigualtats en salut. L\u2019estudi, presentat aquest dimarts, analitza les difer\u00e8ncies en la salut, la utilitzaci\u00f3 de serveis sanitaris p\u00fablics i el consum de f\u00e0rmacs de la poblaci\u00f3 de Catalunya segons el seu nivell socioecon\u00f2mic, tenint en compte per exemple la situaci\u00f3 laboral i el nivell de renda.<\/p>\n<p>La tesi no \u00e9s nova ja que segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) els determinants socials de la salut, com ara la feina, l\u2019habitatge o les condicions econ\u00f2miques, expliquen la major part de les inequitats sanit\u00e0ries. Algunes de les difer\u00e8ncies que posa de manifest l\u2019estudi fet ara per l\u2019observatori \u00e9s que les persones amb menys recursos presenten m\u00e9s hospitalitzacions per causa psiqui\u00e0trica i m\u00e9s consum de f\u00e0rmacs i tenen una probabilitat quatre vegades m\u00e9s alta de morir abans dels 65 anys. Per contra, l\u2019\u00fas de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria o de les urg\u00e8ncies \u00e9s molt m\u00e9s igualitari entre nivells socioecon\u00f2mics.<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Entre les variables que s\u2019analitzen, la que presenta m\u00e9s desigualtat en funci\u00f3 del nivell de renda de la persona \u00e9s precisament l\u2019atenci\u00f3 en centres de salut mental. Mentre que el percentatge de persones amb rendes anuals m\u00e9s altes -superiors a 100.000 euros- que visiten un centre de salut mental no arriba a l\u20191%, la proporci\u00f3 es multiplica per deu en els homes i per nou en les dones que tenen el subsidi d\u2019atur esgotat o\u00a0viuen amb la Renda M\u00ednima d&#8217;Inserci\u00f3 (RMI). \u201cClarament el fet d\u2019estar aturada, tant per la part material com per la part emocional, t\u00e9 efectes en la salut mental\u201d, apuntava recentment en una entrevista amb aquest mitj\u00e0 la gerenta de l\u2019Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona (ASPB) Carme Borrell. \u00a0Ara b\u00e9, l\u2019estudi recull que un cop les persones van al centre de salut mental, les difer\u00e8ncies s\u00f3n petites quant al nombre de visites.<\/p>\n<p>Un altre dels indicadors analitzats \u00e9s el consum de f\u00e0rmacs. De l\u2019estudi es despren que el percentatge de persones que prenen psicof\u00e0rmacs, ansiol\u00edtics, antidepressius o antipsic\u00f2tics en les persones amb menor nivell socioecon\u00f2mic multiplica per 2, per 3 i per 4 el de les persones amb major nivell socioecon\u00f2mic, en tots dos sexes i en tots els grups d\u2019edat.<\/p>\n<h3>Els infants de fam\u00edlies pobres, doblement vulnerables<\/h3>\n<p>\u201cLes relacions entre renda i salut no s\u00f3n lineals, per\u00f2 la p\u00e8rdua de poder adquisitiu de les fam\u00edlies i l\u2019empobriment sobtat, si sobrepassa un l\u00edmit cr\u00edtic, t\u00e9 un impacte immediat sobre la salut, sobretot en els grups m\u00e9s vulnerables com ara la poblaci\u00f3 infantil\u201d, apuntava ja el monogr\u00e0fic \u201cEfectes de la crisi econ\u00f2mica en la poblaci\u00f3 infantil de Catalunya\u201d (2014).<\/p>\n<p>Una de les conclusions rellevants de l\u2019estudi fet per l\u2019Observatori i presentat aquest dimarts \u00e9s que les desigualtats socioecon\u00f2miques marquen la salut des dels primers anys de vida de les persones. Per exemple, les nenes i els nens de fam\u00edlies de menor nivell socioecon\u00f2mic -les que han esgotat el subsidi d\u2019atur o perceben una renda m\u00ednima d\u2019inserci\u00f3- presenten respectivament 4 vegades i 2,8 vegades m\u00e9s probabilitats de pert\u00e0nyer al grup de persones que pateixen malalties greus respecte els de fam\u00edlies amb rendes superiors als 100.000 \u20ac anuals.<\/p>\n<p>De la mateixa manera, la taxa d\u2019hospitalitzaci\u00f3 psiqui\u00e0trica d\u2019un nen amb pocs recursos \u00e9s gaireb\u00e9 7 vegades superior a la d\u2019un amb majors rendes familiars. I pel que fa al consum de psicof\u00e0rmacs, la probabilitat \u00e9s de 3,4 vegades superior en infants amb menys recursos.<\/p>\n<p>\u201cLa salut de la inf\u00e0ncia queda condicionada per l\u2019ambient en qu\u00e8 es desenvolupa i les condicions socioecon\u00f2miques que viuen en els seus primers anys de vida es perpetuen m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una \u00fanica generaci\u00f3\u201d, resa l\u2019estudi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les persones amb menys recursos tenen, a grans trets, pitjors perspectives de salut. Aix\u00ed ho apunta un primer gran estudi fet per l\u2019Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, que constata a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de la informaci\u00f3 individual de gaireb\u00e9 tota la poblaci\u00f3 de Catalunya, que les desigualtats socioecon\u00f2miques es tradueixen tamb\u00e9 en desigualtats [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":12838,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[1017,712,401,75,53],"class_list":["post-12829","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-consum-farmacs","tag-desigualtats-en-salut","tag-determinants-socials","tag-infants","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12829","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12829"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12829\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12829"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12829"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12829"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}