{"id":12831,"date":"2017-03-15T06:00:38","date_gmt":"2017-03-15T05:00:38","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=12831"},"modified":"2017-03-15T06:00:38","modified_gmt":"2017-03-15T05:00:38","slug":"novetats-en-quarentena","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/03\/15\/novetats-en-quarentena\/","title":{"rendered":"Novetats en quarentena"},"content":{"rendered":"

El que \u00e9s nou.<\/strong> Els periodistes i comunicadors vibren amb la novetat, tenen una inclinaci\u00f3 genu\u00efna per tot el que \u00e9s nou. Per\u00f2 aquesta tirada sol ser la seva perdici\u00f3, com a m\u00ednim pel que fa a la informaci\u00f3 m\u00e8dica, doncs el nou \u00e9s habitualment el m\u00e9s incert. En canvi, els cient\u00edfics recelen de la novetat, doncs saben que la veritat no sol trobar-se en els primers treballs; encara que, quan oficien de comunicadors per donar visibilitat a les seves recerques m\u00e9s noves, tendeixen a menysvalorar les limitacions d’aquests estudis. Si el coneixement cient\u00edfic \u00e9s aproximat i provisional, el m\u00e9s nou ho \u00e9s doblement.<\/p>\n

La veritat.<\/strong> En medicina, \u00abla meitat del que ensenyem \u00e9s fals i l’altra meitat \u00e9s cert. El problema \u00e9s que sabem quina \u00e9s cada meitat\u00bb, deia a mitjans del segle XX Charles S. Burwell, deg\u00e0 de Medicina de la Universitat Harvard<\/a>. Ara tenim una idea m\u00e9s precisa d’aquesta intu\u00efci\u00f3 que dividia el coneixement m\u00e8dic en dues meitats. El 2005, en el seu aclaridor article ‘Why most published research findings are false<\/a>‘, John Ioannidis va mostrar que els estudis inicials, a\u00efllats i no replicats tenen m\u00e9s probabilitats de ser falsos. Tot el que \u00e9s nou t\u00e9 una aroma de falsedat m\u00e9s intensa, que es torna pudent quan els resultats innovadors estan viciats de conflictes d’interessos i defectes metodol\u00f2gics. La veritat cient\u00edfica es troba en algun lloc central d’un imaginari espai ponderat amb tots els estudis realitzats sobre un problema, com il\u00b7lustra el logotip de la Col\u00b7laboraci\u00f3 Cochrane<\/a>. Aquesta \u00e9s la base de les revisions sistem\u00e0tiques i les metan\u00e0lisis, que s\u00f3n la resposta m\u00e9s precisa a les preguntes de salut.<\/p>\n

En la seva predilecci\u00f3 per la novetat, els periodistes se centren en els resultats inicials i rarament informen quan altres estudis els desmenteixen. Un recent article sobre la validesa dels missatges de biomedicina<\/a> difosos a la premsa mostra que menys de la meitat dels resultats publicats van ser confirmats en posteriors metan\u00e0lisis. Aquest treball mostra tamb\u00e9 que la premsa informa cinc vegades m\u00e9s dels estudis inicials que dels de seguiment, i que les revisions i les metan\u00e0lisis, que ofereixen els missatges m\u00e9s propers a la veritat cient\u00edfica, s\u00f3n \u00e0mpliament menyspreats. Aquest desdeny per la veritat consolidada no \u00e9s responsabilitat exclusiva dels mitjans de comunicaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 dels aparells de comunicaci\u00f3 de les revistes i institucions que elaboren els comunicats de premsa. I el que entre tots dos aconsegueixen, al final, \u00e9s obstaculitzar la capacitat de prendre decisions informades en l’\u00e0mbit de la salut.<\/p>\n

El millor.<\/strong> La informaci\u00f3 t\u00e9 sens dubte un component \u00e8tic, i per aix\u00f2 cal distingir entre bona i dolenta. Nom\u00e9s la informaci\u00f3 contrastada ajuda a metges i pacients a prendre decisions informades, mentre que la falsa pot resultar perjudicial per a la salut. Ja que el primer deure dels metges \u00e9s no fer mal, tenen l’obligaci\u00f3 de gestionar i traslladar als seus pacients la informaci\u00f3 m\u00e9s vera\u00e7. I, ja que la primera obligaci\u00f3 dels periodistes \u00e9s explicar la veritat, els qui es dediquen a informar sobre la investigaci\u00f3 m\u00e8dica han de ser conscients que la informaci\u00f3 falsa pot causar dany.<\/p>\n

I les presses.<\/strong> Els tempos<\/em> de la comunicaci\u00f3 no s\u00f3n els de la ci\u00e8ncia. Les presses, tan habituals en els mitjans com la passi\u00f3 per la novetat, no s\u00f3n bones mediadores de la veritat. Per aix\u00f2, quan no \u00e9s possible prendre les degudes cauteles sobre les novetats de la investigaci\u00f3, el silenci informatiu pot ser una bona mesura higi\u00e8nica. Abans de difondre missatges de salut probablement falsos, pensem en els beneficis de posar en quarantena l’actualitat m\u00e8dica. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que, d’una manera o altra, ens incumbeix a investigadors, periodistes i metges.<\/p>\n

Aquest text \u00e9s una columna publicada originalment als webs d\u2019IntraMed<\/a>\u00a0i la\u00a0Fundaci\u00f3 Esteve<\/a>.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El que \u00e9s nou. Els periodistes i comunicadors vibren amb la novetat, tenen una inclinaci\u00f3 genu\u00efna per tot el que \u00e9s nou. Per\u00f2 aquesta tirada sol ser la seva perdici\u00f3, com a m\u00ednim pel que fa a la informaci\u00f3 m\u00e8dica, doncs el nou \u00e9s habitualment el m\u00e9s incert. En canvi, els cient\u00edfics recelen de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[776,1018,10,1019,107,1020,1021],"class_list":["post-12831","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-articles","tag-biomedicina","tag-ciencia","tag-ciencies","tag-comunicacio","tag-periodisme","tag-periodistes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12831","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12831"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12831\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12831"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12831"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}