Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies del sistema neoliberal imperant \u00e9s la mercantilitzaci\u00f3 de la salut. \u00c9s a dir, convertir els assumptes relacionats amb la salut en productes subjectes a la din\u00e0mica de la compra i la venda, sotmesos a les lleis del mercat i a l’obtenci\u00f3 de beneficis econ\u00f2mics. Una manera efectiva d’executar la mercantilitzaci\u00f3 \u00e9s a trav\u00e9s de la medicalitzaci\u00f3. Es transformen aspectes naturals de la vida i condicions normals de les persones en assumptes m\u00e8dics pels quals s’estableixen un conjunt d’intervencions sanit\u00e0ries innecess\u00e0ries. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, en molts camps s’est\u00e0 actuant m\u00e9s per exc\u00e9s que per defecte, es confon la proactivitat amb la hiperactivitat que porta a una intensitat diagn\u00f2stica i terap\u00e8utica inadequada.<\/p>\n
Les dones, amb les nostres peculiaritats biol\u00f2giques i socials, hem estat \u2013i som\u2013 un dels col\u00b7lectius sobre els quals ha caigut amb m\u00e9s for\u00e7a aquesta realitat. La fisiologia, el cicle vital (menarquia, menopausa…), la maternitat i tots els aspectes relacionats, s\u00f3n un motiu per introduir nombroses intervencions sanit\u00e0ries no emparades en l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica. Amb l’aparen\u00e7a de pol\u00edtiques i accions favorables a les dones s’han aplicat actuacions innecess\u00e0ries i perjudicials per a la nostra salut, que a vegades s’han presentat com un reconeixement de la iniquitat de les dones i una afirmaci\u00f3 davant els valors i les conductes masclistes dominants.<\/p>\n
Els determinants de la salut de les dones tenen a veure amb els condicionants socials que fan del g\u00e8nere un eix de desigualtat. Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya<\/a> 2014 les dones vivim de 6 a 7 anys m\u00e9s que els homes, per\u00f2 ho fem amb pitjor qualitat de vida i pitjor salut. La viol\u00e8ncia de g\u00e8nere \u00e9s la principal causa de mort entre les dones d’entre 15 i 44 anys en tot el m\u00f3n, i 7 de cada 10 dones patir\u00e0 viol\u00e8ncia f\u00edsica o sexual en algun moment de la seva vida. Major c\u00e0rrega de treball dom\u00e8stic, major responsabilitat en les cures, pitjor acc\u00e9s al m\u00f3n laboral, menor reconeixement professional, discriminaci\u00f3 salarial i major afectaci\u00f3 per les mesures d’austeritat aplicades pels governs els \u00faltims anys s\u00f3n factors de pitjor salut per a les dones.<\/p>\n Mentre que les pol\u00edtiques contra la discriminaci\u00f3 i la desigualtat s\u00f3n quasi simb\u00f2liques, s’estan dedicant grans quantitats de diners a programes sanitaris inadequats. Tamb\u00e9 es dediquen recursos al desenvolupament de la medicina personalitzada i gen\u00f2mica, que en molts casos no comportaran millores en la salut, sin\u00f3, una vegada m\u00e9s, a\u00a0sobrediagnosticar<\/a> en base a la predisposici\u00f3 gen\u00e8tica de patir determinades malalties. En canvi, s’ha redu\u00eft el pressupost dedicat a combatre la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere (que el 2016 estava per sota dels nivells del 2009), i el destinat a les pol\u00edtiques d\u2019ajut a la depend\u00e8ncia, tasca que continua recaient de forma massiva sobre les dones. Es tracta, doncs, de medicalitzar la salut de les dones i generar bons beneficis a les ind\u00fastries de productes sanitaris i a la xarxa de comercialitzaci\u00f3.<\/p>\n Una de les maneres de fer-ho \u00e9s la creaci\u00f3 de malalties, que va unida a la realitzaci\u00f3 de proves i a la presa de medicaments. Desease mongering, <\/em>\u00e9s el terme que va introduir la periodista especialitzada en temes m\u00e8dics Lynn Palmer als anys 90 que per definir aquest fenomen deia: \u00abtractar de conv\u00e8ncer a persones sanes que estan malaltes i a la gent lleument malalta que est\u00e0 molt malalta, \u00e9s un gran negoci<\/em>\u00bb. Aix\u00ed ha passat amb l’osteoporosi<\/strong>, la menopausa<\/strong> o la m\u00e9s recent disfunci\u00f3 sexual femenina<\/strong>.<\/p>\n L’osteoporosi<\/a> no \u00e9s una malaltia, \u00e9s nom\u00e9s un dels factors de risc per a les fractures \u00f2ssies. No \u00e9s ni el m\u00e9s important, ni l’\u00fanic, ni el m\u00e9s freq\u00fcent en les dones a partir dels 65 anys. Malgrat l’extensi\u00f3 dels tractaments farmacol\u00f2gics per a l’osteoporosi, les fractures no han disminu\u00eft i s’han presentat importants efectes adversos dels tractaments utilitzats com la necrosi de maxil\u00b7lar. La utilitzaci\u00f3 de ter\u00e0pies hormonals<\/a> per reduir els s\u00edmptomes de la menopausa (i qui sap si amb la il\u00b7lusi\u00f3 de no envellir o de fer-ho m\u00e9s tard) ha comportat un augment dels c\u00e0ncers de mama, de trombosis venoses profundes i d’infarts de miocardi. La disfunci\u00f3 sexual femenina<\/a> \u00e9s el paradigma de la creaci\u00f3 de malalties pels laboratoris farmac\u00e8utics, per a la qual pr\u00e8viament tenien els productes dissenyats comptant amb un ampli mercat definit en el 43% de la poblaci\u00f3 femenina.<\/p>\n Un camp adobat\u00a0per a la medicalitzaci\u00f3 \u00e9s el de la reproducci\u00f3<\/strong>, des de l’anticoncepci\u00f3 a l’atenci\u00f3 de l’embar\u00e0s i el part. La introducci\u00f3 dels anticonceptius<\/strong> orals els anys 70 va suposar un gran aven\u00e7 per a la llibertat sexual i procreativa de les dones. Per\u00f2 r\u00e0pidament van apar\u00e8ixer les obligades revisions peri\u00f2diques pels possibles efectes secundaris d’aquests f\u00e0rmacs que feien d’aquest espai de llibertat un espai per a la intervenci\u00f3 m\u00e8dica. Ens podem preguntar tamb\u00e9 pel significat que t\u00e9 que s’hagi investigat molt m\u00e9s sobre els f\u00e0rmacs anticonceptius femenins que els masculins o que durant molts anys hagin estat m\u00e9s promoguts que els m\u00e8todes de barrera que s\u00f3n efectius anticonceptius a part de preventius de malalties de transmissi\u00f3 sexual.<\/p>\n L’embar\u00e0s<\/strong>, cada cop m\u00e9s preuat per les parelles i la societat, ha estat objecte d’una intervenci\u00f3 m\u00e8dica exagerada, fins a convertir-lo en una quasi malaltia. Anal\u00edtiques, ecografies, suplements vitam\u00ednics i altres es fan amb molta m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia del que \u00e9s necessari. El part<\/strong> s’ha convertit en un acte quir\u00fargic, quan \u00e9s un episodi natural per al qual les dones estem preparades per naturalesa, i on sovint som sotmeses a una intervenci\u00f3 innecess\u00e0ria i iatr\u00f2gena, fins al punt que a la literatura m\u00e8dica es parla ja de viol\u00e8ncia obst\u00e8trica. Una dada indicativa de la medicalitzaci\u00f3 del part \u00e9s el nombre de ces\u00e0ries que es practiquen. L\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) xifra la taxa adequada en un 10-15% de parts. A Espanya es practiquen en el 22-24% dels parts, amb una desigualtat important entre centres. Per\u00f2 \u00e9s globalment superior en centres privats, arriba a un 35%. L’atenci\u00f3 a l’anticoncepci\u00f3, l’embar\u00e0s i el part \u00e9s, a m\u00e9s, una de les \u00e0rees m\u00e9s privatitzades. Moltes parelles contracten assegurances privades per rebre una \u00abmillor\u00bb assist\u00e8ncia, que acostuma a ser m\u00e9s intervencionista.<\/p>\n Els programes preventius,<\/strong> com el de diagn\u00f2stic preco\u00e7 del c\u00e0ncer de mama, <\/strong>a la llum de les dades que es disposen actualment s\u00f3n un important factor de medicalitzaci\u00f3. Est\u00e0 clarament q\u00fcestionat el programa de cribratge d’aquest c\u00e0ncer<\/a> mitjan\u00e7ant mamografies perqu\u00e8 encara que t\u00e9 una lleu disminuci\u00f3 de la mortalitat, sobrediagnostica tumors que mai haguessin representat un problema de salut (un 30% dels diagnosticats). La vacuna contra el Virus del Papil\u00b7loma Hum\u00e0<\/a> \u00e9s un altre exemple d’intervenci\u00f3 en la qual la relaci\u00f3 benefici-risc \u00e9s desfavorable i a pesar que hi ha molta controv\u00e8rsia al seu voltant es mant\u00e9 en els programes oficials de vacunaci\u00f3.<\/p>\n Els c\u00e0nons de bellesa<\/strong> definits per criteris comercials i masculins han portat a un \u00fas creixent dels serveis de medicina est\u00e8tica i pl\u00e0stica, dels quals les dones representen un 90% dels clients. Vinculada amb aquests c\u00e0nons de bellesa hi ha la menor acceptaci\u00f3 de l’envelliment<\/strong>, que es basa en un notable consum de productes i t\u00e8cniques, com els programes anti-aging. <\/em><\/p>\n El sistema sanitari, que \u00e9s un dels condicionants socials de la salut poblacional, contribueix a la salut per\u00f2 tamb\u00e9 a la malaltia, i aix\u00f2 \u00e9s especialment significatiu per a les dones. Hem de reclamar pol\u00edtiques diferents que actu\u00efn sobre altres condicionants socials de la nostra salut i canvi\u00efn les condicions de treball, de vida, d’educaci\u00f3, d’habitatge, de suport social i de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. I acompanyant aquests canvis cal avan\u00e7ar en el cam\u00ed de l’apropiaci\u00f3 de la salut, traient-la de la xarxa dels interessos industrials i mercantils i tamb\u00e9 del discurs m\u00e8dic tot marcant els confins de la seva intervenci\u00f3. Raquel Taranilla<\/a>, autora del llibre ‘Mi cuerpo tambi\u00e9n<\/em>‘, en el qual reflexiona sobre el seu proc\u00e9s de malaltia i la gesti\u00f3 que la medicina en va fer, diu \u00abfa falta una reflexi\u00f3 personal sobre el cos per saber on posar els l\u00edmits, perqu\u00e8 una mateixa posi dics all\u00e0 on no es vol que altres inst\u00e0ncies decideixin<\/strong>\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies del sistema neoliberal imperant \u00e9s la mercantilitzaci\u00f3 de la salut. \u00c9s a dir, convertir els assumptes relacionats amb la salut en productes subjectes a la din\u00e0mica de la compra i la venda, sotmesos a les lleis del mercat i a l’obtenci\u00f3 de beneficis econ\u00f2mics. Una manera efectiva d’executar la mercantilitzaci\u00f3 \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":166,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[99,1024,52,1025,254],"class_list":["post-12843","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-cancer","tag-cribatge","tag-dones","tag-papilloma","tag-vacuna"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12843","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/166"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12843"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12843\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12843"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12843"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12843"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}