{"id":12974,"date":"2017-03-24T17:51:26","date_gmt":"2017-03-24T16:51:26","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=12974"},"modified":"2017-03-24T17:51:26","modified_gmt":"2017-03-24T16:51:26","slug":"hi-ha-refugiats-que-pateixen-sindrome-dulisses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/03\/24\/hi-ha-refugiats-que-pateixen-sindrome-dulisses\/","title":{"rendered":"\u00abHi ha molts refugiats que pateixen S\u00edndrome d’Ulisses\u00bb"},"content":{"rendered":"

Joseba Achotegui, psiquiatre, fa\u00a0anys que estudia i tracta\u00a0la relaci\u00f3 entre migraci\u00f3 i salut mental. A principis dels noranta va participar en la fundaci\u00f3 del Servei d’Atenci\u00f3 Psicopatol\u00f2gica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona, \u200b\u200bque dirigeix \u200b\u200bell mateix. Tamb\u00e9 \u00e9s el director del Curs de Postgrau \u00abSalut mental i intervencions psicol\u00f2giques amb immigrants, refugiats i minories\u00bb de la Universitat de Barcelona i ha estat premiat per la seva tasca amb immigrants. Una de les seves contribucions a aquest \u00e0mbit ha estat sens dubte el de posar nom al sofriment psicol\u00f2gic del migrant. \u00abCom que \u00e9s una simptomatologia diferent va sorgir la idea que calia donar-li un nom que no fos el de malalts\u00bb, explica en aquesta entrevista. Inspirat el cl\u00e0ssic d’Homer L’Odissea<\/em>, Achotegui va batejar la S\u00edndrome de l’Immigrant amb Estr\u00e8s Cr\u00f2nic i M\u00faltiple com a S\u00edndrome d’Ulisses.<\/p>\n

El SAPPIR de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona es va fundar el 1994. Per qu\u00e8 en aquest moment?<\/strong><\/p>\n

Ens vam adonar que comen\u00e7ava a arribar una nova migraci\u00f3. Espanya va entrar a la Comunitat Econ\u00f2mica Europea i Fran\u00e7a va reaccionar amb un control m\u00e9s estricte de les fronteres per la crisi del petroli. Aquests i altres factors van donar lloc al fet que marroquins que passaven per aqu\u00ed de cop i volta es quedessin i tamb\u00e9 van comen\u00e7ar a arribar persones de diferents pa\u00efsos d’Am\u00e8rica Llatina en esclatar la crisi del deute. El paisatge hum\u00e0 era diferent, hi havia m\u00e9s gent d’altres llocs i molts no tenien atenci\u00f3 sanit\u00e0ria. Vam comen\u00e7ar\u00a0a organitzar algunes confer\u00e8ncies i va sortir la idea d’organitzar alguna cosa a nivell de salut mental, d’aqu\u00ed va sorgir la idea de crear el\u00a0SAPPIR l’any 1994.<\/p>\n

Al llarg d’aquests 25 anys hem anat veient el canvi que s’ha produ\u00eft en la migraci\u00f3. Per aquest motiu el 2002 vaig plantejar\u00a0el concepte de la S\u00edndrome d’Ulisses, perqu\u00e8 em vaig adonar que estava canviant completament la migraci\u00f3: al principi venien en millors condicions, despr\u00e9s van comen\u00e7ar a arribar en pastera i espantats.<\/p>\n

Quines eren les necessitats detectades llavors?<\/strong><\/p>\n

Les persones que v\u00e8iem en els noranta tenien problemes m\u00e9s aviat culturals: arribaven aqu\u00ed i tenien algunes dificultats d’adaptaci\u00f3. A partir del 2000 els problemes s\u00f3n socials perqu\u00e8 apareix la figura de l’indocumentat, les fam\u00edlies es trenquen, la gent t\u00e9 por, se sent indefensa…Tot ha canviat tremendament.<\/p>\n

Com deia vost\u00e8\u00a0l’any 2002 planteja el concepte de la s\u00edndrome d’Ulisses o la s\u00edndrome de l’immigrant amb estr\u00e8s cr\u00f2nic i m\u00faltiple. Per qu\u00e8 ‘S\u00edndrome d’Ulisses’?<\/strong><\/p>\n

Amb el canvi migratori canviava tamb\u00e9 la problem\u00e0tica. A partir del 2000 vam comen\u00e7ar a veure problemes d’estr\u00e8s, por…I un dia em va venir la imatge que el que m’explicaven els pacients era el que s’explica en l’Odissea. Eren gent sola, indefensa.<\/p>\n

Quins s\u00f3n els s\u00edmptomes d’un migrant amb S\u00edndrome d’Ulisses?<\/strong><\/p>\n

En la S\u00edndrome d’Ulisses els s\u00edmptomes s\u00f3n sobretot insomni, cefalea, fatiga…\u00c9s un quadre d’estr\u00e8s, no una malaltia. Com que \u00e9s una simptomatologia diferent va sorgir la idea que calia donar-li un nom que no fos el de malalts.<\/p>\n

En la seva investigaci\u00f3 diu que hi ha set dols migratoris. Quins s\u00f3n?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, vam plantejar que hi ha set dols\u00a0en la migraci\u00f3: la fam\u00edlia, la cultura, la llengua, la terra, l’estatus social, el grup de pertinen\u00e7a i els riscos de migrar. Aix\u00f2 ho viu tot immigrant per\u00f2 els que tenen S\u00edndrome d’Ulisses viuen aix\u00f2 al quadrat. Qualsevol immigrant ho nota i cal fer un esfor\u00e7 per adaptar-se, per aix\u00f2 es diu dol, per\u00f2 en els casos d’immigrants en situaci\u00f3 extrema tot aix\u00f2 es viu d’una manera molt m\u00e9s radical.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Achotegui a la seva consulta a l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona. \/ ROBERT BONET<\/figcaption><\/figure>\n

En l’actual crisi de refugiats, molts o tots s\u00f3n casos de situaci\u00f3 extrema.<\/strong><\/p>\n

Tothom que es despla\u00e7a a un altre lloc \u00e9s immigrant i els refugiats s\u00f3n un tipus d’immigrant en condicions molt dif\u00edcils. Tamb\u00e9 n’hi ha molts a qui\u00a0no se’ls reconeix com a refugiats i igualment viuen condicions molt dif\u00edcils per\u00f2 s\u00ed que hi ha molts refugiats que tenen S\u00edndrome d’Ulisses, quadres de por i indefensi\u00f3. Alguns emmalalteixen\u00a0i\u00a0d’altres\u00a0viuen aquests quadres d’estr\u00e8s.<\/p>\n

Com afecta aquest proc\u00e9s als joves i als nens?<\/strong><\/p>\n

La S\u00edndrome d’Ulisses tamb\u00e9 est\u00e0 descrita en nens. Aquests ho viuen en pitjors condicions perqu\u00e8 estan en un proc\u00e9s de creixement i maduraci\u00f3 i viure una migraci\u00f3 extrema els afecta profundament i els desestructura. Es trenquen les fam\u00edlies i per als nens \u00e9s encara pitjor que per als adults, que s\u00f3n persones amb m\u00e9s recursos i amb un ‘jo’ ja format.<\/p>\n

Almenys 10.000 nens refugiats no acompanyats han desaparegut despr\u00e9s d’arribar a Europa segons l’Europol, qu\u00e8 passa amb ells?<\/strong><\/p>\n

Les situacions dolentes sempre poden empitjorar: pots estar espantat, sol, malalt, amena\u00e7at … per desgr\u00e0cia tot \u00e9s susceptible d’empitjorar i els nens que ja estan sols i sense protecci\u00f3 evidentment viuen en unes condicions tremendes perqu\u00e8 necessiten un mitj\u00e0 estable per madurar i no el tenen.<\/p>\n

Estem preparats com a societat per fer front al moment que vivim? En l’\u00faltima jornada organitzada per l’Institut Docent i de Recerca del Sant Pere Claver es va demanar m\u00e9s professionalitzaci\u00f3 en els serveis d’atenci\u00f3 m\u00e8dica i psicol\u00f2gica i serveis socials.<\/strong><\/p>\n

De la mateixa manera que per a atendre una dona embarassada o un diab\u00e8tic els professionals de la salut es formen, per atendre una persona amb una altra cultura i amb unes circumst\u00e0ncies molt diferents a les de l’aut\u00f2cton, cal una formaci\u00f3. Que no hi hagi aquesta formaci\u00f3 no deixa de ser una forma de desvaloritzaci\u00f3 per a aquestes persones. No pot ser que a un refugiat o una persona que ve d’unes condicions culturals molt diferents se l’atengui com ‘bonament’\u00a0es pugui, aix\u00f2 no deixa de ser una forma de discriminaci\u00f3. Es mereixen una atenci\u00f3 de m\u00e0xima qualitat i tenen dret a exigir-la. Si finalment arriben a Espanya els refugiats que estaven previstos, espero que se’ls pugui atendre b\u00e9. El que em preocupa \u00e9s que aqu\u00ed som de fer les coses amb molt de cor per\u00f2 poca previsi\u00f3. Est\u00e0 molt b\u00e9 rebre amb els bra\u00e7os oberts per\u00f2 no podem tenir un programa per a sis mesos perqu\u00e8 el que pot passar llavors \u00e9s que faltin recursos.<\/p>\n

Hi ha algun pa\u00eds o programa mod\u00e8lic en aquest sentit?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, els pa\u00efsos n\u00f2rdics o Alemanya s\u00f3n un bon exemple en el sentit que es programa molt m\u00e9s. Un refugiat no ve per dues setmanes i els conflictes i les crisis, per desgr\u00e0cia, duren diversos anys.<\/p>\n

Com pot influir una bona atenci\u00f3 a la superaci\u00f3 d’aquests dols?<\/strong><\/p>\n

Doncs mira em ve ara el cas d’una fam\u00edlia, com tantes que hi ha, que han estat trencades. A Espanya una reagrupaci\u00f3 familiar triga uns vuit anys. Vuit anys \u00e9s tota la inf\u00e0ncia d’un nen, \u00e9s trencar-li totalment la columna vertebral de la seva inf\u00e0ncia. El cas que recordo \u00e9s el d’una fam\u00edlia d’Hondures que el nen tenia cinc anys quan la seva mare va marxar per venir a Espanya. Va comen\u00e7ar a treballar, va trigar molt a aconseguir els papers, etc. Finalment el nen, ara ja amb 13 o 14 anys, pot venir a Espanya per\u00f2 quan arriba se sent completament abandonat per aquests anys sense la seva mare. Afortunadament aquests s\u00f3n casos que tenen bon pron\u00f2stic: el nen i la mare pateixen perqu\u00e8 volen comunicar-se i no poden i s’ajunten la r\u00e0bia i la culpa. Nosaltres, en fer una mica de mediadors, de cola, funciona. Hi ha casos que hem vist aqu\u00ed que han estat molt exitosos, s\u00f3n processos que s\u00f3n agra\u00efts.<\/p>\n

La culpabilitat en aquells que han de deixar enrere familiars \u00e9s una cosa que s’arrossega a nivell psicol\u00f2gic?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 es veu, per exemple recordo una refugiada siriana que vaig veure fa unes setmanes aqu\u00ed que se sentia malament perqu\u00e8 la seva fam\u00edlia seguia all\u00e0. S\u00f3n processos complicats, tothom pateix molt, \u00e9s generar una xarxa de problemes molt gran.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Achotegui durant l’entrevista \/ ROBERT BONET<\/figcaption><\/figure>\n

Als camps de refugiats, a Gr\u00e8cia per exemple, aquests han d’enfrontar-sovint a sentir subjectes passius ja que no els permeten involucrar-se en l’autogesti\u00f3 del camp, la compra de menjar o altres tasques, que s’adjudiquen a voluntaris. Aix\u00f2 pot generar tamb\u00e9 un nivell de frustraci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Una persona necessita mantenir una imatge de dignitat, d’autoestima. El que no \u00e9s bo \u00e9s infantilitzar a la gent i tenir-la all\u00e0 en una mena de llimbs o stand by. \u00c9s bo que les persones refugiades o qualsevol persona que viu una situaci\u00f3 d’aquest tipus mantinguin una autonomia. Tamb\u00e9 cal entendre que no \u00e9s una feina f\u00e0cil, no \u00e9s un pur paternalisme, per\u00f2 s’ha de treballar d’una manera que tingui en compte que l’altre no \u00e9s un objecte de caritat, \u00e9s una persona.<\/p>\n

En el cas per exemple de refugiats sirians, molts han d’enfrontar-se, a m\u00e9s del propi proc\u00e9s, a acceptar una ocupaci\u00f3 (en el millor dels casos) de baixa qualificaci\u00f3 en relaci\u00f3 a la formaci\u00f3 que un t\u00e9.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, hi ha molts estudis que diuen que tots els immigrants refugiats que arriben, que tenen un ventall d’unes 200 professions, aqu\u00ed acaben fent quatre: cuidar ancians, neteja … al principi ho accepten per\u00f2 quan passa el temps \u00e9s un impuls molt hum\u00e0 frustrar-se. La gent que ja tenia un estatus relativament baix en el seu pa\u00eds d’origen i aqu\u00ed tamb\u00e9 no ho nota tant. Diferent \u00e9s per als que v\u00e9nen de professions al seu pa\u00eds amb un estatus m\u00e9s alt, per exemple d’enginyer o professor.<\/p>\n

Finalment, quines repercussions creus que pot tenir per a la salut mental de les persones migrants l’auge de discursos antiimmigraci\u00f3 com els de Trump?<\/strong><\/p>\n

L’immigrant aqu\u00ed \u00e9s una mica supervivent, alg\u00fa que va lluitant i que no mira tant aquest tipus de discursos…per\u00f2 als Estats Units \u00e9s una mica diferent. A Espanya l’immigrant no t\u00e9 una visi\u00f3 tan polititzada, t\u00e9 una visi\u00f3 m\u00e9s individual. Hi ha moltes maneres de migrar, es pot migrar en bones condicions o en males condicions. Per\u00f2 males condicions no \u00e9s nom\u00e9s el que est\u00e0 en un camp de refugiats sin\u00f3 tamb\u00e9 el que no pot entrar a Ceuta o Melilla o viu aqu\u00ed indocumentat i no hi ha manera de tirar endavant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joseba Achotegui, psiquiatre, fa\u00a0anys que estudia i tracta\u00a0la relaci\u00f3 entre migraci\u00f3 i salut mental. A principis dels noranta va participar en la fundaci\u00f3 del Servei d’Atenci\u00f3 Psicopatol\u00f2gica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona, \u200b\u200bque dirigeix \u200b\u200bell mateix. Tamb\u00e9 \u00e9s el director del Curs de Postgrau \u00abSalut mental […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":12979,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1045,1046,1047,290,1048,53],"class_list":["post-12974","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-immigrants","tag-institut-docent-i-de-recerca-del-sant-pere-claver","tag-joseba-achotegui","tag-migracio","tag-refugiat","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12974","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12974"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12974\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12974"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12974"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12974"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}