{"id":13184,"date":"2017-04-06T19:17:06","date_gmt":"2017-04-06T18:17:06","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=13184"},"modified":"2017-04-06T19:17:06","modified_gmt":"2017-04-06T18:17:06","slug":"que-sortir-carrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/04\/06\/que-sortir-carrer\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 sortir al carrer?"},"content":{"rendered":"

Literalment: perqu\u00e8 ens venen. Perqu\u00e8 els nostres cossos<\/em> s’han convertit en una altra mercaderia m\u00e9s a intercanviar, amb la qual poder negociar i especular. En un altre producte m\u00e9s de consum, sotm\u00e8s a les lleis i desitjos del mercat.<\/p>\n

Explicar la mercantilitzaci\u00f3 de la salut (i de la sanitat) no \u00e9s tasca f\u00e0cil. El proc\u00e9s pel qual ens transformem en pacients-clients<\/em> de serveis-productes<\/em> (que haurien de ser drets) es presenta de diferents formes, totes elles emparades pel discurs dominant: el mercat \u00e9s el millor assignador de recursos, la gesti\u00f3 mercantil \u00e9s la m\u00e9s eficient i, per tant, els espais privats en el sistema p\u00fablic s\u00f3n necessaris per ampliar oportunitats i beneficis<\/a>, per pal\u00b7liar la inefici\u00e8ncia d’uns sistemes malmesos.<\/p>\n

La ideologia mercantil ha distorsionat el concepte de salut, substituint els sistemes de tota Europa (i gran part dels pa\u00efsos d’alts ingressos), per estructures m\u00e9s semblants a (quasi) mercats que a serveis garants d’un estat \u00ab\u00f2ptim\u00bb de salut a tota la poblaci\u00f3. I en aquest joc, els grans holdings sanitaris privats (i tamb\u00e9 les empreses de salut petites), la ind\u00fastria tecnol\u00f2gica biom\u00e8dica i, per suposat, la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, tenen un paper predominant i uns interessos insaciables. L’austeritat dels \u00faltims anys a Europa \u00e9s la manifestaci\u00f3 m\u00e9s visible d’aquest proc\u00e9s.<\/p>\n

Les mesures posades en marxa durant la crisi han debilitat enormement els sistemes p\u00fablics de salut: retallades de pressupostos que es tradueixen en tancaments de centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, de llits hospitalaris, en serveis restringits i en augment de les llistes d’espera (tant per a intervencions quir\u00fargiques com per a visites amb especialistes o per a proves diagn\u00f2stiques). Se n\u2019ha parlat molt, de l’austeritat. Se n\u2019ha parlat molt de com aquestes mesures han tingut, o poden tenir, unes conseq\u00fc\u00e8ncies devastadores per a les treballadores i treballadors del sistema i tamb\u00e9 per a la salut de la poblaci\u00f3. Se n\u2019ha parlat molt de com les empreses privades amb afany de lucre s’estan beneficiant de la situaci\u00f3: externalitzaci\u00f3 de serveis auxiliars com bugaderia o cuina, diferents maneres de privatitzar la gesti\u00f3 -hospitals amb modalitats Public-Private Partnership<\/em> (PPP) o Private Finance Initiative<\/em> (PFI) – o de gestionar de forma privada el que \u00e9s p\u00fablic -empreses mercantils de majoria p\u00fablica, consorcis amb diferents col\u00b7laboracions p\u00fablico-privades-.<\/p>\n

El Tractat Transatl\u00e0ntic de Comer\u00e7 i Inversions (<\/a>TTIP<\/em><\/a>, per les sigles en angl\u00e8s), suposa l’\u00faltima agressi\u00f3 als sistemes p\u00fablics de salut<\/a>, el deteriorament dels quals est\u00e0 sent acompanyat d’un increment de la parasitaci\u00f3, intromissi\u00f3 i prevalen\u00e7a dels interessos privats. Per\u00f2 tot aix\u00f2 \u00e9s, \u00fanicament, la cirereta del past\u00eds. L’excusa de la insufici\u00e8ncia de recursos, que no hi ha diners, les mesures d’austeritat, s\u00f3n nom\u00e9s el punt culminant, la m\u00e0xima expressi\u00f3 de les pol\u00edtiques mercantils; aquelles que busquen maximitzar el negoci als mercats de salut<\/em>, debilitant els serveis p\u00fablics.<\/p>\n

Per qu\u00e8 tamb\u00e9 a Catalunya?<\/strong><\/h3>\n

Perqu\u00e8 Catalunya \u00e9s un dels indrets on la mercantilitzaci\u00f3 de la salut i la sanitat s\u2019han introdu\u00eft amb m\u00e9s for\u00e7a. La construcci\u00f3 del mercat de salut catal\u00e0 ha estat un proc\u00e9s lent, subreptici, amb una intenci\u00f3 pol\u00edtica i ideol\u00f2gica clara, amb una profunda tradici\u00f3 hist\u00f2rica, on l\u2019\u00e8lit sanit\u00e0ria catalana ha obtingut un enorme benefici. Al mercat, sempre hi ha negoci.<\/p>\n

Fa poc, en una nota de premsa<\/a> del Departament de Salut<\/em>, s’anunciava la voluntat d’assolir la \u00abmateixa maduresa pol\u00edtica i el mateix consens parlamentari\u00bb<\/strong> aconseguits als anys 90 amb la LOSC (la Llei d’Ordenaci\u00f3 Sanit\u00e0ria de Catalunya<\/em>) per a l’aprovaci\u00f3 de futura Llei de Salut i Social de Catalunya<\/em>. Doncs precisament la LOSC va ser el punt d’inflexi\u00f3 en la construcci\u00f3 del mercat de salut catal\u00e0. \u00c9s aquesta llei la que cre\u00e0 un comprador (el CatSalut<\/em>) i uns venedors (els diferents prove\u00efdors sanitaris) que entraren en competici\u00f3 per \u201coferir un servei p\u00fablic\u201d. Com ha passat? En separar la compra i els venedors, s’ha creat un fals<\/em> mercat en el qual han proliferat infinitat d\u2019empreses prove\u00efdores (p\u00fabliques, privades i mixtes), de diferents formes de titularitat i gesti\u00f3, amb m\u00faltiples i variades col\u00b7laboracions p\u00fablico-privades. Un sistema mixt, que el <\/a>Departament de Salut<\/em><\/a> ratifica <\/a>en un recent avant-projecte, i en el qu\u00e8 \u00e9s (i ha estat) enormement dif\u00edcil exercir un veritable control d\u2019on es destinen els diners p\u00fablics. Aquells diners que es recapten de les butxaques de la gent comuna, de (gaireb\u00e9) totes i tots.<\/p>\n

Aix\u00ed, el problema no est\u00e0 (nom\u00e9s) a l\u2019afany de lucre d’algunes entitats prove\u00efdores. Est\u00e0 en com s’ha constru\u00eft aquest sistema mixt, en all\u00f2 que permet i genera. D’una banda, hi ha l’Institut Catal\u00e0 de la Salut<\/em>, completament p\u00fablic, per\u00f2 que nom\u00e9s proveeix un 30% de l’assist\u00e8ncia. L’altre 70% l’ofereixen centres que poden ser p\u00fablics o privats, per\u00f2 que es regeixen per gesti\u00f3 privada. No hauria de ser un problema si s’exerceix veritable control, cert?<\/p>\n

Un rep\u00e0s hist\u00f2ric, per m\u00ednimament rigor\u00f3s que sigui, desmunta de forma demolidora aquesta premissa. Precisament la LOSC havia d’exercir aquest control. I, despr\u00e9s de 26 anys i uns quants casos de corrupci\u00f3, sembla que no ho ha fet. Si es mant\u00e9 la mateixa estructura, les dificultats continuaran sent les mateixes. Si es mantenen les pol\u00edtiques de concertaci\u00f3 i subcontractaci\u00f3, els controls continuaran essent testimonials. Per posar nom\u00e9s un exemple, el CatSalut<\/em> (el comprador) contracta al Servei d’Emerg\u00e8ncies M\u00e8diques<\/em> (el SEM, una societat mercantil p\u00fablica prove\u00efdora), que al seu torn subcontracta a certes empreses privades per oferir determinats serveis. Aix\u00f2 passa al Consorci de Salut i Social de Catalunya, ens p\u00fablic de gesti\u00f3 privada, a les empreses p\u00fabliques del sistema, p\u00fabliques de gesti\u00f3 privada, i aix\u00ed successivament. La gesti\u00f3 privada permet que es cre\u00efn entitats instrumentals des d\u2019all\u00f2 p\u00fablic per fer determinats \u00abnegocis\u00bb. Un altre exemple: l’Hospital Cl\u00ednic \u00e9s un consorci p\u00fablic de gesti\u00f3 privada del qu\u00e8 pengen diferents entitats. Una d’elles, BarnaCl\u00ednic<\/em>, \u00e9s un centre d’atenci\u00f3 exclusiva a persones que ho poden pagar (utilitzant els recursos i estructures p\u00fabliques, parasitant el sistema). Que el <\/a>CatSalut<\/em><\/a> no concerti amb empreses amb afany de lucre<\/a> no limita les formes mercantils, aix\u00ed com tampoc impedeix que l’afany de lucre participi del sistema p\u00fablic.<\/p>\n

Qu\u00e8 podem fer?<\/strong><\/h3>\n

Els mecanismes que permeten que el mercat travessi les estructures p\u00fabliques es tradueixen en m\u00e9s medicalitzaci\u00f3 de la vida, en sistemes centrats en els \u00e0mbits hospitalaris (els que m\u00e9s diners mouen, els m\u00e9s cars), focalitzats en les malalties, no en la salut i molt menys en els determinants socials d’aquesta (que no s\u00f3n res \u00abrendibles\u00bb), i amb una pres\u00e8ncia cada vegada m\u00e9s important d’actors privats que es lucren, directa o indirectament, a partir de tot aquest entramat. Les persones malaltes s\u00f3n les principals responsables de les seves malalties i els cossos no productius s\u00f3n exclosos del sistema, mitjan\u00e7ant llistes d’espera<\/a>, regulacions excloents<\/a> o altes for\u00e7ades<\/a>. El mercat ha penetrat les nostres vides, els nostres cossos i la nostra salut, apropiant-se dels nostres drets.<\/p>\n

Hem de repensar m\u00e9s profundament cap a quin model caminem i cap a quin model volem caminar, no nom\u00e9s en la gesti\u00f3 i provisi\u00f3 del sistema de salut sin\u00f3 tamb\u00e9 en com entenem la salut i la sanitat. El \u201clliure\u201d mercat no \u00e9s, ni de lluny, el mecanisme m\u00e9s apropiat per garantir drets. La sanitat p\u00fablica, m\u00e9s que p\u00fablica, hauria de ser un b\u00e9 com\u00fa<\/strong>, un b\u00e9 en qu\u00e8 totes i tots hi puguem participar, en una situaci\u00f3 d’igualtat. Un sistema en el que ning\u00fa, absolutament ning\u00fa, hauria d\u2019enriquir-se. Un sistema en qu\u00e8 els beneficis econ\u00f2mics no s’anteposin a les persones ni a la vida. \u00c9s el nostre deure sortir al carrer perqu\u00e8 no som mercaderies. Perqu\u00e8 la nostra salut est\u00e0 en venda. I perqu\u00e8 l’atenci\u00f3 a la salut \u00e9s el seu negoci.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Literalment: perqu\u00e8 ens venen. Perqu\u00e8 els nostres cossos s’han convertit en una altra mercaderia m\u00e9s a intercanviar, amb la qual poder negociar i especular. En un altre producte m\u00e9s de consum, sotm\u00e8s a les lleis i desitjos del mercat. Explicar la mercantilitzaci\u00f3 de la salut (i de la sanitat) no \u00e9s tasca f\u00e0cil. El proc\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":84,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[20,343,1077],"class_list":["post-13184","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-departament-de-salut","tag-negoci","tag-ttip"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13184","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/84"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13184"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13184\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13184"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13184"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13184"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}