{"id":13269,"date":"2017-04-18T08:53:02","date_gmt":"2017-04-18T07:53:02","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=13269"},"modified":"2017-04-18T08:53:02","modified_gmt":"2017-04-18T07:53:02","slug":"trencar-silenci-cicatritzar-ferides-franquisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/04\/18\/trencar-silenci-cicatritzar-ferides-franquisme\/","title":{"rendered":"Trencar el silenci per cicatritzar les ferides del franquisme"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article publicat a eldiario.es\u00a0<\/em><\/a><\/p>\n

\u201cMolts volien parlar, donar el seu testimoni i fins i tot plorar\u201d. L\u2019Anna Mi\u00f1arro, psicoanalista que ha estudiat els efectes que la guerra civil espanyola, la postguerra, la dictadura i la transici\u00f3 han tingut en diferents generacions, \u00a0recorda com si fos ahir aquell dia de tardor del 2005. Era de les primeres vegades que Barcelona acollia una jornada sobre mem\u00f2ria, silenci i salut mental i la sala era plena a vessar. \u201c\u00c9s molt dif\u00edcil treballar un trauma que perdura tant de temps si no t\u2019has demanat on eren els teus pares o els teus avis en aquella \u00e8poca, si no has fet un\u00a0treball terap\u00e8utic\u201d, diu Mi\u00f1arro des de la seva consulta.<\/p>\n

El silenci, la impunitat i la falta de reparaci\u00f3 de les v\u00edctimes del franquisme expliquen que encara avui, quaranta anys despr\u00e9s de la mort del dictador hi hagi persones que tinguin preguntes. \u00c9s el cas de la Maite Bl\u00e1zquez o l\u2019Araceli Pena, totes dues pendents de la confirmaci\u00f3 d\u2019ADN que els dir\u00e0 si els cossos exhumats -a Porreres (Mallorca) en el cas de la Maite, i a Adamuz (C\u00f3rdoba) en el cas de l\u2019Araceli- s\u00f3n els dels seus avis, assassinats durant el franquisme.<\/p>\n

Totes dues, juntament amb altres persones, participen en un grup redu\u00eft de ciutadans que van patir maltractament, tortura, vexaci\u00f3 o la desaparici\u00f3 de familiars que encara s\u00f3n sota terra. Els uneix la impot\u00e8ncia, el sentiment de la culpa en alguns casos, la tristesa en d\u2019altres. L\u2019Anna Mi\u00f1arro \u00e9s la psicoanalista que acompanya el grup l’objectiu de cicatritzar les ferides.<\/p>\n

\u201cVeiem en diferents generacions por, desconfian\u00e7a, negaci\u00f3. El trauma\u00a0deixa ferides obertes que no poden cicatritzar i que com podem observar perduren fins als nostres dies\u201d, assegura. En aquestes circumst\u00e0ncies, explica, el s\u00edmptoma m\u00e9s greu que podem trobar \u00e9s la tristesa, especialment en aquells testimonis en qu\u00e8 el silenci i la repressi\u00f3 van acarnissar-se m\u00e9s, com \u00e9s el cas de les dones de classe baixa.<\/p>\n

El silenci indu\u00eft pel franquisme<\/h3>\n

\u201cLa meva \u00e0via mai va parlar del meu avi\u201d, diu la Maite Bl\u00e1zquez . \u201cEl poc que jo sabia del meu avi m\u2019ho havia explicat de petita la meva mare. Em deia: \u2018B\u00e9, al 36 se\u2019ls van endur i els van tancar en un magatzem de fusta, un dia es van escapar i aix\u00f2 \u00e9s el que sabem\u2026\u201d. Amb el temps, ja de jove, la Maite va comen\u00e7ar a fer-se preguntes i a implicar-se en una lluita personal per saber m\u00e9s del seu avi, republic\u00e0 assassinat a Mallorca quan no feia ni un mes que acabava de ser pare.<\/p>\n

Segons l\u2019Anna Mi\u00f1arro, s\u00f3n molts els efectes immediats en el malestar emocional sobre la primera generaci\u00f3 que va patir la guerra. A m\u00e9s, per\u00f2, en molts casos aquests efectes s\u2019han transm\u00e8s a les generacions seg\u00fcents; en la primera generaci\u00f3 el que \u00e9s traum\u00e0tic es coneix i es reconeix per\u00f2 no pot ser comunicat, en la segona es perceben indicis del que no s\u2019ha dit i en la tercera la persona pot arrossegar un traumatisme no resolt que fins i tot ignora. En psicoan\u00e0lisi se\u2019n diu \u201ctransmissi\u00f3 oculta\u201d. \u201c\u00c9s com rebre una her\u00e8ncia sense testaments\u201d, matisa. \u00a0\u201cEl silenci indu\u00eft pel franquisme per\u00f2 tamb\u00e9 el voluntari, per protegir les generacions posteriors, ens col\u00b7loca en un m\u00f3n de melangia que pot transformar-se en dificultats ps\u00edquiques\u201d, explica.<\/p>\n

\u201cOn \u00e9s enterrat l\u2019avi?\u201d<\/h3>\n

Qui tampoc sabia gaireb\u00e9 res del seu avi \u00e9s l\u2019Araceli Pena. \u201cFins al 2012 no vaig sentir a parlar de res. La meva \u00e0via, que era una dona molt trempada, va morir el 2007 i mai havia parlat amb ning\u00fa del meu avi\u201d, diu. Fins llavors, l\u2019\u00fanic que sabia l\u2019Araceli era que el seu avi havia mort a la guerra i que despr\u00e9s la seva fam\u00edlia havia emigrat a Catalunya des d\u2019Andalusia. Va ser arran d\u2019un despla\u00e7ament per motius de feina del seu marit -que havia d\u2019anar a Granada- que l\u2019Araceli i ell van decidir fer parada al poble de la seva \u00e0via, a Adamuz, C\u00f2rdova, que mai havia visitat. All\u00e0 va fer-li a la seva mare la pregunta que desencadenaria una altra lluita personal: \u201cOn \u00e9s enterrat l\u2019avi?\u201d<\/p>\n

\u201cVaig anar al cementiri per\u00f2 sincerament no s\u00e9 qu\u00e8 buscava. Hi havia un monument a \u2018Los ca\u00eddos por Espa\u00f1a\u2019 per\u00f2 no hi havia el nom del meu avi. Se\u2019m va comen\u00e7ar a remenar tot\u201d, recorda. Al tornar a Catalunya va comen\u00e7ar a preguntar a la fam\u00edlia i tamb\u00e9 a buscar informaci\u00f3 per internet. Ni la seva mare ni la seva tia li deien res, nom\u00e9s que no recordaven res perqu\u00e8 quan el seu avi havia desaparegut eren molt petites.<\/p>\n

Desamparades i amb sentiment de culpa<\/h3>\n

Tant la Maite com l\u2019Araceli van haver de buscar resposta a les preguntes pel seu propi compte. Despr\u00e9s de rec\u00f3rrer arxius, registres i recopilar informaci\u00f3 a base de converses amb ve\u00efns i familiars, l\u2019Araceli va aconseguir documentar que era possible que el seu avi, maqui que va viure durant anys a la Sierra d\u2019Adamuz, acab\u00e9s despr\u00e9s de ser assassinat enterrat en una de les fosses individuals an\u00f2nimes al cementiri municipal del poble, despr\u00e9s de tres dies exposat a la pla\u00e7a.<\/p>\n

\"\"<\/a>
L’Araceli Pena i la Maite Bl\u00e1zquez viuen lluites paral\u00b7leles per con\u00e8ixer on s\u00f3n els seus avis \/ ROBERT BONET<\/figcaption><\/figure>\n

\u201cEl primer sentiment que vaig tenir va ser de culpabilitat total. Vaig pensar en tot el que havia viscut la meva \u00e0via i que mai vaig parlar amb ella mentre va viure, no vaig ser capa\u00e7 de preguntar. Despr\u00e9s tamb\u00e9 pensant en el patiment de la meva mare o la meva tia sense jo ser-ne conscient\u2026\u201d, diu l\u2019Araceli sobre com es va sentir al saber m\u00e9s de la vida que havia tingut el seu avi i com aix\u00f2 havia afectat la seva \u00e0via o la seva mare.<\/p>\n

La Maite tamb\u00e9 va rec\u00f3rrer a internet i a altres persones que podien buscar el mateix que ella. \u201cVaig buscar el nom del meu avi a Internet i em va apar\u00e8ixer l\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria de Mallorca. De seguida vaig contactar-los i em van explicar el que sabien i que podia ser que el meu avi fos a la fossa de Porreres, a Mallorca\u201d, recorda. El cos del seu avi podria ser un dels cossos exhumats al novembre de la fossa de Porreres per\u00f2 fins que no tingui el resultat de la prova d\u2019ADN no en pot estar segura.<\/p>\n

Qui fa m\u00e9s temps que espera \u00e9s l\u2019Araceli. El 2014, despr\u00e9s de contactar amb l\u2019Ajuntament d\u2019Adamuz i aportar-li la documentaci\u00f3, van obrir-se diverses fosses an\u00f2nimes on se sospitava que podia estar el cos despr\u00e9s d\u2019unes primeres cates arqueol\u00f2giques. Van trobar-hi dos cossos amb lesions ocasionades per una mort traum\u00e0tica. A l\u2019espera de decidir com procedir amb la identificaci\u00f3 dels cossos, aquests, explica l\u2019Araceli, van restar durant prop d\u2019un any al descobert tapats amb una esp\u00e8cie d\u2019uralita amb el risc que es deterior\u00e9s. \u201cAl desembre hav\u00edem de saber els resultats de l\u2019ADN per\u00f2 continuem esperant i a m\u00e9s estan edificant n\u00ednxols nous just sobre d\u2019on se sap que continuava la fosa\u201d, lamenta. \u201cNing\u00fa no vol dignificar res\u201d, afegeix.<\/p>\n

\u201cEls ven\u00e7uts no sabien on posar les flors\u201d<\/h3>\n

L\u2019Anna Mi\u00f1arro explica la import\u00e0ncia que t\u00e9 la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i la reparaci\u00f3 de les v\u00edctimes perqu\u00e8 aquestes puguin elaborar el dol i l\u2019anomenada transmissi\u00f3 oculta. \u201cA difer\u00e8ncia dels vencedors, que l\u2019endem\u00e0 de l\u2019abril del 39 comencen a fer el dol, els ven\u00e7uts, els maltractats no saben on han d\u2019anar a posar les flors als seus morts i a sobre no tenen cap reconeixement\u201d, assegura. \u201cEn molts casos veiem retra\u00efment, solitud o marginaci\u00f3 per\u00f2 sobretot rebuig i si a sobre no pots fer el dol aquest dol es converteix en un dol patol\u00f2gic per\u00f2 sobretot extraordinari\u201d, afegeix.<\/p>\n

Es calcula que a Espanya queden 2.000 fosses sense obrir on hi ha almenys 100.000 desapareguts sense nom ni sepultura. Des del 2013 el Govern espanyol\u00a0ha destinat 0 euros del pressupost per a la llei de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica<\/a>, amb la qual se subvencionaven b\u00e0sicament exhumacions.<\/p>\n

\u201cEncara ara n\u2019hi ha que s\u00f3n capa\u00e7os de dir que per qu\u00e8 volen fer-ho, que \u00e9s un tema que cal oblidar i que no cal obrir ferides o desvetllar fantasmes. Des de la psicoan\u00e0lisi sabem que l\u2019\u00fanica manera de tancar ferides \u00e9s obrir la ferida netejar-la i tancar-la\u201d, sentencia Mi\u00f1arro. Amb sort, la Maite Bl\u00e1zquez i l\u2019Araceli Pena podran fer-ho i tancar aix\u00ed una ferida oberta durant generacions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article publicat a eldiario.es\u00a0 \u201cMolts volien parlar, donar el seu testimoni i fins i tot plorar\u201d. L\u2019Anna Mi\u00f1arro, psicoanalista que ha estudiat els efectes que la guerra civil espanyola, la postguerra, la dictadura i la transici\u00f3 han tingut en diferents generacions, \u00a0recorda com si fos ahir aquell dia de tardor del 2005. […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":13271,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1085,1086,998,1087],"class_list":["post-13269","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-franquisme","tag-historia","tag-memoria","tag-memoria-historica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13269","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13269"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13269\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13269"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13269"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13269"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}