{"id":13342,"date":"2017-04-23T21:07:10","date_gmt":"2017-04-23T20:07:10","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=13342"},"modified":"2017-04-23T21:07:10","modified_gmt":"2017-04-23T20:07:10","slug":"lestigma-associat-sida-efectes-mes-sostinguts-verinosos-que-propi-virus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/04\/23\/lestigma-associat-sida-efectes-mes-sostinguts-verinosos-que-propi-virus\/","title":{"rendered":"\u00abL’estigma associat a la sida t\u00e9 efectes m\u00e9s sostinguts i verinosos que els del propi virus\u00bb"},"content":{"rendered":"

A principis de la d\u00e8cada dels 80 es van detectar els primers casos de sida als Estats Units. L’any 1985 ja s’havien detectat casos de VIH a totes les regions del m\u00f3n. El 1987 la sida pren un lloc central a la pol\u00edtica global, sent objecte de debat a l’assemblea de les Nacions Unides. Tamb\u00e9 \u00e9s l’any en qu\u00e8 s’aprova el primer tractament per a la s\u00edndrome<\/a>. Aquell mateix any, un grup de soci\u00f2legs brit\u00e0nics decideix recollir les impressions d’uns 600 homes i dones sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. Aquest \u00e9s el punt de partida de la recerca de Matt Cook, professor d’hist\u00f2ria moderna a la Birkbeck University of London.<\/p>\n

L’historiador posa la lupa en la quotidianitat per dibuixar el paisatge emocional del Regne Unit en aquest moment clau de la hist\u00f2ria de la sida. Cook busca fer una hist\u00f2ria emocional d’aquesta crisi i parlar de com ho vivien les persones, fossin o no seropositives, portadores del VIH, fossin o no homosexuals. El desconeixement sobre el virus i el contagi feia la por molt present, portant a situacions que avui semblen absurdes, com portar les teves pr\u00f2pies tisores al perruquer, i alhora feia cr\u00e9ixer un estigma que marcava la vida dels homosexuals, considerats \u00abpoblaci\u00f3 de risc\u00bb, quan encara no es tenia present que el risc es troba en les pr\u00e0ctiques, no en les persones.<\/p>\n

Matt Cook va estar a Barcelona per participar al seminari (Sub)versions, organitzat pel Centre d\u2019Estudis Interdisciplinaris de G\u00e8nere de la UVic-UCC, i vam parlar amb ell sobre aquesta hist\u00f2ria emocional de la sida, i sobre com les emocions condicionen les vides de les persones i fins i tot les pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n

Parles de la import\u00e0ncia de les emocions a l\u2019hora de fer hist\u00f2ria. Per qu\u00e8 \u00e9s important que els historiadors pensin en les emocions?<\/b><\/p>\n

Com a historiadors sovint pensem que podem mirar el passat i esperar que la gent es comporti racionalment i sense contradiccions, per\u00f2 oblidem que la nostra pr\u00f2pia vida quotidiana est\u00e0 completament modulada pels sentiments amb qu\u00e8 ens llevem al mat\u00ed o que tenim cap a les persones amb qui interactuem. El que intenta dir la hist\u00f2ria de les emocions \u00e9s que aquestes interaccions estan en el cor de les experi\u00e8ncies socials de les persones, tamb\u00e9 en el passat, i afecten les decisions que es prenen a diferents nivells. Els nivells dom\u00e8stic, laboral o governamental estan inflexionats per aquests encontres emocionals. La complexitat est\u00e0 en adonar-nos que all\u00f2 que entenem per emocions i per paraules com por, amor o odi no \u00e9s el mateix en cada moment hist\u00f2ric. El gran repte \u00e9s identificar la seva pres\u00e8ncia i els seus efectes sense ser anacr\u00f2nics. Cal assumir que el que entenem per por ara no \u00e9s el mateix que als anys 80 o quan sigui.<\/p>\n

Amb aquesta perspectiva has estudiat la crisi de la sida al Regne Unit a finals dels anys 80. Consideres que en aquest context l’efecte emocional \u00e9s m\u00e9s durador que l’epidemiol\u00f2gic?<\/strong><\/p>\n

Utilitzant l’exemple espec\u00edfic del Regne Unit, que \u00e9s el que he estudiat, podr\u00edem dir que en realitat parlem d’un nombre relativament petit de persones infectades amb el VIH que contreien la malaltia i morien. Per suposat era un nombre significant, per\u00f2 en cap cas afectava a un ve\u00ed de tothom. El que afectava m\u00e9s la vida quotidiana de la gent, i era especialment incapacitant per als homes gais en particular, eren les emocions lligades al virus, i tamb\u00e9 la manera com es van vincular a identitats o comportaments particulars, sumant-se a un seguit de prejudicis existents.<\/p>\n

Un treball important a finals dels 80 va ser una recerca sobre l’estigma de la sida. Van treballar amb gent que era seropostiva i gent que no ho era. El que van trobar va ser que els homes gais amb VIH assumien que les persones que no tenien el VIH tindrien sentiments molt m\u00e9s negatius cap a ells que els que van expressar, que eren for\u00e7a solidaris. Per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que era irrellevant si era cert o no, perqu\u00e8 sentien que l’estigma era real, i aquest sentiment afectava el seu dia a dia, i feia que no sortissin tant, o se sentissin inc\u00f2modes en p\u00fablic. \u00c9s un exemple dels efectes perjudicials que poden tenir les emocions, i en molts sentits els efectes de l’estigma s\u00f3n m\u00e9s sostinguts i verinosos que els que t\u00e9 el mateix virus, especialment des que les ter\u00e0pies antiretrovirals han canviat els diagn\u00f2stics per al VIH i la sida.<\/p>\n

I aquests efectes perniciosos encara s\u00f3n presents\u2026<\/strong><\/p>\n

Actualment a Sud-\u00e0frica trobem que hi ha un gran projecte perqu\u00e8 la gent es faci les proves, perqu\u00e8 \u00f2bviament nom\u00e9s rebran el tractament si tenen un diagn\u00f2stic, per\u00f2 aconseguir que la gent vagi a la porta d’una cl\u00ednica \u00e9s molt dif\u00edcil a causa de l’estigma i la vergonya, que s\u00f3n respostes emocionals. S\u00f3n emocions que estan evitant una intervenci\u00f3 en la prevenci\u00f3 i el tractament del VIH.<\/p>\n

Aquest estigma s’associa sobretot a una determinada comunitat, que s\u00f3n els homes gais. Com succeeix aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

Al Regne Unit passa en part perqu\u00e8 en un primer moment va ser la principal comunitat afectada per la sida, per\u00f2 despr\u00e9s va resultar que els gais eren molt convenients per aix\u00f2, perqu\u00e8 representaven tot all\u00f2 que no havien de ser els brit\u00e0nics; eren solts i promiscus, tenien massa sexe, i el tipus incorrecte de sexe. L’estigma no s’associa als drogodependents de la mateixa manera, perqu\u00e8 els gais eren un vehicle molt m\u00e9s convenient per tot aquest seguit de prejudicis.<\/p>\n

La major visibilitat que estaven obtenint les persones homosexuals en aquell moment facilita que s’acabin convertint en objecte d’atac?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed que es converteixen en un blanc m\u00e9s immediat. Una de les pors als anys 80 era precisament que els gais i les lesbianes estaven guanyant m\u00e9s influ\u00e8ncia cultural, estaven reivindicant pol\u00edtiques, sent tractats al sistema nacional de salut, i es van tornar molt m\u00e9s visibles en tots aquests \u00e0mbits, aix\u00ed que es va generar una mena de guerra cultural. S’havia de contraatacar i fer front a aquests gais. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una altra lectura. Una q\u00fcesti\u00f3 que planteja Dennis Altman \u00e9s que la crisi de la sida, en termes de major visibilitat per als homes gais, va resultar en una mena de legitimaci\u00f3 a trav\u00e9s del desastre. Precisament perqu\u00e8 el VIH i la sida en aquell moment fan que els homes gais siguin m\u00e9s visibles. M\u00e9s gent els coneix en el seu dia a dia, treballant en hospitals, o a les escoles, o als barris, i els homes gais es van integrar cada cop m\u00e9s en els sistemes socials. En moltes formes aquesta situaci\u00f3 va permetre als homes gais trobar un lloc que ja no estava al marge sin\u00f3 dins de la societat, o m\u00e9s aviat tenir un peu a cada banda. Trobo que va ser una ruta cap a la legitimitat, tot i que va partir de la por a l’homosexual.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 dels homes gais, com va afectar la paranoia al voltant de la sida al conjunt de la societat?<\/strong><\/p>\n

La gent tenia por, i t\u00e9 sentit quan veus el tipus de ret\u00f2rica que es fa servir i la imatgeria de la por que s’associa a la crisi. \u00c9s on veus les emocions tenint un efecte molt directe sobre la vida social. La gent va deixar d’anar a nedar, no compraven robes de segona m\u00e0, o un cl\u00e0ssic era portar les teves pr\u00f2pies tisores i pinta a la perruqueria. Una gran preocupaci\u00f3 a mitjans i finals dels 80 era com rebre la comuni\u00f3 a l’esgl\u00e9sia i la por a la transmissi\u00f3 del VIH en aquest context. Ja veus que afectava la vida quotidiana de la gent, per\u00f2 el que \u00e9s realment interessant \u00e9s com comences a veure les diferents dimensions de la por.<\/p>\n

Com s\u00f3n aquestes diferents dimensions de la por al VIH?<\/strong><\/p>\n

Les pors quotidianes que tenien les persones heterosexuals eren molt diferents a les que tenia un home gai la parella del qual havia mort. Hi ha un sentiment molt m\u00e9s potent de por. Podr\u00edem dir que hi ha una jerarquia de pors, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que ocup\u00e9s menys espai mental. La dona que estava aterrada amb la por de contraure el VIH prenent la comuni\u00f3 a l’esgl\u00e9sia tenia el seu cap ple d’aix\u00f2, de la mateixa manera que el tenia l’home gai que havia perdut la seva parella per la sida. Et consumia. A tot aix\u00f2 se suma el fet que als 80 hi havia un sentit apocal\u00edptic al Regne Unit. El nostre sistema social estava canviant completament, est\u00e0vem en una recessi\u00f3 enorme i la primera ministra Margaret Thatcher estava dividint el pa\u00eds. Hi havia campanyes antinuclears i moltes coses a la televisi\u00f3 sobre l’holocaust nuclear, i llavors arriba la sida. Era com si el m\u00f3n s’estigu\u00e9s acabant, aix\u00ed que crec que la por al virus i a la sida es converteixen en un conducte per un sentit m\u00e9s ampli de risc i perill que estava present culturalment.<\/p>\n