{"id":13490,"date":"2017-05-07T20:00:33","date_gmt":"2017-05-07T19:00:33","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=13490"},"modified":"2017-05-07T20:00:33","modified_gmt":"2017-05-07T19:00:33","slug":"paga-factura-investigacio-medica-ineficac-societat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/05\/07\/paga-factura-investigacio-medica-ineficac-societat\/","title":{"rendered":"\u00abQui paga la factura de la investigaci\u00f3 m\u00e8dica inefica\u00e7 \u00e9s la societat\u00bb"},"content":{"rendered":"

Iain Chalmers es va llicenciar en medicina fa molts anys per\u00f2 la major part de la seva carrera l’ha dedicat a la investigaci\u00f3. Sobretot a q\u00fcestionar-la i a difondre una visi\u00f3 cr\u00edtica que permeti distingir entre recerca bona, dolenta i innecess\u00e0ria. El 1992 es va convertir en director fundador del Centre Cochrane<\/a> del Regne Unit, centre que recull i resumeix les millors proves provinents de la investigaci\u00f3 per ajudar a prendre decisions informades sobre el tractament. A m\u00e9s, \u00e9s un dels autors d’Els tractaments, a prova<\/em><\/a>, un llibre que posa \u00e8mfasi en\u00a0qu\u00e8 la investigaci\u00f3 m\u00e8dica es faci correctament, sigui capa\u00e7 de distingir entre tractaments nocius i \u00fatils, i es dissenyi amb l’objectiu de respondre les preguntes que els importen als pacients, a la poblaci\u00f3 i als professionals de la salut. Els altres autors d’aquesta segona edici\u00f3 del llibre, publicada el 2011, s\u00f3n Imogen Evans (va ser editora de The Lancet<\/em>), Paul Glasziou (investigador i metge d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria) i Hazel Thornton, una pacient amb c\u00e0ncer de mama. Parlem amb Chalmers aprofitant el seu pas per Barcelona, \u200b\u200bon fa uns dies va presentar a l’Hospital Sant Pau la traducci\u00f3 del llibre Testing Treatments<\/em> al catal\u00e0.<\/p>\n

Qu\u00e8 us va portar a escriure un llibre sobre q\u00fcestionar els tractaments?<\/strong><\/p>\n

Cr\u00e8iem que a menys que millor\u00e9s el coneixement general sobre com els tractaments m\u00e8dics han de ser q\u00fcestionats, continuar\u00edem cometent errors evitables. Si no fos aix\u00ed, estudiar\u00edem els temes erronis, obtindr\u00edem resultats incorrectes i no ho far\u00edem prou per tenir la informaci\u00f3 necess\u00e0ria perqu\u00e8 tant pacients com metges prenguin les decisions adequades.<\/p>\n

Com ens assegurem que una investigaci\u00f3 \u00e9s independent i no est\u00e0 influenciada pels interessos del patrocinador, el promotor o l’autor d’aquesta?<\/strong><\/p>\n

En algun sentit, tots els investigadors tenen algun tipus d’inter\u00e8s, alguns per publicar, altres per obtenir fama per la seva instituci\u00f3… Els que a mi em preocupen realment s\u00f3n els que tenen com a objectiu vendre’t alguna cosa. Per exemple, una m\u00e0quina com pot ser la que serveix per fer mamografies o per a la prescripci\u00f3 o la venda d’un medicament, que suposa un munt de diners per a qui el produeix. Cal vigilar especialment la investigaci\u00f3 que \u00e9s rellevant perqu\u00e8 alg\u00fa faci diners a for\u00e7a de vendre una mercaderia o producte. Aquesta \u00e9s la que m\u00e9s em preocupa per\u00f2 tampoc podem assegurar que ning\u00fa estigui absolutament net.<\/p>\n

Fa uns mesos es va destapar que durant els seixanta la ind\u00fastria sucrera va patrocinar diversos estudis cient\u00edfics que passaven per alt la relaci\u00f3 entre el sucre i les afeccions card\u00edaques.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, van ometre informaci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s especialment preocupant quan una investigaci\u00f3 no es publica perqu\u00e8 els resultats obtinguts no s\u00f3n \u00fatils per comercialitzar un producte. M’he estat queixant d’aix\u00f2 des meitats dels vuitanta per\u00f2 ning\u00fa em va fer cas. No obstant aix\u00f2 la cosa va canviar quan Ben Goldacre va publicar Bad Pharma<\/em>. Tot d’una la gent es va adonar que existia un problema i els periodistes van comen\u00e7ar a publicar sobre com les empreses farmac\u00e8utiques enganyen als metges i perjudiquen els pacients. La gent \u00e9s qui perd si nom\u00e9s est\u00e0 disponible informaci\u00f3 esbiaixada.<\/p>\n

En qui podem confiar?<\/strong><\/p>\n

B\u00e0sicament has de tenir clars conceptes clau i saber les respostes d’algunes preguntes clau sobre una investigaci\u00f3 o estudi que et permetin entendre fins a quin punt \u00e9s fiable.<\/p>\n

Llavors es tracta que cadasc\u00fa desenvolupi una visi\u00f3 cr\u00edtica?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, i hi ha un munt de gent que no vol que et facis preguntes perqu\u00e8 tenen interessos creats. La societat necessita debatre sobre si vol que les persones romanguin ignorants i incapaces de participar o no. Necessita eines per valorar si una afirmaci\u00f3 t\u00e9 m\u00e9s n\u00fameros de ser fiable o no per\u00f2 aix\u00f2 no passar\u00e0 de la nit al dia, cal ensenyar a tenir aquesta visi\u00f3 cr\u00edtica des de petits a les escoles. A Uganda hem fet un projecte d’investigaci\u00f3 en el qual hem ensenyant a nens de deu anys a aprendre a ser cr\u00edtics i potser ens hem concentrat en un grup que ja \u00e9s massa gran. Els jesu\u00eftes, orde fundada per Ignasi de Loiola, ho recullen en el seu conegut precepte \u00abd\u00f3na’m un nen abans dels set anys i ser\u00e0 meu per a tota la vida\u00bb. Els nens a aquesta edat es fan moltes preguntes i \u00e9s bo que aix\u00ed sigui, el problema \u00e9s quan a l’escola s’ensenya quina \u00e9s la resposta correcta a una pregunta i no s’ensenya a trobar una resposta a aquesta pregunta.<\/p>\n

Quins actors s\u00f3n clau en ajudar a desenvolupar una visi\u00f3 cr\u00edtica?<\/strong><\/p>\n

Els pares, les escoles, els nens (hi ha evid\u00e8ncia que els nens m\u00e9s grans poden ensenyar a nens m\u00e9s petits aquest tipus de coses), etc. En la nostra investigaci\u00f3 a Uganda hem vist resultats i es tracta d’una situaci\u00f3 que d’entrada \u00e9s poc prometedora ja que hi ha 70 alumnes per classe i tenen l’angl\u00e8s com a llengua secund\u00e0ria, de vegades com a tercera.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Chalmers \u00e9s un dels coautors del llibre ‘Testing treatments’ \u00a9SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

I qu\u00e8 hi ha dels metges, com vost\u00e8?<\/strong><\/p>\n

Quan vaig anar a l’escola de medicina, a principis dels seixanta, ning\u00fa em va ensenyar aquest tipus de coses. Estava conf\u00f3s pel fet que un especialista en c\u00e0ncer de mama deia que totes les dones necessiten una mastectomia radical amb una dissecci\u00f3 de l’aixella a la part afectada mentre un altre deia que extreure la part afectada pel tumor i seguir un tractament de quimioter\u00e0pia era el m\u00e9s adequat. Qui tenia ra\u00f3? Depenent de qui\u00a0m’examinava havia de recordar de quin proc\u00e9s era partidari aquest professor. Quan els metges tenen posicions molt variades sobre quin tractament seguir despr\u00e9s d’una diagnosi, has preguntar-te si hi ha evid\u00e8ncia sobre quin \u00e9s millor, i si no n’hi ha i \u00e9s un tema cr\u00edtic per als pacients, s’hauria d’investigar aquesta q\u00fcesti\u00f3 per reduir la incertesa. Als\u00a0noranta va comen\u00e7ar a haver-hi m\u00e9s informaci\u00f3 disponible i tamb\u00e9 m\u00e9s cr\u00edtica referent a algunes afirmacions. Haur\u00edem d’estar contents, ja \u00e9s un progr\u00e9s.<\/p>\n

En la seva confer\u00e8ncia comentava que quan va exercir com a metge a Palestina es va adonar que algunes de les coses que havia apr\u00e8s a la facultat no tenien perqu\u00e8 funcionar all\u00e0. Vost\u00e8 t\u00e9 clar, i prenc les seves paraules, que portar una bata blanca posada no \u00e9s garantia que no far\u00e0 mal als seus pacients. Creu que tots els metges ho veuen aix\u00ed?<\/strong><\/p>\n

Potser els metges que no s’han adonat que pacients seus han patit o mort perqu\u00e8 no estaven atents a la investigaci\u00f3 al respecte o que senzillament no s’han trobat en una situaci\u00f3 aix\u00ed, com s\u00ed que vaig fer jo, llavors no tenen perqu\u00e8 haver tingut aquesta necessitat de q\u00fcestionar o canviar alguna cosa. Per exemple, jo solia dir a mares i pares de nadons nounats que posessin els seus nadons a dormir cap per avall perqu\u00e8 hi havia un pediatre nord-americ\u00e0 molt fam\u00f3s anomenat Benjamin Spock que ho recomanava [considerava aix\u00ed que si el nad\u00f3 vomitava no hi havia risc que s’ofegu\u00e9s ]. Ara sabem que aquesta posici\u00f3 era un factor que podia portar a la mort d’un nad\u00f3 [S\u00edndrome de Mort Sobtada Infantil – SIDS per les seves sigles en angl\u00e8s]. Anys despr\u00e9s es va investigar i es va saber que aquesta posici\u00f3 era dolenta per al nad\u00f3 (\u00e9s millor posar-los cap per amunt o d’un costat) i que nom\u00e9s al Regne Unit hi havia prop de 10.000 morts a nadons associades a aix\u00f2. No necessites una operaci\u00f3 quir\u00fargica complicada o un medicament per matar a alg\u00fa, pots fer-ho amb un mal consell. Despr\u00e9s de l’evid\u00e8ncia, cinc pa\u00efsos van iniciar la campanya ‘Back to sleep’ per conscienciar les fam\u00edlies que la posici\u00f3 correcta per al somni dels seus nadons era estar cap per amunt.<\/p>\n

[Despr\u00e9s de la campanya que va fer difusi\u00f3 del descobriment liderat pel doctor Peter Fleming les morts per S\u00edndrome de Mort Sobtada Infantil van baixar de forma significativa].<\/p>\n

A la p\u00e0gina web interactiva de Testing Treatments s’afirma que \u00ables asseveracions sobre qu\u00e8 \u00e9s bo i qu\u00e8 \u00e9s nociu per a la salut estan per tot arreu\u00bb. Especialment avui que tenim a la nostra disposici\u00f3 tanta informaci\u00f3. Hi ha algun exemple recent?<\/strong><\/p>\n

Doncs per exemple al Regne Unit hi ha un debat sobre les estatines [grup de f\u00e0rmacs usats per disminuir el colesterol] i pots llegir titulars que apunten que aquests f\u00e0rmacs poden salvar vides mentre que altres asseguren que tenen tants efectes secundaris que no haurien de ser usades. Quina \u00e9s la veritat? Necessitem saber-ho, jo necessito saber-ho perqu\u00e8 prenc aquest medicament i necessito prendre la decisi\u00f3 de seguir prenent-lo no basant-me en evid\u00e8ncia cient\u00edfica. Molta gent que pren estatines es queixa als seus metges de dolor muscular, per exemple, per\u00f2 no hi ha cap investigaci\u00f3 sobre aquest efecte secundari. Potser no tingui res a veure amb el medicament i sigui nom\u00e9s l’edat.<\/p>\n

Qu\u00e8 hem de fer davant el bombardeig d’afirmacions?<\/strong><\/p>\n

A la p\u00e0gina web de Testing Treatments proposem un seguit de preguntes que \u00e9s bo fer-se quan un \u00e9s periodista. Per exemple, algunes preguntes s\u00f3n: es tracta d’un estudi singular? \u00e9s una revisi\u00f3? la investigaci\u00f3 es va fer en humans o en ratolins? com de llarg va ser el seguiment? Si vols ser un periodista honest de vegades has d’anar en contra dels grans titulars si no hi ha grans certeses darrere.<\/p>\n

Com es combat l’anomenada \u00abmala ci\u00e8ncia\u00bb?<\/strong><\/p>\n

La mala ci\u00e8ncia \u00e9s ci\u00e8ncia desaprofitada o enganyosa i es combat fent-se les preguntes correctes. Per exemple, la primera pregunta a respondre s’ha de fer abans d’iniciar una investigaci\u00f3. Cal preguntar-se si la tesi o q\u00fcesti\u00f3 principal a investigar ve arran de dubtes i informaci\u00f3 de pacients i metges i si t\u00e9 en compte el que ja se sap sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 a trav\u00e9s d’una revisi\u00f3 de les investigacions publicades [aix\u00ed s’evita estudiar alguna cosa que ja s’ha estudiat pr\u00e8viament]. La segona pregunta t\u00e9 a veure amb el disseny de la investigaci\u00f3; reduir\u00e0 els prejudicis i la possibilitat d’engany? La tercera \u00e9s si la proposta d’investigaci\u00f3 \u00e9s eficient des del punt de vista de ser duta a terme. \u00c9s a dir, els comit\u00e8s d’\u00e8tica prenen setmanes i setmanes per tornar als investigadors i les oportunitats es poden perdre segons com.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Iain Chalmers en un moment de l’entrevista \/ \u00a9SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Finalitzada la investigaci\u00f3, la quarta pregunta \u00e9s: es va publicar? Prop del 50% dels estudis duts a terme en projectes d’investigaci\u00f3 no arriben a publicar-se. Aix\u00f2 \u00e9s una tra\u00efci\u00f3 per als interessos dels pacients que han participat en l’estudi. I finalment, com a cinquena pregunta, es van publicar els resultats de manera que una persona pugui interpretar-los, entendre’ls i fer-se una opini\u00f3 al respecte? El 2009 estimem que m\u00e9s del 85% de la inversi\u00f3 en investigaci\u00f3 m\u00e8dica estava sent malgastada. La gent ha de demanar millor investigaci\u00f3, al final del dia paga per aquesta investigaci\u00f3 ja sigui a trav\u00e9s d’universitats p\u00fabliques, medicines, impostos, subvencions o organitzacions. D’una manera o altra, qui paga la factura de la investigaci\u00f3 inefica\u00e7 \u00e9s la societat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Iain Chalmers es va llicenciar en medicina fa molts anys per\u00f2 la major part de la seva carrera l’ha dedicat a la investigaci\u00f3. Sobretot a q\u00fcestionar-la i a difondre una visi\u00f3 cr\u00edtica que permeti distingir entre recerca bona, dolenta i innecess\u00e0ria. El 1992 es va convertir en director fundador del Centre Cochrane del Regne Unit, […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":13491,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,8],"tags":[],"class_list":["post-13490","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13490","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13490"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13490\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13490"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13490"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13490"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}