La creen\u00e7a que qualsevol activitat dirigida al diagn\u00f2stic preco\u00e7 o al cribratge \u00e9s beneficiosa est\u00e0 \u00e0mpliament estesa entre la poblaci\u00f3 i tamb\u00e9 entre bona part dels professionals sanitaris. Que ens facin una an\u00e0lisi o una prova quan estem sans, per detectar malalties abans de temps, sembla que no pugui ser dolent i que, com a molt, ens pugui oferir l\u2019avantatge de diagnosticar-la i tractar-la a temps. Tanmateix, l\u2019experi\u00e8ncia ens ha demostrat que aix\u00f2 no sempre \u00e9s aix\u00ed i amb els anys s\u2019han hagut d\u2019abandonar o limitar l\u2019\u00fas de moltes pr\u00e0ctiques preventives que s\u2019ha vist que no eren beneficioses o els riscos de les quals superaven els seus eventuals beneficis.<\/p>\n
En l\u2019\u00e0mbit de la medicina, cada vegada \u00e9s m\u00e9s habitual escoltar veus que alerten dels riscos de la medicalitzaci\u00f3 dels problemes de salut i del sobrediagn\u00f2stic i el sobretractament<\/a> que aquest fet implica. Vivim en un entorn i una cultura on la mercantilitzaci\u00f3 de la salut \u00e9s una tend\u00e8ncia creixent i on qualsevol activitat relacionada amb la salut es considera objecte de mercat. Un excel\u00b7lent article<\/a>, publicat en aquest mateix diari, es feia ress\u00f2 d\u2019aquest fenomen i exposava com s\u2019est\u00e0 mercantilitzant de manera desmesurada la salut de les dones. En aquest context, les activitats preventives i els cribratges s\u00f3n un altre terreny adobat que f\u00e0cilment \u00e9s, i ha estat, objecte de medicalitzaci\u00f3.<\/p>\n En aquest article, es parlava i es q\u00fcestionava, entre d\u2019altres, la utilitat dels programes preventius per al diagn\u00f2stic preco\u00e7 del c\u00e0ncer de mama. Aquest c\u00e0ncer \u00e9s el m\u00e9s freq\u00fcent entre les dones i suposa la primera causa de mortalitat per c\u00e0ncer en aquesta poblaci\u00f3. Sortosament, la seva mortalitat s\u2019ha redu\u00eft molt en les \u00faltimes d\u00e8cades i aquest descens s\u2019havia atribu\u00eft durant molts anys a les millores en el tractament i a les estrat\u00e8gies de cribratge. Tant \u00e9s aix\u00ed que la realitzaci\u00f3 de mamografies peri\u00f2diques i els programes de cribratge s\u00f3n una pr\u00e0ctica estesa i consolidada, que gaudeix d\u2019un ampli suport en tots els \u00e0mbits.<\/p>\n Fa uns anys, arran de la publicaci\u00f3 de m\u00e9s i millors evid\u00e8ncies sobre el tema, es va iniciar un debat, dins de la comunitat cient\u00edfica, sobre l\u2019efectivitat dels programes de cribratge mamogr\u00e0fic. Les dades d\u2019aquestes evid\u00e8ncies suggerien que, com ja ha succe\u00eft amb altres activitats preventives en el passat, probablement s\u2019havien sobreestimat els beneficis del cribratge mamogr\u00e0fic i s\u2019havien minimitzat i, en alguns casos obviat, els seus danys o possibles riscos. Segons alguns experts, excepte en les dones amb determinats factors de risc o antecedents de c\u00e0ncer familiar hereditari, aix\u00f2 situaria la balan\u00e7a m\u00e9s a favor dels riscos que dels beneficis. Malgrat tot, aquest debat, que encara est\u00e0 obert, no ha arribat a qui ha de ser el principal destinatari de la informaci\u00f3: les dones.<\/p>\n Cada vegada \u00e9s m\u00e9s acceptat que les millores que s\u2019han anat constatant en les \u00faltimes d\u00e8cades en el pron\u00f2stic del c\u00e0ncer de mama s\u00f3n atribu\u00efbles, principalment, als aven\u00e7os que hi ha hagut en el tractament, i no tant al seu diagn\u00f2stic preco\u00e7. \u00d2bviament, ning\u00fa dubta que la instauraci\u00f3 dels programes de cribratge, cap als anys 80, es va dur a terme amb la millor de les intencions i amb l\u2019objectiu de lluitar contra una malaltia greu i freq\u00fcent. \u00c9s hora, per\u00f2, que els professionals comencem a ser m\u00e9s honestos amb nosaltres mateixos\/es i amb la poblaci\u00f3 i a parlar obertament del que sabem, del que no sabem i, sobretot, del que dubtem, i exposant m\u00e9s clarament quins beneficis, per\u00f2 tamb\u00e9 danys, pot tenir el fet de sotmetre\u2019s a aquesta prova peri\u00f2dicament. Per explicar aix\u00f2, pot ser aclaridor aportar algunes dades.<\/p>\n La majoria d\u2019evid\u00e8ncies coincideixen en afirmar que el cribratge pot disminuir la mortalitat per c\u00e0ncer de mama. Tot i que algunes revisions<\/a> obtenen reduccions considerables (al voltant del 20% al cap de 13 anys), d\u2019altres, basades en estudis de millor qualitat, com la\u00a0revisi\u00f3 Cochrane<\/a> realitzada el 2013, no han estat capaces de demostrar un efecte tan favorable. I el m\u00e9s important: no est\u00e0 clarament establert que el cribratge redueixi la mortalitat total ni l\u2019esperan\u00e7a de vida. \u00c9s a dir, podria ser que evit\u00e9s que alguna dona mori de c\u00e0ncer de mama, per\u00f2 sense evitar que acabi morint d\u2019una altra causa o per les conseq\u00fc\u00e8ncies del propi tractament, de manera que finalment no li allargaria la vida. Aquest fet, que podria sembla paradoxal, \u00e9s relativament freq\u00fcent en medicina<\/a> i \u00e9s el que ens ha condu\u00eft sovint a abandonar algunes de les pr\u00e0ctiques preventives que mencionava al principi de l\u2019article.<\/p>\n Pel que fa als riscos del cribratge mamogr\u00e0fic, l\u2019exist\u00e8ncia de falsos positius (mamografies alterades que finalment s\u00f3n una \u201cfalsa alarma\u201d) no \u00e9s infreq\u00fcent (fins a un 13% de les dones que realitzen cribratge dels 50 als 75 anys, segons alguns estudis) i comporta la realitzaci\u00f3 de m\u00e9s proves (sobretot bi\u00f2psies) i, especialment, molta angoixa, no nom\u00e9s en el moment inicial, quan es detecta una resultat alterat, sin\u00f3 en les mamografies successives, davant la incertesa i la por a un nou resultat \u201canormal\u201d. L\u2019altre risc associat al cribratge \u00e9s el sobrediagn\u00f2stic i el sobretractament que se\u2019n deriva. Tenim dubtes respecte a quina \u00e9s la magnitud real del sobrediagn\u00f2stic, per\u00f2 les revisions esmentades parlen del 25-30% dels casos. \u00c9s a dir, que 1 de cada 3 o 4 dones diagnosticades no haguessin tingut mai cap s\u00edmptoma ni cap problema relacionat amb el c\u00e0ncer de mama si no haguessin estat sotmeses al cribratge. Aquest fet, que tamb\u00e9 pot semblar sorprenent, s\u2019explicaria per dos fen\u00f2mens: l\u2019exist\u00e8ncia de c\u00e0ncers de creixement molt lent, que no acaben causant la mort de la persona (aquesta mor per altres causes) i de c\u00e0ncers que no progressen mai (o, fins i tot, regressen).<\/p>\n De fet, les evid\u00e8ncies actuals mostren que, gr\u00e0cies al cribratge, ha augmentat molt la detecci\u00f3 de c\u00e0ncers en fases molt inicials o localitzades, l\u2019evoluci\u00f3 dels quals en molts casos \u00e9s incerta, per\u00f2 no s\u2019ha millorat gaire en el diagn\u00f2stic preco\u00e7 de c\u00e0ncers avan\u00e7ats. Segons les dades de l\u2019\u00faltima revisi\u00f3 de l\u2019American Medical Association<\/a>, que es poden revisar en aquesta infografia<\/a>, per cada 1.000 dones convidades a realitzar-se el cribratge durant 10 anys, 4 d\u2019elles evitarien la mort per c\u00e0ncer de mama, 5 serien diagnosticades i tractades innecess\u00e0riament d\u2019un c\u00e0ncer (sobrediagn\u00f2stic i sobretractament) i 200 tindrien un resultat fals positiu. Aquestes dades s\u00f3n aproximades i amb elles no pretenc simplificar una q\u00fcesti\u00f3 que crec que \u00e9s for\u00e7a complexa, per\u00f2 ens fan entendre que tan v\u00e0lid ser\u00e0 dir que s\u00ed com dir que no a fer-se una mamografia<\/a> i que s\u2019ha de demanar als professionals que informin a les dones. Aquesta demanda d\u2019informaci\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria i urgent<\/a>, especialment en les dones d\u2019edats inferiors als 50 anys, a qui a vegades es recomanen mamografies peri\u00f2diques fora dels programes de cribratge, per\u00f2 a qui no s\u2019explica suficientment que aquesta pr\u00e0ctica est\u00e0 desconsellada perqu\u00e8 els riscos s\u00f3n elevats i els beneficis molt menors que en les dones m\u00e9s grans.<\/p>\n Davant la for\u00e7a medi\u00e0tica del llacet rosa i la defensa a capa i espasa de qualsevol mesura aparentment preventiva, s\u2019imposa un exercici de reflexi\u00f3, prud\u00e8ncia i honestedat. Considerant els dubtes i les implicacions dels programes de cribratge mamogr\u00e0fic, el m\u00ednim que podem fer \u00e9s compartir-los amb les dones convidades a participar-hi perqu\u00e8 puguin decidir de forma aut\u00f2noma, segons les seves necessitats, prefer\u00e8ncies i valors. \u00c9s a dir, comen\u00e7ar a apostar per les decisions compartides. Per\u00f2 alhora, precisament perqu\u00e8 busquem aquesta reflexi\u00f3, prud\u00e8ncia i honestedat, \u00e9s essencial abordar un debat p\u00fablic i obert sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 i replantejar els programes de cribratge mamogr\u00e0fic sistem\u00e0tic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La creen\u00e7a que qualsevol activitat dirigida al diagn\u00f2stic preco\u00e7 o al cribratge \u00e9s beneficiosa est\u00e0 \u00e0mpliament estesa entre la poblaci\u00f3 i tamb\u00e9 entre bona part dels professionals sanitaris. Que ens facin una an\u00e0lisi o una prova quan estem sans, per detectar malalties abans de temps, sembla que no pugui ser dolent i que, com a […]<\/p>\n","protected":false},"author":159,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[99,1024,1302,1303],"class_list":["post-13528","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-cancer","tag-cribatge","tag-mama","tag-mamografia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13528","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/159"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13528"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13528\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13528"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13528"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13528"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![infografia<\/a>, per cada 1.000 dones convidades a realitzar-se el cribratge durant 10 anys, 4 d\u2019elles evitarien la mort per c\u00e0ncer de mama, 5 serien diagnosticades i tractades innecess\u00e0riament d\u2019un c\u00e0ncer (sobrediagn\u00f2stic i sobretractament) i 200 tindrien un resultat fals positiu. Aquestes dades s\u00f3n aproximades i amb elles no pretenc simplificar una q\u00fcesti\u00f3 que crec que \u00e9s for\u00e7a complexa, per\u00f2 ens fan entendre que tan v\u00e0lid ser\u00e0](\"https:\/\/s3.amazonaws.com\/easel.ly\/all_easels\/2329\/mamografia\/image.jpg\"){kind=link}