La manera com\u00a0llegeixen les persones biling\u00fces est\u00e0 condicionada pels idiomes que coneixen. Aquesta \u00e9s la principal conclusi\u00f3 a la qual han arribat els investigadors del Basque Center on Cognition, Brain and Language (BCBL) despr\u00e9s de revisar\u00a0els informes cient\u00edfics\u00a0existents en la mat\u00e8ria comparar-los amb els estudis realitzats al centre.<\/p>\n
Els experts han descobert que els idiomes que parlen els biling\u00fces \u2013quan han apr\u00e8s a llegir en dos idiomes alhora\u2013 afecten a les seves estrat\u00e8gies de lectura, i fins i tot als fonaments cognitius en els quals es basa la seva pr\u00f2pia capacitat per llegir. Aquesta troballa podria tenir implicacions en la pr\u00e0ctica cl\u00ednica i educativa.<\/p>\n
\u201cEls parlants monoling\u00fces de lleng\u00fces transparents \u2013aquelles en qu\u00e8 les lletres es pronuncien igual independentment de la paraula en la qual estiguin incloses, com el basc o el castell\u00e0\u2013 tendeixen m\u00e9s a utilitzar una estrat\u00e8gia de lectura anal\u00edtica, a llegir les paraules per parts\u201d, explica Marie\u00a0Lallier, una de les autores de l\u2019article.<\/p>\n
D\u2019altra banda, els parlants de lleng\u00fces opaques \u2013aquelles en qu\u00e8 les lletres poden tenir diferents sons en funci\u00f3 del terme, com l\u2019angl\u00e8s o el franc\u00e8s\u2013 se solen basar en una estrat\u00e8gia de lectura global. \u00c9s a dir, tendeixen m\u00e9s a llegir les paraules senceres per entendre el seu significat.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, els investigadors del BCBL han observat que els biling\u00fces que aprenen a llegir en dos idiomes alhora no llegeixen igual que els monoling\u00fces, sin\u00f3 que segueixen una pauta diferent que no s\u2019havia descrit fins ara.<\/p>\n
Segons aquesta revisi\u00f3 cient\u00edfica, publicada recentment a Psychonomic Bulletin and Review<\/em>, en les persones que parlen dos idiomes es produeix una contaminaci\u00f3 entre les dues estrat\u00e8gies de lectura. Aix\u00ed, una persona que ha apr\u00e8s a llegir en castell\u00e0 i en angl\u00e8s tendir\u00e0 m\u00e9s a emprar una estrat\u00e8gia global, fins i tot quan llegeix en castell\u00e0, que un monoling\u00fce castell\u00e0, a causa de la influ\u00e8ncia del segon idioma.<\/p>\n En el cas contrari, quan\u00a0llegeixi en angl\u00e8s tendir\u00e0 a emprar una estrat\u00e8gia m\u00e9s anal\u00edtica (per parts) que els monoling\u00fces anglesos, pel seu \u2018contagi\u2019 del castell\u00e0. \u201cEl cervell dels biling\u00fces s\u2019acomoda als coneixements que aquests adquireixen i aplica a un dels seus idiomes les estrat\u00e8gies necess\u00e0ries per llegir en el seu altre idioma\u201d, afegeix Lallier.<\/p>\n Fins ara, les investigacions havien establert quines estrat\u00e8gies fan servir majorit\u00e0riament els monoling\u00fces d\u2019unes i altres lleng\u00fces. No obstant aix\u00f2, no s\u2019havia identificat de quina manera es modifiquen les estrat\u00e8gies de lectura dels biling\u00fces quan aprenen a llegir en idiomes diferents.<\/p>\n Els cient\u00edfics del centre de Sant Sebasti\u00e0 consideren que aprendre a llegir en dos idiomes amb caracter\u00edstiques diferents de la materna tamb\u00e9 altera els processos cognitius en els quals es basa l\u2019adquisici\u00f3 de la lectura, com l\u2019atenci\u00f3 visual o els processos fonol\u00f2gics auditius.<\/p>\n \u00c9s a dir, aprendre a llegir en idiomes opacs \u2013com l\u2019angl\u00e8s o franc\u00e8s\u2013 refor\u00e7aria la nostra capacitat de processar molts elements visuals r\u00e0pidament, perqu\u00e8 en ells cal desxifrar les paraules completes per aconseguir una lectura flu\u00efda.<\/p>\n I at\u00e8s que els idiomes transparents es focalitzen molt m\u00e9s en la correspond\u00e8ncia lletra-so, es considera que aprendre a llegir en aquests idiomes\u00a0millora la nostra sensibilitat per percebre els sons del llenguatge.<\/p>\n Per als autors, aquest descobriment t\u00e9 implicacions a diferents nivells. Des del punt de vista educatiu, permet entendre millor com aprenen a llegir les poblacions biling\u00fces i quin tipus d\u2019estrat\u00e8gies s\u00f3n m\u00e9s recomanables perqu\u00e8 els alumnes aprenguin a llegir en funci\u00f3 dels idiomes que coneixen.<\/p>\n A m\u00e9s, podria ajudar en el diagn\u00f2stic i avaluaci\u00f3 de la disl\u00e8xia i altres problemes de lectura. \u201cL\u2019aprenentatge de lleng\u00fces no pot generar m\u00e9s casos de disl\u00e8xia, ja que \u00e9s un trastorn amb base neurogen\u00e8tica. La nostra teoria suggereix que el major aprenentatge d\u2019idiomes pot fer que els seus s\u00edmptomes siguin m\u00e9s visibles, o a l\u2019inrev\u00e9s, menys. Aix\u00f2 dep\u00e8n de la combinaci\u00f3 de lleng\u00fces que s\u2019estan aprenent\u201d, apunta Lallier.<\/p>\n Aix\u00ed, els idiomes que coneix un nen s\u00f3n determinants per identificar un possible trastorn, ja que es tracta d\u2019una informaci\u00f3 essencial que aclariria alguns dels errors en llegir.<\/p>\n \u201cLa nostra experi\u00e8ncia amb els idiomes modula les capacitats de lectura, i caldria tenir-ho en compte per ensenyar a llegir els nens biling\u00fces i si apareixen problemes de lectura, com la disl\u00e8xia. Cal elaborar barems espec\u00edfics per diagnosticar la disl\u00e8xia en biling\u00fces perqu\u00e8 el seu cas \u00e9s diferent\u201d, conclou l\u2019experta.<\/p>\nEls processos cognitius associats<\/strong><\/h3>\n
Aplicacions en el diagn\u00f2stic de disl\u00e8xia<\/strong><\/h3>\n