{"id":13854,"date":"2017-06-01T06:00:53","date_gmt":"2017-06-01T05:00:53","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=13854"},"modified":"2017-06-01T06:00:53","modified_gmt":"2017-06-01T05:00:53","slug":"hem-daconseguir-que-vegin-fill-no-nen-medicalitzat-envoltat-maquines","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/06\/01\/hem-daconseguir-que-vegin-fill-no-nen-medicalitzat-envoltat-maquines\/","title":{"rendered":"\u00abHan de veure-hi el seu fill, no un nad\u00f3 envoltat de m\u00e0quines\u00bb: la vida a la unitat de prematurs"},"content":{"rendered":"<p>A la planta -1 de l\u2019Hospital de Sant Pau de Barcelona hi ha un petit espai dedicat als m\u00e9s petits de tot el centre. S\u00f3n tres sales, menudes\u00a0tamb\u00e9. Poques finestres, llum t\u00e8nue i poc soroll. Es tracta de la Unitat de Neonatologia, on estan ingressats els infants que neixen prematurs, per sota de les 37 setmanes de gestaci\u00f3.<\/p>\n<p>\u201cEl nen pot ser viable a partir de les 23 setmanes fora de la mare, per\u00f2 de les 23 a les 37 hi ha tot un ventall molt gran de possibilitats\u201d, explica la Directora de la Unitat de neonatologia del Servei de Pediatria de l&#8217;Hospital de Sant Pau, Gemma Ginovart. Aquesta unitat, creada l\u2019any 1978, consta de 17 llits, 10 per cures intensives i 7 de cures intermitges. Tot i que \u00e9s petita en volum, \u00e9s gran en complexitat. Per Ginovart, es tracta d\u2019una unitat \u00abamb una filosofia de treball molt actual, oberta als pares i centrada en la cura i el desenvolupament de l\u2019infant i de la fam\u00edlia\u00bb. Per ella\u00a0i el seu equip \u00e9s b\u00e0sic entendre que \u201cencara que el beb\u00e8 \u00e9s molt petit, t\u00e9 capacitats de relaci\u00f3 des de bon principi\u201d. Per aix\u00f2, treballen tamb\u00e9 perqu\u00e8 els pares puguin fer una \u201caproximaci\u00f3 i un contacte\u201d amb els fills.<\/p>\n<p>En aquesta unitat hi treballen neonat\u00f2legs, infermers especialitzats, auxiliars&#8230; Per\u00f2 tamb\u00e9 psic\u00f2legs, metges rehabilitadors, fisioterapeutes, treballadores socials, especialistes, cardi\u00f2legs i pneum\u00f2legs. A m\u00e9s, totes les infermeres tenen l&#8217;especialitat en pediatria. \u201cTreballem molt en equip, no ho sabem fer d\u2019una altra manera\u201d, explica la infermera supervisora del Servei de Pediatria, Montse Vila. \u201cL\u2019espai \u00e9s molt redu\u00eft, hem de saber treballar en equip; si no, ens matar\u00edem\u201d, fa broma\u00a0Vila. La Unitat de\u00a0Neonatologia \u00e9s pionera en\u00a0la humanitzaci\u00f3 de les cures als hospitals, buscant que no estiguin \u201ctan institucionalitzades\u201d.<\/p>\n<p>Totes dues fa molts anys que treballen en aquesta unitat i, asseguren, que en els \u00faltims anys \u201chi ha hagut un clar augment de la prematuritat\u201d, sobretot a causa\u00a0a la maternitat tardana i les t\u00e8cniques de reproducci\u00f3 assistida. \u201cLes dones cada vegada tenen fills m\u00e9s tard, i com m\u00e9s tard, pot haver-hi m\u00e9s complicacions i tamb\u00e9 bessons, que acostumen a ser prematurs\u201d, expliquen.<\/p>\n<p>La Nat\u00e0lia Ribas, de quaranta anys, acaba de tenir a la seva primera filla, la Lily, fa menys d\u2019un mes. Vuit setmanes abans de l\u2019esperat. \u201cUn dia, havent sopat, estava a casa, era la setmana 32, i quan vaig anar cap al lavabo vaig notar com si hagu\u00e9s trencat aig\u00fces. Em vaig preocupar, perqu\u00e8 alguna cosa anava malament. Per\u00f2 no havia trencat aig\u00fces, era sang. Eren les onze i mitja de la nit. A les 12 ja tenia a la Lily en bra\u00e7os\u201d. La causa: un despreniment de placenta. Des d\u2019aleshores, la Lily viu a la Unitat de\u00a0Neonatologia de Sant Pau. La Nat\u00e0lia hi est\u00e0 cada dia de vuit del mat\u00ed a vuit del vespre i el seu company hi va\u00a0quan surt de la feina. \u201cA mi em faltaven encara dos mesos per preparar-me psicol\u00f2gicament, els necessitava per entendre que era mare. Des del primer moment he valorat molt poder fer pell amb pell\u201d.<\/p>\n<p>La Lily va n\u00e9ixer amb un pes d&#8217;1,9 quilos i necessitava una mica d\u2019ajuda per respirar, perqu\u00e8 els pulmons encara no estaven prou desenvolupats. \u201cAl principi vaig veure la nena amb la m\u00e0scara, amb tots els tubs, els el\u00e8ctrodes&#8230; Estava molt preocupada per on agafar-la. De mica en mica anava entenent i assimilant la idea que ja s\u00f3c mare\u201d. Tant la doctora Ginovart com la infermera Vila remarquen la idea que apunta la Nat\u00e0lia. \u201cSempre intentem vincular els pares, que estiguin amb els nadons, que vegin que estan receptius tot i ser petits, que tenen capacitat d\u2019interactuar. Si no tenen un vincle parental, \u00e9s un problema molt important i si no hi ha contacte f\u00edsic, no hi ha vincle\u201d.<\/p>\n<p>Quan una persona s\u2019imagina que ser\u00e0 pare o mare, t\u00e9 un ideal i una imatge mental de com ser\u00e0 aix\u00f2. Una imatge que xoca amb la realitat dels pares de beb\u00e8s prematurs. \u201cLa majoria de vegades quan arriben veuen un nad\u00f3 que no \u00e9s el que s\u2019esperaven, a m\u00e9s, moltes vegades est\u00e0 malalt i amb perill de vida\u201d. Per aix\u00f2, remarquen que \u00e9s de vital import\u00e0ncia el fet que aconsegueixin \u201cveure el seu fill, no un nen medicalitzat envoltat de m\u00e0quines\u201d.<\/p>\n<figure id=\"attachment_13861\" aria-describedby=\"caption-attachment-13861\" style=\"width: 1200px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/20170525_Neonats_Hospital_SantPau_SLG_8343.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-13861\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/20170525_Neonats_Hospital_SantPau_SLG_8343.jpg\" alt=\"\" width=\"1200\" height=\"801\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-13861\" class=\"wp-caption-text\">La Nat\u00e0lia Ribas amb la seva filla Lily a la Unitat de Neonatologia de l\u2019Hospital de Sant Pau \/ \u00a9SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n<p>Un fet com canviar el bolquer\u00a0a un fill\u00a0que pesa encara 700 grams \u00e9s crucial per comen\u00e7ar a recon\u00e8ixer-lo com a propi. \u00c9s aqu\u00ed on tamb\u00e9 juga un paper molt important el contacte pell amb pell i la lact\u00e0ncia materna. El contacte pell amb pell d\u00f3na molts beneficis, com ara que disminueix les apnees, estabilitza la hipogluc\u00e8mia i fa que la mare produeixi m\u00e9s llet o disminueixi l\u2019estr\u00e8s.<\/p>\n<p>Per aquesta unitat, tamb\u00e9 \u00e9s important que tant germans com avis puguin fer aquest contacte per crear el vincle amb el nad\u00f3 i que puguin anar-hi\u00a0quan vulguin. Una altra manera de vincular infant i mare \u00e9s l\u2019alletament. A Catalunya el Banc de Llet no es va crear fins a l\u2019any 2011\u00a0(abans s\u2019havia d\u2019importar la llet des del banc de llet de les Balears).<\/p>\n<h3><strong>La zona grisa: entre 23 i 25 setmanes de gestaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n<p>Si b\u00e9 \u00e9s una certesa, recollida tamb\u00e9 a la llei, que per sota de les 23 setmanes de gestaci\u00f3 no es reanimar\u00e0 l\u2019infant en el moment de n\u00e9ixer, i que sempre es far\u00e0 per sobre de les 25 setmanes, hi ha un marge de dues setmanes on no \u00e9s tant clar qu\u00e8 fer i s\u2019ha d\u2019estudiar cas per cas. Es tracta de la coneguda com a \u201czona grisa\u201d. Tot i que s\u2019intenta que sempre hi hagi un preacord amb els pares sobre qu\u00e8 fer en aquest moment, aix\u00f2 no sempre \u00e9s possible, ja que la majoria de nens neixen d\u2019imprevist. \u201cCada pa\u00eds, segons els recursos que t\u00e9, decideix determinades coses sobre la reanimaci\u00f3. Valorem la vitalitat del nen en el moment de n\u00e9ixer, les seves mesures de reanimaci\u00f3 inicial i el que s\u2019ha parlat amb la fam\u00edlia\u201d.<\/p>\n<p>Cada cas \u00e9s un m\u00f3n, i per aix\u00f2 no volen generalitzar sobre qu\u00e8 s\u2019ha de fer o no en aquestes dues setmanes de la zona grisa. \u201cHi pot haver un nen que a les 23 setmanes t\u00e9 una resposta d&#8217;estabilitzaci\u00f3, d\u2019administraci\u00f3, de ventilaci\u00f3 amb mascareta bona, que demostra bona resposta i que pesa per sobre dels 400 grams. En aquest cas seguirem amb la reanimaci\u00f3\u201d. Si sobreviu a la sala de parts, anir\u00e0 a neonatologia i els seg\u00fcents dies es podr\u00e0 tenir prou informaci\u00f3 com per a analitzar cada cas.<\/p>\n<p>Des del Sant Pau reconeixen que \u00e9s molt dif\u00edcil datar si s\u00f3n 23 o 25 setmanes d\u2019edat gestacional, ja que s\u2019han de basar en la data de l\u2019\u00faltima regla i hi ha un marge d\u2019error de dues setmanes. Aix\u00f2 no passa quan es tracta d\u2019in vitros, quan la data \u00e9s exacta. \u201cNosaltres, a menys que hi hagi criteris molt negatius o malformacions, a partir de 25 setmanes fem reanimaci\u00f3 avan\u00e7ada\u201d explica la doctora.<\/p>\n<h3><strong>S\u00f3n el Roc, la Mar o l\u2019\u00c0lex<\/strong><\/h3>\n<p>\u201cUn fet tan simple com succionar, tragar i respirar alhora, \u00e9s clau per saber si el beb\u00e8 pot marxar a casa o no\u201d, explica Ginovart. \u201cSabem perfectament qui s\u00f3n, com es diuen, si s\u00f3n el Roc, la Mar o l\u2019\u00c0lex, com estan ells i com est\u00e0 la fam\u00edlia\u201d, exposa.<\/p>\n<p>Quan es decideix que un nen est\u00e0 preparat per marxar a casa, se li fa un seguiment durant els primers set anys de vida, ja que les conseq\u00fc\u00e8ncies es poden allargar durant molts anys. No ser\u00e0 fins que l\u2019infant tingui totes les capacitats fisiol\u00f2giques assumides que podr\u00e0 marxar a casa. \u201cNo hi ha una data marcada, dependr\u00e0 de cada nen, de quan ha nascut, de si ha estat malalt i d\u2019altres factors\u201d, expliquen aquestes professionals del servei de Neonaotologia.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2, en el moment de donar d\u2019alta l\u2019infant es fa una valoraci\u00f3 de riscos org\u00e0nics per\u00f2 tamb\u00e9 socials i emocionals. Hi ha conseq\u00fc\u00e8ncies que es poden veure a curt termini, com ara les d\u2019afectaci\u00f3 neurol\u00f2gica, per\u00f2 n\u2019hi ha altres que s\u00f3n a llarg termini, com la no socialitzaci\u00f3, la hiperactivitat o les dificultats d\u2019aprenentatge o de lectoescriptura. \u201cHi ha nens que marxen en molt bon estat de salut, per\u00f2 altres marxen amb una sonda o amb una traqueotomia\u201d expliquen. Per aix\u00f2 cal preparar molt b\u00e9 la marxa del nen cap a casa, tant per l\u2019infant com pels pares. Durant un cert temps, una infermera els fa visites a casa per fer seguiment i tamb\u00e9 disposen d\u2019un web per comunicar-se sempre que sigui necessari amb l\u2019equip de l\u2019Hospital de Sant Pau.<\/p>\n<figure id=\"attachment_13862\" aria-describedby=\"caption-attachment-13862\" style=\"width: 1200px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/20170525_Neonats_Hospital_SantPau_SLG_8269.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-13862\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/20170525_Neonats_Hospital_SantPau_SLG_8269.jpg\" alt=\"\" width=\"1200\" height=\"801\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-13862\" class=\"wp-caption-text\">La infermera Maria Vila i la doctora Gemma Ginovart \/ \u00a9SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n<p>Per\u00f2 no tots els casos tiren endavant. \u201cPer sort tenim pocs nens morts cada any, per\u00f2 quan tenim un proc\u00e9s de mort a la Unitat, engeguem un protocol. Tot l\u2019equip d\u00f3na una atenci\u00f3 especial als pares, sobretot els psic\u00f2legs, i s\u2019adapta l\u2019entorn. \u201cL\u2019estructura que tenim \u00e9s molt dolenta i petita, haurien d\u2019estar en habitacions individuals, estirats i aix\u00f2 no ho tenim\u201d. Tot i aix\u00f2, l\u2019equip fa el m\u00e0xim d\u2019esfor\u00e7os i hi ha una habitaci\u00f3 que reserven per casos de mort. \u201cPosem papallones de vinil a les portes d\u2019entrada, amb aix\u00f2 tot l\u2019equip sabem que hi ha un beb\u00e8 en proc\u00e9s de mort a la Unitat i la manera d\u2019entrar i de relacionar-nos \u00e9s diferent\u201d. Per la doctora Ginovart, \u00e9s important que el beb\u00e8 mori en bra\u00e7os de la mare o el pare i que la fam\u00edlia s\u2019emporti un record, com ara una gorra, la cinta m\u00e8trica o la pin\u00e7a umbilical. \u201cAquest nen, per petit que fos, forma part de la fam\u00edlia\u201d, diu la infermera Vila. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important que s\u2019emporti un record del nen i que puguin passar el dol. \u201cSi no tenen res, el record del nen se\u2019ls esborra i els pares se senten m\u00e9s responsables i pitjor\u201d.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/no-evitar-dolor-mort-dun-fill-pero-acompanyar-familia\/\">\u201cSocialment \u00e9s horrible que mori un nen, no estem preparats\u201d, <\/a>expliquen. \u201cAssumim, millor o pitjor, que es mori un adult, per\u00f2 que es mori un nen \u00e9s contranatural\u201d. Quan es mor un nen tan petit, que no ha estat a casa, la resta de la fam\u00edlia, per acompanyar i amb les millors intencions, tendeixen a proposar l\u2019oblit i a dir frases com \u201cja en tindr\u00e0s un altre, no et preocupis, ja et recuperar\u00e0s\u201d. Per Ginovart i Vila, tot i que aquests consells acabaran duent-se a la pr\u00e0ctica, no s\u2019ha d\u2019oblidar que aquest nen \u201cha existit i sempre ser\u00e0 el fill d\u2019aquella persona\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A la planta -1 de l\u2019Hospital de Sant Pau de Barcelona hi ha un petit espai dedicat als m\u00e9s petits de tot el centre. S\u00f3n tres sales, menudes\u00a0tamb\u00e9. Poques finestres, llum t\u00e8nue i poc soroll. Es tracta de la Unitat de Neonatologia, on estan ingressats els infants que neixen prematurs, per sota de les 37 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":53,"featured_media":13860,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1353,549,117,552,1132],"class_list":["post-13854","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-bebe","tag-hospital-de-sant-pau","tag-maternitat","tag-neonatologia","tag-prematurs"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13854","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/53"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13854"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13854\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13854"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13854"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13854"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}