{"id":13868,"date":"2017-06-01T17:58:07","date_gmt":"2017-06-01T16:58:07","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=13868"},"modified":"2017-06-01T17:58:07","modified_gmt":"2017-06-01T16:58:07","slug":"mur-rebuig-que-troben-refugiats-europa-pot-afectar-seva-salut-mental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/06\/01\/mur-rebuig-que-troben-refugiats-europa-pot-afectar-seva-salut-mental\/","title":{"rendered":"\u00abEl mur de rebuig que es troben els refugiats a Europa pot afectar molt la seva salut mental\u00bb"},"content":{"rendered":"

Nabil Sayed-Ahmad Beiruti \u00e9s un psiquiatre d’origen siri\u00e0 instal\u00b7lat des de fa anys a Andalusia, on ha\u00a0treballat en serveis de Salut Mental Comunit\u00e0ria en l’\u00e0mbit de la\u00a0migraci\u00f3\u00a0i on ha\u00a0col\u00b7laborat amb l’Ag\u00e8ncia Andalusa de Salut P\u00fablica. Tot i que ara est\u00e0 jubilat\u00a0\u00e9s membre d\u2019associacions i ONG en l\u2019\u00e0mbit de la salut, la solidaritat i els drets humans i \u00e9s a Barcelona perqu\u00e8 \u00e9s un dels ponents\u00a0del\u00a06\u00e8 Congr\u00e9s Catal\u00e0 de Salut Mental<\/a><\/strong>, que sota\u00a0el t\u00edtol \u00abMigracions, exili i refugi: Drets Humans i Salut Mental\u00bb se celebra aquests dies a la ciutat. La recepta, segons ell, per\u00a0disminuir els riscos derivats de les migracions -un dels objectius del Congr\u00e9s- \u00e9s tan senzilla com complexa:\u00a0\u00abAplicar el sentit com\u00fa,\u00a0facilitar a les persones migrants i refugiades l’acollida\u00a0i ajudar-les a recuperar la seva dignitat. Tot aix\u00f2 s\u00f3n factors de salut\u00bb.<\/p>\n

Com influeix un proc\u00e9s migratori en la salut mental de la persona que el viu?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una pregunta molt dif\u00edcil de contestar. Sempre he defensat que el que \u00e9s el proc\u00e9s migratori en si no \u00e9s cap causa de malaltia, no \u00e9s un factor patogen, sin\u00f3 fins i tot el contrari: \u00e9s un proc\u00e9s favorable, pot ser una experi\u00e8ncia molt enriquidora, i ho dic per la meva experi\u00e8ncia personal. El que m\u00e9s pot influir en el benestar de la persona, en la seva salut mental, \u00e9s el context. Si el context \u00e9s desfavorable, de vulnerabilitat, \u00e9s diferent i pot haver-hi estr\u00e8s i malaltia.<\/p>\n

Com l’exili, la recerca d’asil pol\u00edtic o el refugi d’una guerra, migracions for\u00e7oses?<\/strong><\/p>\n

El cas dels refugiats \u00e9s un cas de migraci\u00f3 for\u00e7osa per\u00f2 tamb\u00e9 els migrants econ\u00f2mics, perqu\u00e8 ning\u00fa vol deixar el seu pa\u00eds. En el cas dels refugiats cal tenir en compte els factors fins i tot pre sortida: v\u00e9nen d’un lloc hostil, on hi ha viol\u00e8ncia i d’on ja v\u00e9nen amb multitraumes. Si la seva sortida \u00e9s un proc\u00e9s d’arribada i assentament favorable potser no hi hauria problemes vitals i els \u00fanics que hi hauria es podrien recuperar. No obstant aix\u00f2, la realitat \u00e9s una altra: rutes perilloses, tractes vexatoris, fins i tot violacions o abusos sexuals. I quan arriben a Europa es troben un mur de rebuig i aix\u00f2 pot afectar molt la seva salut mental. Ja v\u00e9nen amb una s\u00e8rie d’estressors d’origen i en el cam\u00ed, porten una c\u00e0rrega d’angoixa, ansietat i frustraci\u00f3 d’expectatives molt forta. Aquesta tr\u00edada pot afectar de forma seriosa la salut mental de la persona, causant ansietat, reaccions depressives o fins i tot derivar en malalties m\u00e9s importants si no s’ajuda aquestes persones a superar-ho.<\/p>\n

Molts refugiats, alguns\u00a0provinents de S\u00edria, no saben quin \u00e9s el cam\u00ed i viuen en una espera\u00a0permanent, atrapats en camps a Gr\u00e8cia.<\/strong><\/p>\n

He tingut l’ocasi\u00f3 d’atendre persones que v\u00e9nen d’all\u00e0 i la capacitat de resist\u00e8ncia d’aquestes persones acaba minvant\u00a0pel que hem comentat: l’angoixa, els estressors, etc. per\u00f2 tamb\u00e9 pel context de fustigaci\u00f3, rebuig, estigmatitzaci\u00f3 o de fer-los sentir culpables. He vist gent amb reaccions de suspic\u00e0cia o de paranoia per por de ser agredits. Fins i tot hi ha gent propera que ha decidit tornar al seu pa\u00eds d’origen perqu\u00e8 prefereixen morir sota les bombes que\u00a0viure aix\u00ed. Els camps que tots hem vist a la televisi\u00f3…si ja v\u00e9nen amb m\u00faltiples traumes, se’ls afegeixen m\u00e9s. Hi ha una p\u00e8rdua important de la dignitat humana i quan una persona perd la seva dignitat perd la seva humanitat i aquesta capacitat d’afrontament, de resili\u00e8ncia, s’esquerda.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Sayed-Ahmad durant l’entrevista abans del Congr\u00e9s. \/ \u00a9 SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Com repercuteix en aquestes persones no saber qu\u00e8 passar\u00e0 dem\u00e0?<\/strong><\/p>\n

Quan se’ls tracta com a delinq\u00fcents o se’ls fica en centres d’internament amb normes r\u00edgides, aix\u00f2 \u00e9s molt dolor\u00f3s per\u00f2\u00a0tamb\u00e9 ho \u00e9s el proc\u00e9s d’espera. El refugiat busca pau i protecci\u00f3 i quan arriba i no la troba, la incertesa va a poc a poc minant la capacitat de resist\u00e8ncia de la persona. Tot aix\u00f2 va afectant la persona i causant reaccions depressives, apatia, fatiga cognitivoemocional, mal humor, falta d’atenci\u00f3, reaccions psicosom\u00e0tiques…<\/p>\n

Vost\u00e8 ha col\u00b7laborat durant anys amb l’Escola Andalusa de Salut P\u00fablica. Ha vist una evoluci\u00f3 en el tipus de problem\u00e0tiques de salut amb qu\u00e8 es troben els migrants? Ha requerit aquesta evoluci\u00f3 una actualitzaci\u00f3 professional per abordar nous problemes? <\/strong><\/p>\n

Els professionals de la salut mental, especialment la comunit\u00e0ria, hem d’estar sempre al dia dels canvis socials que hi ha perqu\u00e8 requereix una forma diferent d’abordatge. Ara b\u00e9…aqu\u00ed a Espanya no han arribat refugiats.<\/p>\n

Molt pocs, s\u00ed.<\/strong><\/p>\n

Llavors \u00e9s veritat que pel fet que hagin arribat\u00a0pocs aqu\u00ed no hem vist tant aquesta evoluci\u00f3 per la qual preguntes. Per\u00f2 s\u00ed que hem vist molt canvi en els migrants econ\u00f2mics a partir de la crisi econ\u00f2mica. La crisi ha colpejat a molta poblaci\u00f3, sobretot la poblaci\u00f3 feble, i la migrant \u00e9s la m\u00e9s feble dels febles. Amb la crisi ha disminu\u00eft la quantitat de poblaci\u00f3 migrant fins i tot. On jo treballava [Roquetas de Mar, Almeria] era al voltant d’un 30% i ara \u00e9s el 25%. Gent que tenia ja la seva feina, papers en regla, el seu perm\u00eds…i ho van perdre. Hem observat aix\u00f2 i que de cop i volta aquestes persones visquin de forma amuntegada, una major frustraci\u00f3 d’expectatives, l’angoixa o la por davant la incertesa del futur, etc. Per\u00f2 sobretot el major de tots \u00e9s la por a perdre els papers. A m\u00e9s, amb eufemismes administratius com \u00absituaci\u00f3 irregular sobrevinguda\u00bb.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hem notat com aix\u00f2 afecta de forma diferent el migrant segons si t\u00e9 un suport afectiu. Hem vist un augment de crisis psic\u00f2tiques sobretot en xavals joves subsaharians. El migrant subsahari\u00e0 ve sol i aqu\u00ed hem vist molta angoixa precisament per la manca d’una xarxa afectiva familiar. En els nord-africans, en canvi, la migraci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s tipus familiar. No es tracta nom\u00e9s de fam\u00edlia nuclear sin\u00f3 tamb\u00e9 d’oncles o ties, fam\u00edlia gran.<\/p>\n

Vost\u00e8 ha participat en projectes de salut comunit\u00e0ria orientada a migrants. Com podem definir la salut comunit\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

Salut comunit\u00e0ria vol dir treballar amb la comunitat, no per a la comunitat. Treballar amb els migrants i no per als migrants. Treballar amb els recursos i fer-ho en xarxa amb els agents formals i sobretot no formals; amb la parr\u00f2quia, amb associacions, etc. La salut \u00e9s un b\u00e9 com\u00fa que neix de la societat, aix\u00ed que no estem parlant de salut com a abs\u00e8ncia de malaltia.<\/p>\n

En qu\u00e8 consisteix el programa d’acci\u00f3 comunit\u00e0ria per millorar la salut mental de migrants que es va implementar a Roquetas?<\/strong><\/p>\n

El programa d’atenci\u00f3 a la poblaci\u00f3 immigrant \u00e9s un programa transversal, que no substitueix programes existents; no \u00e9s una xarxa paral\u00b7lela, al que sempre m’he negat. \u00c9s un programa que intenta integrar la salut mental en el conjunt dels dispositius. Treballa amb serveis socials dels ajuntaments, amb ONG, etc. llavors hem format una xarxa on treballem tots alhora per atendre els malalts que ho necessiten. Amb aquest programa es pot derivar directament des de qualsevol ONG o associaci\u00f3, no cal que sigui des del metge de fam\u00edlia.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Sayed-Ahmad ha treballat durant anys en projectes de salut comunit\u00e0ria. \/ \u00a9 SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

A Catalunya fa mesos l’Institut Docent i de Recerca Sant Pere Claver va organitzar una jornada per reflexionar sobre l’atenci\u00f3 a la salut mental dels refugiats. Els psic\u00f2legs i psiquiatres que van participar-hi\u00a0demanaven m\u00e9s professionalitzaci\u00f3 en els serveis d’atenci\u00f3 de salut. <\/a>Coincideix en aquesta reivindicaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, \u00e9s clar, encara que tampoc cal diferenciar molt el que \u00e9s l’atenci\u00f3 entre refugiats i migrants. Al cap i a la fi, el que hi ha darrere s\u00f3n persones que pateixen i el sofriment hum\u00e0 \u00e9s igual a tot arreu. Quan la persona plora, plora aqu\u00ed, a S\u00edria i on sigui. I el mateix a l’inrev\u00e9s, quan est\u00e0 alegre i riu. On jo vaig treballar tenim for\u00e7a experi\u00e8ncia en\u00a0adaptar els serveis a la diversitat cultural. Per\u00f2 cal adaptar els serveis en el seu conjunt, incloure un model intercultural, dial\u00f2gic (que hi hagi di\u00e0leg i escolta entre usuaris i professionals). Moltes vegades tenim el mecanisme defensiu de dir \u00abno entenc la seva cultura\u00bb o la famosa barrera ling\u00fc\u00edstica, que moltes vegades \u00e9s falsa. A Andalusia per exemple hi ha el tel\u00e8fon de multitraducci\u00f3, a tres bandes. \u00c9s important no caure en\u00a0el llaminer\u00a0parany de crear xarxes paral\u00b7leles perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s una relliscada sense fi. Decideixes fer una xarxa per a immigrants, despr\u00e9s una altra per a refugiats…arribar\u00e0 el moment en qu\u00e8 voldrem posar xarxa per marroquins, una altra per a subsaharians…La tend\u00e8ncia ha de ser a la inclusi\u00f3, a l’adaptaci\u00f3 dels nostres serveis a la diversitat per anar vencent barreres culturals i ling\u00fc\u00edstiques m\u00fatues. Per exemple, en\u00a0la cura del nen sa, de la dona embarassada…Cal escoltar i entendre com viuen en la seva cultura el part i el postpart, etc. i fer aquest mestissatge per assegurar la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’usuari per adaptar-lo. Molta gent pensa que en salut mental cal crear una nova psicoter\u00e0pia, i no.<\/p>\n

L’objectiu del Congr\u00e9s que t\u00e9 lloc aquests dies a Barcelona \u00e9s construir propostes capaces de disminuir els riscos derivats de les migracions i millorar la conviv\u00e8ncia i la cohesi\u00f3 ciutadana. Quin tipus de propostes podrien contribuir a aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

Aplicar el sentit com\u00fa, que com deia un autor \u00e9s el menys com\u00fa de tots els sentits. Intentar tamb\u00e9 aplicar principis \u00e8tics, bona acollida, facilitar a les persones migrants i refugiades l’acomodar-se i l’elaboraci\u00f3 de vincles amb el seu context social nou sense renunciar als vincles amb els seus semblants i gent de la seva cultura. Ajudar-lo a recuperar la seva dignitat, solidaritat afectiva. Per exemple, que no passin coses com denuncien algunes ONG que han trobat dificultats d’ubicar refugiats en pisos perqu\u00e8 els propietaris no volen llogar-lo. Evitar al m\u00e0xim la ret\u00f2rica de la por i facilitar la conviv\u00e8ncia, acceptant les difer\u00e8ncies. Tot aix\u00f2 s\u00f3n factors de salut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nabil Sayed-Ahmad Beiruti \u00e9s un psiquiatre d’origen siri\u00e0 instal\u00b7lat des de fa anys a Andalusia, on ha\u00a0treballat en serveis de Salut Mental Comunit\u00e0ria en l’\u00e0mbit de la\u00a0migraci\u00f3\u00a0i on ha\u00a0col\u00b7laborat amb l’Ag\u00e8ncia Andalusa de Salut P\u00fablica. Tot i que ara est\u00e0 jubilat\u00a0\u00e9s membre d\u2019associacions i ONG en l\u2019\u00e0mbit de la salut, la solidaritat i els drets […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":13871,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47],"tags":[1354,51,1355,290,1356,1048,53],"class_list":["post-13868","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","tag-angoixa","tag-depressio","tag-immigrant","tag-migracio","tag-migrant","tag-refugiat","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13868","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13868"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13868\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13868"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13868"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13868"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}