El nostre Sistema de Salut ha comen\u00e7at a tenir un discurs sobre la import\u00e0ncia dels determinants de la salut per\u00f2 la seva planificaci\u00f3 i les seves intervencions encara ignoren aquests determinants, en especial els referents als riscos mediambientals.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s per diferents causes. La primera i molt important \u00e9s la cultura i el model de \u00abmedicalitzaci\u00f3\u00bb de la salut \u2013la preemin\u00e8ncia de l’alta tecnologia, el medicament com a panacea, el consumisme sanitari, el sistema centrat en l’hospital d’aguts- al servei de determinats interessos econ\u00f2mics de negoci amb la salut. A m\u00e9s aix\u00f2 est\u00e0 afavorit per la \u00abcultura\u00bb encara hegem\u00f2nica entre els pol\u00edtics, gestors, professionals i ciutadania d’allargar l’esperan\u00e7a de vida (indefinidament potser) fent tot el que calgui per salvar persones al final de la seva vida.<\/p>\n
La segona causa, fins fa poc, en el cas dels determinants ambientals d’origen antropog\u00e8nic, ha estat la insufici\u00e8ncia d’evid\u00e8ncies cient\u00edfiques durant molts anys dels danys per a la salut de la contaminaci\u00f3 del medi. S’ha investigat molt en el que ha estat rendible econ\u00f2micament en el mercat: nous f\u00e0rmacs, tecnologia diagn\u00f2stica i de tractaments, implants i nous procediments, etc.<\/p>\n
Avui ja sabem per\u00f2 que la contaminaci\u00f3 del medi (aig\u00fces, s\u00f2ls, atmosfera i aliments) \u00e9s una causa molt important de p\u00e8rdua de salut i de morts prematures. Ho sabem gr\u00e0cies a les importants recerques d’institucions com el CREAL o l’IMIM, totes dues de casa nostra, que han demostrat la relaci\u00f3 entre la contaminaci\u00f3 mediambiental i malalties respirat\u00f2ries, cardiovasculars, neurol\u00f2giques, trastorns de fertilitat, immunit\u00e0ries, c\u00e0ncers de tot tipus, malformacions cong\u00e8nites i altres.<\/p>\n
Malgrat els coneixements que avui tenim podem veure exemples de la concepci\u00f3 hegem\u00f2nica de la salut en el Pla de Salut 2016-2020 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En aquest Pla, quan analitza les causes d’emmalaltir i morir se citen els h\u00e0bits personals (alimentaci\u00f3, exercici f\u00edsic, tabac, alcohol) i per primera vegada els determinats econ\u00f2mics i socials que comporten, a m\u00e9s, desigualtats en salut. Ara b\u00e9, no es mencionen les condicions del medi sobre la salut. En l’an\u00e0lisi de l’esperan\u00e7a de vida de la poblaci\u00f3 per regions de Catalunya \u00e9s curi\u00f3s que les regions que tenen millor esperan\u00e7a de vida s\u00f3n la Vall d’Aran, la Cerdanya, els dos Pallars i l’alta Ribagor\u00e7a (regions no dotades precisament de tecnologies i hospitals terciaris, per\u00f2 s\u00ed potser d’una millor qualitat ambiental).<\/p>\n
El Pla\u00a0fixa objectius com ara reduir la mortalitat \u2013un 20% per problemes c\u00e0rdio circulatoris, un 10% per malalties respirat\u00f2ries- i augmentar en un 15% la superviv\u00e8ncia de m\u00e9s de cinc anys despr\u00e9s d’un c\u00e0ncer. Tanmateix, al posar com a objectiu el descens de la mortalitat -enfront de les dificultats d’actuar amb salut en totes les pol\u00edtiques p\u00fabliques- en comptes d’actuar en les causes i en la prevenci\u00f3 la realitat \u00e9s que s’actuar\u00e0 en tractaments, despesa i sofriment per allargar la vida un cop el mal ja est\u00e0 fet.<\/p>\n
Ho veiem en els programes espec\u00edfics per aconseguir aquests objectius, que segons el Pla s\u00f3n:<\/p>\n
– Baixar la mortalitat per ICTUS: Desplegar el nou model d’atenci\u00f3 urgent, arribar a un 85% de tractaments endovasculars<\/p>\n
– Baixar la mortalitat per isqu\u00e8mia card\u00edaca: aconseguir en un 75% d’infarts tractament angiopl\u00e0sties en 120 minuts<\/p>\n
– Baixar la mortalitat per causes respirat\u00f2ries: Implantar un model de medicina respirat\u00f2ria de precisi\u00f3 (?) creant un grup de treball<\/p>\n
– En c\u00e0ncer: aconseguir el cribratge poblacional al 100% de la poblaci\u00f3 entre 50 a 69 anys<\/p>\n
L’abordatge dels determinants ambientals dels problemes de salut, com tamb\u00e9 de la majoria de determinants, requereix un treball intersectorial no nom\u00e9s a nivell comunitari o local, sin\u00f3 especialment a nivell de govern i en ocasions a nivell d’estat. Abans de planificar cal comptar amb una an\u00e0lisi de la xarxa de causalitat que arribi fins a les arrels dels problemes, de manera que s’evidenci\u00ef quins s\u00f3n els determinants m\u00e9s enll\u00e0 dels h\u00e0bits i les responsabilitats personals. Si a continuaci\u00f3 ens preguntem quines s\u00f3n les intervencions efectives per reduir l’impacte d’aquests determinants sobre la salut veiem que moltes s\u00f3n compet\u00e8ncia de les institucions que han de regular la ind\u00fastria, el comer\u00e7, l’habitatge, el tr\u00e0nsit, la protecci\u00f3 social o el medi ambient.<\/p>\n
Per ser efectiu el treball intersectorial necessita en primer lloc un proc\u00e9s de planificaci\u00f3 conjunt, en el que participin totes les institucions amb responsabilitats importants sobre els determinants, en el qual es desenvolupi una xarxa de causalitat basada en evid\u00e8ncies. Necessita tamb\u00e9 una bona definici\u00f3 de les intervencions i que les institucions tinguin partides pressupost\u00e0ries espec\u00edfiques per a proveir-les, un sistema de seguiment com\u00fa i transparent i un lideratge del nivell suficient per comprometre a totes les autoritats implicades. Nom\u00e9s aix\u00ed aconseguirem realment millorat la salut de les persones i no nom\u00e9s gastar recursos en actuar al final dels processos d’emmalaltir.<\/p>\n