{"id":13963,"date":"2017-06-09T16:44:55","date_gmt":"2017-06-09T15:44:55","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=13963"},"modified":"2017-06-09T16:44:55","modified_gmt":"2017-06-09T15:44:55","slug":"vacunes-que-javier-cardenas-desaprova-eviten-mes-dun-milio-morts-lany-segons-loms","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/06\/09\/vacunes-que-javier-cardenas-desaprova-eviten-mes-dun-milio-morts-lany-segons-loms\/","title":{"rendered":"Les vacunes que Javier C\u00e1rdenas desaprova\u00a0eviten m\u00e9s d’un mili\u00f3 de morts a l’any, segons l’OMS"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article publicat a eldiario.es<\/em><\/a><\/p>\n

Les vacunes s\u00f3n un producte m\u00e8dic. No estan lliures de poder causar complicacions. No obstant aix\u00f2, el que \u00e9s segur que no fa un s\u00e8rum contra el xarampi\u00f3 \u00e9s provocar autisme<\/a>, com va difondre el presentador Javier C\u00e1rdenas<\/a>. No ho fa perqu\u00e8 l’estudi que els va relacionar el 1998 va resultar ser un frau. Un muntatge destapat el 2006. El que s\u00ed que ha fet la vacuna d’aquesta malaltia \u00e9s evitar la mort de 20 milions de persones en els \u00faltims 15 anys, segons l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut.<\/p>\n

Les vacunes en general salven la vida\u00a0d’entre dos i tres milions de persones l’any calcula l’OMS. Des que es va crear\u00a0el primer s\u00e8rum immunol\u00f2gic contra la verola a la fi del segle XVIII, s’han anat succeint nous preparats contra diverses patologies: xarampi\u00f3, poliomielitis, grip, meningitis, rub\u00e8ola, varicel\u00b7la… i encara que no tots s\u00f3n el mateix ni igualment efica\u00e7os, els c\u00e0lculs se’n van als 1.500 milions de persones que no han patit aquestes infeccions de manera mortal gr\u00e0cies a ells.<\/p>\n

Cada vacuna \u00e9s diferent<\/h3>\n

Cada vacuna \u00e9s un producte diferent en si mateix. Encara que es basin en el mateix principi d’inocular una versi\u00f3 atenuada d’un patogen en l’organisme per desenvolupar una resposta del sistema immunol\u00f2gic, no es tracta d’alguna cosa homog\u00e8nia.<\/p>\n

Difereixen quant a efic\u00e0cia i durada. Per exemple, segons informa el Comit\u00e8 Assessor de Vacunes de la Societat Espanyola de Pediatria, la vacuna contra el t\u00e8tanus imprimeix un 100% d’immunitat durant, almenys, deu anys: \u00abS\u00f3n excepcionals els casos en persones vacunades\u00bb, asseguren.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, per a la tos ferina s’accepta uns resultats del 85% \u00abper prevenir els casos t\u00edpics\u00bb. A m\u00e9s, aquest s\u00e8rum ha resultat ser de curt recorregut. La seva longevitat ha estat \u00abmenor de l’esperada\u00bb, diu el comit\u00e8. El Centre de Control de Malalties dels EUA calcula que nom\u00e9s \u00ab3 o 4 persones de cada deu estaran completament protegides quatre anys despr\u00e9s de rebre la vacuna\u00bb. D’aqu\u00ed el repunt que aquesta patologia est\u00e0 tenint<\/a>, inclosa Espanya. L’\u00faltima dosi generalitzada en els calendaris oficials \u00e9s als quatre o sis anys, ja que la malaltia \u00e9s especialment perillosa en nens.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha s\u00e8rums de llarg al\u00e8 immunol\u00f2gic. Per exemple, 25 anys per a la meningitis. A altres vacunes se’ls atribueix efectes imperibles: \u00abLes vacunes amb virus vius atenuats solen tenir una immunitat duradora i no han d’administrar dosis repetides durant l’edat adulta\u00bb, diuen els vacun\u00f2legs. Aqu\u00ed hi ha les del xarampi\u00f3, rub\u00e8ola i galteres. Encara que, al mateix temps, s’adverteix que la manca de contacte de la poblaci\u00f3 amb les soques de virus naturals far\u00e0\u00a0en el futur que s’hagin de posar dosi de record \u00aben alguns casos com la varicel\u00b7la\u00bb.<\/p>\n

A m\u00e9s, com a producte sanitari no estan exempts de provocar efectes adversos. Est\u00e0 descrita una encefalitis disseminada postvacunal en s\u00e8rums contra la grip o contra el xarampi\u00f3. La possibilitat d’encefalitis despr\u00e9s de la vacuna d’aquesta malaltia observat en les campanyes de vacunaci\u00f3 est\u00e0 en 1 de cada 45.000 tot i que la Societat Espanyola de Pediatria assegura que les complicacions greus es donen \u00aben un de cada mili\u00f3 de vacunes posades\u00bb. Aquesta \u00e9s la balan\u00e7a.<\/p>\n

La pol\u00e8mica pol\u00edtica<\/h3>\n

No obstant aix\u00f2, les vacunes a Espanya no s’han salvat del vaiv\u00e9 pol\u00edtic. Van caure en la lluita partidista, durant els anys 2014 i 2015. La vacuna infantil de la varicel\u00b7la va desapar\u00e8ixer i va tornar a cop de decisi\u00f3 executiva en aquest breu espai de temps. El Ministeri de Sanitat va eliminar la dosi administrada als 15 mesos en algunes comunitats aut\u00f2nomes com Madrid o Navarra i, per tant, el seu finan\u00e7ament p\u00fablic.<\/p>\n

No es van esgrimir causes econ\u00f2miques sin\u00f3 de salut: \u00abLa vacunaci\u00f3 sistem\u00e0tica dificultaria la circulaci\u00f3 del virus salvatge i es postula que aquesta situaci\u00f3 conduiria a un major nombre de casos d’herpes z\u00f2ster\u00bb, descrivia un document de l’Ag\u00e8ncia Espanyola del Medicament. La versi\u00f3 adulta i m\u00e9s greu del virus. Aix\u00ed van transc\u00f3rrer dos cursos (on hi va haver repunt de casos<\/a> encara que no pogu\u00e9s establir-se de manera inequ\u00edvoca la relaci\u00f3 entre la decisi\u00f3 pol\u00edtica i el creixement d’infeccions).<\/p>\n

Per\u00f2 per al 2016 el Govern va donar una batzegada<\/a> i va reintroduir el s\u00e8rum a les vacunacions obligat\u00f2ries: el 2016 s’immunitzaria als 400.000 nous nascuts. Sanitat va dir que el pla costaria sis milions d’euros.<\/p>\n

Mercat global<\/h3>\n

Un dels arguments esgrimits per grups antivacunes \u00e9s el del negoci farmac\u00e8utic de la immunitzaci\u00f3. El mercat global de les vacunes va suposar un volum de 29.400 milions d’euros el 2014, segons l’\u00faltim informe de l’OMS<\/a> publicat el 2016. Ha crescut un 450% des de l’any 2000.<\/p>\n

Nom\u00e9s cinc laboratoris copen el 66% de la producci\u00f3: Glaxosmithkline, Sanofi, Pfizer, Merck i MSD, que s’emporten\u00a0el 80% de les vendes. Aix\u00f2 ha comportat que es produeixin situacions d’oligopoli i fins i tot monopoli per a algunes vacunes, com ha descrit l’OMS.<\/p>\n

\u00abEl nombre limitat de subministradors porta a un delicat equilibri entre l’oferta i la demanda\u00bb, explica l’organitzaci\u00f3. Si b\u00e9 admet que la producci\u00f3 a\u00a0gran escala \u00abpermet abaixar els preus\u00bb, el fet que la producci\u00f3 estigui en poques mans ha provocat que es produeixin episodis de desprove\u00efment fins i tot en pa\u00efsos desenvolupats: a Espanya s’han succe\u00eft fallades de subministrament. L’escassetat de s\u00e8rum contra la tos ferina per la caiguda de producci\u00f3 de Glaxosmithkline i Sanofi, situaci\u00f3 va provocar un av\u00eds de \u00abrisc per a la salut p\u00fablica\u00bb<\/a> a la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

El mateix va passar a l’estiu del 2016 en pujar la demanda de la vacuna contra l’hepatitis A. I semblant situaci\u00f3 es va registrar a les farm\u00e0cies a finals d’aquest any amb el s\u00e8rum per a la meningitis B. El laboratori Glaxosmithkline es va retardar en el servei durant mesos. Nom\u00e9s es va restablir al mar\u00e7 del 2017.<\/p>\n

Amb tot, el premi Nobel de Medicina Jules Hoffman, guardonat no sense pol\u00e8mica pels seus estudis sobre la immunitat, va resumir aix\u00ed l’aplicaci\u00f3 de s\u00e8rums: \u00abEl gran risc amb les vacunes \u00e9s no fer-les servir\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article publicat a eldiario.es Les vacunes s\u00f3n un producte m\u00e8dic. No estan lliures de poder causar complicacions. No obstant aix\u00f2, el que \u00e9s segur que no fa un s\u00e8rum contra el xarampi\u00f3 \u00e9s provocar autisme, com va difondre el presentador Javier C\u00e1rdenas. No ho fa perqu\u00e8 l’estudi que els va relacionar el […]<\/p>\n","protected":false},"author":67,"featured_media":13967,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47,7],"tags":[1373,271],"class_list":["post-13963","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-javier-cardenas","tag-vacunes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13963","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/67"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13963"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13963\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13963"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13963"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13963"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}