{"id":14077,"date":"2017-06-20T16:57:25","date_gmt":"2017-06-20T15:57:25","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=14077"},"modified":"2017-06-20T16:57:25","modified_gmt":"2017-06-20T15:57:25","slug":"mireille-metgessa-ruandesa-malawi-vull-que-altres-refugiats-em-mirin-tinguin-esperanca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/06\/20\/mireille-metgessa-ruandesa-malawi-vull-que-altres-refugiats-em-mirin-tinguin-esperanca\/","title":{"rendered":"Mireille, metgessa ruandesa a Malawi: \u00abVull que altres refugiats em mirin i tinguin esperan\u00e7a\u00bb"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article publicat a eldiario.es <\/a><\/em><\/p>\n

Quan era una nena i el seu avi la castigava, Mireille Twayigira li contestava que no la tract\u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 de gran seria\u00a0doctora. Vivien al\u00a0camp de refugiats de Dzaleka, a Malawi. O potser a Z\u00e0mbia, o a Angola, o al Congo, pa\u00efsos que va rec\u00f3rrer de la m\u00e0 dels seus avis quan les seves cames encara eren diminutes. Perqu\u00e8 Mireille \u00e9s refugiada gaireb\u00e9 des que va n\u00e9ixer. Avui, als seus 25 anys, ha aconseguit el que prometia: treballar com a metgessa a Malawi. I vol fer arribar un missatge a altres refugiats: \u00abHi ha esperan\u00e7a en un futur millor\u00bb.<\/p>\n

La jove va n\u00e9ixer a Ruanda i vivia amb la seva fam\u00edlia a la ciutat de Butare. Tenia una mica m\u00e9s de dos anys i mig, gaireb\u00e9 tres, quan va comen\u00e7ar el genocidi que el 1994 va acabar amb la vida de m\u00e9s de 800.000 persones al pa\u00eds. Entre elles, el seu pare. \u00abVa ser tot molt de cop i volta. Un dia \u00e9rem feli\u00e7os i al dia seg\u00fcent no\u00bb, afirma en una entrevista amb eldiario.es. \u00abDe petita no me n’adonava, per\u00f2 ara, mirant enrere, s\u00f3c conscient del canvi brusc que va ser\u00bb.<\/p>\n

La seva curta edat amb prou feines li permet tenir records, nom\u00e9s \u00abalguns flaixos\u00bb, algunes imatges que avui, encara, li v\u00e9nen al cap. Com el dia, diu, que els van portar el cos del seu pare embolicat. \u00abNo s\u00e9 qu\u00e8 va passar ni les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 va morir, era molt petita. Est\u00e0vem en una botiga blava. No se m’oblidar\u00e0 mai el color. S\u00e9 que un dia el van portar i el vam enterrar al nostre propi jard\u00ed de darrere\u00bb, relata.<\/p>\n

Va ser l’inici d’un llarg \u00e8xode per buscar un lloc segur on poder refer la seva vida. Primer a Burundi. Despr\u00e9s, a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo. All\u00e0 la vida li va assestar un nou cop, la mort de la seva mare. \u00abViv\u00edem en un camp de refugiats molt gran. La meva mare es va posar malalta i se la van endur a l’hospital. Em vaig quedar amb els meus avis\u00bb, recorda.<\/p>\n

\u00abUn dia va venir la meva tia i em va dir: ‘Si us plau, no ploris’. Li vaig preguntar qu\u00e8 havia passat i em va respondre que la meva mare havia mort. No s\u00e9 quina malaltia tenia. Intento no preguntar als meus parents perqu\u00e8 no pensin que estic traumatitzada\u00bb, comenta.<\/p>\n

El 1996 va esclatar la primera de les guerres que va viure Congo per enderrocar el dictador Mobutu Sese Seko. De nou, la fugida, aquest cop a Angola. Mireille recorda escapar del campament pel bosc. \u00abNo va ser un passeig bonic, fug\u00edem constantment dels soldats, amagant-nos d’ells\u00bb, apunta.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Mireille Twayigira \/ VOICE OF FAITH<\/figcaption><\/figure>\n

Un cop a Angola, van haver de tornar de nou al Congo. Explica que menjaven el que trobaven pel bosc i s’amagaven en granges. \u00abNo ten\u00edem ni menjar, ni roba, ni sabates. Era una situaci\u00f3 de vida o mort. Quan viatj\u00e0vem intent\u00e0vem anar per les carreteres i quan v\u00e8iem que podia haver-hi un problema, ens amag\u00e0vem de nou al bosc\u00bb, explica.<\/p>\n

La viol\u00e8ncia continuava a\u00a0la\u00a0Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, aix\u00ed que, en aquesta ocasi\u00f3, van tractar de buscar refugi primer a Z\u00e0mbia i despr\u00e9s a Malawi. All\u00e0 es va establir en el camp de Dzaleka amb els seus avis. Era l’any 2000. La jove va comen\u00e7ar a destacar en el col\u00b7legi per la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia i el seu esfor\u00e7 i va ser seleccionada entre els seus companys per estudiar secund\u00e0ria fora del campament.<\/p>\n

Una beca per estudiar Medicina a la Xina<\/h3>\n

El resultat: un brillant expedient acad\u00e8mic que la va situar entre les sis millors estudiants de tot Malawi. \u00abHi havia una emissora de r\u00e0dio que premiava les millors estudiants. Van convidar a l’ambaixador xin\u00e8s a la cerim\u00f2nia i ens va oferir la possibilitat d’estudiar a la Xina\u00bb, resumeix. Per\u00f2 Mireille, en ser refugiada, no podia optar a la beca. \u00abGr\u00e0cies a l’emissora i gent que va lluitar per mi vaig aconseguir que em concedissin la nacionalitat de Malawi\u00bb, assegura.<\/p>\n

El 2010 va aterrar a Jinan, Xina. I amb ella, totes les seves ganes d’aprofitar l’oportunitat d’anar a la universitat. Diu que sempre havia volgut treballar en alguna cosa que li permet\u00e9s relacionar-se amb altres persones i que de petita volia ser metgessa, per\u00f2, en realitat, fins que no va comen\u00e7ar la carrera, no es va adonar que la medicina \u00abera el que m\u00e9s li agradava\u00bb. Abans, va estudiar xin\u00e8s durant un any. \u00abVa ser dur, perqu\u00e8 \u00e9s una llengua molt dif\u00edcil. Per\u00f2 l’experi\u00e8ncia a la Xina va ser fant\u00e0stica perqu\u00e8 vaig tenir la possibilitat de con\u00e8ixer a gent de tot el m\u00f3n i aix\u00f2 va obrir la meva ment\u00bb, destaca amb un somriure.<\/p>\n

N’hi va haver prou cinc anys. Mireille es va graduar el 2016. I va tornar a l’\u00c0frica, d’on se sent i on vol estar. \u00abEm considero abans de res africana, m\u00e9s que de Ruanda o Malawi. Em vull quedar aqu\u00ed, per\u00f2 no s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 el dia de dem\u00e0, ni tampoc ho penso\u00bb, diu. Ara treballa al Queen Elisabeth Central, un dels principals hospitals de Malawi. Est\u00e0 a sis hores en autob\u00fas del camp de refugiats on viu la seva fam\u00edlia, aix\u00ed que va decidir llogar una casa a prop de l’hospital. \u00abQuan tinc temps o estic de vacances, torno al camp i em quedo amb els meus oncles\u00bb, assenyala.<\/p>\n

El seu dia a dia, diu, \u00e9s el de qualsevol metge encara en formaci\u00f3. \u00abVaig rotant per quatre departaments fins a aconseguir la llic\u00e8ncia de metge. \u00c9s esgotador, perqu\u00e8 hi ha dies que es treballa des de dos quarts fins a les sis de la tarda. Treballem tamb\u00e9 els caps de setmana. \u00c9s molta feina, per\u00f2 s\u00f3n nom\u00e9s 18 mesos fins que aconsegueixi la llic\u00e8ncia i despr\u00e9s ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil\u00bb, comenta.<\/p>\n

\u00abSer refugiada significa no donar les coses per fetes\u00bb<\/h3>\n

\u00abDespr\u00e9s ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil\u00bb. \u00c9s la seva filosofia de vida. La de seguir endavant, malgrat tot. \u00ab\u00c9s clar que he passat de tot, per\u00f2 mirant enrere, i veient on s\u00f3c ara, no estic en un moment trist\u00bb, assegura la jove, que ha visitat Madrid per presentar, al costat de l’ONG Entreculturas<\/a>, la campanya internacional Education opens the world<\/em> per demanar a les institucions que promoguin el dret a l’educaci\u00f3 entre els refugiats.<\/p>\n

\u00abLa meva vida no \u00e9s una hist\u00f2ria tr\u00e0gica\u00bb, ha assegurat m\u00e9s d’una vegada. Malgrat la duresa, Mireille prefereix no lamentar-se. \u00abVull que altres nenes, que altres refugiats, em mirin i tinguin esperan\u00e7a en un futur. Perqu\u00e8 he passat moltes coses, per\u00f2 aix\u00f2 m’ha fet arribar on s\u00f3c ara. M’ha fet ser qui s\u00f3c. Vull centrar-me en l’ara, m\u00e9s que en tot el que va passar. Tinc en compte el que m’ha passat, per\u00f2 tamb\u00e9 vull transmetre que \u00e9s possible arribar on he arribat\u00bb, sost\u00e9. \u00abSempre penso en com puc ajudar a altra gent a veure que la trag\u00e8dia no \u00e9s la fi, sin\u00f3 que sempre hi ha esperan\u00e7a\u00bb, insisteix.<\/p>\n

Qu\u00e8 ha significat per a vost\u00e8 ser refugiada? Per primera vegada, Mireille no t\u00e9 la resposta a la punta de la llengua. \u00ab\u00c9s una pregunta dif\u00edcil\u00bb, contesta. Abaixa la mirada i, immediatament, ja t\u00e9 alguna cosa a dir. No resulta dif\u00edcil imaginar-la a classe, de nena, amb la m\u00e0 aixecada per respondre al professor. \u00abSer refugiada i ser \u00f2rfena m’ha ajudat a apreciar el que tinc, perqu\u00e8 hi ha molta gent que no ha tingut les mateixes oportunitats en l’educaci\u00f3 que jo. Ser refugiada significa no donar les coses per fetes\u00bb, sentencia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article publicat a eldiario.es Quan era una nena i el seu avi la castigava, Mireille Twayigira li contestava que no la tract\u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 de gran seria\u00a0doctora. Vivien al\u00a0camp de refugiats de Dzaleka, a Malawi. O potser a Z\u00e0mbia, o a Angola, o al Congo, pa\u00efsos que va rec\u00f3rrer de la m\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":52,"featured_media":14078,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1392,1393,815,1394],"class_list":["post-14077","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-genocidi-de-ruanda","tag-malawi","tag-refugiats","tag-ruanda"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14077","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/52"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14077"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14077\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14077"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14077"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14077"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}