{"id":14103,"date":"2017-06-22T18:02:04","date_gmt":"2017-06-22T17:02:04","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=14103"},"modified":"2017-06-22T18:02:04","modified_gmt":"2017-06-22T17:02:04","slug":"morir-medicament-que-no-necessari-escandol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/06\/22\/morir-medicament-que-no-necessari-escandol\/","title":{"rendered":"\u00abMorir per un medicament que no \u00e9s necessari \u00e9s un esc\u00e0ndol\u00bb"},"content":{"rendered":"

Bernard<\/span> B\u00e9gaud<\/span> ha estat durant gaireb\u00e9 deu anys director<\/span> del departament de farmacologia de l’Hospital Universitari de Bordeus, a Fran\u00e7a. Ara fa classes de farmacologia a la universitat de la mateixa ciutat per\u00f2 aquest any es jubila. Parlem amb ell sobre l’\u00fas de medicaments, la relaci\u00f3 amb la ind\u00fastria o la cultura social de la salut p\u00fablica aprofitant el seu pas per Barcelona, \u200b\u200bon aquest dimecres s’ha reunit amb altres professionals del sector a l’Hospital Vall d’Hebron.<\/p>\n

Vost\u00e8 s’ha dedicat durant molts anys a avaluar el risc d’utilitzaci\u00f3 de productes de salut i f\u00e0rmacs. Qu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s important?<\/strong><\/p>\n

El m\u00e9s important \u00e9s mirar els riscos associats amb l’\u00fas o el consum de medicaments que s\u00f3n utilitzats per gran part de la poblaci\u00f3. Parlo de riscos associats a productes com els contraceptius o els psicotr\u00f2pics, que s\u00f3n usats per milions de consumidors. Si hi ha un augment d’un risc derivat del consum d’un medicament, per petit que sigui, per exemple un augment del 10% de tenir un c\u00e0ncer de mama per consumir contraceptius durant un per\u00edode llarg, aix\u00f2 suposaria potser 1.000 c\u00e0ncers m\u00e9s perqu\u00e8 moltes dones fan servir aquest medicament. El problema no \u00e9s tant que hi hagi medicaments amb un risc molt alt, que pot estar m\u00e9s controlat, sin\u00f3 medicaments amb un risc m\u00e9s baix per\u00f2 usats per milions de persones. I el desafiament \u00e9s encara m\u00e9s gran quan parlem de medicaments que no s\u00f3n estrictament necessaris.<\/p>\n

Medicaments no necessaris?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, a Fran\u00e7a es calcula que 18.000 persones moren a l’any per efectes indesitjats de medicaments no necessaris. Morir per un medicament necessari per tractar una malaltia greu que comporta un risc \u00e9s un desafiament per\u00f2 morir per un medicament que no \u00e9s necessari \u00e9s un esc\u00e0ndol. El mal \u00fas de medicaments suposa un cost de 10.000 milions d’euros l’any a Fran\u00e7a, que es tradueix en hospitalitzacions, seq\u00fceles, incapacitat, revisions cl\u00edniques, etc.<\/p>\n

En els \u00faltims anys, per exemple, hem vist com tenir els nivells de colesterol elevats i prendre medicaci\u00f3 per reduir-los \u00e9s una situaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s freq\u00fcent. S’ha\u00a0diabolitzat\u00a0<\/span>el colesterol sense una evid\u00e8ncia cient\u00edfica proporcional?<\/strong><\/p>\n

El colesterol \u00e9s un gran engany, va ser un gran invent de la ind\u00fastria agroaliment\u00e0ria americana. Ho retrata molt b\u00e9 el documental ‘El bluf del colesterol’. Despr\u00e9s que el 1948 es publiqu\u00e9s l’estudi de Framingham<\/span> sobre els factors de risc de patir un atac de cor-que apuntava el colesterol com el factor n\u00famero vuit-la ind\u00fastria va convertir el colesterol en el gran enemic p\u00fablic. Va entendre que si un tetrabric de llet sencera costava un euro, podia\u00a0fer que cost\u00e9s dos euros si era ‘llet sense colesterol’. M\u00e9s tard la ind\u00fastria farmac\u00e8utica nord-americana es va sumar a la diabolitzaci\u00f3<\/span> del colesterol: Merk<\/span> va produir la primera estatina<\/span> inhibidora de la s\u00edntesi del colesterol en el cos hum\u00e0.<\/p>\n

Quan va comen\u00e7ar la campanya contra el colesterol?<\/strong><\/p>\n

La gran campanya va comen\u00e7ar quan el president Eisenhower va patir un infart, el 1955. Deien que esmorzava ous amb cansalada i que havia de canviar-ho per\u00f2 no van dir que fumava dos paquets al dia i el tabac tamb\u00e9 \u00e9s un factor de risc. Es van publicar alguns estudis internacionals que mostraven una correlaci\u00f3 perfecta entre la poblaci\u00f3 amb un nivell alt de colesterol i la mortalitat cardiovascular. No obstant aix\u00f2, aquests estudis nom\u00e9s es fixaven en pa\u00efsos on aquesta correlaci\u00f3 coincidia i deixaven fora de l’an\u00e0lisi pa\u00efsos com Fran\u00e7a, on els nivells de colesterol s\u00f3n alts i la mortalitat cardiovascular baixa, o Finl\u00e0ndia, on succeeix el contrari.<\/p>\n

Ha tret el tema de les estatines<\/span>, un f\u00e0rmac que comporta pol\u00e8mica. Vost\u00e8 deia en una entrevista que a vegades es pinta les estatines<\/span> com un f\u00e0rmac miracul\u00f3s per evitar les malalties cardiovasculars.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Hi ha un efecte de les estatines<\/span> en la prevenci\u00f3 cardiovascular en casos de risc molt alt per\u00f2 en la prevenci\u00f3 prim\u00e0ria -prevenci\u00f3 en persones que mai han patit un ictus o un infart- el benefici no est\u00e0 tan clar. A Fran\u00e7a, per exemple, les bases de dades del Sistema Nacional de Salut mostren, com recullen alguns estudis, que en la prevenci\u00f3 secund\u00e0ria hi ha un efecte, una reducci\u00f3 del 10 o el 12% de mortalitat per accident cardiovascular, per\u00f2 sense un infart l’efecte \u00e9s zero. I el cost per al sistema p\u00fablic franc\u00e8s d’aquests casos \u00e9s de m\u00e9s de mil milions d’euros per any, que s\u00f3n diners tirats a les escombraries.<\/p>\n

Quins altres f\u00e0rmacs molt usats estan \u00absobrevalorats\u00bb al seu judici?<\/strong><\/p>\n

Els psicotr\u00f2pics o les benzodiazepines, que s’usen per a l’ansietat o per dormir. A Fran\u00e7a un 30-40% de les benzodiazepines s\u00f3n usades sense justificaci\u00f3. Un exemple clar \u00e9s l’\u00fas en persones molt grans, de m\u00e9s de 75 anys, que van al metge perqu\u00e8 dormen malament i aquest els les prescriu. No obstant aix\u00f2 en molts casos no dormir b\u00e9 a aquesta edat \u00e9s normal, un s’aixeca sovint per anar al bany i no t\u00e9 un somni regular per\u00f2 cal valorar el benefici de medicar davant del risc de fer-ho. Sobretot l’\u00fas prolongat, aquest \u00e9s el principal problema.<\/p>\n

Vost\u00e8 va participar en dos estudis que van analitzar el risc de patir alzheimer o dem\u00e8ncia en persones que s\u00f3n consumidores d’hipn\u00f2tics i sedants.<\/strong><\/p>\n

L’alzheimer afecta la funci\u00f3 cognitiva i les benzodiazepines tenen efectes cognitius. Fa vint o trenta anys es va fer una exposici\u00f3 massiva i es va buscar si hi havia alguna associaci\u00f3 entre els problemes de mem\u00f2ria i el consum d’hipn\u00f2tics, molt freq\u00fcent en gent gran. Es va mostrar que l’\u00fas de benzodiazepines augmentava un 60% el risc de patir alzheimer o dem\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2 hi ha la possibilitat que hi hagi un biaix de confusi\u00f3 perqu\u00e8 no va ser un estudi amb distribuci\u00f3 aleat\u00f2ria, \u00e9s a dir, es va separar en dos grups, els que consumien i els que no- i sempre hi ha possibilitat de contestaci\u00f3, potser hi ha una altra explicaci\u00f3.<\/p>\n

Per qu\u00e8 pot haver-hi<\/span> un biaix?<\/strong><\/p>\n

En un estudi observacional mai pots estar segur que les difer\u00e8ncies siguin degudes al consum d’un f\u00e0rmac. Per exemple, en aquest cas podria ser tamb\u00e9 que l’insomni sigui una manifestaci\u00f3 preco\u00e7 de la dem\u00e8ncia per\u00f2 no ho sabem. Tamb\u00e9 podria ser que l’insomni sigui un factor de risc en lloc d’una manifestaci\u00f3 preco\u00e7. Amb tot, hi ha formes de corregir aquest biaix, hi ha ajustos.<\/p>\n

I no s’ha estudiat m\u00e9s des d’aleshores?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Despr\u00e9s del primer estudi, a finals dels vuitanta, hi ha hagut 17 estudis m\u00e9s. D’aquests, 12 mostren una associaci\u00f3 positiva entre l’\u00fas de benzodiazepines i la dem\u00e8ncia. Tres tenen conclusi\u00f3 negativa i dues conclouen que no es pot afirmar o negar-se aquesta relaci\u00f3. Un d’aquests va ser un estudi nostre perqu\u00e8 no tenia prou poder estad\u00edstic, la mostra no era prou \u00e0mplia. El m\u00e9s important \u00e9s que si aquest risc existeix -i almenys quatre bons estudis ho demostren- est\u00e0 nom\u00e9s associat a un \u00fas prolongat del medicament. Aix\u00f2 vol dir que el risc \u00e9s enterament indu\u00eft pel mal \u00fas del medicament, quan se segueix usant sense justificaci\u00f3 m\u00e9s del temps necessari. S’ha d’aplicar el principi de precauci\u00f3.<\/p>\n

De qui \u00e9s culpa que no s’apliqui aquest principi?<\/strong><\/p>\n

No \u00e9s tant el lobby<\/em> de la ind\u00fastria, el problema \u00e9s que no hi ha cultura de salut p\u00fablica i es tendeix sempre a la medicalitzaci\u00f3. Per exemple, avui a Fran\u00e7a alguns metges estan demanant poder fer les receptes o la prescripci\u00f3 a m\u00e0 perqu\u00e8 en usar l’ordinador reconeixen que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil no reflexionar-hi, \u00e9s un acte m\u00e9s autom\u00e0tic.<\/p>\n

A Fran\u00e7a la mort d’un participant en un assaig cl\u00ednic a Rennes el 2016 va treure aquest debat a la llum. Vost\u00e8 \u00e9s membre del comit\u00e8 d’experts encarregat de revisar aquest cas. Hi ha un debat pendent sobre els assajos cl\u00ednics?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. El problema a Rennes va ser que l’assaig amb la mol\u00e8cula BIA<\/span> 10-2474 \u00e9s que no hi ha una justificaci\u00f3 d’una activitat farmacol\u00f2gica d’un possible \u00fas futur en una indicaci\u00f3 d’un medicament. No s’haurien d’autoritzar assaigs cl\u00ednics amb una primera administraci\u00f3 en humans si no hi ha una demostraci\u00f3 clara que aquesta mol\u00e8cula pugui predir un efecte terap\u00e8utic. No es va veure res en animals i no obstant aix\u00f2 es va provar en humans. Tamb\u00e9 hi ha recomanacions t\u00e8cniques que no es van complir en l’assaig i que suposaven un perill. La mol\u00e8cula era deu vegades m\u00e9s potent en humans que en animals i es va provar la dosi de 100 mil\u00b7ligrams massa aviat, quan les recomanacions estableixen unes dosis progressives. Va ser en aquest punt quan es va produir l’accident.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bernard B\u00e9gaud ha estat durant gaireb\u00e9 deu anys director del departament de farmacologia de l’Hospital Universitari de Bordeus, a Fran\u00e7a. Ara fa classes de farmacologia a la universitat de la mateixa ciutat per\u00f2 aquest any es jubila. Parlem amb ell sobre l’\u00fas de medicaments, la relaci\u00f3 amb la ind\u00fastria o la cultura social de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":14105,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7,8],"tags":[193,1398,1399,61,292,63],"class_list":["post-14103","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","category-recerca","tag-alzheimer","tag-assaig-clinic","tag-benzodiazepina","tag-farmac","tag-industria-farmaceutica","tag-medicament"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14103","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14103"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14103\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14103"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14103"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14103"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}