{"id":14166,"date":"2017-06-28T12:04:35","date_gmt":"2017-06-28T11:04:35","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=14166"},"modified":"2017-06-28T12:04:35","modified_gmt":"2017-06-28T11:04:35","slug":"experts-demanen-prioritzar-salut-politiques-municipals-durbanitzacio-transport","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/06\/28\/experts-demanen-prioritzar-salut-politiques-municipals-durbanitzacio-transport\/","title":{"rendered":"Els experts demanen prioritzar la salut en les pol\u00edtiques municipals d&#8217;urbanitzaci\u00f3 i transport"},"content":{"rendered":"<p>Es calcula que el 2050 gaireb\u00e9 el 70% de la poblaci\u00f3 mundial viur\u00e0 en zones urbanes. Davant d&#8217;aquesta creixent urbanitzaci\u00f3 els experts urgeixen a les ciutats que implementin pol\u00edtiques d&#8217;urbanitzaci\u00f3 i transport orientades a millorar la salut dels seus ciutadans.\u00a0Habilitar m\u00e9s espais verds, reduir la contaminaci\u00f3 i la densitat de cotxes o fomentar l&#8217;activitat f\u00edsica i l&#8217;\u00fas del transport p\u00fablic s\u00f3n algunes de les mesures que millorarien la salut de les persones. Aix\u00ed ho han reclamat experts de l&#8217;\u00e0mbit acad\u00e8mic, de la salut p\u00fablica i del transport aquest dimecres durant la\u00a0tercera edici\u00f3 del <a href=\"http:\/\/www.tphlink.com\/icth-2017---barcelona.html\">Congr\u00e9s Internacional de Transport i Salut<\/a>, que se celebra\u00a0a l&#8217;Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per l\u2019Obra Social \u201dla Caixa\u201d.<\/p>\n<p>Pel\u00a0coordinador de Salut P\u00fablica i Medi Ambient de l&#8217;OMS, Carlos Dora, \u00ab\u00e9s crucial que es doni prioritat a pol\u00edtiques que promoguin el transport p\u00fablic i la mobilitat a peu, en bicicleta o en transport el\u00e8ctric quan sigui necessari per protegir la salut p\u00fablica\u00bb. \u00abAix\u00f2 incrementaria els nivells d&#8217;activitat f\u00edsica de la poblaci\u00f3, reduiria la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica i el soroll, contribuiria a la lluita contra el canvi clim\u00e0tic i transformaria les ciutats en llocs m\u00e9s saludables i atractius\u00bb, ha afegit aquest dimecres Dora.<\/p>\n<p>Concretament, una millor planificaci\u00f3 urbana<strong><a href=\"http:\/\/www.isglobal.org\/es\/-\/las-ciudades-podrian-posponer-el-20-de-muertes-prematuras-cada-ano-con-una-mejor-planificacion-urbana-y-del-transporte\"> podria contribuir a posposar el 20% de la mortalitat prematura<\/a><\/strong>. Aix\u00ed ho apunta un estudi publicat per ISGlobal l&#8217;any passat, tal com ha recordat Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificaci\u00f3 Urbana, Medi Ambient i Salut de l&#8217;institut. \u00abUrgeix la col\u00b7laboraci\u00f3 entre experts de camps diferents per posar la salut de les persones en primer lloc. La manera com es dissenya i gestiona la xarxa de transports \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de salut p\u00fablica\u00bb, ha dit l&#8217;epidemi\u00f2leg.<\/p>\n<p>I \u00e9s que segons\u00a0ha explicat la investigadora d&#8217;ISGlobal Haneen Khreis, si b\u00e9 tradicionalment les pol\u00edtiques de transport s&#8217;han centrat en els accidents de vehicles o la contaminaci\u00f3 hi ha molts altres aspectes que afecten la salut i que s&#8217;hi associen. El soroll, les illes de calor, la manca d&#8217;espais verds, la inactivitat f\u00edsica, la segregaci\u00f3 de comunitats o l&#8217;exclusi\u00f3 social s\u00f3n alguns dels exemples que ha posat Khreis.<\/p>\n<h3>Deures per a Barcelona<\/h3>\n<p>Preguntats per les pol\u00edtiques municipals a la ciutat de Barcelona, <a href=\"http:\/\/www.eldiario.es\/catalunyaplural\/barcelona\/Els-circular-Barcelona-partir-contaminants_0_619438296.html\">com ara restringir la circulaci\u00f3 als cotxes de m\u00e9s de vint anys a partir del 2019<\/a>, Carlos Dora i\u00a0Mark Nieuwenhuijsen coincideixen en qu\u00e8 van pel bon cam\u00ed. Amb tot, si b\u00e9 Dora creu que Barcelona \u00abha fet molt en la protecci\u00f3 d&#8217;espais peatonals i verds\u00bb,\u00a0Nieuwenhuijsen considera que encara hi ha molta feina per fer. \u00abA Barcelona no hi ha suficients zones verdes, hi ha soroll, la gent no fa prou activitat f\u00edsica i hi ha massa cotxes a la ciutat\u00bb, diu. De fet, la contaminaci\u00f3 \u00e9s una de les principals preocupacions dels barcelonins, tal com va revelar una enquesta feta p\u00fablica per l&#8217;Ajuntament de Barcelona al gener.<\/p>\n<figure id=\"attachment_14172\" aria-describedby=\"caption-attachment-14172\" style=\"width: 643px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/Superilles-Barcelona-movilitat_EDIIMA20160905_0646_19.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-14172\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/Superilles-Barcelona-movilitat_EDIIMA20160905_0646_19.jpg\" alt=\"\" width=\"643\" height=\"362\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-14172\" class=\"wp-caption-text\">La Superilla del Poblenou \/ \u00a9 SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n<p>Segons ha expressat el director de la Iniciativa de Planificaci\u00f3 Urbana de l&#8217;institut, iniciatives com la Superilla del Poblenou \u00abs\u00f3n importants per a la salut\u00bb per\u00f2 calen tamb\u00e9 m\u00e9s carrils bici aix\u00ed com promoure l&#8217;\u00fas del transport p\u00fablic. Per altra banda tamb\u00e9 ha valorat molt positivament el paper que poden jugar les bicicletes el\u00e8ctriques. \u00abS\u00f3n una possible soluci\u00f3 ja que no contaminen i no fan soroll\u00bb, ha dit.<\/p>\n<h3>Impacte sobre la salut<\/h3>\n<p>Segons explica Carlos Dora les principals malalties associades a la contaminaci\u00f3 s\u00f3n les cerebrovasculars i les cardiovasculars, a m\u00e9s de les respirat\u00f2ries. \u00abLes part\u00edcules petites passen del pulm\u00f3 a les art\u00e8ries i causen una inflamaci\u00f3 que fa m\u00e9s estret l&#8217;espai per on circula la sang. les calcificacions poden derivar en ictus o en un infart de miocardi, per exemple\u00bb, assegura.\u00a0D&#8217;altra banda, l&#8217;\u00fas habitual del cotxe en entorns urbans com a mitj\u00e0 individual tamb\u00e9 l&#8217;associen a una menor activitat f\u00edsica. \u00abEl sedentarisme \u00e9s un factor de risc de malalties cardiovasculats i de c\u00e0ncer\u00bb, comenta tamb\u00e9 Dora.<\/p>\n<p>Entre les q\u00fcestions tractades al llarg de la setmana figura l&#8217;an\u00e0lisi dels reptes i oportunitats que presenta la irrupci\u00f3 dels vehicles aut\u00f2noms. \u00ab\u00c9s encara aviat per determinar l&#8217;impacte que tindr\u00e0 la seva generalitzaci\u00f3, ja que dep\u00e8n del model de negoci amb el qual es porti a la pr\u00e0ctica. Si s&#8217;aposta pel vehicle aut\u00f2nom impulsat per combustibles f\u00f2ssils i per a \u00fas individual, probablement es redueixi el nombre d&#8217;accidents, per\u00f2 no se solucionaran els problemes relacionats amb el sedentarisme, la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica, el soroll i l&#8217;ocupaci\u00f3 de l&#8217;espai p\u00fablic\u00bb, ha advertit David Rojas-Rueda, investigador d&#8217;ISGlobal. \u00abEn canvi, si s&#8217;aposta per vehicles aut\u00f2noms el\u00e8ctrics per a \u00fas col\u00b7lectiu i per un model que no ens empenyi a ser propietaris d&#8217;un autom\u00f2bil, sin\u00f3 usuaris d&#8217;un servei p\u00fablic, els beneficis en la salut podrien ser importants\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Es calcula que el 2050 gaireb\u00e9 el 70% de la poblaci\u00f3 mundial viur\u00e0 en zones urbanes. Davant d&#8217;aquesta creixent urbanitzaci\u00f3 els experts urgeixen a les ciutats que implementin pol\u00edtiques d&#8217;urbanitzaci\u00f3 i transport orientades a millorar la salut dels seus ciutadans.\u00a0Habilitar m\u00e9s espais verds, reduir la contaminaci\u00f3 i la densitat de cotxes o fomentar l&#8217;activitat f\u00edsica [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":14175,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[25,798,184,1406],"class_list":["post-14166","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-contaminacio","tag-institut-de-salut-global-de-barcelona","tag-medi-ambient","tag-politiques-municipals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14166","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14166"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14166\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14166"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14166"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14166"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}