Fa uns anys, l’escriptor Gabi Mart\u00ednez (Barcelona, \u200b\u200b1971) va visitar l’Aquari amb el seu fill i all\u00e0 va veure un cartell que deia que si la temperatura del planeta augmentava dos graus, el 90 per cent de la Gran Barrera de corall moriria. \u00abI me’n vaig anar a Austr\u00e0lia i vaig escriure un llibre sobre els riscos que amenacen el corall\u00bb. Temps despr\u00e9s, un dia de Sant Jordi del 2014, mentre signava exemplars del seu \u00faltim llibre, ‘Voy’, se li va acostar un home i li va dir: \u00abTinc una hist\u00f2ria que pot interessar-te. S\u00f3c neur\u00f2leg i durant un temps em vaig tornar boig. Boig de veritat\u00bb. I va escriure \u00abLes defenses\u00bb (Catedral en catal\u00e0, Seix Barral en castell\u00e0), la hist\u00f2ria del neur\u00f2leg Domingo Escudero, que va patir una malaltia autoimmune que ell mateix investigava. Un cas entre tres mil milions.<\/p>\n
La hist\u00f2ria d’aquest neur\u00f2leg la presenta Gabi Mart\u00ednez en forma de novel\u00b7la, encara que la major part del relat, que ell situa en un 80 per cent, \u00e9s aut\u00e8ntic. Domingo Escudero \u00e9s, en \u00abLes defenses\u00bb, Camil Escobedo, i el seu cas ve a ser, a escala humana, el corall que un dia se’n va anar a investigar Gabi Mart\u00ednez a Austr\u00e0lia. \u00c9s la fragilitat de l’ecosistema, l’ecosistema natural i l’ecosistema hum\u00e0.<\/p>\n
\u00abApunto al corall i apunto a les persones -explica Mart\u00ednez-. Els dos estan amena\u00e7ats per com estem tractant al medi ambient. Una idea important quan s’acaba de llegir el llibre \u00e9s que el lector es pregunti com es viu al primer m\u00f3n. Estem desenvolupant un grau d’estr\u00e8s extraordinari. I jo voldria que aix\u00f2 port\u00e9s a algun tipus de reacci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Aquest grau d’estr\u00e8s extraordinari \u00e9s el que va portar a Camil Escobedo (utilitzarem des d’ara el nom de ficci\u00f3 perqu\u00e8 tamb\u00e9 l’escriptor es refereix a ell com Camil) a ingressar en un centre hospitalari d’atenci\u00f3 a personal sanitari amb problemes psiqui\u00e0trics, b\u00e0sicament trastorns de personalitat i addiccions. Un lloc gaireb\u00e9 clandest\u00ed, situat en un lloc indeterminat de Barcelona, \u200b\u200bque comparteix espai amb altres serveis m\u00e9s intranscendents. No hi ha estad\u00edstiques p\u00fabliques. Fins i tot els professionals que hi treballen guarden absoluta discreci\u00f3 sobre la naturalesa de la seva funci\u00f3. No \u00e9s un tema de conversa.<\/p>\n
El centre \u00e9s una eina de la qual es doten els metges (a trav\u00e9s del col\u00b7legi professional o de les administracions p\u00fabliques) en moltes ciutats d’Espanya. \u00abS\u00f3n llocs pensats per protegir els metges i al personal sanitari de qualsevol estigma que pugui tenir davant pacients i companys de professi\u00f3\u00bb, explica Gabi Mart\u00ednez, que s\u00ed que va poder visitar el centre, per\u00f2 del qual no pot parlar per raons de confidencialitat. \u00abEl t\u00edpic lloc invisible -es llegeix en \u2018Les defenses\u2019- perqu\u00e8, \u00bfqui presumeix d’haver format part d’una cort de zombis?\u00bb.<\/p>\n
En aquest centre arrenca el relat, un treball period\u00edstic camuflat de novel\u00b7la, perqu\u00e8 hi ha aspectes sobre els quals Gabi Mart\u00ednez ha de mantenir la discreci\u00f3 i perqu\u00e8 hi ha personatges que apareixen retratats amb tanta fidelitat que, per als qui els coneixen, resulta en realitat innecessari identificar-los amb noms i cognoms. En el llibre s’alternen noms reals amb noms ficticis, per\u00f2 no \u00e9s dif\u00edcil identificar, per exemple, a quin hospital s’est\u00e0 referint quan al\u00b7ludeix a Can Petri. All\u00e0 treballa -d’acord amb la novel\u00b7la- un dels personatges m\u00e9s maniqueus i perversos del relat. Perqu\u00e8 \u2018Les defenses\u2019 \u00e9s un llibre de metges, per\u00f2 no un llibre com els habituals en els quals apareix la cara amable de la professi\u00f3, la seva abnegaci\u00f3, la seva vocaci\u00f3 social, l’esfor\u00e7… \u2018Les defenses\u2019 mostra, per contra, la cara m\u00e9s fosca d’alguns professionals de la medicina. \u00abM’ha impactat molt trobar-me amb casos de maldat extrema, que en realitat \u00e9s equiparable a qualsevol altra persona que treballa sota pressi\u00f3\u00bb, apunta Gabi Mart\u00ednez.<\/p>\n
L’escriptor es confessa \u00abfascinat\u00bb per la professi\u00f3 de metge, \u00abper\u00f2 em sembla que aquesta part de divinitat que se’ls ha concedit \u00e9s exagerada. Els metges s\u00f3n individus d’una societat i com a tals tenen les passions, les inquietuds, les esperances i les parts fosques de qualsevol individu. S\u00f3n persones que treballen per salvar a altres, per\u00f2 al mateix temps alguns d’ells treballen per salvaguardar la seva parcel\u00b7la de poder. Aquest aspecte m’interessava molt \u00ab.<\/p>\n
\u00c9s un llibre de metges i de medicina, perqu\u00e8 l’eix del relat s\u00f3n els s\u00edmptomes de la malaltia que pateix el protagonista. Durant molt temps no donaven amb el diagn\u00f2stic. Ell sabia que els que el tractaven anaven donant pals de cecs. Fins que en 2009 va assistir a una confer\u00e8ncia del doctor Josep Dalmau (que apareix amb el seu nom aut\u00e8ntic en el llibre) sobre malalties autoimmunes.<\/p>\n
Dalmau havia descrit feia tot just quatre anys la malaltia en la qual Escobedo \/ Escudero s’anava reconeixent a mesura que el conferenciant parlava. La seva malaltia tenia nom: encefalitis autoimmune anti-NMDA (els NMDA s\u00f3n uns receptors del cervell), un trastorn en qu\u00e8 el sistema immunol\u00f2gic del pacient ataca aquests receptors i en conseq\u00fc\u00e8ncia apareixen s\u00edmptomes com psicosi, alteracions del comportament o d\u00e8ficit de mem\u00f2ria. El que va explicar Dalmau era una cosa molt semblant al que el metge s’havia autodiagnosticat quan va tenir el primer brot.<\/p>\n
\u00abEn el cas de Camil Escobedo coincideixen una s\u00e8rie de circumst\u00e0ncies que fan que sigui un cas entre tres mil milions. \u00c9s neur\u00f2leg, home, d’edat madura, investigador d’aquesta malaltia que ell acabar\u00e0 tenint… Nom\u00e9s catorze o quinze persones a tot el m\u00f3n coincideixen amb aquest perfil. I tots tenen en com\u00fa episodis d’estr\u00e8s agut. Els casos que es registraven habitualment fins a aquest moment eren dones joves amb teratoma d’ovaris\u00bb. Un cop publicat el llibre, diverses persones van contactar amb l’escriptor perqu\u00e8 se sentien reconegudes en el que explica.<\/p>\n
Josep Dalmau \u00e9s qui va investigar la malaltia. \u00ab\u00c9s un crack mundial -explica Gabi Mart\u00ednez-. Va investigar durant vint anys a Pennsilv\u00e0nia i ha tornat a Espanya gr\u00e0cies a una beca Icrea. El seu cas, per cert, \u00e9s una mostra de com la fugida de cervells est\u00e0 minant el pa\u00eds, encara que en aquest cas ell ha pogut tornar \u00ab.<\/p>\n
Dalmau \u00e9s un expert en descobrir malalties minorit\u00e0ries i sorprenents. \u00abCol\u00b7loquialment se les coneix com ‘fascinomas’. Tot d’una va ensopegar amb una malaltia que es va estenent pel m\u00f3n, el NMDA, un grup de malalties relacionades amb l’encefalitis autoimmune i que de seguida molts identifiquen com la malaltia que pateix la nena de la pel\u00b7l\u00edcula ‘El exorcista'\u00bb.<\/p>\n
Dalmau segueix treballant entre els Estats Units i Espanya. Investiga aqu\u00ed, per\u00f2 quan vol difondre els seus resultats, ho fa als Estats Units, \u00abperqu\u00e8 aqu\u00ed no li donen cobertura informativa apropiada\u00bb, apunta Mart\u00ednez. \u00abCamil hagu\u00e9s volgut fer aquest cam\u00ed, el d’anar a investigar als Estats Units, per\u00f2 pels seus compromisos dom\u00e8stics i per estar immers en un sistema que no propicia la marxa, ren\u00fancia a anar-se’n. I d’aqu\u00ed deriven algunes dels seves angoixes, del seu estr\u00e8s\u00bb.<\/p>\n
La lectura de la primera versi\u00f3 li va causar un impacte molt fort al protagonista. \u00abVa demanar temps per llegir-lo amb calma. I al cap d’uns dies em va dir que el llibre cont\u00e9 una realitat tan profunda i tan emotiva que valia la pena que vei\u00e9s la llum\u00bb, explica l\u2019escriptor.<\/p>\n
A Escobedo el llibre li ha perm\u00e8s d’explicar la malaltia. \u00abHi ha parts que el protagonista coneix m\u00e9s o menys ara perqu\u00e8 ho ha llegit en el llibre. Hi ha aspectes de la seva vida que s’havien esborrat completament de la seva mem\u00f2ria perqu\u00e8 el seu entorn, per protegir-lo, no els hi ha explicat. Ning\u00fa li havia dit com es comportava durant aquest any que s’ha esborrat de la seva ment \u00ab.<\/p>\n
Quan Domingo Escudero va abordar a Gabi Mart\u00ednez el dia de Sant Jordi del 2014, alguna cosa es va despertar en la ment de l’escriptor. De manera que si uns anys enrere havia viatjat a Austr\u00e0lia per escriure qu\u00e8 passava amb la barrera de corall, despr\u00e9s d\u2019una segona trobada m\u00e9s pausada amb Domingo Escudero va decidir submergir-se en la seva vida, per con\u00e8ixer el millor i per descobrir el pitjor.<\/p>\n
\u00abLa investigaci\u00f3 no ha estat f\u00e0cil. Al principi no sabia b\u00e9 fins on podia arribar i a mesura que avan\u00e7ava temia algunes reaccions. Vaig anar a buscar gent que li vol molt, que intentava cuidar-lo. Com \u00e9s l\u00f2gic, quan un desconegut pregunta certes coses et responen amb cautela. Per\u00f2 a poc a poc vas obrint portes i vas creuant informaci\u00f3 i algunes persones descobreixen coses que no sabien\u00bb.<\/p>\n
En aquest segona trobada, Gabi Mart\u00ednez li va dir: \u00abPer qu\u00e8 no ho escrius tu mateix, que tens una base liter\u00e0ria poderosa?\u00bb. Al cap de pocs dies Escudero li va entregar 70 folis que tenia escrits, perqu\u00e8 se’ls avalu\u00e9s. \u00abLi vaig dir que aquest text servia per a un determinat tipus de llibre, per\u00f2 que si volia escriure un altre tipus de llibre, no li servia. I aquest ‘altre tipus’ de llibre \u00e9s el que ell volia. Per aix\u00f2 el vaig escriure, perqu\u00e8 la hist\u00f2ria que ell volia explicar, est\u00e0 explicada\u00bb.<\/p>\n
Gabi Mart\u00ednez ha descobert diverses coses amb aquest llibre, entre elles la mesquinesa d’algunes persones que practiquen una professi\u00f3 que, en principi, hauria d’implicar tot el contrari. I ho ha hagut d’explicar amb cautela. Compte, per exemple, el cas d’un metge que feia analitzar els orins del seu gos. I quan li pregunto si \u00e9s part de la molta realitat que hi ha al llibre o pertany a la m\u00ednima ficci\u00f3 que ha incorporat, respon que \u00e9s f\u00e0cil de determinar. \u00abSi alg\u00fa vol investigar, que ho investigui\u00bb.<\/p>\n
Perqu\u00e8 una de les coses que ha descobert \u00e9s que \u00abhi ha q\u00fcestions que no pots explicar, perqu\u00e8 et llancen a sobre tot un aparell legal al que no pots fer front, perqu\u00e8 no tindria recursos suficients per afrontar un proc\u00e9s legal. Ja em va passar quan vaig escriure ‘Nom\u00e9s per a gegants’, m’est\u00e0 passant amb un altre llibre que intento escriure sobre un pilot de motociclisme i tinc un llibre escrit que no he publicat per aquestes mateixes raons, per por que em sobrevinguin querelles. Quan et fiques en certs temes, sobreviure com a escriptor \u00e9s molt fotut\u00bb.<\/p>\n
I aix\u00f2 tracta de fer, sobreviure. \u00abHi ha escriptors que no parlen de certs temes d’actualitat perqu\u00e8 tenen por de perdre a una part dels seus lectors, perqu\u00e8 tenen por de ser enterrats com a escriptors. Tenen por. Potser \u00e9s el moment, ara que ha mort, de recuperar a Juan Goytisolo i el seu ‘Espa\u00f1a y los espa\u00f1oles’. Per qu\u00e8 no s’organitzen grans debats sobre censura i autocensura, sobre influ\u00e8ncies pol\u00edtiques i empresarials?\u00bb<\/p>\n
Es va formar com a periodista per\u00f2 es defineix escriptor. \u00abJo s\u00f3c escriptor. La decepci\u00f3 amb el periodisme em va convertir en escriptor. Fart de veure com es manipulava i com es mentia a les redaccions. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que sobrevisc gr\u00e0cies al periodisme\u00bb. I s\u00f3n aquestes eines del periodisme les que l’han portat a ser considerat, com a escriptor, un dels autors m\u00e9s representatius de l’avantguarda espanyola dels \u00faltims anys. I a escriure relats de viatges com ‘Sudd’, ‘Los mares de Wang’, ‘En la barrera’ i ‘Voy’, un retrat descarnat d’ell mateix. I tamb\u00e9 l’ha portat a reconstruir, a ‘Nom\u00e9s per a gegants’, la vida del zo\u00f2leg Jordi Magraner, degollat \u200b\u200bal Pakistan, on havia viatjat a la recerca del ieti.<\/p>\n
En tota la seva obra hi ha latent la preocupaci\u00f3 per l’entorn. Defensa que \u00abvivim en una mentida sostinguda, la de pensar que hi ha una gran consci\u00e8ncia ecol\u00f2gica\u00bb i es pregunta \u00abper qu\u00e8 donem per fetes coses abstractes, com que hi ha aquesta consci\u00e8ncia ecol\u00f2gica? En qu\u00e8 es concreta? Per qu\u00e8 no es converteix en un dels grans temes de debat? \u00ab. Aix\u00f2 pret\u00e9n amb la seva obra -m\u00e9s realitat que ficci\u00f3-, obrir debats. Ho acaba de fer de nou, amb el prop\u00f2sit de despertar consci\u00e8ncies sobre la fragilitat de l’\u00e9sser hum\u00e0. Tan fr\u00e0gil i tan amena\u00e7at com el corall.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa uns anys, l’escriptor Gabi Mart\u00ednez (Barcelona, \u200b\u200b1971) va visitar l’Aquari amb el seu fill i all\u00e0 va veure un cartell que deia que si la temperatura del planeta augmentava dos graus, el 90 per cent de la Gran Barrera de corall moriria. \u00abI me’n vaig anar a Austr\u00e0lia i vaig escriure un llibre sobre […]<\/p>\n","protected":false},"author":222,"featured_media":14262,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1504,1505,108,1506,84,273,1507],"class_list":["post-14248","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-gabi-martinez","tag-les-defenses","tag-llibre","tag-malaltia-autoimmune","tag-medicina","tag-metge","tag-neuroleg"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14248","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/222"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14248"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14248\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14248"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14248"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14248"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}