Al voltant de 19 milions de nens menors de 5 anys pateixen desnutrici\u00f3 aguda severa a tot el m\u00f3n. En la majoria de pa\u00efsos on aquest problema assetja\u00a0les autoritats i organitzacions sanit\u00e0ries internacionals segueixen els protocols de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) per fer-li front. D’aquesta manera i des de 1999 els nens amb desnutrici\u00f3 aguda severa s\u00f3n tractats amb l’\u00fas d’antibi\u00f2tics. Ara, per primera vegada, un estudi realitzat per Epicentre, el centre d’investigacions de Metges Sense Fronteres (MSF), demostra que l’\u00fas rutinari d’antibi\u00f2tics per tractar la desnutrici\u00f3 aguda severa t\u00e9 un impacte m\u00ednim en la probabilitat de recuperaci\u00f3.<\/p>\n
La investigaci\u00f3 es va dur a terme al N\u00edger entre octubre de 2012 i novembre de 2013. L’objectiu era veure quin era l’efecte de l’\u00fas de l’antibi\u00f2tic en comparaci\u00f3 amb l’\u00fas de placebo per a la recuperaci\u00f3 nutricional. Un total de 2.399 nens, tots ells afectats per desnutrici\u00f3 aguda severa sense complicacions, van participar en aquest estudi. El tractament va durar set dies i a la meitat d’ells se’ls va administrar amoxicil\u00b7lina, un tipus d’antibi\u00f2tic, i a la resta placebo. Al final, es van recuperar de la desnutrici\u00f3 un 65,9% dels nens que van rebre amoxicil\u00b7lina, i un 62,7% dels que van ingerir placebo. Aquest resultat, segons MSF, posa en dubte la teoria generalitzada que els antibi\u00f2tics s\u00f3n la forma m\u00e9s efectiva de tractar aquesta problem\u00e0tica.<\/p>\n
Els antibi\u00f2tics per tractar la desnutrici\u00f3 severa greu van comen\u00e7ar a utilitzar-se el 1999 despr\u00e9s que l’OMS ho recoman\u00e9s per tractar a tots aquells nens que eren hospitalitzats per aquesta causa. Els antibi\u00f2tics podien funcionar per tractar els casos de desnutrici\u00f3 que en molts casos desencadenaven en infeccions bacterianes. Amb l’evoluci\u00f3 dels anys la forma de fer front als casos de desnutrici\u00f3 ha anat evolucionant. Nacions Unides i l’OMS donen suport des de 2007 a una model que aposta pel tractament a casa a trav\u00e9s d’aliments terap\u00e8utics per\u00f2 que segueix potenciant l’\u00fas d’antibi\u00f2tics.<\/p>\n
Tot i l’evoluci\u00f3, explica Rebecca Grais, directora d’investigaci\u00f3 de Epicentre, a Catalunya Plural, el protocol m\u00e8dic amb el qual es tracta als nens no ha canviat tant. \u00abNo s’han realitzat estudis per comprovar si el protocol m\u00e8dic a seguir segueix sent acurat\u00bb, diu.<\/p>\n
Grais creu que aix\u00f2 no ha evolucionat perqu\u00e8 \u00abdesafortunadament la desnutrici\u00f3 afecta nom\u00e9s als nens m\u00e9s pobres del m\u00f3n i per tant no \u00e9s un tema que entri a les agendes d’investigadors i pol\u00edtics\u00bb.<\/p>\n
Els resultats d’aquesta investigaci\u00f3, segons Grais, s\u00f3n aplicables a altres pa\u00efsos que tenen un tipus de desnutrici\u00f3 amb les mateixes caracter\u00edstiques. No serveixen en pa\u00efsos com Malawi, on hi ha tamb\u00e9 una alta incid\u00e8ncia de VIH entre els menors i on els nens pateixen un tipus de desnutrici\u00f3 concreta coneguda amb el nom de kwashiorkor.<\/p>\n
Segons les conclusions de l’estudi, fer servir antibi\u00f2tics de forma rutin\u00e0ria pot tenir uns costos i conseq\u00fc\u00e8ncies importants per a la salut p\u00fablica. Sobretot pel fet que l’\u00fas rutinari pot provocar resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics, i aix\u00f2 a la llarga pot dificultar el tractament d’infeccions dif\u00edcils i cares de tractar.<\/p>\n
\u00abEls costos i conseq\u00fc\u00e8ncies per a la salut p\u00fablica en relaci\u00f3 a la resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics associada a l’\u00fas dels antibi\u00f2tics com a rutina requereix m\u00e9s proves que permetin recolzar la seva pr\u00e0ctica continuada\u00bb, conclou la investigaci\u00f3.<\/p>\n