{"id":14386,"date":"2017-07-20T06:00:49","date_gmt":"2017-07-20T05:00:49","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=14386"},"modified":"2017-07-20T06:00:49","modified_gmt":"2017-07-20T05:00:49","slug":"persones-queden-desprotegides-diagnostica-alzheimer-carrega-familiar-tremenda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/07\/20\/persones-queden-desprotegides-diagnostica-alzheimer-carrega-familiar-tremenda\/","title":{"rendered":"\u00abCada dia veus com amb l’alzheimer la gent queda desprotegida i la c\u00e0rrega familiar \u00e9s tremenda\u00bb"},"content":{"rendered":"

Ana Malagelada \u00e9s doctora en medicina i especialista en neurologia. Durant vint anys ha estat metge adjunt del servei de neurologia de l\u2019Hospital Vall d\u2019Hebron de Barcelona, fascinada per l\u2019estudi i el tractament de malalties neurodegeneratives com l\u2019alzheimer. El desconeixement amb qu\u00e8 es troben de cop i volta els familiars dels seus pacients l\u2019ha dut a escriure, juntament amb el doctor Nolasc Acar\u00edn, el llibre \u2018Alzheimer. Envejecimiento y demencia\u2019 (Editorial RBA). Espera, diu, que el llibre serveixi com a guia als familiars i cuidadors.<\/p>\n

Fa cent anys que es va posar nom per primera vegada a l\u2019alzheimer. En aquest temps, quins interrogants s\u2019han descobert i quins queden per resoldre?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Alois Alzheimer va ser el primer que va descobrir els canvis que es produ\u00efen al cervell per\u00f2 mentrestant s\u2019han descobert coses com la prote\u00efna miloide, qu\u00e8 li passa a la prote\u00efna per deixar de funcionar, per qu\u00e8 resulta t\u00f2xica i altres aspectes neuropatol\u00f2gics. Per exemple, s\u2019ha vist que la inflamaci\u00f3 o la deformaci\u00f3 del cervell \u00e9s un primer pas. Tamb\u00e9 s\u2019ha descobert, en els \u00faltims anys, la predisposici\u00f3 gen\u00e8tica cap a la malaltia i aix\u00f2, d\u2019alguna manera, tamb\u00e9 suposa incidir en el tractament en el futur, basant-nos en la gen\u00e8tica i en la neuropatologia.<\/p>\n

Quina \u00e9s la predisposici\u00f3 gen\u00e8tica?<\/strong><\/p>\n

En la malaltia dels joves, per exemple, la gen\u00e8tica \u00e9s molt determinant. En la malaltia senil\u00a0tamb\u00e9, per\u00f2 hi ha altres factors afegits que fan que una persona desenvolupi la malaltia o no. Per exemple, en bessons homozigots [amb el mateix cromosoma], que tenen la mateixa predisposici\u00f3 gen\u00e8tica, s\u2019ha vist que prop d’un de cada dos no la desenvolupa. Per tant, hi ha molts factors externs que fan que es desencadeni la malaltia. \u00a0[El llibre apunta que el segon factor de risc, despr\u00e9s de l’envelliment, \u00e9s la hist\u00f2ria familiar de malaltia: aproximadament el 40% dels malalts presenta un antecedent familiar d’alzheimer]<\/p>\n

Quins factors?<\/strong><\/p>\n

Per exemple factors metab\u00f2lics. L\u2019obesitat, sobretot a l\u2019edat de 50 o 60 anys, determina una freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s alta. Tamb\u00e9 s\u2019ha vist amb la diabetis, considerat un factor de risc, o una dieta pobra en vegetals i fruita. S\u2019han fet estudis que demostren que la dieta mediterr\u00e0nia \u00e9s un factor de protecci\u00f3, \u00e9s a dir, que el risc \u00e9s inferior.<\/p>\n

Quan es diu que exercitar la mem\u00f2ria ajuda, \u00e9s cert?<\/strong><\/p>\n

No \u00e9s un factor de protecci\u00f3 absolut. S\u00ed que \u00e9s cert que com m\u00e9s activitat intel\u00b7lectual has tingut al llarg de la vida, menys risc tens, per\u00f2 no sabem fins a quin punt. Sabem que desenvolupar m\u00e9s connexions neuronals fa que es manifesti m\u00e9s tard, si es presenta, l\u2019alzheimer, i tamb\u00e9 tens m\u00e9s \u2018eines\u2019 per lluitar contra les neurones que deixen de funcionar.<\/p>\n

Un dels principals interrogants per resoldre \u00e9s la causa de l\u2019alzheimer. En tenim alguna pista?<\/strong><\/p>\n

No. S\u2019est\u00e0 mirant molt pel tema gen\u00e8tic i d\u2019inflamaci\u00f3 per\u00f2 sobre la causa realment no hi ha cap orientaci\u00f3. Hi ha molts tractaments per evitar la inflamaci\u00f3 i controlar la prote\u00efna per\u00f2 el factor causal encara es desconeix.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Malagelada \u00e9s coautora del llibre ‘Alzheimer. Envelliment i dem\u00e8ncia’ \/ \u00a9 SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Quin \u00e9s el ventall de tractaments que hi ha actualment i quina \u00e9s la seva efic\u00e0cia?<\/strong><\/p>\n

El ventall, actualment, \u00e9s bastant pobre. Hi ha quatre o cinc f\u00e0rmacs i el que fan, simplement, \u00e9s alentir una mica el progr\u00e9s de la malaltia. No l\u2019aturen ni l’alenteixen de forma important. Ara s\u2019estan fent estudis, que podrien donar resultats positius, sobre f\u00e0rmacs que intenten eliminar la prote\u00efna miloide o evitar que es dipositi, per\u00f2 encara est\u00e0 per confirmar. La majoria van en la direcci\u00f3, per\u00f2, d\u2019evitar la inflamaci\u00f3.<\/p>\n

Tampoc tenim cap pista de la seva cura. El doctor Rafael Blesa, <\/strong>del servei de Neurologia de l\u2019Hospital Sant Pau, advertia en un esmorzar amb periodistes del perill de segons quins titulars per generar falses esperances d’una possible cura.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Els titulars que diuen \u201cd\u2019aqu\u00ed deu anys sortir\u00e0 un tractament\u2026\u201d creen falses expectatives. Hem de tenir esperances per\u00f2 sempre mantenir la cautela. De moment no tenim res a la vista que ens indiqui que tindrem la soluci\u00f3 d\u2019aqu\u00ed a poc temps.<\/p>\n

Fa unes setmanes, en una entrevista amb aquest mitj\u00e0, el farmac\u00f2leg franc\u00e8s Bernard Begaud parlava de la relaci\u00f3 entre els psicof\u00e0rmacs i l\u2019alzheimer<\/a>, un punt que tamb\u00e9 toca el llibre.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. No podem dir que sigui un desencadenant de l\u2019alzheimer, ni de bon tros. A dia d\u2019avui no podem parlar de cap f\u00e0rmac que sospitem que sigui factor causal per\u00f2 \u00e9s veritat que els psicof\u00e0rmacs, sobretot les benzodiazepines no ajuden. I, evidentment, si una persona est\u00e0 deteriorada i t\u00e9 un alzheimer, tot all\u00f2 que baixi el seu nivell tensional, la seva capacitat de reacci\u00f3, la rapidesa mental, far\u00e0 que empitjori cl\u00ednicament, almenys pel que fa a s\u00edmptomes. \u00c9s una malaltia que t\u00e9 molts anys d\u2019evoluci\u00f3 i fa anys no hi havia psicof\u00e0rmacs, per tant, no pot ser el factor n\u00famero u, per exemple.<\/p>\n

En el llibre parleu dels primers senyals d\u2019alarma d\u2019un possible alzheimer. Hi ha senyals inequ\u00edvocs?<\/strong><\/p>\n

No. El que est\u00e0 clar \u00e9s que quan hi ha una p\u00e8rdua de mem\u00f2ria que crida l\u2019atenci\u00f3 -no el fet d\u2019oblidar un nom puntualment, per exemple, que pot tenir relaci\u00f3 amb l\u2019estr\u00e8s- ens hem de preocupar. Consultar-ho amb el metge no est\u00e0 de m\u00e9s.<\/p>\n

Molta gent jove, de prop de 40 anys, ens consulta per p\u00e8rdua de mem\u00f2ria i el 99\u20199% de casos \u00e9s per estr\u00e8s, per un \u2018multitasking\u2019 que a mesura que vas envellint \u00e9s cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil. I aqu\u00ed \u00e9s quan pot haver-hi petits oblits.<\/p>\n

El pas previ \u00e9s passar per la consulta de l\u2019ambulatori? Hi ha prou coneixement entre els metges de fam\u00edlia?<\/strong><\/p>\n

El metge de cap\u00e7alera t\u00e9 criteri per diagnosticar, per saber. Avui dia estan molt formats en dem\u00e8ncia. El llibre no va tan adre\u00e7at als metges sin\u00f3 als cuidadors i als familiars. Sovint quan el familiar rep el diagn\u00f2stic est\u00e0 molt perdut. La fam\u00edlia no sap qu\u00e8 es trobar\u00e0 ni com evolucionar\u00e0 el seu parent ni com actuar. En part la idea \u00e9s que el llibre els ajudi en tots aquests dubtes. L\u2019alzheimer \u00e9s una malaltia que espanta i el familiar se sent perdut.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Ana Malagelada en un moment de la conversa \/ \u00a9 SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

De vegades es diu que el malalt d\u2019alzheimer \u2018no pateix\u2019 perqu\u00e8 no \u00e9s conscient del que li passa. \u00c9s cert aix\u00f2 o es tracta d\u2019una falsa creen\u00e7a?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed que pateixen i, tot i que la consci\u00e8ncia dep\u00e8n en cada cas, en general s\u00ed que noten la p\u00e8rdua de mem\u00f2ria, sobretot en les fases inicials. Hi ha la sort que un percentatge no ho nota, tenen un desconeixement total de la seva simptomatologia i viuen feli\u00e7os des dels inicis. La majoria per\u00f2 s\u00ed que pateix, potser no saben ben b\u00e9 qu\u00e8 els passa per\u00f2 noten alguna cosa. En fases m\u00e9s avan\u00e7ades ja no per\u00f2 el que s\u00ed que hi ha s\u00f3n emocions: poden sentir por, angoixa, sentir-se perduts…per\u00f2 patiment conscient que s\u2019estan perdent facultats no.<\/p>\n

Poden tenir flaixos, no sabem per qu\u00e8. S\u00ed que sabem que, per exemple, la m\u00fasica es conserva i va molt associada a les emocions. Tamb\u00e9 s\u2019ha fet un estudi que fa mirar pel\u00b7l\u00edcules de por a persones amb dem\u00e8ncia i despr\u00e9s saben que han patit por; no recorden per qu\u00e8 per\u00f2 recorden l\u2019emoci\u00f3. Aix\u00f2 vol dir que les emocions perduren i per tant \u00e9s important que encara que el malalt no s\u00e0piga qui ets tu noti que est\u00e0 ben acollit, mostres d\u2019afecte. Val la pena no oblidar-se mai que tens un malalt conscient d\u2019alguna manera, fins i tot els metges, perqu\u00e8 no sabem quines parts estan conservant.<\/p>\n

Quan hi ha confusi\u00f3, el millor per al malalt qu\u00e8 \u00e9s? Que els familiars li segueixin el joc o intentin raonar-li les coses? \u00a0<\/strong><\/p>\n

El millor \u00e9s no contradir. Hem de pensar que el raonament el perden i per tant \u00e9s complicat que segueixin l\u2019argumentaci\u00f3 que puguem fer. Normalment \u00e9s energia malgastada. El millor \u00e9s desviar l\u2019atenci\u00f3. \u00c9s normal que un malalt amb dem\u00e8ncia s\u2019obsessioni o es capfiqui amb certs pensaments, com ara anar a casa seva (perqu\u00e8 no reconeix la casa on \u00e9s) o que alg\u00fa el persegueix i vol fer-li mal.<\/p>\n

Quan el malalt es rebel\u00b7la, per exemple, i no vol ajut perqu\u00e8 el rentis o el vesteixis, molt t\u00edpic en la malaltia de l\u2019alzheimer, el millor \u00e9s explicar-li els passos seg\u00fcents. El malalt no \u00e9s capa\u00e7 de preveure qu\u00e8 passar\u00e0 en els segons seg\u00fcents i davant d\u2019aquesta inseguretat i angoixa, d\u2019estar en un m\u00f3n desconegut i rodejat de gent que no coneix, pot ser que reaccioni de forma agressiva. Per aix\u00f2 \u00e9s important explicar les coses de mica en mica.<\/p>\n

Hi ha patrons en l\u2019alzheimer o cada cas \u00e9s diferent?<\/strong><\/p>\n

Cada cas \u00e9s diferent. Hi ha alzheimers que realment no comencen per p\u00e8rdua de mem\u00f2ria, que poden presentar variants com afectaci\u00f3 del llenguatge. El curs \u00e9s molt variable per\u00f2 en l\u2019alzheimer m\u00e9s cl\u00e0ssic s\u00ed que l\u2019evoluci\u00f3 \u00e9s similar.<\/p>\n

Vivim en una societat en la qual hi ha sobreenvelliment i l\u2019allargament de l\u2019esperan\u00e7a de vida m\u00e9s alta. M\u00e9s gent gran i per tant tamb\u00e9, en proporci\u00f3, m\u00e9s alzheimer. Estem parlant tamb\u00e9 d\u2019un cost sanitari molt elevat.<\/strong><\/p>\n

Cada dia veus com la gent queda totalment desprotegida i la c\u00e0rrega familiar \u00e9s tremenda. El problema \u00e9s la repartici\u00f3 de recursos: s\u2019estan emprant diners de la sanitat p\u00fablica en tractaments o f\u00e0rmacs poc efica\u00e7os, amb despeses elevad\u00edssimes, i en canvi per ajudes socials s\u2019est\u00e0 donant molt poc. Els interessos fan que unes malalties siguin m\u00e9s visibles que altres. Falten molts centres de dia i resid\u00e8ncies perqu\u00e8 el futur ser\u00e0 m\u00e9s longevitat i m\u00e9s malalties cr\u00f2niques. Caldr\u00e0 m\u00e9s ajuda domicili\u00e0ria, m\u00e9s treballadors socials i m\u00e9s infermeres, que poden jugar un paper clau en l\u2019atenci\u00f3 de pacients cr\u00f2nics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ana Malagelada \u00e9s doctora en medicina i especialista en neurologia. Durant vint anys ha estat metge adjunt del servei de neurologia de l\u2019Hospital Vall d\u2019Hebron de Barcelona, fascinada per l\u2019estudi i el tractament de malalties neurodegeneratives com l\u2019alzheimer. El desconeixement amb qu\u00e8 es troben de cop i volta els familiars dels seus pacients l\u2019ha dut […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":14388,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,8],"tags":[193,1524,1525,556,147,973,998],"class_list":["post-14386","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-recerca","tag-alzheimer","tag-ana-malagelada","tag-demencia","tag-entrevista","tag-gent-gran","tag-malalties-croniques","tag-memoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14386","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14386"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14386\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14386"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14386"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14386"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}