Els atemptats terroristes dels dies 17 i 18 d\u2019agost a Barcelona i a Cambrils han deixat la ciutadania en un estat d\u2019estupor. Ten\u00edem els antecedents d\u2019altres ciutats europees i sab\u00edem que ens trob\u00e0vem en estat d\u2019alerta per\u00f2 tend\u00edem a pensar que el que els havia passat a d\u2019altres no ens passaria a nosaltres. No vull entrar en les diverses pol\u00e8miques encetades arran dels successos tr\u00e0gics ni vull fer cap mena de valoracions sobre el que calia haver previst. El que vull fer aqu\u00ed i ara \u00e9s un conjunt de breus reflexions al voltant d\u2019uns interrogants que retornen insistentment: Qu\u00e8 va passar en la ment dels terroristes? Com ha estat possible que uns joves \u201cnormals\u201d, \u201cintegrats en la societat\u201d, que\u00a0 estudiaven o treballaven, que fins i tot algun d\u2019ells havia estat escollit delegat de classe en el centre escolar hagin estat els actors que han causat 16 morts i desenes de persones ferides?<\/p>\n
Per respondre aquestes preguntes no han faltat intents fets des de diversos camps i disciplines: experts en terrorisme jihadista, psic\u00f2legs, professores d\u2019\u00e8tica, etc. Aix\u00ed, Lorenzo Vidino, director del Programa sobre Extremisme de la Universitat George Washington, alertava en un article publicat al diari El Pa\u00eds (el dia 27 d\u2019agost), que \u00e9s un error pensar que la integraci\u00f3 \u00e9s l\u2019ant\u00eddot de la radicalitzaci\u00f3. I afegia que la major part de la gent radicalitzada a Espanya i Europa s\u2019ha criat en una comunitat i\u00a0 forma part de la societat. No obstant aix\u00f2, seguia explicant Vidino, el problema de la radicalitzaci\u00f3 no t\u00e9 a veure amb la integraci\u00f3 sin\u00f3 que es relaciona amb un sentiment personal de no pert\u00e0nyer a la societat. Ras i curt, estudiar, treballar, tenir amics o anar de festa pot simular una bona integraci\u00f3 social per\u00f2 no evita que aquest mateix subjecte que fa una vida aparentment \u201cnormal\u201d visqui immers en un sentiment de decepci\u00f3 profunda, intensa, insuportable.<\/p>\n
Hans Magnus Enzensberger, assajista alemany, escriu en el seu llibre El perdedor radical<\/em> que en els \u00faltims dos segles, les societats m\u00e9s exitoses s\u2019han guanyat a pols nous drets, noves expectatives i noves reivindicacions i han posat en l\u2019ordre del dia conceptes com la dignitat humana i els drets de l\u2019home per\u00f2, alhora, s\u2019han encarregat d\u2019exhibir la desigualtat davant de tots els habitants del planeta i en tots els canals de televisi\u00f3 durant les 24 hores del dia. Per aix\u00f2, la decepcionalitat dels \u00e9ssers humans ha augmentat amb cada progr\u00e9s. I \u00e9s en aquest marc social quan apareix la figura del perdedor radical. Aquest individu pot viure en societat per\u00f2 se sent excl\u00f2s i f\u00e0cilment acaba concloent que la culpa \u00e9s dels altres. Per\u00f2 perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible \u00e9s necessari que intervingui un segon element: el discurs de la creaci\u00f3 de l\u2019enemic.<\/p>\n Humberto Eco va descriure magistralment la seva naturalesa al defensar la tesi segons la qual tenir un enemic \u00e9s important no solament per definir la identitat d\u2019una col\u00b7lectivitat sin\u00f3 tamb\u00e9 per procurar-nos un obstacle respecte del qual mesurar el nostre sistema de valors i mostrar, a l’encarar-lo, el nostre valor. Per tant, quan l\u2019enemic no existeix, cal construir-lo. I com \u00e9s descrit l\u2019enemic? Doncs amb adjectius com \u201clleig, mesqu\u00ed, tra\u00efdor o lladre\u201d, per\u00f2, fonamentalment, l\u2019enemic \u00e9s alg\u00fa que gaudeix imp\u00fadicament, alg\u00fa que renega de tota moral i s\u2019entrega sense l\u00edmits a tot tipus de desmesura. \u00c9s una descripci\u00f3 que ja podem trobar en les Catilin\u00e0ries de Cicer\u00f3 quan presenta els amics de Catilina en termes inequ\u00edvocs.<\/p>\n En el passat segle XX v\u00e0rem tenir dos exemples tr\u00e0gics d\u2019aquest tipus de discurs: Joseph Goebbels, el ministre de propaganda del III Reich, i la Doctrina Truman, que va inaugurar la guerra freda. I, ara, en les primeres d\u00e8cades del segle XXI ens enfrontem a un discurs molt potent, astutament pensat i basat en el concepte de proclama i en la recuperaci\u00f3 de la personalitzaci\u00f3 de la guerra. Els terroristes de l\u2019Estat Isl\u00e0mic recorren al combat cara a cara i maneguen la carta de la superioritat moral. En paraules de Philippe-Joseph Salazar, porta la personalitzaci\u00f3 de la guerra fins al seu extrem l\u00f2gic.<\/p>\n Per concloure,\u00a0 fins no fa gaire temps, es pensaven els actes terroristes com aquells actes realitzats per fan\u00e0tics pol\u00edtics i\/o religiosos o per persones desarrelades, marginals, fracassades o in\u00fatils. Ara sabem que l\u2019EI es nodreix, sovint,\u00a0 de diplomats, fills de bones fam\u00edlies, de noies tranquil\u00b7les i estudioses o de noies que portaven una vida \u201cnormal\u201d i amb mostres de solidaritat vers els altres.<\/p>\n I, davant d’aquest conjunt de fen\u00f2mens cal reconsiderar la manera d’enfrontar el problema, sense alarmismes per\u00f2 tamb\u00e9 sense ingenu\u00eftats i prestant m\u00e9s atenci\u00f3 en aquells punts en els quals s\u00ed que es generen les condicions de la radicalitzaci\u00f3\/conversi\u00f3 m\u00e9s extrema.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els atemptats terroristes dels dies 17 i 18 d\u2019agost a Barcelona i a Cambrils han deixat la ciutadania en un estat d\u2019estupor. Ten\u00edem els antecedents d\u2019altres ciutats europees i sab\u00edem que ens trob\u00e0vem en estat d\u2019alerta per\u00f2 tend\u00edem a pensar que el que els havia passat a d\u2019altres no ens passaria a nosaltres. No vull […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[1529,1530,1531],"class_list":["post-14438","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-atemptats","tag-islam","tag-radicalitzacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14438","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14438"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14438\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14438"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14438"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14438"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}