{"id":14512,"date":"2017-09-07T07:44:29","date_gmt":"2017-09-07T06:44:29","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=14512"},"modified":"2017-09-07T07:44:29","modified_gmt":"2017-09-07T06:44:29","slug":"cal-innovar-adaptar-avencos-lenvelliment-poblacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/09\/07\/cal-innovar-adaptar-avencos-lenvelliment-poblacio\/","title":{"rendered":"\u00abCal innovar i adaptar els aven\u00e7os a l’envelliment de la poblaci\u00f3\u00bb"},"content":{"rendered":"

Les malalties cardiovasculars s\u00f3n la principal causa de mort al m\u00f3n.\u00a0La innovaci\u00f3 ha estat l’eix central del Congr\u00e9s de la Societat Europea de Cardiologia celebrat a finals d’agost a Barcelona. Manel Sabat\u00e9, cap del Servei de Cardiologia de l’Institut Cl\u00ednic Cardiovascular (ICCV) i de l’equip IDIBAPS d’Aterosclerosis i Malaltia Coron\u00e0ria,\u00a0ha estat responsable del comit\u00e8 local del Congr\u00e9s.<\/p>\n

Com ha anat el Congr\u00e9s de la Societat Europea de Cardiologia que es va celebrar a Barcelona a finals d’agost?<\/strong><\/p>\n

El\u00a0congr\u00e9s\u00a0ha estat un \u00e8xit. \u00c9s la tercera vegada que ve a Barcelona en menys de 10 anys. En total ha estat 6 vegades. Aix\u00f2 vol dir que la societat europea ha apostat per Barcelona un cop m\u00e9s i la ciutat ha estat\u00a0a l’altura. \u00c9s una ciutat molt atractiva i \u00e9s ideal per tenir el\u00a0congr\u00e9s\u00a0de cardiologia m\u00e9s gran del m\u00f3n doncs reuneix fins a 30.000 companys. S’han presentat dades molt rellevants i estudis amb impacte immediat. Organitzativament ha estat un \u00e8xit.<\/p>\n

Ha\u00a0estat el responsable del comit\u00e8 local del\u00a0Congr\u00e9s, com va anar el proc\u00e9s?<\/strong><\/p>\n

Em van seleccionar des de la Societat Europea de Cardiologia. Segurament, a part del reconeixement, em van triar pel fet de ser de Barcelona doncs sempre intenten buscar metges de l’\u00e0rea on\u00a0es\u00a0celebra el\u00a0congr\u00e9s. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil la comunicaci\u00f3 d’aquesta manera.<\/p>\n

Qu\u00e8 tal l’experi\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n

No estem acostumats a treballar amb ag\u00e8ncies de comunicaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 d’explicar l’\u00faltim estudi que hem tret. Per nosaltres \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil llegir els nostres conceptes que no pensar com el p\u00fablic pot arribar a entendre all\u00f2 que per a nosaltres \u00e9s essencial. Tot i haver triat quins eren els\u00a0abstracts<\/em>\u00a0o treballs que podien tenir un aspecte divulgatiu m\u00e9s important per enfortir la comunicaci\u00f3 no hem perdut de vista la part cient\u00edfica.<\/p>\n

En aquesta edici\u00f3 s’han presentat 4.500 casos, 300 de l’estat espanyol, i s’ha apostat per la innovaci\u00f3 com a tema principal. Ens pot fer un balan\u00e7 de la qualitat del\u00a0Congr\u00e9s?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Aquest any s’ha donat l’efem\u00e8ride\u00a0dels 40 anys del primer cateterisme i aix\u00f2 ha afavorit que es focalitz\u00e9s un dels temes en la innovaci\u00f3. La hist\u00f2ria del cateterisme ve d’un senyor alemany que va pensar:\u00a0anem a intentar\u00a0desobstruir una de les arteries del cor. Amb els anys es va acumulant greix i finalment es pot trencar la placa i aix\u00f2 provoqui un infart o que es vagi obstruint\u00a0a poc a poc\u00a0i provoqui per exemple una angina de pit. Per tractar aquestes obstruccions aquest metge va voler\u00a0inserir\u00a0un bal\u00f3 i desobstruir les arteries. Va fer mil estudis amb cad\u00e0vers i animals i finalment ho va provar amb un malalt que avui encara segueix viu. Evidentment s’ha anat perfeccionant la t\u00e8cnica. Ara tamb\u00e9 s’introdueixen molles\u00a0met\u00e0l\u00b7liques\u00a0que es fixen i eviten que l’arteria es torni a tapar. Aquestes molles tenen un medicament que s’allibera a les parets\u00a0perqu\u00e8 el greix no torni a\u00a0cr\u00e9ixer. A m\u00e9s, a trav\u00e9s d’aquests\u00a0cat\u00e8ters\u00a0tamb\u00e9 es poden tractar les v\u00e0lvules. Ja som capa\u00e7os de canviar-les a trav\u00e9s d’ells.<\/p>\n

Quin nivell d’agressivitat t\u00e9 sobre el pacient aquesta intervenci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una operaci\u00f3 molt corrent. L’any passat a Espanya se’n van fer 67.000 mentre cirurgies coron\u00e0ries nom\u00e9s se’n fan 6.000. I justament Espanya no \u00e9s el pa\u00eds on m\u00e9s operacions es fan. \u00c9s la intervenci\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcent de la medicina a tot el m\u00f3n.<\/p>\n

\u00c9s un dels processos menys\u00a0m\u00ednimament\u00a0invasius. De cara a un postoperatori obrir el pit fa que el malalt ho passi pitjor. Amb aquestes t\u00e8cniques\u00a0redu\u00efm\u00a0l’estada del malalt a l’hospital i fem que tingui menys complicacions. L’\u00fanic impediment actual \u00e9s l’economia perqu\u00e8 tota la innovaci\u00f3 va lligada a m\u00e9s inversi\u00f3 i m\u00e9s pressupost.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El Dr. Manel Sabat\u00e9 mostra com s’insereixen els cat\u00e8ters en una intervenci\u00f3 coron\u00e0ria percut\u00e0nia \/ SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

A banda de la\u00a0celebraci\u00f3\u00a0dels 40 anys\u00a0de la\u00a0primera intervenci\u00f3 coron\u00e0ria percut\u00e0nia, qu\u00e8 m\u00e9s s’ha presentat durant el\u00a0Congr\u00e9s?<\/strong><\/p>\n

Tractament i prevenci\u00f3 han estat dos dels temes m\u00e9s importants.<\/p>\n

Sobre prevenci\u00f3; es parla d’exercici, dieta sana, evitar h\u00e0bits que afavoreixin aquests factors de risc…<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. El 80% de les morts cardiovasculars es podrien prevenir controlant b\u00e9 els factors de risc que coneixem com ara el tabac, el colesterol, el sucre… Som\u00a0uns privilegiats\u00a0perqu\u00e8 a la nostra \u00e0rea, la mediterr\u00e0nia, la prevalen\u00e7a de malalties cardiovasculars \u00e9s molt inferior a la del nord. \u00c9s per la dieta rica en fruita, en llegums, en verdures, en oli d’oliva… ara hi ha el risc que aix\u00f2 es vagi perdent per un canvi d’h\u00e0bits que ens pot perjudicar. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil comprar un croissant que no fer un entrep\u00e0.<\/p>\n

Com ho canviem aix\u00f2 i ho traslladem a la societat? S’estan fent\u00a0diverses\u00a0campanyes al respecte. Una d’elles, durant el\u00a0Congr\u00e9s, anomenada ‘M\u00e9s val\u00a0cuidar-se que curar-se’.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Sempre que hi ha el\u00a0congr\u00e9s\u00a0europeu es fan activitats dirigides a la poblaci\u00f3 on s’explica per exemple com fer un massatge cardiovascular que, no ho valorem, per\u00f2 pot salvar una vida. Se’ls hi ha d’ensenyar als nens\u00a0t\u00e8cniques\u00a0de reanimaci\u00f3. S’ha d’ensenyar qu\u00e8 s’ha de fer i qu\u00e8 no s’ha de fer i tamb\u00e9 ensenyar h\u00e0bits saludables.<\/p>\n

S’hauria de fer des de les escoles?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, hauria de ser obligatori fer cursos i tallers de reanimaci\u00f3 i h\u00e0bits saludables perqu\u00e8 el que aprens de petit \u00e9s el que se’t queda. Ara s’est\u00e0 fent a partir d’iniciatives privades i hauria d’implantar-se com una assignatura obligat\u00f2ria.<\/p>\n

Les dades de mortalitat cardiovascular reflecteixen que\u00a0a escala europea\u00a0arriba al 45% i dins la Uni\u00f3 Europea a un 35%. Quines s\u00f3n les afeccions m\u00e9s corrents que sumen aquesta taxa?<\/strong><\/p>\n

Si ens centrem en el ‘cardio’ tenim la cardiopatia isqu\u00e8mica que s\u00f3n les obstruccions de les coron\u00e0ries.\u00a0Isqu\u00e8mia\u00a0vol dir falta de reg sanguini. Ve relacionada amb els factors de risc. La segona malaltia m\u00e9s corrent \u00e9s la insufici\u00e8ncia\u00a0card\u00edaca\u00a0on el m\u00fascul perd for\u00e7a i poden haver-hi malalties de les v\u00e0lvules o infarts. El cor no deixa de funcionar per\u00f2 s’ofega i acaba requerint un\u00a0trasplantament\u00a0que \u00e9s una t\u00e8cnica limitada pel nombre de donants. Aqu\u00ed som l\u00edders de donacions per\u00f2 no s’arriba i s’han comen\u00e7at a implantar assist\u00e8ncies ventriculars de llarga durada per mantenir aquest cor dos, tres, quatre anys sense que funcioni. En aix\u00f2 s’ha d’invertir i \u00e9s molt car perqu\u00e8 hi ha molts malalts que per edat, contraindicacions o perqu\u00e8 no hi ha tants donants. Afortunadament, per\u00f2. Aix\u00f2 vol dir que no hi ha tants accidents. Hi ha tamb\u00e9 malalties a les v\u00e0lvules: hi ha greix, es creen vels i no tanquen b\u00e9. El malalt pot tenir p\u00e8rdues de coneixement i ofegar-se. Per \u00faltim trobar\u00edem tamb\u00e9 les ar\u00edtmies. Perqu\u00e8 es contragui el cor cal un sistema el\u00e8ctric que d\u00f3na est\u00edmuls i fa que el m\u00fascul deixi passar la sang. Funciona per contraccions separades, primer a l’aur\u00edcula i despr\u00e9s al ventricle. Quan hi ha alteracions en aquest sistema el\u00e8ctric es produeixen ar\u00edtmies: va m\u00e9s a poc a poc o m\u00e9s de pressa.<\/p>\n

Aquestes quatre malalties ocupen el 90% del qu\u00e8 li pot passar al cor. En l’\u00e0mbit vascular ja entrar\u00edem en la mateixa aorta o en problemes d’ictus i accidents vasculars cerebrals.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El Dr. Sabat\u00e9 explica amb una mostra del cor els tipus de malalties card\u00edaques m\u00e9s corrents \/ SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

El seu equip al Cl\u00ednic treballa molt la investigaci\u00f3 i el quir\u00f2fan. La part m\u00e9s humana amb el pacient, com es viu dins el m\u00f3n de la cardiologia?<\/strong><\/p>\n

El pacient \u00e9s el centre. \u00c9s ell el que en el seu proc\u00e9s va passant per les diverses \u00e0rees o seccions. Entra a l’hospital i passa per la sala d’hemodin\u00e0mica on es fan els cateterismes, despr\u00e9s passar\u00e0 a una unitat de cures intensives, despr\u00e9s passar\u00e0 a planta i finalment seguir\u00e0 a l’ambulatori on metges del mateix hospital li faran seguiment. Aquest proc\u00e9s que fa el malalt el fa amb interacci\u00f3 per part de l’hospital. Quan entra amb un infart el primer \u00e9s operar-lo per\u00f2 en tot moment se li explica el que est\u00e0 passant. Es cuiden tots els aspectes. \u00c9s veritat que a vegades la massificaci\u00f3 impedeix dur b\u00e9 les urg\u00e8ncies per\u00f2 la idea \u00e9s posar el malalt al centre i aix\u00f2 haur\u00edem de tenir-ho tots al cap.<\/p>\n

Cap a on camina ara la cardiologia? Quins reptes s’han de recollir ara que aquest Congr\u00e9s ha acabat?<\/strong><\/p>\n

L’envelliment de la poblaci\u00f3 seria un. Cada cop vivim m\u00e9s anys i els volem viure millor. Per tant, cal adaptar els aven\u00e7os a l’envelliment de la poblaci\u00f3. Ens hem de centrar a treballar com podem sobreviure econ\u00f2micament al fet qu\u00e8 la gent treballi fins als 65 anys i visqui b\u00e9 fins als 100.<\/p>\n

Un altre aspecte seria personalitzar la medecina. Si posem el malalt al centre veiem que no tots els malalts s\u00f3n iguals, no tots es beneficien de portar una v\u00e0lvula concreta. Cal veure com seleccionar el millor tractament per cada malalt.<\/p>\n

Un tercer apartat seria com introduir la innovaci\u00f3 de recerca en un ambient com el que tenim a la sanitat des de fa uns anys per culpa de la crisi que no hem vist que aquest camp se’n surti.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les malalties cardiovasculars s\u00f3n la principal causa de mort al m\u00f3n.\u00a0La innovaci\u00f3 ha estat l’eix central del Congr\u00e9s de la Societat Europea de Cardiologia celebrat a finals d’agost a Barcelona. Manel Sabat\u00e9, cap del Servei de Cardiologia de l’Institut Cl\u00ednic Cardiovascular (ICCV) i de l’equip IDIBAPS d’Aterosclerosis i Malaltia Coron\u00e0ria,\u00a0ha estat responsable del comit\u00e8 local […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":14537,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[243,136,276,197,42],"class_list":["post-14512","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-cardiologia","tag-congres","tag-envelliment","tag-habits-saludables","tag-hospital-clinic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14512","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14512"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14512\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14512"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14512"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14512"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}