Un company de carrera va fer-me una reflexi\u00f3 lapid\u00e0ria fa ja m\u00e9s de cinc anys. \u00abTots parlem un mal llat\u00ed la major part del temps\u00bb, va dir-me, \u00abper\u00f2 un bi\u00f2leg, un metge o un matem\u00e0tic parlen i pensen en grec\u00bb. Tant ell com jo compart\u00edem la frase \u00abtots som grecs\u00bb, escrita en ple segle XIX per un poeta angl\u00e8s. Avui dia cap europeu no diria que \u00e9s grec si no ha nascut a Gr\u00e8cia, per\u00f2 \u00e9s ben cert que el nostre m\u00f3n, i particularment el nostre m\u00f3n cient\u00edfic, \u00e9s grec fins al moll de l’os.<\/p>\n
La medicina n’\u00e9s l’exemple m\u00e9s clar. M\u00e9s del vuitanta per cent del vocabulari m\u00e8dic actual \u2013compartit per lleng\u00fces com l’angl\u00e8s, el franc\u00e8s o l’itali\u00e0- es forma a partir del grec cl\u00e0ssic. Naturalment, termes com nefrostomia o encefalograma no existien en grec cl\u00e0ssic, per\u00f2 els metges francesos i anglesos van decidir crear-los ajuntant paraules gregues. Podrien haver triat qualsevol altra llengua, per\u00f2 la convenci\u00f3 era i segueix sent un\u00e0nime: el grec antic \u00e9s la llengua de la medicina.<\/p>\n
La redescoberta de la ci\u00e8ncia grega durant el Renaixement va meravellar els cient\u00edfics europeus. I el vocabulari m\u00e8dic n’\u00e9s un reflex encara actualment: il\u00b7lustra la voluntat d’inscriure la medicina moderna dins les lli\u00e7ons del m\u00edtic metge grec Hip\u00f2crates i dels seus deixebles.<\/p>\n
I \u00e9s que, sovint, ens costa ser conscients de fins a quin punt la medicina grega \u00e9s la base de la medicina actual. Aix\u00f2 \u00e9s degut a un fet molt senzill: la mentalitat darrere la ci\u00e8ncia grega \u00e9s la mateixa mentalitat que hi ha darrere la ci\u00e8ncia actual. Per\u00f2 les nocions gregues m\u00e9s profundes i elementals que sustenten la medicina actual no sempre van ser tan elementals. De fet, descobrir-les i formular-les va marcar un abans i un despr\u00e9s. En aquest sentit, avui m’agradaria parlar de tres contribucions d’Hip\u00f2crates fonamentals encara avui dia.<\/p>\n
Els metges grecs van ser els primers a formular una idea b\u00e0sica: que la naturalesa no sempre \u00e9s la nostra aliada. Quan el resultat de deixar que la naturalesa segueixi el seu curs \u00e9s l’empitjorament o la mort d’un \u00e9sser hum\u00e0, la intervenci\u00f3 humana \u00e9s un deure. El concepte de \u00abmalaltia\u00bb o \u00abpatologia\u00bb neix gr\u00e0cies a aquesta reflexi\u00f3 pr\u00e8via. Alhora, aix\u00f2 permet al metge \u00abnaturalitzar\u00bb les malalties, \u00e9s a dir, fer-les objecte d’estudi de les ci\u00e8ncies naturals, i no deixar-les en mans de xamans o sacerdots. Precisament, el tractat hipocr\u00e0tic titulat Sobre la malaltia sagrada<\/em> va ser pioner en aix\u00f2, en buscar una etiologia i una explicaci\u00f3 per l’epil\u00e8psia, fins llavors considerada una possessi\u00f3 divina. En un passatge fam\u00f3s, Hip\u00f2crates carrega contra els qui \u00abpurifiquen els malalts (d’epil\u00e8psia) amb sang i altres l\u00edquids, com si tinguessin algun tipus d’impuresa\u00bb.<\/p>\n Avui dia sorpr\u00e8n molt saber que els metges grecs eren tots homes i que la ci\u00e8ncia m\u00e8dica es transmetia de fam\u00edlia en fam\u00edlia. El Jurament hipocr\u00e0tic original, entre altres coses, prohibeix expl\u00edcitament ensenyar medicina als estranys, i sabem que nom\u00e9s el podien jurar homes. Tanmateix, aquests primers passos \u2013avui dia ja antiquats i pertanyents a una altra \u00e8poca- van permetre delimitar la professi\u00f3 m\u00e8dica i diferenciar el metge de l’estafador. Hip\u00f2crates va dedicar un tractat sencer a aix\u00f2 titulat Sobre la medicina antiga<\/em>, i Arist\u00f2til escriu, a la seva \u00c8tica a\u00a0Nic\u00f2mac<\/em>, que \u00abels texts m\u00e8dics s\u00f3n \u00fatils nom\u00e9s per als experts\u00bb, fent-se ress\u00f2 d’aquesta obligat\u00f2ria transmissi\u00f3 mestre-aprenent gaireb\u00e9 exclusiva de la medicina.<\/p>\n Novament, van ser els grecs els primers a veure que una professi\u00f3 que fa d’intermedi\u00e0ria entre la vida i la mort necessita un codi deontol\u00f2gic que la sustenti. Aquest codi, el Jurament, \u00e9s la finestra que comunica el metge amb la resta de la societat. Els texts m\u00e8dics s\u00f3n t\u00e8cnics: el Jurament hipocr\u00e0tic no ho vol ser. En origen, era el vincle que unia el triangle format pel metge, els d\u00e9us i el pacient. Una garantia amb qu\u00e8 el metge es comprometia absolutament, perqu\u00e8, en seguir-ne les directrius, \u00abprendr\u00e9 part en la vida i en l’art m\u00e8dica, i ser\u00e9 reconegut per tots els homes per sempre m\u00e9s\u00bb, com s’afirma al final del mateix Jurament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un company de carrera va fer-me una reflexi\u00f3 lapid\u00e0ria fa ja m\u00e9s de cinc anys. \u00abTots parlem un mal llat\u00ed la major part del temps\u00bb, va dir-me, \u00abper\u00f2 un bi\u00f2leg, un metge o un matem\u00e0tic parlen i pensen en grec\u00bb. Tant ell com jo compart\u00edem la frase \u00abtots som grecs\u00bb, escrita en ple segle XIX […]<\/p>\n","protected":false},"author":172,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[1544,1545,1546,84],"class_list":["post-14584","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-grecia","tag-hipocrates","tag-jurament","tag-medicina"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14584","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/172"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14584"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14584\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14584"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14584"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14584"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}La delimitaci\u00f3 de la professi\u00f3<\/h3>\n
La necessitat d’una \u00e8tica<\/h3>\n