{"id":14605,"date":"2017-09-11T23:57:37","date_gmt":"2017-09-11T22:57:37","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=14605"},"modified":"2017-09-11T23:57:37","modified_gmt":"2017-09-11T22:57:37","slug":"parlar-rigor-suicidi-mesura-prevencio-ordre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/09\/11\/parlar-rigor-suicidi-mesura-prevencio-ordre\/","title":{"rendered":"\u00abParlar amb rigor del su\u00efcidi \u00e9s una mesura de prevenci\u00f3 de primer ordre\u00bb"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article de eldiario.es<\/a><\/em><\/p>\n

La doctora Nav\u00edo va engegar el primer programa d’intervenci\u00f3 i prevenci\u00f3 del su\u00efcidi d’un hospital madrileny, el 12 de octubre<\/em>, el 2010. Ara la psiquiatra Mercedes Nav\u00edo dirigeix l’Oficina Regional de Coordinaci\u00f3 de Salut Mental, des d’on treballa perqu\u00e8 el model d’aquest centre, amb un pla centrat a evitar futurs intents, \u00abes generalitzi\u00bb. La doctora tamb\u00e9 coordina el grup de treball del projecte de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi dins de l’Estrat\u00e8gia de Salut Mental del Ministeri de Sanitat.<\/p>\n

Espanya continua sense un Pla Nacional de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi malgrat que l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) ho va demanar fa tres anys amb l’objectiu de reduir les\u00a0autoagressions\u00a0un 10% l’any 2020. Mercedes Nav\u00edo va treballar en l’\u00faltim intent de Sanitat per arrencar el motor d’aquest pla el 2015. Llavors es va quedar bloquejat i no hi ha hagut, relata ella, un nou impuls. De fet, explica, solament era un \u00abembri\u00f3\u00bb, una \u00abl\u00ednia priorit\u00e0ria d’actuaci\u00f3 dins de l’Estrat\u00e8gia de Salut Mental\u00bb.<\/p>\n

Segons les \u00faltimes dades de l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica (INE), el 2015 es van su\u00efcidar 3.602 persones \u20132.680 homes i 922 dones\u2013, un 7% menys que el 2014. \u00c9s la primera causa de mort violenta a Espanya, per davant dels accidents de tr\u00e0nsit.<\/p>\n

El su\u00efcidi se segueix ocultant sota la catifa?\u00a0<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, sens dubte. Segueix pesant un estigma i un tab\u00fa social que fa dif\u00edcil que la persona que pot estar pensant a su\u00efcidar-se demani ajuda i que el conjunt pugui ser conscient del seu potencial d’ajuda a les persones que no troben alternativa a una situaci\u00f3 que els sembla\u00a0invivible. \u00c9s la crida d’atenci\u00f3 l\u00f2gica su\u00efcida, la visi\u00f3 en t\u00fanel, a la que ens hem d’enfrontar, construint la idea que hi ha alternatives, que es pot tornar a una vida sense patiment si acudeixes als professionals.<\/p>\n

Per qu\u00e8 passa si \u00e9s la primera causa de mort violenta a Espanya?<\/strong><\/p>\n

Les arrels del tab\u00fa social s\u00f3n complexes i retrocedeixen molt en el temps. Hist\u00f2ricament va ser un delicte i un pecat fins al punt que les persones que morien aix\u00ed no eren enterrades en sagrat i les que ho intentaven eren portades al calab\u00f3s. En aquest tab\u00fa hi ha sentiments intensos de culpa i vergonya que es relacionen amb la malaltia mental en general, que tamb\u00e9 t\u00e9 un estigma important i sofreix una desconsideraci\u00f3 injusta. \u00c9s una mica del que fa por parlar. En ocasions, amb molt bona intenci\u00f3, es tem parlar d’aix\u00f2 perqu\u00e8 es creu que pot incitar-se, que poden provocar-se conductes\u00a0imitativas. I gens m\u00e9s lluny de la realitat.<\/p>\n

Espanya ha ignorat la petici\u00f3 de l’OMS de crear un Pla Nacional de Prevenci\u00f3. Com s’explica aix\u00f2?\u00a0<\/strong><\/p>\n

L’actualitzaci\u00f3 de l’Estrat\u00e8gia de Salut Mental 2013-2015 va incloure una l\u00ednia espec\u00edfica estrat\u00e8gica i priorit\u00e0ria per prevenir el su\u00efcidi. Era la primera vegada. Al final de l’anterior legislatura hauria d’haver estat ratificada per les comunitats aut\u00f2nomes, pel comit\u00e8 interterritorial, per\u00f2 no totes van donar el s\u00ed. Jo coordinava el grup de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi que va fer el document, un embri\u00f3 de Pla nacional per comen\u00e7ar a treballar amb un grup\u00a0multiprofessional\u00a0on estaven contemplades una s\u00e8rie d’accions que recollien la necessitat d’un abordatge generalitzat. Tot aix\u00f2 requereix un impuls del Ministeri, que des de 2015 no s’ha repr\u00e8s gens.<\/p>\n

Vost\u00e8 coordina l’Oficina Regional de Coordinaci\u00f3 de Salut Mental de Madrid, quantes comunitats tenen plans regionals per evitar els su\u00efcidis?\u00a0<\/strong><\/p>\n

Plans regionals, com a tal, en els \u00faltims temps s’estan iniciant, per\u00f2 no s’han executat en algunes d’elles i en unes altres est\u00e0 en elaboraci\u00f3. El que s\u00ed hi ha s\u00f3n estrat\u00e8gies i aix\u00f2 \u00e9s essencial, a m\u00e9s de que hi hagi desenvolupament auton\u00f2mic que sistematitzi. En tot cas el m\u00e9s fonamental \u00e9s l’impuls i el lideratge del Ministeri de Sanitat per abordar una estrat\u00e8gia nacional que marqui objectius comuns.<\/p>\n

Parlar de su\u00efcidi evita su\u00efcidis?<\/strong><\/p>\n

L’OMS ho afirma de manera clara a nivell internacional i tamb\u00e9 europeu: parlar de su\u00efcidi amb rigor, sense sensacionalisme, en termes de prevenci\u00f3, \u00e9s una mesura contra el su\u00efcidi de primer ordre perqu\u00e8 permet fer arribar a la persona la possibilitat d’una esperan\u00e7a de futur. La idea que si demana ajuda la podr\u00e0 rebre i en la immensa majoria dels casos la seva situaci\u00f3 es revertir\u00e0.<\/p>\n

L’efecte contagi \u00e9s llavors un mite?<\/strong><\/p>\n

L’efecte contagi existeix quan el su\u00efcidi \u00e9s tractat de manera sensacionalista i quan \u00e9s idealitzat. Un tractament que idealitzi aquesta forma de mort i la converteixi en quelcom heroic \u00e9s perill\u00f3s en persones especialment\u00a0influenciables, com els adolescents.<\/p>\n

I quines s\u00f3n les claus per parlar amb rigor d’aquest tema?<\/strong><\/p>\n

Hi ha tres fonamentals. Primer, evitar judicis de valor. La persona que se su\u00efcida no \u00e9s ni bona ni dolenta, ni covarda ni valenta. Segon, evitar parlar de detalls que puguin resultar morbosos i que no aporten gens. I relacionat amb aix\u00f2, evitar parlar dels m\u00e8todes utilitzats. Es tracta de parlar sempre en termes preventius, llan\u00e7ant un missatge d’esperan\u00e7a i convidant a demanar ajuda als m\u00e9s propers i al seu centre de salut m\u00e9s proper o al servei d’urg\u00e8ncies. En tots aquests llocs s’estar\u00e0 preparat per ajudar.<\/p>\n

Va ser la responsable d’engegar els primers plans de prevenci\u00f3 en hospitals com el 12 de octubre<\/em> fa uns anys, com s’atenen aquests casos?<\/strong><\/p>\n

A la Comunitat estem intentant generalitzar a tots els hospitals l’atenci\u00f3 coordinada i immediata que es d\u00f3na a persones que intenten su\u00efcidar-se i que est\u00e0 molt desenvolupada al 12 de octubre<\/em>, el Gregorio\u00a0Mara\u00f1\u00f3n<\/em>\u00a0o la Fundaci\u00f3 Jim\u00e9nez D\u00edaz<\/em> per evitar posteriors intents. Amb aix\u00f2 la reducci\u00f3 de la repetici\u00f3 disminueixen un 25%, segons els nostres resultats. Quan aquestes estrat\u00e8gies estan ben enfocades, les taxes de su\u00efcidi baixen i hi ha estudis que ho avalen. Des de finals de 2012 hem at\u00e8s a m\u00e9s de 1.000 pacients que han intentat su\u00efcidar-se en programes intensius, amb seguiment telef\u00f2nic d’avaluaci\u00f3 en el primer any. I uns altres 8.000 casos que no han requerit ingr\u00e9s.<\/p>\n

Associacions de metges i pacients i sindicats porten anys queixant-se que la xarxa d’atenci\u00f3 a la salut mental no arriba per atendre a tots. \u00c9s insuficient?<\/strong><\/p>\n

Sempre hi haur\u00e0 marges de millora. En l’atenci\u00f3 que s’ha donat a la conducta de su\u00efcidi el que hi ha hagut en els \u00faltims anys ha anat en l’adre\u00e7a de potenciar. En tot cas, relacionar l’atenci\u00f3 com un factor \u00fanic si parlem de su\u00efcidi \u00e9s un reduccionisme, \u00e9s alguna cosa que no \u00e9s rigorosa. Per\u00f2 cap factor. A m\u00e9s, crec que l’accessibilitat al sistema \u00e9s bona. El problema del sistema no \u00e9s d’accessibilitat.<\/p>\n

El 90% dels su\u00efcidis tenen darrere una malaltia mental i diversos estudis mostren que molts casos de depressi\u00f3 no es diagnostiquen correctament. No es detecta qu\u00e8 els passa a aquests pacients?<\/strong><\/p>\n

Una de les activitats preventives m\u00e9s importants \u00e9s la detecci\u00f3 i el tractament adequat, i efectivament ens trobem amb infradiagn\u00f2stics i infratractaments. Hem de ser especialment sensibles a l’hora de detectar el risc i hi ha persones que no sol\u00b7liciten ajuda per sentir vergonya. La xarxa\u00a0sociofamiliar\u00a0efectiva \u00e9s la millor xarxa contra el su\u00efcidi. Que ning\u00fa experimenti l’hostilitat del mitj\u00e0 ni l’experi\u00e8ncia de solitud.<\/p>\n

Els metges de fam\u00edlia es queixen de l'\u00bbescassetat de temps\u00bb<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, ells s\u00f3n un agent fonamental sobre el qual estan els plans de prevenci\u00f3. Per aix\u00f2 estem fent m\u00faltiples edicions d’un curs en el qual es d\u00f3na formaci\u00f3 te\u00f2rica en actualitzaci\u00f3 de factors de risc i aplicacions pr\u00e0ctiques que inclouen rol\u00a0playing<\/em>. En aquests cursos estan els metges de fam\u00edlia, els serveis d’urg\u00e8ncia\u00a0hospitalaris i els professionals del\u00a0Summa. En el cas d’aquests \u00faltims, el treball que es realitza t\u00e9 orientaci\u00f3 diferent perqu\u00e8 abordem el risc del su\u00efcidi en curs. La intervenci\u00f3 \u00e9s d’una altra naturalesa.<\/p>\n

Les \u00faltimes dades disponibles de l’INE, de 2015, mostren una reducci\u00f3 del 7% del nombre de su\u00efcidis respecte a l’any anterior, despr\u00e9s de diversos anys d’augment. \u00c9s una xifra significativa?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, s’han redu\u00eft un 7%, per\u00f2 aquesta xifra est\u00e0 calculada entorn dels nombres absoluts, no a la taxa per habitant. La taxa per habitant a Espanya des de 2000 no ha variat de manera significativa. Ni va cr\u00e9ixer durant la crisi. \u00c9s un fenomen\u00a0multifactorial. I Espanya t\u00e9 una taxa baixa en relaci\u00f3 amb l’entorn. Hi ha pa\u00efsos m\u00e9s rics amb taxes m\u00e9s altes.<\/p>\n

Tenir unes xifres de su\u00efcidis ben registrades \u00e9s una missi\u00f3 impossible?<\/strong><\/p>\n

L’INE va incloure un canvi de metodologia fa alguns anys que inclo\u00efa les dades dels anat\u00f2mics forenses. \u00c9s veritat que pot haver-hi un\u00a0infraregistre per\u00f2 no ho puc afirmar de manera categ\u00f2rica. Tota mort violenta ha de ser dictaminada per un m\u00e8dic forense o un jutge. Amb els su\u00efcidis que hi ha ja \u00e9s m\u00e9s que suficient per entendre que \u00e9s un problema de salut p\u00fablica. No fa falta que es produeixi ni un m\u00e9s. De fet, no estarem satisfets fins que aconseguim reduir-ho. Una\u00a0\u00fanica\u00a0vida \u00e9s una p\u00e8rdua inassumible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article de eldiario.es La doctora Nav\u00edo va engegar el primer programa d’intervenci\u00f3 i prevenci\u00f3 del su\u00efcidi d’un hospital madrileny, el 12 de octubre, el 2010. Ara la psiquiatra Mercedes Nav\u00edo dirigeix l’Oficina Regional de Coordinaci\u00f3 de Salut Mental, des d’on treballa perqu\u00e8 el model d’aquest centre, amb un pla centrat a evitar […]<\/p>\n","protected":false},"author":111,"featured_media":14609,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[314,50],"class_list":["post-14605","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-psiquiatria","tag-suicidi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14605","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/111"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14605"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14605\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14605"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14605"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14605"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}