{"id":14722,"date":"2017-09-22T06:00:05","date_gmt":"2017-09-22T05:00:05","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=14722"},"modified":"2017-09-22T06:00:05","modified_gmt":"2017-09-22T05:00:05","slug":"immunoterapia-que-ve","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/09\/22\/immunoterapia-que-ve\/","title":{"rendered":"La immunoter\u00e0pia que ve"},"content":{"rendered":"<p>\u201c<span lang=\"ca-ES\">Ha vingut per quedar-se\u201d. Ho diu Josep Tabernero, director del <a href=\"http:\/\/www.vhio.net\/\">Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019Oncologia<\/a> (VHIO) i referent internacional en la lluita contra el c\u00e0ncer. Parla de la immunoter\u00e0pia, dels tractaments basats en l\u2019enfortiment del sistema immunitari, com a m\u00e8tode per a combatre tant l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un tumor com la seva disseminaci\u00f3 a altres \u00f2rgans, les tan temudes met\u00e0stasis, la principal causa de mort per c\u00e0ncer.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Tot i que la idea de refor\u00e7ar el sistema natural de defenses per a fer front a la malaltia no \u00e9s gens nova, la possibilitat de fer-la efectiva contra processos tumorals \u00e9s molt recent. Tant, que amb prou feina t\u00e9 cinc anys de reconeixement p\u00fablic. \u201cEn els darrers anys ha canviat el coneixement\u201d, explica Tabernero. El que vol dir \u00e9s que fins fa relativament poc, prop de deu anys, no es va comen\u00e7ar entendre de veritat com funcionen alguns dels mecanismes b\u00e0sics que regulen el sistema immunitari i fan que el nostre sistema de defenses sigui efica\u00e7 o, m\u00e9s interessant encara, per qu\u00e8 falla.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Aquest coneixement aplicat al complex\u00edssim m\u00f3n del c\u00e0ncer s\u2019est\u00e0 traduint, ara s\u00ed, gaireb\u00e9 m\u00e9s d\u2019un segle m\u00e9s tard que fos definit emp\u00edricament, en medicaments que tot i la seva joventut estan mostrant \u201crespostes espectaculars\u201d. Melanoma, c\u00e0ncer de pulm\u00f3 i algunes formes de c\u00e0ncer de rony\u00f3 que ara responen quan abans no ho feien, s\u00f3n els protagonistes m\u00e9s esperan\u00e7adors d\u2019aquesta nova tongada de f\u00e0rmacs.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">En tots aquests casos, i altres que estan en estudi, el punt de sortida \u00e9s el mateix, potenciar el sistema immunol\u00f2gic perqu\u00e8 siguin les pr\u00f2pies c\u00e8l\u00b7lules de l\u2019organisme les que facin front al tumor. I s\u2019ha comen\u00e7at pel que els experts anomenen \u201ctumors calents\u201d, m\u00e9s o menys el 25% del total. S\u00f3n aquells on s\u2019hi ha detectat \u201cinfiltraci\u00f3 immune\u201d, explica el director del VHIO.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">L\u2019explicaci\u00f3 d\u2019aquest fenomen \u00e9s relativament simple. En alguns tumors passa que hi ha c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunol\u00f2gic, com ara els limf\u00f2cits o \u201cmoltes altres\u201d, diu Tabernero. No obstant, aquestes c\u00e8l\u00b7lules estan com adormides, \u201cbloquejades per subst\u00e0ncies que segrega el propi tumor\u201d. Els medicaments fins ara aprovats per les autoritats sanit\u00e0ries als Estats Units i tamb\u00e9 a Europa el que fan \u00e9s inhibir aquestes subst\u00e0ncies, de manera que les c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunol\u00f2gic \u201cfan la seva feina\u201d, que no \u00e9s altra cosa que recon\u00e8ixer les c\u00e8l\u00b7lules canceroses i eliminar-les.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">I ho fan prou b\u00e9, pel que assenyala Tabernero, actual president d\u2019ESMO, la Societat Europea d\u2019Oncologia M\u00e8dica que recentment ha celebrat el seu congr\u00e9s a Madrid. Cada cop s\u2019ent\u00e9n millor com evitar l\u2019acci\u00f3 dels tumors sobre les c\u00e8l\u00b7lules immunes i, en paral\u00b7lel, es busquen f\u00f3rmules per a refor\u00e7ar la seva acci\u00f3. B\u00e0sicament, a partir de la combinaci\u00f3 de dos m\u00e9s f\u00e0rmacs. D\u2019aquesta manera es refor\u00e7a l\u2019acci\u00f3 de limf\u00f2cits i altres c\u00e8l\u00b7lules del sistema immune i s\u2019ataquen aquelles c\u00e8l\u00b7lules canceroses que se n\u2019haguessin escapat. I tamb\u00e9, molt important, es mira d\u2019eliminar aquelles que han generat resist\u00e8ncia, \u00e9s a dir, les que han desenvolupat algun mecanisme alternatiu per a evitar l\u2019acci\u00f3 dels f\u00e0rmacs.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">I qu\u00e8 passa amb la resta dels tumors, que s\u00f3n la majoria? \u201cPer als tumors \u2018freds\u2019 s\u2019estan buscant f\u00f3rmules per despertar el sistema immune\u201d, respon. En aquest cas, les c\u00e8l\u00b7lules del sistema de defensa no es troben en el tumor. L\u2019estrat\u00e8gia, altre cop, \u00e9s simple: fer que hi siguin. Aconseguir-ho, explica Tabernero, \u00e9s una altra cosa ben diferent i es trigar\u00e0 temps encara, anys amb tota seguretat.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Per\u00f2 pel que s\u2019ha vist a ESMO, i tamb\u00e9 pel que es va veure al congr\u00e9s de l\u2019ASCO, el seu germ\u00e0 gran, als Estats Units, podria ser que l\u2019horitz\u00f3 no fos tan lluny\u00e0 com aparenta. Diverses recerques, entre les quals v\u00e0ries de desenvolupades al VHIO, estan fent evident que \u00e9s possible que les c\u00e8l\u00b7lules immunol\u00f2giques envaeixin els tumors i matin les c\u00e8l\u00b7lules canceroses. <\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Dit d\u2019una altra manera, es tracta de \u201cprovocar, d\u2019una manera artificial, que els limf\u00f2cits envaeixin el tumor\u201d. El com \u00e9s for\u00e7a complex. Al VHIO s\u2019est\u00e0 assajant amb anticossos que es lliguen a un receptor de les c\u00e8l\u00b7lules tumorals i per l\u2019altra banda a limf\u00f2cits T. Amb aquest mecanisme s&#8217;atrauen a dins del tumor. \u201cHi ha una evid\u00e8ncia interessant\u201d, assenyala. \u00c9s a dir, hi ha proves de qu\u00e8 aquesta via podria ser bona. Centenars d\u2019estudis a tot el m\u00f3n van en la mateixa l\u00ednia o en d\u2019altres de similars. Entre elles, el desenvolupament de vacunes preventives perqu\u00e8 un tumor no reaparegui despr\u00e9s de la seva extirpaci\u00f3.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Tot plegat, no obstant, \u00e9s tot just la \u201cpunta de l\u2019iceberg\u201d. \u201cLes c\u00e8l\u00b7lules malignes no s\u00f3n gens <em>tontes<\/em>\u201d, puntualitza el director del VHIO. Per aix\u00f2 costa tant d\u2019atacar-les amb \u00e8xit i apareixen les resist\u00e8ncies als f\u00e0rmacs. I precisament per aquest motiu insisteix en la necessitat de combinar diferents estrat\u00e8gies per a combatre el c\u00e0ncer. <\/span><\/p>\n<p>\u201c<span lang=\"ca-ES\">Amb el temps aconseguirem que el cent per cent dels tumors responguin a la immunoter\u00e0pia\u201d, per\u00f2 amb aix\u00f2 no n\u2019hi haur\u00e0 prou. Caldr\u00e0 fomentar encara m\u00e9s estils de vida saludables com a la millor eina preventiva i, en paral\u00b7lel, avan\u00e7ar en el que es coneix com a medicina de precisi\u00f3, la forma avan\u00e7ada de la medicina personalitzada. B\u00e9 sigui \u201cvinculada a alteracions que puguin tenir les c\u00e8l\u00b7lules malignes\u201d, \u00e9s a dir, buscant i atacant les debilitats de les c\u00e8l\u00b7lules canceroses, o \u201ccaracteritzant quines s\u00f3n les c\u00e8l\u00b7lules pr\u00f2pies del malalt que actuen contra la malaltia\u201d. Per exemple, les c\u00e8l\u00b7lules immunes. <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u201cHa vingut per quedar-se\u201d. Ho diu Josep Tabernero, director del Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019Oncologia (VHIO) i referent internacional en la lluita contra el c\u00e0ncer. Parla de la immunoter\u00e0pia, dels tractaments basats en l\u2019enfortiment del sistema immunitari, com a m\u00e8tode per a combatre tant l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un tumor com la seva disseminaci\u00f3 a altres \u00f2rgans, les tan [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":232,"featured_media":14723,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[99,1564,351,194,388,389],"class_list":["post-14722","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-cancer","tag-immunoterapia","tag-oncologia","tag-recerca","tag-tumor","tag-vall-dhebron"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14722","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/232"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14722"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14722\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14722"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14722"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14722"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}