{"id":14739,"date":"2017-09-28T06:00:07","date_gmt":"2017-09-28T05:00:07","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=14739"},"modified":"2017-09-28T06:00:07","modified_gmt":"2017-09-28T05:00:07","slug":"dir-no-me-mamografies-avui-tornaria-dir-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/09\/28\/dir-no-me-mamografies-avui-tornaria-dir-no\/","title":{"rendered":"Vaig dir no a fer-me les mamografies i avui tornaria a dir no"},"content":{"rendered":"

Quan vaig complir 50 anys vaig rebre m\u00e9s d’una carta i trucades telef\u00f2niques que molt amablement m’invitaven a participar en el programa de detecci\u00f3 preco\u00e7 del c\u00e0ncer de mama (CM), fent-me una mamografia cada 2 anys. Vaig dir \u00abno\u00bb com altres dones, com\u00a0Iona\u00a0Heath, metgessa d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria al Regne Unit i presidenta del Royal College\u00a0of\u00a0General\u00a0Practitioners<\/em>. Ella va explicar amb molta clarivid\u00e8ncia el perqu\u00e8 de la seva decisi\u00f3 en el preci\u00f3s article \u00abIt\u00a0is\u00a0not\u00a0wrong\u00a0to\u00a0say\u00a0no<\/a>\u00ab.<\/p>\n

La meva tampoc no va ser una decisi\u00f3 a la lleugera sin\u00f3 una decisi\u00f3 informada. Basada en el coneixement que participar en aquests programes no allarga la vida, ja que no redueix el risc de morir per c\u00e0ncer ni per qualsevol altra causa. La superviv\u00e8ncia al cap de 10 anys<\/a> de les dones que participen en programes de detecci\u00f3 del CM \u00e9s la mateixa que la de les que no hi participen. A m\u00e9s, de cada mil dones que se’ls fa mamografies peri\u00f2diques durant deu anys, nom\u00e9s s’evitaria que en mor\u00eds una per CM. Per\u00f2 cent patirien una falsa alarma, i el que \u00e9s m\u00e9s greu, cinc serien objecte de\u00a0sobrediagn\u00f2stic\u00a0i tractades innecess\u00e0riament. Rebrien cirurgia i radioter\u00e0pia, i a vegades quimioter\u00e0pia (es calcula que de cada mil dones cribrades es realitzen tres tumorectomies i dues mastectomies innecess\u00e0ries) (1<\/a> i 2<\/a>).<\/p>\n

Avui sabem que alguns c\u00e0ncers i canvis cel\u00b7lulars primerencs que es troben per cribratge, creixen tan lentament que mai es convertiran en un c\u00e0ncer real, i fins i tot poden desapar\u00e8ixer espont\u00e0niament si es deixen evolucionar sense tractament. S\u00f3n els c\u00e0ncers\u00a0(o\u00a0\u00abpseudoc\u00e0ncers)\u00bb als que\u00a0Kramer<\/a>\u00a0anomena tipus tortuga o caragol, i que contraposa al c\u00e0ncer ocell (de creixement r\u00e0pid) i al c\u00e0ncer \u00f3s (de creixement m\u00e9s lent per\u00f2 perill\u00f3s).<\/p>\n

Mai havia estat malalta, era sana i forta. Als meus 64 anys continuava tenint un cos jove. Per\u00f2 la incertesa i la fragilitat es van instal\u00b7lar un dia en la meva vida i com diu\u00a0Kipling\u00a0\u00abva haver-hi mil coses que no vaig escollir, que em van arribar d’hora i em van\u00a0transformar\u00a0la vida…\u00bb. Em vaig tocar un bony al pit que va haver de ser estudiat i que, encara que la mamografia va ser normal, la bi\u00f2psia va certificar un clar i important c\u00e0ncer de pit. Aix\u00ed, de forma inesperada i sense avisar va arribar un c\u00e0ncer que em va transformar la vida i em va obligar a transitar durant m\u00e9s d’un any pel dur i descarnat territori de la malaltia. Era el meu propi pit, els meus estimats pits que estaven malalts i emmalaltien tot el meu cos. Una estranya sensaci\u00f3 que una part que tamb\u00e9 era meva em tra\u00efa, s’instal\u00b7lava a la meva ment. Era ben b\u00e9, com ens diu Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al<\/a>, \u00abLa tra\u00efci\u00f3 del propi cos\u00bb.<\/p>\n

I avui, despr\u00e9s d’aquest llarg viatge pel territori de la malaltia tornaria a dir \u00abno\u00bb al programa de detecci\u00f3 preco\u00e7 del CM. I ho faria per diverses raons. En primer lloc perqu\u00e8 la meva mamografia va ser normal. Cas de qu\u00e8 hagu\u00e9s participat en el programa el c\u00e0ncer no s’hauria detectat (hauria estat una falsa mamografia normal, situaci\u00f3 que es pot donar encara que no \u00e9s molt freq\u00fcent). En segon lloc perqu\u00e8 \u00e9s molt dur deixar darrere el llumin\u00f3s m\u00f3n dels sans i transitar pel tenebr\u00f3s m\u00f3n de la malaltia, passar per una operaci\u00f3, quimioter\u00e0pia i radioter\u00e0pia, amb\u00a0tots els greus\u00a0efectes secundaris a curt, mitj\u00e0 i llarg termini. I perqu\u00e8, de fet, per a totes les dones (per molt que tractin d’infantilitzar-nos i edulcorar-nos aquesta situaci\u00f3) que tenim un CM sempre hi ha un abans i un despr\u00e9s de la malaltia. Totes sortim lesionades d’aquests tractaments i amb Cicatrius (in)visibles<\/a>\u00a0permanents. Unes m\u00e9s que d’altres per\u00f2 totes lesionades per dintre (en el nostre cor, els nostres m\u00fasculs, els nostres nervis, les neurones…) i per fora (en la nostra imatge corporal). I si aquest \u00abdespr\u00e9s\u00bb s’hagu\u00e9s produ\u00eft per un\u00a0sobrediagn\u00f2stic\u00a0sobrevingut pel cribrat? Com suportar les cicatrius inesborrables, la nova i malmesa imatge corporal pensant que potser el c\u00e0ncer no hauria evolucionat? Personalment he pogut tolerar el tractament i el \u00abdespr\u00e9s\u00bb perqu\u00e8 no tenia cap dubte que tenia un CM que de no tractar-ho m’hagu\u00e9s portat a la mort. En cas de dubte no ho hauria suportat.<\/p>\n

I aqu\u00ed cal una reflexi\u00f3 que vol trencar amb la tend\u00e8ncia actual a simplificar i infantilitzar el CM. Sembla que \u00e9s una malaltia poc important i aix\u00ed la gent et diu \u00abno \u00e9s res, ja veur\u00e0s, la meva ve\u00efna-amiga-cunyada ho va tenir i est\u00e0 perfecta…<\/em>\u00ab. Com molt b\u00e9 diu\u00a0Barbara\u00a0Ehrenreich<\/a>, autora del llibre\u00a0Somriu\u00a0o mor<\/em>, \u00ab\u00c9s molt pervers. De fet, s’usa un terme que diu que el c\u00e0ncer \u00e9s un regal. Alg\u00fa va arribar a dir-m’ho, i jo vaig contestar-li que esperava no figurar a la seva llista de Nadal…\u00bb. Si no \u00e9s res per a tu, te’l regalo tot!, amb llacet rosa incl\u00f2s! Treure ferro no ajuda, oculta, infantilitza i banalitza. El silenci, l’ocultaci\u00f3 i la banalitzaci\u00f3 no ajuden, tot al contrari martiritzen. Com martiritza i sorpr\u00e8n que no et preguntin pel teu CM o et diguin que les dones amb CM ens convertim en millors persones!<\/p>\n

Cada dona t\u00e9 una posici\u00f3 determinada davant la malaltia, cada persona l’afronta a la seva manera. Cada una de nosaltres tenim una narrativa diferent sobre el CM, un proc\u00e9s de pas pel cam\u00ed de la malaltia i uns valors vitals i expectatives distintes. La meva \u00e9s nom\u00e9s una, per\u00f2 tan \u00fanica i, per tant, valuosa com qualsevol altra, i per a ella demano respecte i rebutjo la culpabilitzaci\u00f3 per no fer\u00a0all\u00f2 establert. Com molt b\u00e9 expressa\u00a0Iona\u00a0Heath<\/a>\u00a0\u00abHe pres la meva pr\u00f2pia decisi\u00f3. Altres dones, amb una percepci\u00f3 del seu risc, context familiar o grau d’aversi\u00f3 al risc diferents, molt adequadament prendrien una decisi\u00f3 distinta. No est\u00e0 malament dir que s\u00ed, per\u00f2 tampoc no \u00e9s erroni dir no\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan vaig complir 50 anys vaig rebre m\u00e9s d’una carta i trucades telef\u00f2niques que molt amablement m’invitaven a participar en el programa de detecci\u00f3 preco\u00e7 del c\u00e0ncer de mama (CM), fent-me una mamografia cada 2 anys. Vaig dir \u00abno\u00bb com altres dones, com\u00a0Iona\u00a0Heath, metgessa d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria al Regne Unit i presidenta del Royal College\u00a0of\u00a0General\u00a0Practitioners. Ella […]<\/p>\n","protected":false},"author":151,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[99,1565,1566,1303],"class_list":["post-14739","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-cancer","tag-cancer-mama","tag-cm","tag-mamografia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14739","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/151"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14739"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14739\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14739"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14739"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14739"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}