Quan una persona ha de fer front a un problema de salut greu \u00e9s freq\u00fcent que escolti frases del tipus: \u00abtu pots\u00bb, \u00abno et rendeixis mai\u00bb, o \u00abper curar-te cal que estiguis animada\u00bb. S\u00f3n missatges que intenten donar coratge per\u00f2 que no sempre sintonitzen amb els sentiments de la persona malalta, a la qual es demanen actituds quasi heroiques.<\/p>\n
Cada persona rep, viu i conviu amb la malaltia d’una manera diferent, en funci\u00f3 de les seves caracter\u00edstiques de personalitat, les experi\u00e8ncies amb anteriors trastorns, les seves condicions socials culturals o ideol\u00f2giques. Cada societat t\u00e9, tamb\u00e9, formes particulars d’interpretar-la i de conjurar la negaci\u00f3 de la mort. Les diferents civilitzacions i cultures creen els seus propis mites i versions que busquen donar significat a la malaltia i al patiment. La noci\u00f3 de c\u00e0stig i la\u00a0conseg\u00fcent\u00a0resignaci\u00f3 que han propugnat durant molt temps algunes religions, ha estat substitu\u00efda en les societats industrials per teories que busquen en les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques de les persones una relaci\u00f3 causal amb el c\u00e0ncer i amb la seva curaci\u00f3.<\/p>\n
El pensament positiu \u00e9s un corrent de pensament desenvolupat a partir de la segona meitat del segle passat amb gran for\u00e7a als Estats Units, i que s’aplica al m\u00f3n dels negocis, la medicina i la psicologia, entre altres. Es basa en la consideraci\u00f3 que la millora de la vida dep\u00e8n d’un mateix i que es pot triomfar sobre els obstacles, els quals es plantegen com a reptes, m\u00e9s que com a dificultats. Si una persona t\u00e9 les actituds, les capacitats i les habilitats adients i suficients podr\u00e0 obtenir \u00e8xit social, econ\u00f2mic i de salut.<\/p>\n
Oriol Quintana<\/a>, en el seu llibre Filosofia per una vida pitjor<\/em>\u00a0analitza aquest corrent de pensament, el qual considera ple d’ideologia individualista. Diu que atribueix als individus la capacitat de ser millors i de ser feli\u00e7os, al marge de les condicions socials en qu\u00e8 viuen, i per tant, deslliura la societat i els poders de la responsabilitat del patiment de les persones i desmobilitza qualsevol possibilitat de canvi social. Per contra, no ajuda a acceptar la realitat i la frustraci\u00f3, ni a viure millor. L’autora\u00a0nord-americana\u00a0B\u00e0rbara\u00a0Ehrenreich<\/span>, en el seu llibre Somriu o mor. La trampa del\u00a0pensament\u00a0positiu<\/em>\u00a0ha criticat que\u00a0darrere\u00a0d’aquest pensament hi ha determinades motivacions econ\u00f2miques i ideol\u00f2giques vinculades amb el model neoliberal i els seus grups de poder.<\/p>\n Sectors importants de la psicologia positiva, contra tota evid\u00e8ncia cient\u00edfica, com denuncia\u00a0James<\/span>\u00a0Coyne<\/span><\/a>\u00a0i altres autors, han defensat que existeix una relaci\u00f3 entre un estat mental positiu i la salut, particularment en les malalties del sistema autoimmune i el c\u00e0ncer. Aquesta creen\u00e7a \u00e9s \u00e0mpliament acceptada a la nostra societat, es difon a trav\u00e9s de les xarxes socials i es troba a la base de la literatura d’autoajuda.\u00a0A vegades, est\u00e0 essent utilitzada de manera irresponsable en algunes ter\u00e0pies dites alternatives en persones malaltes de c\u00e0ncer.<\/p>\n