{"id":14796,"date":"2017-10-02T06:00:00","date_gmt":"2017-10-02T05:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=14796"},"modified":"2017-10-02T06:00:00","modified_gmt":"2017-10-02T05:00:00","slug":"lalzheimer-tambe-pot-prevencio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/10\/02\/lalzheimer-tambe-pot-prevencio\/","title":{"rendered":"En l’Alzheimer tamb\u00e9 es pot fer prevenci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Per sort, no tot est\u00e0 escrit quan es parla de la malaltia d’Alzheimer. Ni tampoc, com han evidenciat investigadors de l’Hospital Cl\u00ednic, quan es parla de dem\u00e8ncies, en plural. En el primer dels casos, l’establiment de noves estrat\u00e8gies de recerca i de nous plantejaments a l’\u00e0rea cl\u00ednica, estan possibilitant que, per fi, es pugui parlar de com prevenir la malaltia. En el segon, queda ben pal\u00e8s que la gen\u00e8tica, lluny encara de poder oferir solucions terap\u00e8utiques, s\u00ed que obre les portes\u00a0a qu\u00e8\u00a0es puguin plantejar estrat\u00e8gies d’intervenci\u00f3 m\u00e8dica a formes tant minorit\u00e0ries com il\u00b7lustratives de l’amplitud de les dem\u00e8ncies com \u00e9s el cas de la\u00a0fronto<\/span>-temporal.<\/p>\n

Es pot arribar a prevenir una dem\u00e8ncia? Hi ha realment mesures efectives per a evitar que l’Alzheimer o altres formes de dem\u00e8ncia es manifestin? A primer cop d’ull podria semblar que no. Per\u00f2 si ens fixem en el detall, la resposta no \u00e9s ni tan clara ni tan rotunda. \u00c9s ben cert que l’arsenal terap\u00e8utic disponible fa impossible, ara com ara, afirmar que aquest conjunt de malalties t\u00e9 cura, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que hi comen\u00e7a a haver estrat\u00e8gies que ens permeten ser optimistes.<\/p>\n

Aix\u00ed ho pensa Jes\u00fas\u00a0\u00c1vila<\/span>, director cient\u00edfic de la xarxa\u00a0Ciberned<\/span><\/a>\u00a0dedicada a la recerca en malalties neurodegeneratives i un dels investigadors de renom internacional en la lluita contra l’Alzheimer.\u00a0\u00c1vila<\/span>\u00a0col\u00b7labora de forma regular tant amb centres de recerca catalans com amb hospitals. El seu objectiu, despr\u00e9s d’haver contribu\u00eft de manera decisiva al descobriment del paper del p\u00e8ptid amiloide, que forma les plaques senils, i els cabdells\u00a0neurofibril\u00b7lars, formats per la prote\u00efna Tau, tan caracter\u00edstics de la malaltia, s’enfoca ara a trobar marcadors que permetin fer una \u00abintervenci\u00f3 terap\u00e8utica preco\u00e7 i efica\u00e7\u00bb.<\/p>\n

Bona part dels seus esfor\u00e7os, en l\u00ednia amb el que s’est\u00e0 fent a tot el m\u00f3n,\u00a0implica\u00a0trobar marcadors biol\u00f2gics, aquells que, per dir-ho f\u00e0cil, sigui possible identificar amb una an\u00e0lisi de sang. Admet, per\u00f2, que de moment s\u00f3n els \u00fanics contrastats i que, malauradament, es veuen un cop la malaltia ja ha progressat.<\/p>\n

El problema, assegura, \u00e9s que en l’Alzheimer \u00abanem tard\u00bb. \u00abLa malaltia \u00e9s silent i triga molts anys a manifestar-se\u00bb, diu. \u00abSovint passa que ni el malalt ni el seu entorn m\u00e9s proper se n’adonen i quan ho fan ja \u00e9s massa tard per a fer-hi res\u00bb. La ra\u00f3 \u00e9s que l’Alzheimer, tret de casos molt concrets, \u00e9s de molt lenta evoluci\u00f3, d’anys o fins i tot de d\u00e8cades. Durant el seu progr\u00e9s el cervell es va deteriorant\u00a0a poc a poc\u00a0sense que es faci visible cap s\u00edmptoma. Quan finalment n’apareix algun, \u00abel cervell est\u00e0 massa deteriorat\u00bb.<\/p>\n

Canvi d’estrat\u00e8gia<\/h3>\n

Les primeres investigacions exitoses sobre l’Alzheimer es basaven en la gen\u00e8tica. Es varen identificar alguns gens i es van veure els efectes de la seva mutaci\u00f3. Es va creure encertat desenvolupar f\u00e0rmacs contra aquests gens mutats i aix\u00ed mirar d’evitar la formaci\u00f3 de les plaques senils i els cabdells\u00a0neurofibril\u00b7lars. No va funcionar, per\u00f2. La gen\u00e8tica nom\u00e9s t\u00e9 sentit en els casos d’Alzheimer familiar, tot just l’1% de tots els casos.<\/p>\n

La recerca, sense aturar-se mai del tot, s\u00ed que es va\u00a0alentir\u00a0i,\u00a0sobretot, es va ressentir de la p\u00e8rdua d’inter\u00e8s de les grans companyies farmac\u00e8utiques que havien invertit ingents quantitats de diners en f\u00e0rmacs que donaven resultats escadussers. \u00abLes ter\u00e0pies s’estaven aplicant quan ja era massa tard\u00bb.<\/p>\n

I es va tornar a comen\u00e7ar. Ara, per\u00f2, buscant com alentir la malaltia o aturar la seva progressi\u00f3. De moment, nom\u00e9s hi ha dos f\u00e0rmacs al mercat, per\u00f2 s\u00f3n de car\u00e0cter pal\u00b7liatiu, \u00abno s\u00f3n modificadors\u00bb, \u00e9s a dir, no aturen la malaltia.\u00a0Mentrestant, es treballa arreu amb c\u00e8l\u00b7lules mare i rebuscant entre neurotransmissors i\u00a0neuroreceptors<\/span>. I\u00a0sobretot, mirant de trobar possibles factors de risc i, si \u00e9s possible, associar-los a variants gen\u00e8tiques. Ja s’ha identificat una prote\u00efna, explica\u00a0\u00c1vila<\/span>, \u00abuna variant d’un transportador de colesterol\u00bb, que podria estar-hi implicada.<\/p>\n

Si es confirma aquesta dada, podria voler dir que els estils de vida podrien tenir alguna mena de relaci\u00f3 amb el progr\u00e9s de la malaltia i, per tant, podrien jugar un paper determinant en la seva prevenci\u00f3. \u00abS’est\u00e0 investigant quins s\u00f3n els estils de vida que propicien o no l’aparici\u00f3 d’una dem\u00e8ncia\u00bb, m\u00e9s enll\u00e0 dels factors gen\u00e8tics. Aix\u00ed mateix, a diverses parts del m\u00f3n s’estan iniciant estudis sobre la transici\u00f3 de \u00abno dement\u00bb a \u00abdement senil\u00bb. Un cas \u00e9s el Projecte Vallecas a Madrid, o el Projecte CITA a Bilbao, a m\u00e9s d’accions en la mateixa l\u00ednia impulsades per la Fundaci\u00f3 Pasqual Maragall a Barcelona. En tots els casos, l’objectiu \u00e9s impulsar programes de prevenci\u00f3 a partir del reclutament i posterior seguiment de malalts. I en tot cas corroborar, com s’ha vist en alguns estudis als\u00a0Estats Units\u00a0i Gran Bretanya, que l’aplicaci\u00f3 de mesures preventives per a malalties cardiovasculars endarrereix l’aparici\u00f3 de dem\u00e8ncies. \u00abAvui sabem que la pr\u00e0ctica d’exercici moderat afavoreix la\u00a0neurog\u00e8nesi<\/span>\u00a0adulta\u00bb, \u00e9s a dir, la formaci\u00f3 de noves neurones o connexions neuronals.<\/p>\n

Les dem\u00e8ncies gen\u00e8tiques<\/h3>\n

Com que els gens tamb\u00e9 hi tenen a veure, diferents recerques busquen com la mutaci\u00f3 de la prote\u00efna Tau es transmeten de pares a fills. En alguns casos, com el de l’Alzheimer familiar, que\u00a0afecta\u00a0l’1% del total, identificant la seva pres\u00e8ncia i establint mesures m\u00e8diques per a evitar els s\u00edmptomes de la malaltia\u00a0com m\u00e9s aviat millor. Col\u00f2mbia, on hi ha un percentatge inusualment alt de casos, encap\u00e7ala la recerca.<\/p>\n

Per\u00f2 hi ha variants que ajuden a trobar pistes. \u00c9s el cas de la dem\u00e8ncia\u00a0fronto-temporal, una malaltia minorit\u00e0ria que en el 10% dels casos es transmet de pares a fills. La troballa ha estat possible gr\u00e0cies a una col\u00b7laboraci\u00f3 entre l’Hospital Cl\u00ednic, l’Hospital de Bellvitge, la Fundaci\u00f3\u00a0ACE<\/span>, El centre de Salut mental\u00a0Benito<\/span>\u00a0Meni<\/span>\u00a0de Sant Boi i la Universitat del Pa\u00eds Basc en el marc d’un projecte europeu m\u00e9s ampli.<\/p>\n

L’estudi gen\u00e8tic de donants de teixit cerebral est\u00e0 permetent investigar si hi ha marcadors que prediguin el progr\u00e9s de la malaltia, ara com ara sense cura. L’objectiu \u00e9s estudiar si hi ha canvis en el cervell dels malalts abans que apareguin els s\u00edmptomes, senyals bioqu\u00edmics que facin d’alerta i donar informaci\u00f3 per al desenvolupament de f\u00e0rmacs espec\u00edfics. I, en el terreny m\u00e9s \u00edntim i personal, oferir la possibilitat de saber si la malaltia es desenvolupar\u00e0 o no, tot i saber-ne el desenlla\u00e7.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per sort, no tot est\u00e0 escrit quan es parla de la malaltia d’Alzheimer. Ni tampoc, com han evidenciat investigadors de l’Hospital Cl\u00ednic, quan es parla de dem\u00e8ncies, en plural. En el primer dels casos, l’establiment de noves estrat\u00e8gies de recerca i de nous plantejaments a l’\u00e0rea cl\u00ednica, estan possibilitant que, per fi, es pugui parlar […]<\/p>\n","protected":false},"author":232,"featured_media":14490,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[193,1525,176,498,1608],"class_list":["post-14796","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-alzheimer","tag-demencia","tag-estudi","tag-genetica","tag-gens"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14796","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/232"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14796"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14796\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14796"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14796"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14796"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}