{"id":14846,"date":"2017-10-10T06:00:52","date_gmt":"2017-10-10T05:00:52","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=14846"},"modified":"2017-10-10T06:00:52","modified_gmt":"2017-10-10T05:00:52","slug":"lhospital-ha-esforc-comunicar-se-pacient-no-generar-li-tensio-angoixa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/10\/10\/lhospital-ha-esforc-comunicar-se-pacient-no-generar-li-tensio-angoixa\/","title":{"rendered":"\u00ab\u00c9s l\u2019hospital qui ha de fer un esfor\u00e7 per comunicar-se amb el pacient i no generar-li tensi\u00f3 i angoixa\u00bb"},"content":{"rendered":"

Dolors Rodr\u00edguez\u00a0Mart\u00edn<\/span>\u00a0\u00e9s infermera, antrop\u00f2loga i professora del Departament d’Infermeria Fonamental i Medicoquir\u00fargica de la Universitat de Barcelona. Ha fet recerca en Viol\u00e8ncia de G\u00e8nere i recerca sobre la Comunitat Sorda. D’aquesta \u00e0rea ha desenvolupat una Tesi Doctoral dins el programa de Doctorat d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona anomenada Discapacitat? No, sord! La creaci\u00f3 de la identitat sorda. La seva formulaci\u00f3 com a comunitat diferenciada i les seves condicions d’accessibilitat al\u00a0sistema\u00a0de salut<\/em>.<\/p>\n

Rodr\u00edguez desenvolupa com la comunitat sorda ha constru\u00eft aquesta pr\u00f2pia identitat. Tamb\u00e9 detecta les principals barreres a les quals s’enfronten de manera continuada les persones sordes quan necessiten atenci\u00f3 sanit\u00e0ria. Rodr\u00edguez explica des d’una\u00a0vessant\u00a0sanit\u00e0ria com infermera per\u00f2 tamb\u00e9 antropol\u00f2gica com la inadequaci\u00f3 i la poca implantaci\u00f3 de sistemes d’accessibilitat per a les persones sordes en l’\u00e0mbit de la salut acaba tenint un efecte directe sobre la seva salut. Les barreres comunicatives i la dificultat d’accedir a la informaci\u00f3 generen ansietat, estr\u00e8s, confusi\u00f3 i impot\u00e8ncia sobre la persona que requereix atenci\u00f3 de salut i, en els casos m\u00e9s greus, diagn\u00f2stics i tractaments erronis o tardans, assegura.<\/p>\n

\u00c9s una tesi molt extensa, des de quan hi treballes?<\/strong><\/p>\n

Em vaig interessar pel tema\u00a0el 2002\u00a0amb l’antic programa de Doctorat per\u00f2 no vaig acabar inscrivint la\u00a0tesi. Vaig continuar fent la recerca i anys m\u00e9s tard a trav\u00e9s d’un m\u00e0ster oficial vaig iniciar-la. Compaginar fam\u00edlia, feina i tesis no ha estat f\u00e0cil i l’he acabada fent en cinc anys.<\/p>\n

Per qu\u00e8 aquest tema?<\/strong><\/p>\n

Per la lectura d’un article que es deia Els sords defineixen el seu silenci<\/em>\u00a0on sortia una fam\u00edlia sorda que manifestava el desig de tenir fills sords. Em va sobtar que persones que visquessin la sordesa volguessin tenir fills sords i aix\u00f2 em va generar un trencament. No entenia\u00a0el perqu\u00e8. L’article a m\u00e9s en feia\u00a0ress\u00f2\u00a0d’un altre dels Estats Units que parlava d’una parella de dones lesbianes sordes que volien tenir un fill sord. Als donants sords no se’ls permet donar esperma i van haver de buscar una persona del seu entorn per tenir fills sords. Aix\u00f2 va generar un gran ress\u00f2\u00a0medi\u00e0tic: pel fet de buscar fills sords per\u00f2 tamb\u00e9 per ser dones i per una s\u00e8rie de debats \u00e8tics.\u00a0Aquest\u00a0cas encara es posa\u00a0com a\u00a0exemple quan es parla de la comunitat sorda. Jo em vaig preguntar com una persona amb una discapacitat pot sentir-se orgullosa d’aquella discapacitat. Aleshores vaig centrar-me en aquest \u00e0mbit des de l’antropologia, ja que\u00a0al final darrere les persones sordes hi ha una identitat que \u00e9s pert\u00e0nyer a una comunitat, la comunitat sorda.<\/p>\n

La tesi s’anomena Discapacitat? No, sord!<\/em> El t\u00edtol vol transmetre aquesta idea de comunitat pr\u00f2pia?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. La perspectiva majorit\u00e0ria des d’on s’aborda la sordesa \u00e9s la biom\u00e8dica. Aix\u00ed s’ent\u00e9n la sordesa com una discapacitat, com un d\u00e8ficit, patologia. A aquesta persona se l’ha de diagnosticar, se l’ha de tractar i se l’ha de rehabilitar.\u00a0A m\u00e9s, aquesta perspectiva ha tingut una forta influ\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit educatiu.\u00a0Sobretot per la rehabilitaci\u00f3 logop\u00e8dica perqu\u00e8 el nen o la nena parli i aix\u00ed esdevingui ‘normal’. Aquest\u00a0concepte faria refer\u00e8ncia a l\u2019alteritat \u201canormal\u201d, molt tractat des de l\u2019antropologia i que fa refer\u00e8ncia a les persones o grups que \u00e9s troben fora de la \u201cnorma\u201d que una determinada societat\/cultura fixa.\u00a0Per\u00f2 la sordesa tamb\u00e9 es pot entendre des de un altre perspectiva, la sociocultural i ling\u00fc\u00edstica, que surgeix des del propi col\u00b7lectiu.\u00a0En aquesta, la sordesa \u00e9s una caracter\u00edstica de la persona que li fa percebre el m\u00f3n de manera diferent, sensorial i m\u00e9s visual.\u00a0A\u00a0partir d’aix\u00f2 s’organitza la persona, el llenguatge i el seu apropament al m\u00f3n.\u00a0Aix\u00f2, resumidament ja que es molt m\u00e9s complexe, els fa identificar com a grup. La llengua de signes \u00e9s el tret distintiu primordial, b\u00e0sic i fonamental i des del qual erigeixen aquest concepte de comunitat ling\u00fc\u00edstica i cultural.<\/p>\n

Centrant ara l’entrevista en una de les preguntes de la teva tesi: com est\u00e0 de preparat el sistema sanitari per a les persones sordes, en qu\u00e8 has vist que es troben m\u00e9s sovint quan acudeixen a urg\u00e8ncies?<\/strong><\/p>\n

He identificat\u00a0diverses\u00a0barreres per\u00f2 s’han de diferenciar les persones sordes en general i les persones sordes signants que o b\u00e9 han nascut sordes o b\u00e9 l’han adquirit\u00a0a l\u2019infantesa o primerenca adolescencia i que poden haber casos tant de persones amb sordesa prelocutiva o postlocutiva, o sigui abans o despr\u00e9s d\u2019haver adquirit la parla oral.<\/p>\n

Hi ha difer\u00e8ncies tamb\u00e9 entre persones sordes perqu\u00e8 hi ha persones sordes signants que es consideren comunitat sorda i no dirigiran les seves reivindicacions,\u00a0a part de la supresi\u00f3 de les barreres en l\u2019acc\u00e9s a la salut, tamb\u00e9 a que siguin reconeguts els seus drets ling\u00fc\u00edstics.<\/p>\n

Fem un par\u00e8ntesi: legalment, com\u00a0\u00e9s considerada\u00a0la llengua de signes?<\/strong><\/p>\n

No \u00e9s oficial per\u00f2\u00a0s\u00ed que\u00a0est\u00e0 reconeguda tant a Catalunya dins l’Estatut d’Autonomia com a l’estat espanyol. Est\u00e0 reconeguda i regulada per unes lleis espec\u00edfiques per\u00f2 no \u00e9s oficial perqu\u00e8 no consta dins la Constituci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Dolors Rodr\u00edguez i la seva tesi ‘Discapacitat? No, sord!’ \/ SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Tornant a la sanitat, una persona sorda pot comptar amb un int\u00e8rpret si s’ha de visitar?<\/strong><\/p>\n

Hi ha m\u00fatues privades que comencen a oferir el servei d’interpretaci\u00f3 per\u00f2 aquest sempre \u00e9s amb reserva pr\u00e8via. Si\u00a0tens una urg\u00e8ncia \u00e9s\u00a0dif\u00edcil aconseguir-ho…<\/p>\n

Estem dient\u00a0que\u00a0no hi ha\u00a0int\u00e8rprets\u00a0p\u00fablics als centres hospitalaris?<\/strong><\/p>\n

No. Hi ha gent que t\u00e9 coneixement en llengua de signes per\u00f2 els hospitals p\u00fablics no tenen int\u00e8rprets oficials. Els serveis d’int\u00e8rprets\u00a0normalment els proveeixen les entitats sordes o es contracten per la mateixa persona sorda a una empresa privada.\u00a0Per exemple,\u00a0la\u00a0Federaci\u00f3 de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) ha hagut de redu\u00efr el seu nombre d\u2019int\u00e8rprets degut a la davallada, en els darrers anys, de les subvencions rebudes.\u00a0Int\u00e8rprets\u00a0que acompanyaven a les persones sordes a fer tr\u00e0mits\u00a0quotidians\u00a0com anar al banc, al notari o al metge. Va baixar la subvenci\u00f3 i es va reduir el nombre d’int\u00e8rprets. No arriben a la desena els int\u00e8rprets que tenen\u00a0per tota la poblaci\u00f3 de Catalunya. Totalment insuficient.<\/p>\n

Acaben renunciant a l’acc\u00e9s a aquests serveis majorit\u00e0riament?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Davant d’aix\u00f2, moltes persones sordes prefereixen anar soles per tot el que comporta intentar trobar un int\u00e8rpret. Ens trobem aleshores que no s’entenen amb el personal sanitari i hi ha casos de diagn\u00f2stics erronis. Casos banals se’ls prenen com molt m\u00e9s greus i aix\u00f2 provoca situacions d’angoixa. Hi ha qui per evitar aix\u00f2 porta a familiars o a amics i aleshores xoquem amb una vulneraci\u00f3 de drets molt important.\u00a0Sovint els professionals sanitaris, si la persona ve acompanyada dels seus fills, els utilitzen com a int\u00e8rprets. Dep\u00e8n de que es parli, davant de casos de c\u00e0ncer o temes de parella per exemple, s’estan vulnerant els drets del menor per\u00f2 tamb\u00e9 els de intimitat o autonomia dels adults.<\/p>\n

Parlem de contacte directe amb el personal sanitari per\u00f2, com organitzen la comunicaci\u00f3 pr\u00e8via?<\/strong><\/p>\n

Que ara es funcioni de manera telem\u00e0tica per demanar cites \u00e9s un aven\u00e7 brutal per\u00f2 encara hi ha molts llocs que es cursa tot per tel\u00e8fon. Fent la tesi m’he trobat amb persones que s’havien sentit pressionades per donar el contacte d’un familiar o d’un ve\u00ed. Hem d’entendre que aquella persona t\u00e9 dret a tractar-se sense acompanyament si no vol comunicar-ho a la seva fam\u00edlia. \u00c9s l’hospital el que ha de fer un esfor\u00e7 per comunicar-se amb el pacient. En aquest mateix sentit, tenim el cas del senyor d’Andalusia que despr\u00e9s de set hores a la sala d’espera va marxar perqu\u00e8 no l’havien avisat que ja podia passar tot i ell haver dit que era sord i no sentiria l’altaveu quan el crid\u00e9s. Situacions aix\u00ed generen angoixa i tensi\u00f3 entre les persones sordes usu\u00e0ries de serveis sanitaris. Sovint se’ls renya i ells s’han d’estar excusant sempre: \u00abperdoni, \u00e9s que s\u00f3c sord\u00bb… i aix\u00f2, si poden explicar-se. Moltes sales d’espera ja disposen de pantalles i aix\u00f2 millora la seva accessibilitat.<\/p>\n

Com hauria de ser el tracte directe entre una persona sorda i el seu personal sanitari?<\/strong><\/p>\n

Els professionals mai pregunten com vol comunicar-se aquesta persona ja sigui amb un int\u00e8rpret en llengua de signes, a trav\u00e9s d’un familiar o amistat que interpreti, amb l’escriptura de notes o de la lectura labial. Moltes situacions tallen la comunicaci\u00f3 i aix\u00f2 s’ha de saber per no reproduir-ho i que la comunicaci\u00f3 sigui menys deficit\u00e0ria. Per exemple, en lectura\u00a0labial, no\u00a0abaixar\u00a0el cap, no girar-se cap a la pantalla de l’ordinador… Si s’eviten aquests detalls es rebaixa\u00a0l’ansietat. Nom\u00e9s intentar entendre tot el que se t’est\u00e0 dient a partir d’una lectura\u00a0labial\u00a0per molt bo que siguis ja provoca una situaci\u00f3 de tensi\u00f3. Si s’usa int\u00e8rpret, aquest s’haur\u00e0 de situar al costat del metge, la persona sorda necessita entendre al mateix temps que veu la gesticulaci\u00f3 del professional sanitari. El lloc on\u00a0es\u00a0col\u00b7loquen\u00a0genera incomoditat sovint entre els sanitaris que\u00a0es\u00a0senten analitzats per\u00f2 la persona sorda nom\u00e9s necessita controlar la situaci\u00f3 com si hi sent\u00eds.<\/p>\n

Hi ha casos dif\u00edcils\u00a0 on l’\u00fas de l’int\u00e8rpret \u00e9s necessari per\u00f2 no eficient. Parlo de casos de salut mental. \u00c9s fonamental entendre’s perqu\u00e8 els diagn\u00f2stics es fan a partir del que s’est\u00e0 dient, a partir del llenguatge. L’int\u00e8rpret intenta\u00a0fer entendre el que est\u00e0 dient la persona sorda i aix\u00f2 provoca errar en el diagn\u00f2stic doncs hauria de dir exactament el que diu el pacient, sigui coherent o no. Les malalties mentals m\u00e9s comunes entre les persones sordes\u00a0v\u00e9nen\u00a0de com han viscut l’adaptaci\u00f3 des de petits ja que\u00a0poden patir transtorns adaptatius o b\u00e9 transtorns d\u2019ansietat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dolors Rodr\u00edguez\u00a0Mart\u00edn\u00a0\u00e9s infermera, antrop\u00f2loga i professora del Departament d’Infermeria Fonamental i Medicoquir\u00fargica de la Universitat de Barcelona. Ha fet recerca en Viol\u00e8ncia de G\u00e8nere i recerca sobre la Comunitat Sorda. D’aquesta \u00e0rea ha desenvolupat una Tesi Doctoral dins el programa de Doctorat d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona anomenada Discapacitat? No, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":14854,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[1622,1623,1624,1625,19],"class_list":["post-14846","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-adaptacio","tag-barreres","tag-interprets","tag-persones-sordes","tag-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14846","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14846"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14846\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14846"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14846"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14846"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}