Avui en dia ens hem acostumat a parlar del c\u00e0ncer a trav\u00e9s del llenguatge b\u00e8l\u00b7lic i la simbologia militar. Per exemple, quan a alg\u00fa li diagnostiquen un c\u00e0ncer \u00abcomen\u00e7a una lluita\u00bb. Quan alg\u00fa est\u00e0 en tractament amb quimioter\u00e0pia o radioter\u00e0pia, est\u00e0 \u00abbatallant\u00bb contra aquesta malaltia. O quan es cura, \u00abha guanyat la batalla\u00bb.<\/p>\n
Aquest llenguatge va comen\u00e7ar a penetrar fortament a la societat des que el president Nixon als Estats Units va declarar la guerra contra el c\u00e0ncer<\/a><\/u><\/span><\/span> (War on Cancer)<\/i> el 1971, impregnant el discurs dels professionals, sobretot dels onc\u00f2legs, per passar a ser r\u00e0pidament abra\u00e7at tamb\u00e9 pels pacients i els familiars. El seu objectiu \u00e9s ajudar o motivar els pacients a afrontar la malaltia i mantenir un \u00e0nim positiu, per\u00f2 malauradament molt sovint no \u00e9s aix\u00ed. De fet, el 2013 el Grupo Espa\u00f1ol de pacientes con c\u00e1ncer<\/i> (GEPAC) va publicar un dec\u00e0leg per al bon tractament informatiu del c\u00e0ncer<\/a><\/u><\/span><\/span> on reclamava, entre altres aspectes, evitar l\u2019\u00fas del llenguatge b\u00e8l\u00b7lic i heroic, per les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que pot tenir en els pacients i les seves fam\u00edlies, sobretot en els casos en qu\u00e8 no s\u2019aconsegueix curar la malaltia.<\/p>\n Hem de ser conscients que el llenguatge que emprem quan parlem del c\u00e0ncer, condiciona la manera com l\u2019entenem i abordem, creant un marc conceptual i simb\u00f2lic de la malaltia i una determinada l\u00f2gica de pensament. D\u2019aquesta manera, s\u2019ha generat la creen\u00e7a que la malaltia \u00e9s un enemic que cal v\u00e8ncer i que es pot controlar. Guanyar-lo o no dependr\u00e0, en gran part, de l\u2019actitud i les decisions que prenguin els metges i el pacient. En conseq\u00fc\u00e8ncia, la mort s\u2019interpretar\u00e0 com una derrota o un frac\u00e0s.<\/p>\n Per altra banda, una de les conseq\u00fc\u00e8ncies principals d\u2019aquests discursos bel\u00b7licistes \u00e9s que augmenten el risc que els professionals i els pacients entrin en espirals de proves diagn\u00f2stiques (anal\u00edtiques, radiografies, TACs, etc.) i de tractaments (especialment amb quimioter\u00e0pia) sota la creen\u00e7a que aquestes s\u00f3n les nostres \u00faniques \u00abarmes\u00bb o recursos per enfrontar \u00abla batalla\u00bb del c\u00e0ncer. Aquest comportament pot augmentar la falsa sensaci\u00f3 de control que tenim sobre la malaltia<\/a><\/u><\/span><\/span> i no sempre millora la qualitat de vida ni el pron\u00f2stic del pacient<\/a><\/u><\/span><\/span>, sin\u00f3 que pot fins i tot empitjorar-la. De fet, les dades que tenim sobre les actuacions m\u00e8diques al final de la vida en els pacients oncol\u00f2gics, posen en evid\u00e8ncia que s\u2019est\u00e0 fent un \u00fas excessiu de proves i tractaments quimioter\u00e0pics en fases avan\u00e7ades. Aix\u00ed els estudis mostren que al voltant d\u2019un ter\u00e7 dels pacients amb c\u00e0ncer reben quimioter\u00e0pia en l\u2019\u00faltim mes de vida<\/a><\/span>, amb el que aix\u00f2 comporta quant a reducci\u00f3 del confort i augment del patiment.<\/p>\n Probablement, un dels exemples m\u00e9s paradigm\u00e0tics de tots aquests fen\u00f2mens que estem descrivint \u00e9s el c\u00e0ncer de mama. La gran difusi\u00f3 medi\u00e0tica i social que ha tingut en els \u00faltims anys han fet un gran \u00fas de la ret\u00f2rica b\u00e8l\u00b7lica i han basat el seu discurs precisament en el pensament positiu i individualista<\/a><\/span>. Aix\u00f2 ha fomentat en molts casos l\u2019ocultaci\u00f3 sistem\u00e0tica del patiment, el dolor o el malestar i de les seq\u00fceles derivades de la malaltia<\/a><\/span>, sota la concepci\u00f3 que una postura heroica \u00e9s sempre la millor de les respostes possibles, especialment si es tracta de les dones. En el nostre cas, es pressuposa que estem acostumades a aguantar el patiment i que l\u2019estrat\u00e8gia socialment m\u00e9s adient \u00e9s dissimular-lo darrere del silenci o del somriure.<\/p>\n Davant del c\u00e0ncer, els familiars i els professionals tendim a oferir missatges on reforcem la motivaci\u00f3 i la valentia del pacient perqu\u00e8 creiem que \u00e9s el que necessita, per\u00f2 impl\u00edcitament deixem d\u2019interessar-nos pel seu patiment i deixem de banda els seus sentiments. Per contra, el que veritablement agraeixen els pacients \u00e9s que sintonitzem amb aquests sentiments, i que ho fem amb calidesa, proximitat i empatia. En definitiva, que els acompanyem en el cam\u00ed dif\u00edcil de la malaltia<\/a><\/span>. En una entrevista<\/a><\/span> recentment publicada en aquest diari, en la qual professionals de cures pal\u00b7liatives pedi\u00e0triques parlaven sobre els pares de nens amb c\u00e0ncer, s\u2019expressava clarament aquesta idea: \u00abEntendre que el teu fill morir\u00e0 no vol dir deixar de lluitar, sin\u00f3 acompanyar-lo fins al final de vida\u00bb.<\/p>\n Aquest acompanyament \u00e9s essencial durant tot el proc\u00e9s de la malaltia, per\u00f2 \u00e9s especialment important quan s\u2019arriba a fases avan\u00e7ades. En aquesta situaci\u00f3 es fa dif\u00edcil, tant pels pacients com pels metges, decidir quan ha arribat el moment de deixar de fer-se proves i tractaments i acceptar que aquests ja no s\u00f3n \u00fatils. En qualsevol cas, no haur\u00edem d\u2019entendre aquesta decisi\u00f3 com un frac\u00e0s o un acte de covardia, sin\u00f3 com un exercici ple de la seva autonomia i un reconeixement a la dignitat de les persones i, a la vegada, com una acceptaci\u00f3 de la inevitabilitat de la mort i de les limitacions de la medicina.<\/p>\n En definitiva, les persones amb c\u00e0ncer no s\u00f3n soldats valents immersos en batalles per guanyar una guerra, tampoc s\u00f3n guanyadores o perdedores d\u2019una cursa. No sempre estan disposades a \u00abdonar-ho tot\u00bb per intentar curar-se. I el que \u00e9s m\u00e9s important, la majoria no volen viure o morir lluitant, sin\u00f3 dignament i en pau. I per poder-ho fer, \u00e9s indispensable que es tinguin en compte les seves prefer\u00e8ncies i valors i es respectin les seves decisions.<\/p>\n Diu Rebeca Solnit en el seu llibre Men explain things<\/em> to me que el llenguatge \u00e9s poder\u00bb. En el mateix llibre reflexiona sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 i afegeix que \u00absi et falten paraules per a un fenomen, una emoci\u00f3, una situaci\u00f3, si no pots parlar sobre quelcom, el que significa \u00e9s que no ets capa\u00e7 d\u2019abordar-ho, i menys encara de canviar-ho\u00bb. I probablement aix\u00f2 \u00e9s el que ens est\u00e0 passant. Ens falten paraules, tant a nivell social com individual, per descriure el cam\u00ed que tot pacient diagnosticat de c\u00e0ncer ha de rec\u00f3rrer.<\/p>\n \u00c9s hora que la societat, els mitjans de comunicaci\u00f3 i els professionals transformem la manera com parlem i entenem el c\u00e0ncer. \u00c9s hora que comencem a construir entre totes un nou llenguatge proper, basat en aspectes com ara la decisi\u00f3 segons els valors, l\u2019empatia, la cura, la solidaritat, la serenor i la pau. Aquest \u00e9s el primer pas per poder canviar i humanitzar la forma que tenim de comprendre i apropar-nos al c\u00e0ncer i al dur cam\u00ed que han de rec\u00f3rrer les persones que tenen aquesta malaltia.<\/p>\n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui en dia ens hem acostumat a parlar del c\u00e0ncer a trav\u00e9s del llenguatge b\u00e8l\u00b7lic i la simbologia militar. Per exemple, quan a alg\u00fa li diagnostiquen un c\u00e0ncer \u00abcomen\u00e7a una lluita\u00bb. Quan alg\u00fa est\u00e0 en tractament amb quimioter\u00e0pia o radioter\u00e0pia, est\u00e0 \u00abbatallant\u00bb contra aquesta malaltia. O quan es cura, \u00abha guanyat la batalla\u00bb. Aquest llenguatge […]<\/p>\n","protected":false},"author":159,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[99,1565],"class_list":["post-14866","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-cancer","tag-cancer-mama"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14866","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/159"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14866"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14866\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14866"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14866"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14866"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}