{"id":14922,"date":"2017-10-18T06:00:29","date_gmt":"2017-10-18T05:00:29","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=14922"},"modified":"2017-10-18T06:00:29","modified_gmt":"2017-10-18T05:00:29","slug":"neoliberalisme-finalment-ha-demostrat-errors-fracassos-noves-maneres-dencarar-politica-cura-apareixen-ara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/10\/18\/neoliberalisme-finalment-ha-demostrat-errors-fracassos-noves-maneres-dencarar-politica-cura-apareixen-ara\/","title":{"rendered":"\u00abEl neoliberalisme finalment ha demostrat els seus errors i els seus fracassos, les noves maneres d&#8217;encarar la pol\u00edtica i la cura apareixen ara\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>\u00abLes infermeres sovint diem que tenir cura \u00e9s una vertadera revoluci\u00f3 perqu\u00e8 capacita a les persones a prendre decisions i perqu\u00e8 posa en entredit els recursos i l&#8217;atenci\u00f3 destinada a les cures\u00bb. Aix\u00ed iniciava N\u00faria Cuxart,\u00a0degana del Consell de Col\u00b7legis d\u2019Infermeres i Infermers de Catalunya,\u00a0la presentaci\u00f3 al segon seminari permanent del COIB amb la participaci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 V\u00edctor Gr\u00edfols i Lucas on la Dra. Marian Barnes ha estat la convidada central.<\/p>\n<p>Sota el nom \u00c8tica i valors del tenir cura, Barnes ha condu\u00eft la seva pon\u00e8ncia a trav\u00e9s de la necessitat de posar les cures al centre del debat. Fent refer\u00e8ncia a la situaci\u00f3 pol\u00edtica on es troba Catalunya, que la Dra. Barnes ha descrit com un moment \u00abde conflicte, de viol\u00e8ncia, de por, de la p\u00e8rdua de fe en la pol\u00edtica convencional\u00bb, \u00e9s necessari pensar en \u00abl&#8217;\u00e8tica de la cura com una manera de reflexionar sobre el neoliberalisme\u00bb. Aix\u00ed, Barnes apunta que \u00abel neoliberalisme finalment ha demostrat els seus erros, els seus fracassos i que les noves maneres d&#8217;encarar la pol\u00edtica i la cura estan apareixent ara\u00bb.<\/p>\n<p>Per Barnes, \u00e9s necessari que es repensin les cures, ja que aquestes, tot i que queden invisibilitzades, s\u00f3n les que permeten que qualsevol persona es desenvolupi, creixi i maduri. Aix\u00ed, la cura \u00ab\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica\u00bb doncs totes \u00ables decisions de qui \u00e9s responsable de la cura s\u00f3n decisions pol\u00edtiques\u00bb.<\/p>\n<p>Davant d&#8217;aix\u00f2, s&#8217;ha filosofat en diferents sentits. Entenent que \u00ables cures no van destinades a un grup petit de persones sin\u00f3 que s\u00f3n fonamentals al fet de ser humans\u00bb, Barnes valora que \u00ab\u00e9s una perversi\u00f3 considerar, com es fa des d&#8217;una perspectiva ideol\u00f2gica filos\u00f2fica, que els humans som centres independents d&#8217;activitat\u00bb. Eva Kittay, professora universit\u00e0ria de filosofia, ha criticat\u00a0aquest plantejament: \u00abser conscient de la nostra depend\u00e8ncia vers els altres \u00e9s fonamental perqu\u00e8 institucions educatives, socials i sanit\u00e0ries puguin fomentar les capacitats per relacionar-se i conviure\u00bb.<\/p>\n<p>Les cures doncs no van dirigides cap a certes persones nom\u00e9s, no s\u00f3n unidireccionals. Si b\u00e9 hi ha relacions de poder, Barnes s&#8217;adhereix a la definici\u00f3 que Joan Claire Tronto i Berenice Fisher donen a la seva publicaci\u00f3<a href=\"https:\/\/experts.umn.edu\/en\/publications\/toward-a-feminist-theory-of-caring\"> <em>Toward a Feminist Theory of Caring<\/em><\/a>: \u00abla cura s&#8217;hauria de considerar com una activitat d&#8217;esp\u00e8cie que fem per tal de mantenir, continuar i reparar el nostre m\u00f3n per poder viure en ell de la millor manera possible. Aquest m\u00f3n inclou els nostres cossos, a nosaltres mateixos, el nostre entorn&#8230;\u00bb.<\/p>\n<p>En aquest sentit, si les cures s\u00f3n rellevants tamb\u00e9 pel que fa al disseny dels entorns urbans, Barnes es pregunta si aquests entorns mostren que la gent que els dissenya es preocupa realment per la gent que hi viur\u00e0.\u00a0La forma dels espais urbans d\u00f3na missatges a la gent gran sobre si s\u00f3n benvinguts all\u00e0: q\u00fcestions com l&#8217;accessibilitat als edificis p\u00fablics o disponibilitat de lavabos p\u00fablics mostren aquesta manca de cura. M\u00e9s enll\u00e0 de les persones grans, i citant a Nicky Ward, \u00abper la gent amb discapacitat en l&#8217;aprenentatge, ser cuidador els d\u00f3na l&#8217;oportunitat de ser rec\u00edprocs i, a m\u00e9s, adoptar un valor que sovint se&#8217;ls nega.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3>Les cures es veuen afectades per la seva associaci\u00f3 amb la desigualtat<\/h3>\n<p>Joan C. Tronto afirma que \u00abels poderosos han negat les cures per mantenir les seves posicions respecte aquells que tenen cura d&#8217;ells\u00bb. Tronto ubica el menysteniment de la cura en l&#8217;exist\u00e8ncia de les desigualtats que permeten que els poderosos es neguin a recon\u00e8ixer que nom\u00e9s poden ocupar aquestes posicions de poder gr\u00e0cies a les tasques invisibles de cures que altres fan.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, no nom\u00e9s s&#8217;ha de recon\u00e8ixer la interdireccionalitat de les persones i les cures sin\u00f3 que s&#8217;ha de recon\u00e8ixer la situaci\u00f3 prec\u00e0ria de moltes de les persones que han de pagar per rebre cures. Barnes tamb\u00e9 apunta que, sovint, qui d\u00f3na cura a m\u00e9s s\u00f3n immigrants que es troben en situacions prec\u00e0ries.<\/p>\n<figure id=\"attachment_14925\" aria-describedby=\"caption-attachment-14925\" style=\"width: 4928px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/COI_8019-min.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-14925\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/COI_8019-min.jpg\" alt=\"\" width=\"4928\" height=\"3264\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-14925\" class=\"wp-caption-text\">Marian Barnes durant la seva pon\u00e8ncia al seminari &#8216;\u00c8tica i valors de tenir cura&#8217; \/ COIB<\/figcaption><\/figure>\n<p>Un altre aspecte a tenir en compte quan parlem de relaci\u00f3 de poder dins les cures \u00e9s la import\u00e0ncia que pren el temps. Barnes explica que en una de les sessions de la seva investigaci\u00f3,\u00a0un dels membres del grup va dir que quan anava a visitar el seu pare el primer que li deia era que no podia estar-se molta estona. El que aix\u00f2 transmet, per Barnes, \u00e9s el missatge de tenir altres coses a fer m\u00e9s importants que el temps que aquest home li dedicava al seu pare. Tronto i Fisher parlen del concepte de reparar la cura com una manera de reparar les nostres relacions i el nostre m\u00f3n.<\/p>\n<h3>Marian Barnes: com donar valor a les cures<\/h3>\n<p>Marian Barnes\u00a0t\u00e9 el t\u00edtol honor\u00edfic de Professora Em\u00e8rita a la Universitat de Brighton, Regne Unit. Va realitzar una c\u00e0tedra d&#8217;investigaci\u00f3 social a la Universitat de Birmingham i tamb\u00e9 ha treballat a les universitats de Leeds i Sheffield. Les investigacions on m\u00e9s ha ressaltat han estat en\u00a0participaci\u00f3 i\u00a0moviments dels usuaris de serveis, la participaci\u00f3 p\u00fablica, la ciutadania i les noves formes de pr\u00e0ctica democr\u00e0tica.<\/p>\n<p align=\"LEFT\">El seu treball, i pel qual ha estat convidada a la segona edici\u00f3 del seminari permanent del Col\u00b7legi Oficial Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), s&#8217;ha centrat recentment en l&#8217;\u00e8tica de la cura, l&#8217;envelliment i el benestar. Segons l&#8217;\u00e0rea de comunicaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 del seminari, en el cas del benestar de la gent gran, \u00abella est\u00e0 en oposici\u00f3 al discurs pol\u00edtic oficial en qu\u00e8 es prima la capacitat d&#8217;independ\u00e8ncia de la gent gran com el factor que determina el benestar d&#8217;aquest grup de la poblaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n<p align=\"LEFT\">Durant aquestes investigacions on la gent gran era part del cos investigador, va voler determinar qu\u00e8 fa feli\u00e7 a la gent gran i que \u00e9s per a ells el benestar. Des del COIB conclouen que la investigaci\u00f3 afirma que \u00abel que en realitat necessita la gent gran s\u00f3n relacions personals no nom\u00e9s fam\u00edlia i amics, sin\u00f3 amb prove\u00efdors de serveis, responsables pol\u00edtics, dissenyadors urbans i desconeguts\u00bb ja que aquests s\u00f3n els qui es troben a gent gran en la seva vida di\u00e0ria i \u00abhan de recon\u00e8ixer com les accions, conductes i decisions poden millorar o minar el benestar\u00bb de la gent gran. En aquest sentit,\u00a0Marian Barnes est\u00e0 treballant en el llibre <em>Re-Imagining Old Age: care, wellbeing and participation<\/em>, com coautora.<\/p>\n<h3>Segon any de seminari al COIB<\/h3>\n<p>El Col\u00b7legi Oficial d&#8217;Infermeres i Infermers de Barcelona realitza anualment seminaris reconeguts d&#8217;\u00e0mbit internacional. Aquest any, \u00abamb la voluntat de millora de la qualitat de la cura i del servei professional que ofereixen les infermeres\u00bb, el seminari s&#8217;ha destinat a parlar de la cura des de la perspectiva \u00e8tica i pol\u00edtica \u00abper con\u00e8ixer algunes de les l\u00ednies m\u00e9s avan\u00e7ades de recerca i reflexi\u00f3 a nivell nacional i internacional\u00bb. Han triat aquesta tem\u00e0tica per \u00abla preocupaci\u00f3 i voluntat de transformar les pr\u00e0ctiques de cura aprenent i ensenyant com es vinculen amb els valors de la professi\u00f3\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abLes infermeres sovint diem que tenir cura \u00e9s una vertadera revoluci\u00f3 perqu\u00e8 capacita a les persones a prendre decisions i perqu\u00e8 posa en entredit els recursos i l&#8217;atenci\u00f3 destinada a les cures\u00bb. Aix\u00ed iniciava N\u00faria Cuxart,\u00a0degana del Consell de Col\u00b7legis d\u2019Infermeres i Infermers de Catalunya,\u00a0la presentaci\u00f3 al segon seminari permanent del COIB amb la participaci\u00f3 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":14924,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[59,78,952,1635,55,1636],"class_list":["post-14922","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-coib","tag-cures","tag-desigualtats","tag-etica","tag-infermeria","tag-valors"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14922","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14922"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14922\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14922"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14922"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14922"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}