\u201cAvui en dia hi hauria una clara tensi\u00f3 entre, per una banda, la\u00a0hipervisibilitat d’aquest c\u00e0ncer en relaci\u00f3 amb d’altres, mitjan\u00e7ant publicacions, webs, cursos, campanyes, etc., que sustenten un model positivista i\u00a0androc\u00e8ntric que\u00a0infantilitza i obliga a les dones a feminitzar-se en una direcci\u00f3 molt concreta: un model promogut per la biomedicina, institucions p\u00fabliques i privades i els mitjans de comunicaci\u00f3; i, per altra banda, el\u00a0silenciament de totes aquelles actituds i experi\u00e8ncies de dones afectades que no responen a aquest model, o que fins i tot hi van clarament en contra. Podr\u00edem parlar, per tant, de\u00a0sobreinvisibilitzaci\u00f3, ja que la hipertr\u00f2fia vigent condueix a l’ocultaci\u00f3 tant del debat cient\u00edfic i la complexitat de la malaltia com de l’experi\u00e8ncia i els resultats diversos, m\u00faltiples i rebels. Una invisibilitat, per\u00f2, no ho oblidem, dins del feminisme\u201d.<\/p>\n
Ana Porroche-Escudero,\u00a0Investigadora del National Institute for Health Research Collaboration for Leadership in Applied Health Research and Care North West Coast (NIHR CLAHRC NWC) a la Lancaster University, ressalta aquest par\u00e0graf escrit per Mari Luz Esteban que trobem al llibre Cicatrius (in)visibles. Perspectives feministes sobre el c\u00e0ncer de mama<\/em> <\/a>que Porroche-Escudero ha coordinat. El llibre, originalment publicat en catal\u00e0, acaba de ser tradu\u00eft tamb\u00e9 al castell\u00e0.<\/p>\n El ressalta per criticar les campanyes de visibilitzaci\u00f3 i animar a donar-ne un punt de vista diferent. Ho fa perqu\u00e8 pensa que s’ha de defugir d’una representaci\u00f3 de la feminitat que resulta excloent.\u00a0\u00abEl c\u00e0ncer de mama \u00e9s un tumor\u00a0hipervisible\u00a0per diverses raons. Una, perqu\u00e8 es considera que \u00e9s un tipus de c\u00e0ncer\u00a0sexy\u00a0i per tant lucratiu. Els cossos de les dones venen, els torsos\u00a0seminus de dones i famoses venen i els accessoris femenins d’\u00faltima tend\u00e8ncia convertits en m\u00e0rqueting rosa tamb\u00e9 s\u00f3n lucratius. L’edulcoraci\u00f3 del c\u00e0ncer a trav\u00e9s de diversos esl\u00f2gans, campanyes, activitats i objectes que apel\u00b7len a les emocions de les persones que consumeixen aquests productes tamb\u00e9 ven\u00bb.<\/span><\/p>\n El c\u00e0ncer de mama \u00e9s el tumor m\u00e9s freq\u00fcent entre les dones occidentals segons l’Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola Contra el C\u00e1ncer (AECC). A l’estat espanyol, segons dades del c\u00e0ncer de mama de l’any 2016<\/a>, es diagnostiquen al voltant de 25.000 c\u00e0ncers de mama a l’any. Segons estad\u00edstiques, afirmen que una de cada vuit dones tindr\u00e0 c\u00e0ncer de mama al llarg de la seva vida.<\/p>\n Les dades parlen per si soles per\u00f2 el c\u00e0ncer de mama segueix sent de color rosa.\u00a0El llibre Cicatrius (in)visibles<\/em><\/a> sost\u00e9 que el to i el contingut de les campanyes al voltant de la comercialitzaci\u00f3 del c\u00e0ncer de mama acostumen a infantilitzar les dones i pressuposen que s\u00f3n incapaces de comprendre la informaci\u00f3 m\u00e8dica i de prendre decisions aut\u00f2nomes. Aquesta concepci\u00f3 paternalista, androc\u00e8ntrica i individualista \u00e9s la base de bona part de les campanyes actuals de conscienciaci\u00f3 i \u00e9s el que la s\u00e8rie d’articles d’opini\u00f3 El c\u00e0ncer de mama amb ulls de dones metgesses<\/em> publicats en aquest diari ha volgut desenvolupar. J\u00falia Ojuel defineix les campanyes actuals en el seu article\u00a0El llacet rosa o com banalitzar una malaltia i convertir-la en mercat <\/em><\/a>de la seg\u00fcent manera: \u00abD’una banda veiem ossets de peluix, nines, material de papereria o llaminadures. Aquests productes infantilitzen i banalitzen la imatge de la dona que pateix c\u00e0ncer de mama, oculten els estralls que pot fer el c\u00e0ncer, la por, els v\u00f2mits de la quimioter\u00e0pia i ignoren el patiment oferint una imatge positiva, na\u00eff i edulcorada d’una malaltia molt greu. El c\u00e0ncer no \u00e9s bonic ni \u00e9s rosa\u00bb<\/p>\n Aix\u00ed, Maria Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez de Sanmamed valora que les campanyes que es realitzen al voltant del c\u00e0ncer de mama transmeten la sensaci\u00f3 que ja est\u00e0 tot superat, \u00absembla que ja no morin dones per les campanyes que es fan\u00bb. Si, en qualsevol cas, mor alg\u00fa, la idea que reben les dones que tenen un c\u00e0ncer de mama, segons Sanmamed i com els articles\u00a0La tirania del pensament positiu<\/a><\/em> de Cesca Zapater i El llenguatge b\u00e8l\u00b7lic en el c\u00e0ncer, un altre llenguatge \u00e9s possible<\/em> <\/a>de Blanca de Gispert tamb\u00e9 diuen, \u00e9s que el c\u00e0ncer de mama \u00e9s un problema individual, on est\u00e0s en una guerra que has de guanyar.<\/p>\n Ana Porroche-Escudero ha analitzat des de Lancaster diverses q\u00fcestions sobre com\u00a0s’hauria de tractar el c\u00e0ncer de mama p\u00fablicament o qu\u00e8 s’ha de fer per acabar amb la invisibilitzaci\u00f3 i revertir el tracte que es d\u00f3na a les dones que tenen un c\u00e0ncer de mama:<\/span><\/p>\n Sobre combatre el c\u00e0ncer de mama\u00a0<\/b><\/p>\n \u00abLa\u00a0hipervisibilitat\u00a0est\u00e0 connectada a un tipus de discurs espec\u00edfic\u00a0i reduccionista que edulcora la malaltia en presentar-la com alguna cosa que es pot combatre. A nivell personal\u00a0se suposa que les persones podem prevenir el c\u00e0ncer de mama, o guarir-lo seguint un estil de vida saludable que consisteix a dormir i descansar,\u00a0menjar menjar\u00a0saludable basat en aliments frescos, fer exercici, no prendre alcohol i fumar. Aquesta informaci\u00f3 est\u00e0 esbiaixada i caldria revisar els primers estudis que van al\u00b7legar que els estils de vida insalubres eren la principal causa del\u00a0c\u00e0ncer\u00a0de mama. Ara com ara no hi ha evid\u00e8ncia cient\u00edfica contundent que les persones\u00a0a nivell individual\u00a0tinguin el poder per controlar l’aparici\u00f3 del tumor.<\/p>\n A nivell col\u00b7lectiu\u00a0se’ns diu que com a ciutadanes podem contribuir a prevenir el c\u00e0ncer si participem en esdeveniments solidaris o consumim m\u00e0rqueting rosa, la recaptaci\u00f3 del qual va destinada a la recerca. No obstant aix\u00f2,\u00a0tenim molt poca informaci\u00f3 sobre\u00a0a quins projectes espec\u00edfics van destinat els nostres diners. De fet menys d’un 5% de tots els diners dedicats a la recerca sobre el\u00a0c\u00e0ncer\u00a0van destinats a la prevenci\u00f3 prim\u00e0ria. Prevenci\u00f3 prim\u00e0ria vol dir evitar que el tumor aparegui en el cos. Accions dedicades a la prevenci\u00f3 prim\u00e0ria requereixen pol\u00edtiques regionals, nacionals i transnacionals per\u00a0erradicar\u00a0les condicions socials i mediambientals\u00a0t\u00f2xiques\u00a0que estan associades amb la incid\u00e8ncia de c\u00e0ncer. Per a aix\u00f2 es necessita un comprom\u00eds dels partits pol\u00edtics i de les organitzacions que treballen contra el c\u00e0ncer\u00bb.<\/p>\n Sobre la culpabilitat de tenir un c\u00e0ncer de mama<\/strong><\/p>\n \u00abAquesta\u00a0hipervisibilitat\u00a0edulcorada tamb\u00e9 est\u00e0 connectada a un discurs particular sobre les supervivents de c\u00e0ncer. Segons aquest discurs les dones tamb\u00e9 poden guarir el seu c\u00e0ncer si segueixen estrictament un estil de vida saludable i si tenen una actitud positiva. Totes hem sentit la frase \u00absigues\u00a0valenta, pots v\u00e8ncer el c\u00e0ncer\u00bb, \u00abl’actitud positiva \u00e9s clau per guarir el c\u00e0ncer\u00bb, \u00abposa’t maca i et sentir\u00e0s millor\u00bb. Aquest discurs tan arrelat en\u00a0professionals\u00a0i p\u00fablic \u00e9s una de les causes de la s\u00edndrome\u00a0del\u00a0\u00abperfecte pacient de c\u00e0ncer\u00bb del que ens parlen Adam\u00a0Bessie,\u00a0Gayle\u00a0Sulic\u00a0i\u00a0Mark\u00a0Parentiu<\/a> i que\u00a0afecta\u00a0milions de persones.<\/p>\n La s\u00edndrome del perfecte pacient de c\u00e0ncer es basa en un ideal de pacient que espera que les dones malaltes es comportin com\u00a0hero\u00efnes: mantinguin una actitud positiva a tot moment, estiguin actives i atractives a trav\u00e9s de l’exercici i la dieta sana i portin una vida normal com a bones mares i mestresses de casa. \u00c9s a dir, una vegada que les persones malaltes no estan sota els efectes immediats i visibles dels tractaments s’espera que reprenguin la seva activitat sexual i de la llar com si els efectes secundaris i l’ast\u00e8nia desapareguessin per art de m\u00e0gia i se segueixin encarregant de totes les tasques de la llar com si res hagu\u00e9s passat.<\/p>\n Aquest ideal \u00e9s inassolible i desencadena molts sentiments de culpa perqu\u00e8 fa responsables a les persones malaltes de la seva malaltia. Dient \u201c\u00e9s que ets molt negativa\u201d, sembla que les persones malaltes no s’hagin\u00a0esfor\u00e7at prou\u00bb.<\/p>\n Sobre la invisibilitat, quan el c\u00e0ncer de mama no \u00e9s greu<\/strong><\/p>\n \u00abAl m\u00f3n del c\u00e0ncer i el feminisme definim aquesta situaci\u00f3 com la tirania del mite de la pacient\u00a0perfecta, ja que\u00a0silencia o\u00a0invisibilitza\u00a0aquelles emocions, narratives i experi\u00e8ncies que contradiguin la idea\u00a0de la super-hero\u00efna. I el que \u00e9s pitjor, no solament s’invisibilitzen\u00a0les experi\u00e8ncies que parlen de dolor f\u00edsic i espiritual, del malestar, de la depressi\u00f3, de la por i la r\u00e0bia, sin\u00f3 que nega la realitat de la mort. De fet, en l’imaginari col\u00b7lectiu es pensa el c\u00e0ncer de mama com una malaltia curable i es nega que el c\u00e0ncer de mama tamb\u00e9 pot matar. Un exemple clar, l’any 2014, la campanya informativa de\u00a0Pancreatic<\/span>\u00a0Cancer<\/span>\u00a0Action<\/span>\u00a0deia \u00abTant de bo tingu\u00e9s un c\u00e0ncer de mama\u00bb, refor\u00e7ant el missatge que el c\u00e0ncer de mama no \u00e9s tan seri\u00f3s com altres tumors\u00bb<\/p>\n Sobre l’abandonament de les viv\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n \u00abCrec que parlar de c\u00e0ncer amb una persona malalta \u00e9s encara\u00a0tab\u00fa. En general crec que les persones i gran part del col\u00b7lectiu de professionals sanitaris i treballadors socials, perits m\u00e8dics i advocats en drets laborals tenen poques eines per parlar del\u00a0c\u00e0ncer\u00a0amb naturalitat. Quan ens treuen m\u00e9s enll\u00e0 de les frases clix\u00e9s\u00a0de la super<\/span>-hero\u00efna o superheroi estem perdudes.\u00a0Aquestes frases que totes hem sentit s\u00f3n: \u00abEst\u00e0s molt\u00a0maca\u00bb, \u00abest\u00e0s tan b\u00e9 que sembla que no tinguis c\u00e0ncer\u00bb, \u00abtot passa\u00a0per alguna ra\u00f3, segur que la malaltia t’ajuda a ser millor persona\u00bb \u00abpren-te el c\u00e0ncer com si fos un viatge\u00bb, \u00abhas provat la dieta x o el remei x?\u00bb…<\/p>\n Quan les persones malaltes es queixen una mica m\u00e9s del normal i treuen a relluir temes als que no estem acostumades ens\u00a0fan sentir inc\u00f2modes. Una reacci\u00f3 social freq\u00fcent \u00e9s que se’ls titlli de ser molt negatives. En el pitjor dels casos, la r\u00e0bia i la por\u00a0es\u00a0patologitzen\u00a0perqu\u00e8 se suposa que estan en una fase de negaci\u00f3 i no en una fase d’assimilaci\u00f3 i resist\u00e8ncia a discursos encotillats,\u00a0desapoderadors\u00a0i\u00a0anestesiants. Un clar exemple \u00e9s el de la gallega\u00a0Beatriz\u00a0Figueroa<\/a>,\u00a0 el missatge de la qual sobre la precarietat econ\u00f2mica de milers de persones malaltes amb c\u00e0ncer no ha calat a la societat ni en les organitzacions que treballen contra el\u00a0c\u00e0ncer<\/span>\u00a0malgrat la gravetat del seu missatge. El seu missatge no ha calat profundament per diverses raons: una perqu\u00e8 q\u00fcestiona la idea edulcorada que tot segueix igual despr\u00e9s del\u00a0c\u00e0ncer<\/span>.\u00a0Figueroa<\/span>\u00a0ha demostrat amb xifres i amb una proposta de llei que les seq\u00fceles dels tractaments s\u00f3n\u00a0debilitants<\/span>\u00a0fins al punt que moltes persones no poden tornar a treballar. Com la discapacitat no es reconeix, aquestes persones es veuen abocades a la desocupaci\u00f3 i a la pobresa econ\u00f2mica\u00bb.<\/p>\n Sobre com transmetre els missatges des d’una perspectiva feminista<\/strong><\/p>\n \u00abCom plantejo una campanya de c\u00e0ncer de mama? Amb molt realisme. Realisme no \u00e9s el mateix que ser apocal\u00edptica ni negativa. El\u00a0Breast<\/span>\u00a0Cancer<\/span>\u00a0Consortium<\/span>\u00a0defineix realisme<\/a> com \u00abl’actitud o pr\u00e0ctica d’acceptar una\u00a0situaci\u00f3<\/span>\u00a0tal com \u00e9s i estar preparada per gestionar-la com correspongui\u00bb.<\/p>\n Una campanya realista proporciona informaci\u00f3 clara i basada en l’evid\u00e8ncia i narratives\u00a0sobre diversos aspectes.<\/p>\n \u201cAvui en dia hi hauria una clara tensi\u00f3 entre, per una banda, la\u00a0hipervisibilitat d’aquest c\u00e0ncer en relaci\u00f3 amb d’altres, mitjan\u00e7ant publicacions, webs, cursos, campanyes, etc., que sustenten un model positivista i\u00a0androc\u00e8ntric que\u00a0infantilitza i obliga a les dones a feminitzar-se en una direcci\u00f3 molt concreta: un model promogut per la biomedicina, institucions p\u00fabliques i privades i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":14943,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[99,100,1566],"class_list":["post-14935","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-cancer","tag-cancer-de-mama","tag-cm"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14935","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14935"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14935\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14935"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14935"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14935"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Ha de vendre la mort?<\/h3>\n
\n