Les expectatives que tenen els pacients sobre els efectes beneficiosos i perjudicials dels tractaments poden jugar un paper rellevant en el proc\u00e9s terap\u00e8utic. Els metges coneixen b\u00e9 l’efecte placebo i s\u00f3n conscients que han de gestionar-ho el millor que puguin, per\u00f2 no ocorre el mateix amb el seu oposat: l’anomenat efecte nocebo. La influ\u00e8ncia negativa de les expectatives sobre els efectes secundaris d’una intervenci\u00f3 m\u00e8dica ha estat molt menys estudiada i tinguda en compte, per\u00f2 aquest efecte nocebo \u00e9s tan real com el placebo i mereix per tant la mateixa atenci\u00f3 per part del metge.<\/p>\n
En tots els assajos cl\u00ednics sobre efic\u00e0cia d’un medicament, sempre hi ha pacients que abandonen l’experiment pels efectes secundaris. Quan es desemmascara la seva identitat per analitzar els resultats, resulta que alguns d’aquests pacients estaven inclosos en el grup que no havia rebut el f\u00e0rmac sin\u00f3 un placebo. Els efectes adversos que van experimentar els pacients no poden ser atribu\u00efts al f\u00e0rmac, perqu\u00e8 no se’ls va administrar, ni tampoc al placebo que van rebre, perqu\u00e8 \u00e9s una subst\u00e0ncia inerta. Encara que s\u00f3n efectes reals (dolor, n\u00e0usees, p\u00e8rdua d’apetit, picor, problemes de somni, etc.) cal considerar-los, en principi, com a efectes\u00a0psicog\u00e8nics, \u00e9s a dir indu\u00efts\u00a0conscientment\u00a0o inconscientment pel cervell. Un\u00a0metan\u00e0lisis\u00a0ha quantificat que podrien ser 1 de cada 20<\/a> els pacients que abandonen un assaig per l’efecte nocebo, un fenomen que no \u00e9s f\u00e0cil d’estudiar, encara que alguna cosa es va avan\u00e7ant.<\/p>\n