{"id":14992,"date":"2017-10-30T23:35:30","date_gmt":"2017-10-30T22:35:30","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=14992"},"modified":"2017-10-30T23:35:30","modified_gmt":"2017-10-30T22:35:30","slug":"circulacio-de-cervells","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/10\/30\/circulacio-de-cervells\/","title":{"rendered":"Circulaci\u00f3 de cervells"},"content":{"rendered":"

L’anomenada ci\u00e8ncia \u00abopen\u00bb t\u00e9 m\u00e9s implicacions que el simple acc\u00e9s obert a revistes i articles cient\u00edfics, que de per si mateix ja \u00e9s important. La ci\u00e8ncia \u00e9s probablement un dels millors exponents de l’obertura, la col\u00b7laboraci\u00f3 internacional, la mobilitat de persones i el treball cooperatiu, per no parlar de l’equ\u00edvoca globalitzaci\u00f3. I ara comencem a apreciar fins a quin punt la recerca realitzada en col\u00b7laboraci\u00f3 per autors de diferents pa\u00efsos t\u00e9 major impacte cient\u00edfic. Un\u00a0an\u00e0lisi\u00a0bibliom\u00e8tric\u00a0publicat a\u00a0Nature<\/span><\/a>\u00a0indica que, encara que la inversi\u00f3 nacional en recerca i desenvolupament \u00e9s important per produir ci\u00e8ncia, quan ens referim a la ci\u00e8ncia de m\u00e9s qualitat, o almenys la que t\u00e9 m\u00e9s cites i major impacte, el que de veritat sembla explicar \u00e9s la col\u00b7laboraci\u00f3 internacional.<\/p>\n

Els pa\u00efsos els investigadors dels quals estan m\u00e9s connectats i produeixen m\u00e9s articles amb col\u00b7legues d’altres pa\u00efsos tendeixen a produir ci\u00e8ncia de major impacte, segons els resultats del treball de\u00a0Caroline<\/span>\u00a0S. Wagner i\u00a0Koen<\/span>\u00a0Jonkers<\/span>. Aquests investigadors han ideat un \u00ab\u00edndex d’obertura\u00bb (index<\/span>\u00a0of<\/span>\u00a0openness<\/span><\/em>), que t\u00e9 en compte\u00a0variables<\/span>\u00a0com la\u00a0coautoria\u00a0internacional i la mobilitat dels investigadors, i ho han calculat per 33 pa\u00efsos. Su\u00efssa (amb un 42% de papers internacionals) i Singapur (amb el 37%) encap\u00e7alen el grup de pa\u00efsos que tenen un major \u00edndex d’obertura internacional i alhora produeixen ci\u00e8ncia de major impacte, en el qual tamb\u00e9 estan Austr\u00e0lia, Irlanda, el Regne Unit, Canad\u00e0, \u00c0ustria, Alemanya, B\u00e8lgica, Holanda, Dinamarca, Portugal, Fran\u00e7a, Israel, Noruega i Su\u00e8cia. Encara que la correlaci\u00f3 no implica causalitat, en tots aquests pa\u00efsos\u00a0la major obertura<\/span>\u00a0internacional s’associa amb un major impacte cient\u00edfic.<\/p>\n

En l’extrem oposat, amb un baix \u00edndex d’obertura i un baix impacte, estan Turquia, Litu\u00e0nia, R\u00fassia, Brasil, Pol\u00f2nia, la Rep\u00fablica Txeca i Gr\u00e8cia. Tamb\u00e9 estan en aquest grup Xina, Jap\u00f3 i, sorprenentment, Corea del Sud, que \u00e9s el pa\u00eds que inverteix proporcionalment m\u00e9s recursos en recerca i desenvolupament, per davant dels\u00a0Estats Units, per\u00f2 que produeix solament un 15% de treballs de recerca amb\u00a0coautoria\u00a0internacional. Dels 33 pa\u00efsos estudiats, solament hi ha quatre (Estats Units, Espanya, It\u00e0lia i Finl\u00e0ndia) que conjuguen un baix \u00edndex d’obertura i un gran impacte cient\u00edfic. I solament hi ha dos que tenen una alta obertura i un baix impacte: M\u00e8xic i Hongria.<\/p>\n

L’explicaci\u00f3 d’aquests resultats no est\u00e0 clara, per\u00f2 podria ser que l’intercanvi d’idees foment\u00e9s la creativitat i\/o que produ\u00eds un efecte crida\u00a0dels millors investigadors cap als centres de major qualitat,\u00a0creat una<\/span>\u00a0esp\u00e8cie de cercle virtu\u00f3s. En qualsevol cas, sembla que la inversi\u00f3 per si mateixa no \u00e9s suficient per crear ci\u00e8ncia de qualitat i que fa falta a m\u00e9s fomentar la mobilitat dels investigadors. Un altre estudi\u00a0bibliom\u00e8tric\u00a0publicat en el mateix n\u00famero de\u00a0Nature<\/span><\/a>, que analitza la filiaci\u00f3 de 16 milions d’autors d’articles cient\u00edfics durant 2008-2015, revela que el 96% dels cient\u00edfics va treballar en un sol pa\u00eds durant aquest per\u00edode, mentre el 4% restant va investigar en institucions de diversos pa\u00efsos. Entre aquests \u00faltims, la quarta part s\u00f3n emigrants i les tres quartes parts restants s\u00f3n investigadors viatgers, aquells que fan estades temporals en altres pa\u00efsos. L’impacte de tota aquesta \u00abcirculaci\u00f3 de cervells\u00bb \u00e9s rotund: els cient\u00edfics que desenvolupen part de la seva carrera a l’estranger tenen un 40% m\u00e9s de cites que els seus hom\u00f2legs que no surten del pa\u00eds d’origen. I porta impl\u00edcit a m\u00e9s un missatge clar per lluitar contra l’actual epid\u00e8mia de mala ci\u00e8ncia: afavorir la\u00a0coautoria\u00a0i la mobilitat. Els\u00a0Estats Units\u00a0i el Regne Unit, els dos principals pa\u00efsos d’acollida de cervells, semblen anar ara en sentit contrari. Per\u00f2 aix\u00f2 obre sens dubte noves possibilitats per a altres pa\u00efsos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’anomenada ci\u00e8ncia \u00abopen\u00bb t\u00e9 m\u00e9s implicacions que el simple acc\u00e9s obert a revistes i articles cient\u00edfics, que de per si mateix ja \u00e9s important. La ci\u00e8ncia \u00e9s probablement un dels millors exponents de l’obertura, la col\u00b7laboraci\u00f3 internacional, la mobilitat de persones i el treball cooperatiu, per no parlar de l’equ\u00edvoca globalitzaci\u00f3. I ara comencem a […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[1592,560,194,1650],"class_list":["post-14992","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-internacional","tag-investigacio","tag-recerca","tag-talent"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14992","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14992"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14992\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14992"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14992"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14992"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}