Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s conegudes dels que pateixen disl\u00e8xia \u00e9s la seva dificultat per llegir. Aquesta dificultat pot ser m\u00e9s o menys manifesta, m\u00e9s severa o m\u00e9s moderada, per\u00f2 el cas \u00e9s que, fins ara, ning\u00fa no ha estat capa\u00e7 de trobar-ne una explicaci\u00f3 convincent. Se sap que passa i se sap identificar i diagnosticar, per\u00f2 no se sap ben b\u00e9 perqu\u00e8 passa.<\/p>\n
Fa nom\u00e9s uns dies, investigadors de la Universitat de Rennes, a Fran\u00e7a, del seu laboratori de F\u00edsica del L\u00e0ser, donaven a con\u00e8ixer els resultats d’un estudi que podria aclarir una part del mecanisme cerebral que regeix la disl\u00e8xia, alhora que oferir una nova eina diagn\u00f2stica basada en trets objectius i no subjectius com molt dels que hi ha ara.<\/p>\n
L’estudi, publicat a la revista\u00a0Proceedings<\/span>\u00a0of<\/span>\u00a0the<\/span>\u00a0Royal<\/span>\u00a0Society<\/span><\/a>, la instituci\u00f3 cient\u00edfica brit\u00e0nica de m\u00e9s prestigi, proposa que la simetria dels ulls \u00e9s un element clau per a entendre la disl\u00e8xia. Les observacions dels investigadors reforcen la teoria\u00a0de qu\u00e8\u00a0tothom t\u00e9 un ull dominant, de manera que la informaci\u00f3 visual arriba a la retina de forma asim\u00e8trica. Ser\u00e0 al cervell quan aquesta informaci\u00f3 es processi i s’interpreti adequadament. El mateix passa amb la lectura. Anant un p\u00e8l m\u00e9s enll\u00e0: els investigadors han verificat que aquells que llegeixen amb m\u00e9s facilitat presenten un patr\u00f3 de visi\u00f3 asim\u00e8trica, un ull mana sobre l’altre. En els disl\u00e8xics\u00a0els ulls\u00a0s\u00f3n sim\u00e8trics.<\/p>\n Les derivacions de la troballa s\u00f3n m\u00e9s rellevants del que podria semblar d’entrada. En efecte, no \u00e9s l’observaci\u00f3 d’un nou s\u00edmptoma i prou. La simetria visual est\u00e0 directament vinculada a la lateralitzaci\u00f3 cerebral, fenomen reconegut i estudiat des de fa anys, per b\u00e9 que no prou compr\u00e9s.<\/p>\n D’entrada, ofereix la possibilitat futura de desenvolupar un m\u00e8tode quantitatiu per a determinar la disl\u00e8xia i la seva severitat. \u00c9s a dir, una eina diagn\u00f2stica que, de la mateixa manera que passa amb qualsevol anal\u00edtica bioqu\u00edmica, ofereix un valor, un n\u00famero, que ajudi a decidir si hi ha malaltia i quin grau t\u00e9. Ara per\u00a0ara, m\u00e8todes diagn\u00f2stics d’aquesta mena.<\/p>\n D’altra banda, planteja noves l\u00ednies de recerca que vinculen directament la visi\u00f3 amb mecanismes cerebrals. Fins a la d\u00e8cada de 1950, per a la majoria d’experts hi havia consens\u00a0que\u00a0disl\u00e8xia i problemes amb la visi\u00f3 estaven relacionats. Amb el temps, entre els cient\u00edfics es va imposar la idea que la malaltia tenia a veure amb un d\u00e8ficit en\u00a0els mecanismes\u00a0cerebrals de processament de la informaci\u00f3. En aquest sentit, algunes teories apuntaven que la lateralitat del cervell \u00e9s m\u00e9s feble entre els disl\u00e8xics que no pas entre els que pateixen el trastorn.<\/p>\n Per una altra banda, s\u00f3n molts els investigadors que sostenen que la percepci\u00f3 visual \u00e9s una de les funcions vinculades a la lateralitat, de manera que l’asimetria visual est\u00e0 implicada amb mecanismes neurol\u00f2gics igualment asim\u00e8trics. Dit d’una altra manera, all\u00f2 que fa que determinades funcions s’expressin m\u00e9s en un dels hemisferis cerebrals que en l’altre, tamb\u00e9 afecta la visi\u00f3, fent que un ull domini sobre l’altre. Aix\u00ed, doncs, la disl\u00e8xia podria venir d’una manca de lateralitat cerebral.<\/p>\n Els autors de la investigaci\u00f3,\u00a0Guy<\/span>\u00a0Ropars<\/span><\/a>\u00a0i Albert\u00a0Le<\/span>\u00a0Floch<\/span><\/a>, ambd\u00f3s experts en tecnologia l\u00e0ser, han mirat d’anar m\u00e9s enll\u00e0 i han buscat en l’estructura de l’ull si hi havia alguna caracter\u00edstica f\u00edsica o biol\u00f2gica que es pogu\u00e9s associar a l’asimetria dels ulls i a la disl\u00e8xia. I sembla que n’han trobat una a l’anomenat\u00a0centroid<\/span>\u00a0Maxwell, un fenomen f\u00edsic associat a l’agudesa visual.<\/p>\n Els investigadors han pogut comprovar que les persones amb simetria visual, el\u00a0centroid<\/span>\u00a0Maxwell d\u00f3na imatges circulars en tots dos ulls. En canvi, en persones amb visi\u00f3 asim\u00e8trica, l’ull dominant d\u00f3na una imatge circular mentre que l’ull m\u00e9s feble d\u00f3na una imatge el\u00b7l\u00edptica.<\/p>\n Aquesta difer\u00e8ncia, conclouen els cient\u00edfics, vindria a ser una mena de signatura biol\u00f2gica objectiva per a determinar si hi ha o no simetria visual. Per tant, seria un marcador per a confirmar o descartar la disl\u00e8xia.<\/p>\n Queden moltes inc\u00f2gnites per desvetllar.\u00a0La primera \u00e9s\u00a0confirmar que les dificultats lectores o d’aprenentatge per a la lectura, ambdues vinculades amb la disl\u00e8xia, t\u00e9 una correlaci\u00f3 directa amb la manca d’asimetria, \u00e9s a dir, que no nom\u00e9s \u00e9s un altre s\u00edmptoma. L’altra, de car\u00e0cter m\u00e9s b\u00e0sic, \u00e9s entendre com i perqu\u00e8 apareix aquesta disfunci\u00f3. El quan sembla m\u00e9s clar. Diversos estudis suggereixen que aquestes difer\u00e8ncies en la percepci\u00f3 visual, igual que la lateralitat cerebral, sorgeixen durant la fase de desenvolupament del cervell. M\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2, nom\u00e9s se sap que hi ha alguns gens i alguns factors ambientals podrien tenir-hi una certa relaci\u00f3. Poca cosa m\u00e9s hi ha comprovada per a una afectaci\u00f3 que s’estima que afecta entre el 5% i el 10% de la poblaci\u00f3, \u00e9s a dir, de 350.000 a 750.000 persones nom\u00e9s a Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s conegudes dels que pateixen disl\u00e8xia \u00e9s la seva dificultat per llegir. Aquesta dificultat pot ser m\u00e9s o menys manifesta, m\u00e9s severa o m\u00e9s moderada, per\u00f2 el cas \u00e9s que, fins ara, ning\u00fa no ha estat capa\u00e7 de trobar-ne una explicaci\u00f3 convincent. Se sap que passa i se sap identificar i […]<\/p>\n","protected":false},"author":232,"featured_media":15057,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[1133,316,1661,265],"class_list":["post-15056","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-dislexia","tag-estudis","tag-simetria","tag-ulls"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15056","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/232"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15056"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15056\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15056"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15056"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15056"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}I ara qu\u00e8<\/h3>\n
Signatura biol\u00f2gica<\/h3>\n