{"id":15067,"date":"2017-11-14T06:00:49","date_gmt":"2017-11-14T05:00:49","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15067"},"modified":"2017-11-14T06:00:49","modified_gmt":"2017-11-14T05:00:49","slug":"cerca-substitucio-dun-dol-que-no-passar-perque-no-tenen-certesa-que-fills-estiguin-morts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/11\/14\/cerca-substitucio-dun-dol-que-no-passar-perque-no-tenen-certesa-que-fills-estiguin-morts\/","title":{"rendered":"\u00abLa cerca \u00e9s la substituci\u00f3 d’un dol que no poden passar perqu\u00e8 no tenen la certesa que els seus fills estiguin morts\u00bb"},"content":{"rendered":"

\u00abVan voler enterrar-nos, per\u00f2 no sabien que \u00e9rem llavors\u00bb. Aquest vers pertany a una poesia que va n\u00e9ixer en mem\u00f2ria dels 43 estudiants normalistes que van ser desapareguts a\u00a0Ayotzinapa<\/span>\u00a0(estat de Guerrero, M\u00e8xic) el 26 de setembre de 2014. Es va convertir, tamb\u00e9, en consigna de les manifestacions, marxes i moviments reivindicatius que reclamaven l’aparici\u00f3 amb vida dels joves.<\/p>\n

Aquesta frase, igual que les accions de protesta sorgides del cas\u00a0Ayotzinapa<\/span>, es van convertir en refer\u00e8ncia de molts dels moviments de familiars de desapareguts que estan sembrant M\u00e8xic des de fa d\u00e8cades. No hi ha xifres oficials de quantes persones estan en lloc desconegut per\u00f2, diverses organitzacions sumen m\u00e9s de 30.000 desapareguts en nom\u00e9s deu anys, des que el president Calder\u00f3n va iniciar la Guerra contra el Narcotr\u00e0fic el 2006.<\/p>\n

Per\u00f2 la desaparici\u00f3 for\u00e7ada \u2013s’ent\u00e9n com ‘for\u00e7ada’ quan participen agents estatals- es va comen\u00e7ar a documentar a M\u00e8xic durant la Guerra Bruta com a forma de repressi\u00f3 contra els moviments socials i pol\u00edtics dels anys 70 i 80. En aquesta \u00e8poca s’expliquen 1.200 persones desaparegudes: \u00abva haver-hi zones molt afectades, com l’estat de Guerrero, amb alguns pobles que van quedar completament devastats, en els quals es van emportar a tots els varons\u00bb, explica\u00a0Ximena<\/span>\u00a0Antill\u00f3n<\/span>, psic\u00f2loga especialitzada en acompanyament psicosocial en situacions de violacions dels drets humans i en salut mental comunit\u00e0ria.<\/p>\n

Forma part del centre de recerca mexic\u00e0 Fundar i, durant tres anys, va estar acompanyant als familiars dels 43 estudiants. D’aquesta experi\u00e8ncia va n\u00e9ixer un informe del que n’ha vingut a parlar a Barcelona, en el marc del festival pels drets humans a M\u00e8xic ‘Murmuris del M\u00e8xic Oblidat’, organitzat per la Taula per M\u00e8xic de Barcelona.<\/p>\n

Les xifres ens diuen que, a mesura que passa el temps, la desaparici\u00f3 for\u00e7ada a M\u00e8xic creix: com podem entendre aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

El president\u00a0Felipe<\/span>\u00a0Calder\u00f3n (Partit d’Acci\u00f3 Nacional \u2013PA) el 2006 dissol la Fiscalia\u00a0especialitzada\u00a0en moviments socials i pol\u00edtics del passat, creada per investigar els crims de la Guerra Bruta que va ser creada en els\u00a0‘<\/span>90 per\u00f2 que mai va investigar ni va trobar als desapareguts. Aqu\u00ed es d\u00f3na un pacte d’impunitat perqu\u00e8 no s’arribi al fons de l’assumpte i tractar el passat com a passat. Per\u00f2, en aquesta mateixa \u00e8poca es comencen a documentar desaparicions, ja en el marc de la Guerra contra el Narco, que deixen de ser per motius pol\u00edtics i tenen a veure amb les accions d’actors criminals no estatals, com el crim organitzat, per\u00f2 que estan\u00a0col\u00b7ludides\u00a0amb l’aparell de l’Estat. I es donen desaparicions perpetrades per agents de l’Estat que lliuren a la gent a la delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada perqu\u00e8 realitzin l’execuci\u00f3 i al rev\u00e9s.<\/p>\n

I com afronten els moviments de suport a les v\u00edctimes aquesta nova ona de desaparicions?<\/strong><\/p>\n

V\u00e8iem dia a dia que la Guerra contra el Narco estava incrementant el nombre d’executats i desapareguts vertiginosament. \u00c9s llavors quan, el 2013, comencen a cr\u00e9ixer nous moviments de familiars que exigeixen l’atenci\u00f3 de les autoritats aix\u00ed com mecanismes d’interlocuci\u00f3 per generar pol\u00edtiques de cerca. I, poc despr\u00e9s, el 26 de setembre d’aquest mateix any, ocorre la desaparici\u00f3 dels 43 estudiants\u00a0normalistes.<\/p>\n

Aquesta desaparici\u00f3 for\u00e7ada es d\u00f3na en aquest context de conniv\u00e8ncia de les xarxes criminals i les autoritats de diversos nivells, amb participaci\u00f3 de la Policia Federal, Estatal i Municipal, pres\u00e8ncia de militars i Policia Ministerial, tots ells\u00a0col\u00b7ludits\u00a0amb el Cartel Guerreros Unidos.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La psic\u00f2loga mexicana Ximena Antill\u00f3n, del centre d’investigaci\u00f3 Fundar, parla sobre las conseq\u00fc\u00e8ncies psicol\u00f2giques del cas Ayotzinapa \/ \u00a9SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Quina \u00e9s la resposta de l’Estat a aquest cas en el qual s’acusa directament a les seves forces de seguretat?<\/strong><\/p>\n

La primera reacci\u00f3 de les autoritats \u00e9s criminalitzar als estudiants; van dir que eren infiltrats del Cartel de los Rojos i que per aix\u00f2 Guerreros Unidos els havia fet desapar\u00e8ixer. Per\u00f2 el fet que fossin joves, pobres i estudiants va generar molta empatia entre la societat i es va poder neutralitzar aquest discurs.<\/p>\n

A m\u00e9s, tot el seguiment medi\u00e0tic internacional que va tenir el cas va aconseguir que l’Estat tingu\u00e9s una reacci\u00f3 particular amb els 43 i es va aconseguir impulsar el Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI<\/span>) que van intentar desmuntar la veritat hist\u00f2rica llan\u00e7ada pel govern, que era que els estudiants havien estat assassinats i cremats en deixalleria de\u00a0Cocula<\/span>. Gr\u00e0cies a aquest Grup, es documenten els mecanismes d’impunitat de l’Estat, que va sembrar restes humanes en un riu per fer tot aquest muntatge.<\/p>\n

En l’\u00e0mbit psicol\u00f2gic, com afecta la criminalitzaci\u00f3 dels estudiants i aquesta veritat hist\u00f2rica als seus familiars i companys supervivents?<\/strong><\/p>\n

Quan vem comen\u00e7ar a treballar amb els supervivents vam veure moltes conseq\u00fc\u00e8ncies com a impactes propis de l’estr\u00e8s\u00a0posttraum\u00e0tic\u00a0\u2013insomni, por a sortir al carrer o espantar-se amb qualsevol soroll o en veure policia, etc. A m\u00e9s, van viure un proc\u00e9s de dol alterat per totes les manipulacions que s’estaven duent a terme del cas.<\/p>\n

Els\u00a0normalistes\u00a0estan units per un vincle molt profund: viuen a l’escola i molts procedeixen del mateix poble. Per aix\u00f2, la resposta durant els atacs va ser admirable: tornaven enrere per recollir als companys que quedaven enrere i els ferits de mort se sacrificaven per aquells que encara podien sortir amb vida.<\/p>\n

La culpa va ser la part m\u00e9s dura, perqu\u00e8 sobreviure va ser alguna cosa totalment\u00a0aleat\u00f2ria, aix\u00ed li van donar sentit al fet d’estar amb vida: trobar als seus companys.<\/p>\n

Com \u00e9s la gesti\u00f3 d’un dol que s’acaba convertint en una lluita en comunitat?<\/strong><\/p>\n

Quan les fam\u00edlies s’assabenten del qu\u00e8 ha succe\u00eft comencen a arribar a l’escola; ells no es coneixien i al principi es d\u00f3na una situaci\u00f3 molt ca\u00f2tica. A poc a poc es van organitzant en grups de cerca que no donen resultat.<\/p>\n

\u00c9s llavors quan decideixen anar a viure a l’escola i comencen les conseq\u00fc\u00e8ncies psicol\u00f2giques amb efectes a m\u00e9s llarg termini: deixen les seves cases, les seves collites, la seva comunitat…i es d\u00f3na el que cridem temps detingut: perden els referents del pas del temps perqu\u00e8 tota la seva vida es basa en una cerca que no d\u00f3na resultat.<\/p>\n

Molts d’ells no tenien experi\u00e8ncia organitzativa ni refer\u00e8ncies de les desaparicions que estaven succeint al pa\u00eds per\u00f2 comencen a mobilitzar-se per buscar als seus fills, la qual cosa, en termes psicosocials, els permet tramitar el seu buit i reorganitzar la seva vida quotidiana. La cerca es converteix en una substituci\u00f3 del dol que no poden passar perqu\u00e8 no tenen la certesa que els seus fills estiguin morts.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Ximena Antill\u00f3n ha visitat Barcelona en el marc del festival pels drets humans a M\u00e8xic \u2018Susurros del M\u00e9xico Olvidado\u2019, organitzat per la Taula per M\u00e8xic de Barcelona \/ \u00a9SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Els familiars dels 43 van comen\u00e7ar la seva mobilitzaci\u00f3 amb l’\u00fanic objectiu de trobar als seus fills i s’han convertit en activistes pels drets humans. Els compensa aquesta lluita? Com segueixen, tres anys despr\u00e9s?<\/strong><\/p>\n

Es van desgastant i van perdent visibilitat, la qual cosa genera tensions dins del mateix col\u00b7lectiu. Ells sabien que s’haurien de preparar per a una lluita llarga, per\u00f2 no s’imaginaven que ho seria tant. Ara segueixen amb la cerca per\u00f2 comencen a tornar a les seves cases, la qual cosa els resulta molt dolor\u00f3s, perqu\u00e8 senten com que abandonen, per\u00f2 necessiten administrar les energies.<\/p>\n

A m\u00e9s, necessiten mantenir les seves activitats econ\u00f2miques\u00a0donat\u00a0que no s’han volgut\u00a0visibilitzar\u00a0com a v\u00edctimes ni com a subjectes d’assist\u00e8ncia de l’Estat: van rebre oferiments de diners per part de funcionaris amb l’objectiu de silenciar la seva lluita, per\u00f2 aix\u00f2 els\u00a0ofenia\u00a0perqu\u00e8 els feia considerar que els seus fills estaven en venda. De l’Estat nom\u00e9s volen garanties de recerca per a la veritat i la just\u00edcia.<\/p>\n

Les desaparicions busquen eliminar dissid\u00e8ncies per\u00f2 els familiars, s’acaben mobilitzant, aix\u00ed que es passa a parlar de l’activisme de les\u00a0v\u00edctimes.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s el mateix que diuen les mares de\u00a0Pla\u00e7a<\/span>\u00a0de Maig: elles van ser parides pels seus fills. Van comen\u00e7ar a fer caravanes, visites a pobles que s\u00f3n v\u00edctimes de viol\u00e8ncies i s’identifiquen amb altres moviments, no nom\u00e9s de desapareguts sin\u00f3 contra els\u00a0megaprojectes,\u00a0feminicidis… Se’ls va obrir els ulls al que passava a M\u00e8xic.<\/p>\n

Hi ha un altre tema important referent a l’activisme a M\u00e8xic que \u00e9s la criminalitzaci\u00f3. Com porten els familiars que els ataquin per defensar uns drets que ja els han llevat?<\/strong><\/p>\n

Aquest fenomen es diu cadena de greuges: tenim un context de viol\u00e8ncia estructural que t\u00e9 a veure amb la pobresa, el racisme…i despr\u00e9s els atacs com el de l’escola Normal, que s\u00f3n esdeveniments traum\u00e0tics. A partir d’aqu\u00ed, es donen situacions que cridem\u00a0retraumatitzants, com la impunitat, l’estigmatitzaci\u00f3 de les v\u00edctimes, la criminalitzaci\u00f3 o el maltractament institucional que segueix despr\u00e9s. I el\u00a0pic\u00a0m\u00e9s alt d’aquesta viol\u00e8ncia i\u00a0revictimitzaci\u00f3\u00a0\u00e9s la veritat hist\u00f2rica.<\/p>\n

Els familiars sempre estan bregant amb la possibilitat que els seus desapareguts estiguin morts per\u00f2 la veritat hist\u00f2rica li d\u00f3na forma a aquest temor i els fa imaginar-se com va succeir; assassinats o calcinats, com en el cas dels 43. I aix\u00f2\u00a0\u00e9s<\/span>\u00a0tortura.<\/p>\n

La veritat hist\u00f2rica o la desaparici\u00f3 for\u00e7ada s\u00f3n realitats que aqu\u00ed sonen extremes per\u00f2 que per a M\u00e8xic s\u00f3n recurrents. I no es pot parlar d’aix\u00f2 sense esmentar la impunitat<\/strong><\/p>\n

Des de Fundar, abordem la impunitat m\u00e9s enll\u00e0 de la definici\u00f3 jur\u00eddica que \u00e9s l’omissi\u00f3 a investigar i sancionar, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot donar de forma activa, amb estrat\u00e8gies per protegir als responsables. Aix\u00ed, es desvia l’atenci\u00f3 o s’inventen proves per canviar la versi\u00f3 dels fets i tancar el cas. Tamb\u00e9 es va documentar tortura als detinguts, per fer-los confessar de manera que les seves versions coincidissin amb la veritat hist\u00f2rica.<\/p>\n

I aquesta impunitat legitimada t\u00e9 a veure amb el maneig dels mitjans de comunicaci\u00f3, que no s\u00f3n independents, perqu\u00e8 estan controlats per l’Estat mitjan\u00e7ant subvencions. L’entramat \u00e9s enorme, perqu\u00e8 no \u00e9s tan f\u00e0cil no investigar amb tot el moviment de familiars organitzats.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La psic\u00f2loga mexicana Ximena Antill\u00f3n, del centre d’investigaci\u00f3 Fundar, parla sobre las conseq\u00fc\u00e8ncies psicol\u00f2giques del cas Ayotzinapa \/ \u00a9SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

S\u00f3n els mateixos familiars els que investiguen el que l’Estat no fa?<\/strong><\/p>\n

Veiem a molts familiars especialitzats en la cerca de fosses clandestines: usen el m\u00e8tode de la vareta, clavant-la en irregularitats del terreny i si\u00a0surt una olor f\u00e8tida \u00e9s<\/span>\u00a0que hi ha restes humanes. Per\u00f2 malgrat ser ells els qui els troben, s\u00f3n les autoritats les que han de fer l’aixecament de proves. Per\u00f2 van veure que ho feien malament i perdien evid\u00e8ncies: ells descobrien les fosses i les autoritats les tapaven.<\/p>\n

O el que \u00e9s pitjor, s’emportaven els cossos i perdien la pista d’on estaven i com els tractaven. Molts familiars expliquen que les restes estan m\u00e9s segures a les fosses que quan les t\u00e9 l’Estat perqu\u00e8 el perill \u00e9s que tornin a desapar\u00e8ixer. Desapareixem f\u00edsicament, dels registres… \u00c9s la l\u00f2gica de la desaparici\u00f3 duta a l’extrem.<\/p>\n

La mobilitzaci\u00f3 a M\u00e8xic \u00e9s enorme, per\u00f2 despr\u00e9s hi ha tota una part de la societat civil que no est\u00e0 organitzada. \u00c9s per passivitat o perqu\u00e8 es normalitza la situaci\u00f3 i la por i el cansament paralitzen les mobilitzacions?<\/strong><\/p>\n

En el terratr\u00e8mol, amb Fundar vam anar a donar atenci\u00f3 psicosocial a aquells que esperaven que els rescatadors\u00a0traguessin\u00a0a gent dels enderrocs. Va haver-hi un maneig molt\u00a0revictimitzant<\/span>\u00a0sense cap sentit: no donaven informaci\u00f3, treien els cossos d’amagat…<\/p>\n

La gent va comen\u00e7ar a organitzar-se, van parlar amb els mitjans de comunicaci\u00f3 i van aconseguir que les autoritats responguessin m\u00ednimament. Per\u00f2, en un moment donat, la gent va comen\u00e7ar a dir-me que tenien por perqu\u00e8 pensaven que anaven a desapar\u00e8ixer als seus familiars. Llavors vaig veure com la desaparici\u00f3 havia calat en l’imaginari fins al punt de pensar que li pot passar a qualsevol. I quan sortien a denunciar la situaci\u00f3 em deien: \u00abi si ara em desapareixen a mi?\u00bb.<\/p>\n

La por a M\u00e8xic est\u00e0 sempre present com a forma de control: \u00e9s el discurs que les v\u00edctimes en alguna cosa caminaven, per la qual cosa hi ha una bona part de la gent que pensa que si\u00a0callen no els hi passar\u00e0<\/span>\u00a0res. Aix\u00f2 l’\u00fanica cosa que fa \u00e9s deixar-nos m\u00e9s desemparats, per\u00f2 la por moltes vegades \u00e9s m\u00e9s forta que la r\u00e0bia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abVan voler enterrar-nos, per\u00f2 no sabien que \u00e9rem llavors\u00bb. Aquest vers pertany a una poesia que va n\u00e9ixer en mem\u00f2ria dels 43 estudiants normalistes que van ser desapareguts a\u00a0Ayotzinapa\u00a0(estat de Guerrero, M\u00e8xic) el 26 de setembre de 2014. Es va convertir, tamb\u00e9, en consigna de les manifestacions, marxes i moviments reivindicatius que reclamaven l’aparici\u00f3 amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":15080,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[377,1629],"class_list":["post-15067","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-dol","tag-salut-psicosocial"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15067","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15067"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15067\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15067"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15067"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15067"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}