{"id":15101,"date":"2017-11-10T06:00:25","date_gmt":"2017-11-10T05:00:25","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15101"},"modified":"2017-11-10T06:00:25","modified_gmt":"2017-11-10T05:00:25","slug":"cancer-pulmo-primera-causa-mort-dones-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/11\/10\/cancer-pulmo-primera-causa-mort-dones-barcelona\/","title":{"rendered":"El c\u00e0ncer de pulm\u00f3 \u00e9s la primera causa de mort en dones a Barcelona"},"content":{"rendered":"

L’informe La salut a Barcelona 2016<\/a> de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona i del Consorci Sanitari de Barcelona notifica que el c\u00e0ncer de pulm\u00f3 es situa com la primera causa de mort en les dones superant per primer cop al c\u00e0ncer de mama.<\/p>\n

L’estudi que s’ha realitzat sobre la qualitat de l’aire conclou que el 68% de la poblaci\u00f3 de Barcelona est\u00e0 exposada a nivells de di\u00f2xid de nitrogen superiors dels establerts per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) i fins un 97% est\u00e0 exposat a material particulat.\u00a0Respecte la normativa\u00a0vigent a tot Europa, l’informe afirma que l’any 2016 es varen complir els corresponents valors l\u00edmit o objectiu\u00a0establerts per a 11 contaminants per\u00f2 es supera el valor l\u00edmit anual de di\u00f2xid de\u00a0nitrogen (NO2). L’Ajuntament de Barcelona vol fixar els seus valors de refer\u00e8ncia com els que estableix l’OMS. Aix\u00ed, tamb\u00e9 s’han superat els valors de refer\u00e8ncia establerts pel benz\u00e8, l’oz\u00f3 i el benzo(a)pir\u00e8.<\/p>\n

Aquesta avaluaci\u00f3 de la qualitat de l\u2019aire a la ciutat de Barcelona durant l\u2019any 2016 es mant\u00e9 estable respecte els anys anteriors per\u00f2 no aconsegueix superar els valors de l’OMS.<\/p>\n

Pel que fa a la mortalitat, la taxa\u00a0estandarditzada per edat continua amb tend\u00e8ncia decreixent en homes i es percep un lleuger augment en dones, tot i que la tend\u00e8ncia respecte\u00a0els darrers anys segueix sent decreixent. Les principals causes de mortalitat prematura s\u00f3n entre els homes i per aquest ordre: el c\u00e0ncer de pulm\u00f3, la malaltia isqu\u00e8mica del cor i lesions per accidents de tr\u00e0nsit. En dones, les morts per c\u00e0ncer de pulm\u00f3 augmenten i passen a ser la primera causa a l’any 2015. La primera causa de mort prematura en dones fins ara sempre havia estat el c\u00e0ncer de mama que passa a segon lloc.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Gr\u00e0fica sobre la qualitat de l’aire de La Salut a Barcelona 2016 \/ Ag\u00e8ncia P\u00fablica de Salut de Barcelona<\/figcaption><\/figure>\n

L’informe La Salut a Barcelona 2016 incorpora la contaminaci\u00f3 ac\u00fastica com un element nou. S’ha realitzat\u00a0un mapa de percepci\u00f3 del soroll fet a partir d\u2019enquestes a la poblaci\u00f3.\u00a0Les dades de 2016 mostren com a Ciutat Vella i l\u2019Eixample, 7 de cada 10 ve\u00efns i ve\u00efnes declaren que al seu barri hi ha molt soroll. En el conjunt de Barcelona, un 47,8% declara que hi ha \u00abmolt soroll\u00bb al seu barri. Segons\u00a0l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, a partir dels 42dB(A) es comencen a produir trastorns del son i a partir dels 50dB(A) podrien donar-se problemes circulatoris. Carme Borrell, gerenta de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona, ha vinculat aquesta percepci\u00f3 tant amb el soroll di\u00fcrn, transports, com al nocturn, oci.<\/p>\n

Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona ha explicat que el soroll ha estat un\u00a0indicador nou en aquest informe i els seus resultats criden l’atenci\u00f3 i cal abordar-los. En aquest sentit, Tarafa ha afirmat que crearan una \u00abTaula de soroll per treballar amb tots els agents de la ciutat i elaborar un pla de disminuci\u00f3 de soroll a la nostra ciutat\u00bb.<\/p>\n

Valoraci\u00f3 positiva per part de l’Ajuntament de Barcelona<\/h3>\n

Gemma Tarafa ha trobat important posar en relleu dues coses. Per una banda la import\u00e0ncia d’un informe com aquest que \u00ab\u00e9s \u00fanic, poques ciutats d’Europa elaboren informes que ajuden molt\u00edssim a veure si estem orientant b\u00e9 les nostres pol\u00edtiques p\u00fabliques\u00bb. Per altra banda, ha volgut recordar que, com moltes de les pol\u00edtiques s’han posat en marxa fa poc i \u00abtenen poc recorregut\u00bb, des de l’Ajuntament diuen que no poden saber si \u00abestan servint\u00bb per\u00f2, en tot cas, \u00abaquests informes ajuden a descobrir-ho\u00bb. \u00abHem de ser capa\u00e7os de ser din\u00e0mics en aquells pol\u00edtiques que no funcionen prou b\u00e9 i fer-ne de noves\u00bb, ha dit Tarafa.<\/p>\n

Des de l’Ajuntament han valorat positivament la reducci\u00f3 de les principals causes de mortalitat prematura ja que \u00abaix\u00f2 vol dir que morim m\u00e9s de vells que per altres causes\u00bb. Tamb\u00e9 destaquen que en els resultats de tuberculosi, sida o embar\u00e0s adolescent tamb\u00e9 s’ha millorat. Tarafa ha volgut ressaltar que per molt que \u00abels valors siguin estables o de tend\u00e8ncia a la baixa no ens hem de conformar amb ells\u00bb.<\/p>\n

Les desigualtats de salut entre barris pel que fa per exemple\u00a0a l\u2019esperan\u00e7a de vida s’han frenat for\u00e7a. Tarafa per\u00f2 ha demanat prud\u00e8ncia perqu\u00e8 hi ha hagut un petit descens entre les desigualtats entre barris tamb\u00e9 perqu\u00e8 han parat d’augmentar. Crearan un\u00a0Observatori d’impactes en salut i qualitat de vida per veure els impactes de les mesures que s’han anat aprovant: \u00abun seguiment quotidi\u00e0 permetr\u00e0 tenir una avaluaci\u00f3 continuada\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Quadre resum dels indicadors de l’informe de Salut a Barcelona 2016 \/ Ag\u00e8ncia P\u00fablica de Salut de Barcelona<\/figcaption><\/figure>\n

Altres indicadors de salut estudiats<\/h3>\n

La salut autopercebuda<\/strong> per classe social i sexe: Borrell ha explicat que aqu\u00ed tamb\u00e9 es veuen les desigualtats de g\u00e8nere, ja que\u00a0la salut est\u00e0 pitjor percebuda per dones que per homes. Aquesta percepci\u00f3 de \u00abmala salut\u00bb \u00e9s d’un 41,7% en dones de classe social m\u00e9s baixai d’un 10% entre les de classe m\u00e9s alta.<\/p>\n

Un altre indicador \u00e9s la salut reproductiva<\/strong>: la fecunditat mostra els naixements de les dones en edat reproductiva (de 15 als 49). L’estudi explica que en la fecunditat adolescent (15-19) hi ha 19,1 embarassos per cada mil dones. Els gr\u00e0fics mostren que tant els embarassos com els avortaments tendeixen a disminuir i la fecunditat a cr\u00e9ixer. Tamb\u00e9 s’han estudiat els embarassos en adolescents comparant-los entre l’any 2008 i el 2016. En tots els districtes disminueix l’embar\u00e0s adolescent.<\/p>\n

L’estudi de salut laboral<\/strong> mostra que les lesions i malalties professionals relacionades amb el treball greus s’han incrementat en 183 en homes i 76 en dones despr\u00e9s de 10 anys de descens mantingut. De lesions mortals hi ha hagut 25 homes i 6 dones. De malalties professionals hi hagut 569 casos. De malalties relacionades amb el treball\u00a0com ara el trastorn ansi\u00f3s-depressiu: 545 (191 homes i 354 dones).<\/p>\n

Pel que a les infeccions per malalties de transmissi\u00f3 sexual<\/strong>, els casos de VIH estan pr\u00e0cticament estables i fins i tot han arribat a disminuir una mica.\u00a0Altres com ara la s\u00edfilis, per\u00f2, van creixent en homes i la gonoc\u00f2ccia va creixent en dones. Gemma Tarafa ha argumentat que l’increment de malalties infeccioses tamb\u00e9 es pot explicar pel fet que la vigil\u00e0ncia \u00e9s major i el control fa que detectem m\u00e9s casos. En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Barcelona han afirmat que estan tra\u00e7ant una estrat\u00e8gia per poder disminuir aquests percentatges, \u00abquan abans fem la detecci\u00f3 preco\u00e7 abans evitarem que la puguin transmetre\u00bb.<\/p>\n

L’estudi tamb\u00e9 s’ha centrat en les persones, l’economia i les condicions de vida a Barcelona. L’informe afirma que el 9% de les llars vivien en pobresa material severa el 2016. A m\u00e9s\u00a0un 10,6% de les llars de Barcelona van patir pobresa energ\u00e8tica l’any 2016\u00a0(un 23,4% en les classes socials m\u00e9s desfavorides respecte a un 4,8% en les m\u00e9s
\nbenestants). En aquest sentit\u00a0l’Ajuntament de Barcelona ha explicat que ha at\u00e8s prop de 10.000 llars amb problemes relacionats amb la pobresa energ\u00e8tica. Bombers, Centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i Habitatge \u00abs\u00f3n sovint la porta d’entrada a persones amb pobresa energ\u00e8tica\u00bb, segons Tarafa, i \u00e9s amb tots ells amb els qui l’Ajuntament treballa per pal\u00b7liar els percentatges informes.<\/p>\n

Quan es pregunta a la ciutadania per la seva salut percebuda<\/strong>, veiem com el 15,5%\u00a0dels homes i 22,6% de les dones (adults) declaren una salut regular o dolenta.\u00a0Les dones tenen una pitjor percepci\u00f3 de la salut per\u00f2, tot i aix\u00f2, viuen m\u00e9s anys.<\/p>\n

Als serveis sanitaris<\/strong>, segons Tarafa, els hi cal\u00a0molt marge de millora.\u00a0El 64,3% de la poblaci\u00f3 barcelonina t\u00e9 cobertura sanit\u00e0ria exclusivament p\u00fablica, per\u00f2\u00a0aquest percentatge \u00e9s molt diferent entre els districtes, sent els dos m\u00e9s extrems\u00a0Sarri\u00e0-Sant Gervasi (25,9%) i Nou Barris (83,4%). L’\u00fas dels serveis d’urg\u00e8ncies\u00a0hospitalaris l’any 2016 a la ciutat va ser de: 342 persones per 1.000 habitants en el cas\u00a0dels homes i 380,1 en dones. Per altra banda, un 24% de les cites pr\u00e8vies a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria es donen a m\u00e9s de 48 hores.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’informe La salut a Barcelona 2016 de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona i del Consorci Sanitari de Barcelona notifica que el c\u00e0ncer de pulm\u00f3 es situa com la primera causa de mort en les dones superant per primer cop al c\u00e0ncer de mama. L’estudi que s’ha realitzat sobre la qualitat de l’aire conclou que […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":15107,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[937,938,1663,684,879,368],"class_list":["post-15101","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-agencia-de-salut-publica-de-barcelona","tag-ajuntament-barcelona","tag-consorci-sanitari-de-barcelona","tag-informe-salut","tag-informe-salut-2016","tag-salut-publica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15101","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15101"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15101\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15101"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15101"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15101"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}