![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/37548123895_e37e87b845_h.jpg\")
<\/a>Mostrant i treballant alternatives, critiqueu la sobremedicaci\u00f3 o els f\u00e0rmacs que no aporten?<\/b><\/p>\n
Eva: M\u00e9s\u00a0que aportar o no aportar el que passa \u00e9s que \u00e9s una eina que no treballa l’individu. Al final, un t\u00e9 un\u00a0s\u00edmptoma\u00a0que ve d’un desequilibri de base: potser d’una mala dieta, d’uns mals h\u00e0bits, d’una hist\u00f2ria emocional… Pots donar f\u00e0rmacs per\u00f2 si la base segueix desequilibrada, per molt que l’antiinflamatori et pugui treure el dolor, si tens una\u00a0depressi\u00f3 o\u00a0segueixes menjant malament, els\u00a0f\u00e0rmacs l’\u00fanic que fan \u00e9s taponar per\u00f2 no resolen. S’ha de veure una mica l’equilibri.<\/p>\n
Jos\u00e9: A vegades davant uns s\u00edmptomes\u00a0i uns signes amb una ter\u00e0pia m\u00e9s natural pots mirar de regular-los i modular-los que \u00e9s\u00a0diferent\u00a0que\u00a0suprimir. Segons la intensitat dels\u00a0s\u00edmptomes,\u00a0segons la naturalesa o el context del\u00a0proc\u00e9s\u00a0pots valorar si utilitzar el f\u00e0rmac en moments puntuals que per intensitat o situaci\u00f3 ho necessitin per\u00f2 no de manera sistem\u00e0tica.<\/p>\n
Per la part d’apropament al pacient, quines difer\u00e8ncies m\u00e9s rellevants veus de quan treballaves al CAP i ara aqu\u00ed, Eva?<\/b><\/p>\n
Eva:\u00a0Al CAP no pots fer de metge, tens 2-3 minuts per pacient com a molt i a m\u00e9s et posen domicilis i urg\u00e8ncies. Quan un pacient t’entra amb un s\u00edmptoma el que pots fer m\u00ednimament \u00e9s explorar i donar alguna cosa i l’\u00fanica eina que tens \u00e9s un f\u00e0rmac. No pots fer treball de fons perqu\u00e8 no tens temps per fer-ho per molt que t’agrad\u00e9s.<\/p>\n
Aqu\u00ed tenim 1h-45 minuts per pacient i d\u00f3na temps de parlar, de saber on viu, com viu, qu\u00e8 menja, qu\u00e8 fa… de saber el seu dia a dia i quins s\u00f3n els seus h\u00e0bits. A partir d’aqu\u00ed pots treballar molt. Des del CAP no ho pots fer aix\u00f2, el sistema no t’ho permet. Est\u00e0 ple de metges fant\u00e0stics per\u00f2 no tenen una altra opci\u00f3.<\/p>\n
Jo veia a 40 pacients per mat\u00ed. Si alg\u00fa em venia per una depressi\u00f3 o amb uns s\u00edmptomes d’ansietat… no podia ni preguntar-li d’on sortia aix\u00f2. No podia investigar res. Tens ansietat? Doncs et dono un f\u00e0rmac perqu\u00e8 et calmis.<\/p>\n
Quines mesures s’haurien d’implantar per qu\u00e8 la gent no tend\u00eds a acceptar aquesta sobremedicaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Eva: Des de l’educaci\u00f3. A les escoles s’hauria d’educar en bons h\u00e0bits, que tamb\u00e9 s’implantessin als propis menjadors i fer molt m\u00e9s exercici tamb\u00e9. Ara crec que es fan dues hores setmanals, als paisos n\u00f2rdics en fan 8 o 9 d’hores.<\/p>\n Bons h\u00e0bits i donar eines per l’autogesti\u00f3 de la salut. Que cadasc\u00fa s\u00e0piga que una migranya la pots solucionar amb un ibuprof\u00e9 en un moment donat per\u00f2 que si es repeteix potser ser\u00e0 perqu\u00e8 hi ha alguna cosa que no funciona o que alguna cosa de la teva vida no est\u00e0 anant b\u00e9 com ara un estr\u00e8s. S’han de donar eines perqu\u00e8 cadasc\u00fa pugui autoregular-se la seva pr\u00f2pia salut.<\/p>\n Jos\u00e9: Amb l’autogesti\u00f3 assumeixes tu tamb\u00e9 la responsabilitat. Sovint el qu\u00e8 fem en salut \u00e9s delegar la responsabilitat. Quan un metge ha de visitar 40 pacients i assumir la responsabilitat doncs opta a vegades per una medicina m\u00e9s intervencionista i defensiva. Amb l’autogesti\u00f3 tamb\u00e9 es canvia la din\u00e0mica de relaci\u00f3 amb el professional.<\/p>\n Tamb\u00e9 s’hauria de realitzar un paper de sensibilitzaci\u00f3 a l’usuari per intentar no sobresaturar el sistema. Que la gent faci consultes realment importants i no per qualsevol cosa tamb\u00e9 vol dir canviar el sistema.<\/p>\n Un dels serveis on treballeu l’autogesti\u00f3 \u00e9s als grups de part i crian\u00e7a amb dones i les seves families.\u00a0<\/b><\/p>\n Jose: Normalment els seguiments que es fan dels embarassos s\u00f3n molt protocolaris i es basen en una s\u00e8rie de cribatges per descartar malalties. Sovint posen m\u00e9s for\u00e7a en descartar la malaltia que no en potenciar la salut. Per mi s\u00ed \u00e9s favorable el cribatge per\u00f2 mentre no tingui m\u00e9s for\u00e7a que el fet de potenciar la salut…<\/p>\n El qu\u00e8 fem en aquests cursos i tallers \u00e9s que la gent prengui consci\u00e8ncia de la salut f\u00edsica, relacional i en el vincle i aix\u00f2 ho seguim mantenint en la primera etapa de la infantesa. Tamb\u00e9 els hi donem eines a les fam\u00edlies perqu\u00e8 puguin gestionar quan el nen t\u00e9 mucositat, febre… els acompanyem perqu\u00e8 a la m\u00ednima no facin \u00fas de l’antit\u00e8rmic o d’aquesta farmacologia supressora. Es genera un altre tipus de relaci\u00f3 amb el professional.<\/p>\n Eva:\u00a0Els usuaris poden decidir una mica com ser\u00e0 el seu part sempre acompanyats del consell m\u00e8dic per\u00f2 no amb el metge com la veu cantant del proc\u00e9s. No ha de ser el metge, l’infermer o la matrona qui digui com, on, quan i ja, sense deixar-te ni tan sols opinar. Que sigui una mica un u a u. \u201cJo estic prenyada, jo vull parir i voldria que fos aix\u00ed\u201d, diuen. Tamb\u00e9 \u00e9s important que les persones estiguin preparades per si hi ha alguna complicaci\u00f3 puguin integrar-la i acceptar-la sense que sigui un trauma.<\/p>\n La capacitat de decidir dins un proc\u00e9s d’embar\u00e0s, part i crian\u00e7a \u00e9s fonamental per ser despr\u00e9s conseq\u00fcent amb el que un sent.\u00a0El que moltes vegades passa amb aquestes dones \u00e9s que despr\u00e9s es queden com si les haguessin obligat a passar per un cam\u00ed per on no volien passar. No \u00e9s el fet d’haver acabat en ces\u00e0ria sin\u00f3 el com. A vegades s’han sentit agredides. Moltes ens diuen ‘a mi m’han maltractat’. No \u00e9s pot arribar a aquest punt en un moment tan bonic de la teva vida. No has d’acabar amb un sentiment d’agressi\u00f3.<\/p>\n \u00c9s important saber acompanyar aquestes persones i que elles puguin decidir.<\/p>\n Tots aquests processos comporten temps. Creieu que els ritmes de vida, l’estr\u00e8s o les condicions socioecon\u00f2miques situen als pacients en un paper passiu?<\/b><\/p>\n Eva: Al final la salut \u00e9s un negoci. Aquest \u00e9s el problema. M\u00e9s que ser v\u00edctimes de l’estr\u00e8s, som v\u00edctimes de\u00a0fer\u00a0negoci i treure diners en tot. Quan els diners deixin de ser el primer factor que ens interessa com a societat, tot aix\u00f2 comen\u00e7ar\u00e0 a millorar per\u00f2 si nom\u00e9s vols treure diners i enriquir-te… Al final, un CAP\u00a0est\u00e0 gestionat<\/span>\u00a0econ\u00f2micament i et demanen n\u00fameros. Per aix\u00f2 et posen a 40 en comptes d’agafar un altre metge i que siguin 20 i 20. El metge no pot fer res m\u00e9s que donar f\u00e0rmacs. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 b\u00e0sicament econ\u00f2mica. Per mi \u00e9s un tema molt complicat.<\/p>\n Jose<\/span>:\u00a0Hi ha gent que opta per viure d’una manera m\u00e9s conscient l’embar\u00e0s, el part, la crian\u00e7a,\u00a0tamb\u00e9 hi ha projectes d’educaci\u00f3 m\u00e9s respectuosa. Hi ha gent que dins el\u00a0sistema\u00a0busca petites illes per moure’s d’una altra manera. Per aix\u00f2 fem aqu\u00ed cursos i tallers de sensibilitzaci\u00f3 i d’educaci\u00f3 en salut.<\/p>\n Funcionen?<\/strong><\/p>\n Eva: Les persones tenen molta m\u00e9s consci\u00e8ncia que s\u00f3n una part activa de la seva vida i en la salut tamb\u00e9 se n’adonen. Veuen que no han d’estar dirigits ni fer el que diu l’al\u00b7lopatia\u00a0perqu\u00e8 veuen que altres medicines potencien el seu propi \u00e9sser com per poder curar-se. Prenen consci\u00e8ncia de la part activa del sistema de salut i s\u00f3n capaces de decidir.<\/p>\n El concepte \u00abel metge\u00bb ve d’una societat molt reprimida, molt m\u00e9s inculta que pensava que qui sabia era el metge i punt.\u00a0Aix\u00f2\u00a0per sort ha anat evolucionant i la gent es diu a si mateixa que \u00e9s una part activa de la seva vida, que sap el que li conv\u00e9 i, per experi\u00e8ncia pr\u00f2pia, veu que potser hi ha vies que no l’ajuden, van per\u00a0altres, experimenten i veuen que els ajuda.<\/p>\n<\/a>