{"id":15254,"date":"2017-11-29T06:00:54","date_gmt":"2017-11-29T05:00:54","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15254"},"modified":"2017-11-29T06:00:54","modified_gmt":"2017-11-29T05:00:54","slug":"majoria-deditors-grans-revistes-mediques-destats-units-rep-pagaments-industria-farmaceutica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/11\/29\/majoria-deditors-grans-revistes-mediques-destats-units-rep-pagaments-industria-farmaceutica\/","title":{"rendered":"La majoria d’editors de les grans revistes m\u00e8diques d’Estats Units rep pagaments de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article de eldiario.es<\/a><\/p>\n

Fins a dos ter\u00e7os dels editors de les revistes m\u00e8diques m\u00e9s importants d’Estats Units<\/span>\u00a0han rebut algun tipus de pagament per part de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica i sanit\u00e0ria en els \u00faltims anys. Uns ingressos\u00a0sobre els que<\/span>\u00a0la majoria dels editors no estan obligats a informar i que en un 15% dels casos superen \u00e0mpliament els 10.000 d\u00f2lars anuals, segons els resultats d’un estudi publicat el passat mes d’octubre a\u00a0PeerJ<\/span>\u00a0Preprints<\/span><\/a>.<\/p>\n

A banda que l’estudi no ha estat revisat per parells, procediment habitual que travessen els estudis cient\u00edfics abans de ser publicats, els seus resultats confirmen i amplien els d’un altre article publicat el passat mes de setembre en el\u00a0British<\/span>\u00a0Medical\u00a0Journal<\/span>\u00a0i els autors del qual van concloure que \u00abels pagaments de la ind\u00fastria als editors de revistes s\u00f3n comunes i, sovint, grans, especialment per a certes especialitats\u00bb.<\/p>\n

A pesar que la recerca publicada en el\u00a0BMJ<\/span><\/a>\u00a0es va realitzar sobre m\u00e9s de mig centenar de revistes m\u00e8diques, l’an\u00e0lisi es va restringir a un sol any (2014), pel\u00a0que\u00a0els autors del nou estudi van decidir ampliar la recerca a un per\u00edode de temps major, que compr\u00e8n de l’1 d’agost de 2013 al 31 de desembre de 2016. Durant aquest per\u00edode, dels 333 editors de les 35 revistes m\u00e8diques analitzades, 212 (el 63%) van rebre algun pagament de la ind\u00fastria.<\/p>\n

Els autors destaquen que les quantitats varien molt entre uns especialistes i uns altres, amb pagaments que oscil\u00b7len entre amb prou feines 10 d\u00f2lars i els gaireb\u00e9 11 milions de d\u00f2lars que va rebre un dels editors analitzats. Encara aix\u00ed, els seus resultats indiquen que 51 editors (un 15% del total) van rebre pagaments personals superiors a 10.000 d\u00f2lars a l’any, sent la mitjana global d’uns 55.000 d\u00f2lars anuals.<\/p>\n

Tenint en compte aquests resultats, els autors de l’estudi consideren que el primer pas ha de ser \u00abexigir una transpar\u00e8ncia total a la declaraci\u00f3 d’ingressos entre els editors m\u00e8dics\u00bb, per\u00f2 afegeixen que \u00abla mera transpar\u00e8ncia no \u00e9s suficient\u00bb, especialment tenint en compte \u00abla influ\u00e8ncia dels editors sobre la literatura m\u00e8dica\u00bb.<\/p>\n

Els editors controlen la literatura m\u00e8dica<\/h3>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de decidir qu\u00e8 es publica, els editors de les revistes tamb\u00e9 nomenen als revisors que han d’analitzar els articles que presenten els investigadors, a quins estudis se’ls d\u00f3na prioritat o si \u00e9s necessari incloure editorials o comentaris sobre una recerca, siguin a favor o en contra de les seves conclusions.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, segons els autors del nou estudi, moltes revistes manquen de pol\u00edtiques clares i transparents sobre els conflictes d’inter\u00e8s dels editors i, en el cas de tenir-les, els protocols estan \u00abpoc definits\u00bb o s\u00f3n \u00abmolt laxos\u00bb, especialment en comparaci\u00f3 dels requisits que s’exigeixen a la resta dels involucrats en el proc\u00e9s de publicaci\u00f3 d’un estudi cient\u00edfic.<\/p>\n

\u00abActualment, en la majoria de les revistes es requereix que els autors i revisors declarin conflictes d’inter\u00e8s, el que significa que s’espera aquesta precauci\u00f3 per tots els involucrats en el proc\u00e9s de revisi\u00f3 i publicaci\u00f3, excepte pels editors, que s\u00f3n els que prenen les decisions clau\u00bb, denuncien els autors de l’estudi.<\/p>\n

Per salvar els possibles problemes derivats d’aquests conflictes d’inter\u00e8s, els investigadors plantegen la necessitat d’establir uns protocols d’obligat compliment per a tots els editors i que en cada article cient\u00edfic figuri el nom de tots aquells que han participat en la presa de decisions,\u00a0incloent-hi\u00a0una declaraci\u00f3 de conflictes d’inter\u00e8s. Finalment, conclouen que \u00abel remei definitiu seria prohibir als editors rebre qualsevol pagament per part de la ind\u00fastria, eliminant aquesta font de parcialitat per complet\u00bb.<\/p>\n

Aquestes recomanacions s\u00f3n compartides pels autors de l’estudi publicat en el\u00a0BMJ<\/span>, els qui recomanen a tots els grups editorials implementar \u00abuna pol\u00edtica de conflictes d’interessos transparent i p\u00fablicament accessible\u00bb i, at\u00e8s que \u00abels editors juguen un paper crucial en la integritat de la recerca\u00bb, plantegen\u00a0a les revistes\u00a0la possibilitat\u00a0d'\u00bbexcloure\u00a0dels llocs editorials a aquells professionals amb relacions considerables amb la ind\u00fastria\u00bb.<\/p>\n

Un editor va ingressar quasi 11 milions de d\u00f2lars<\/h3>\n

A pesar que molts dels pagaments corresponen a petites quantitats (solament el 36% va rebre pagaments superiors a 50 d\u00f2lars), diversos estudis ja han mostrat que fins i tot aquest tipus d’ingressos acaben donant lloc a biaixos. En aquest sentit, una recerca publicada el passat any a la Revista de l’Associaci\u00f3 M\u00e8dica Americana<\/a> va concloure que fins i tot el pagament d’un menjar de menys de 20 d\u00f2lars pot induir un biaix entre els metges a l’hora de realitzar la prescripci\u00f3 d’un medicament.<\/p>\n

En l’altre extrem de la balan\u00e7a se situa el cas d’un editor que va ingressar gaireb\u00e9 11 milions de d\u00f2lars l’any 2014. Aquest facultatiu va fundar una empresa privada que posteriorment es va vendre a una corporaci\u00f3 internacional de dispositius m\u00e8dics. Els investigadors denuncien que molts dels articles cient\u00edfics clau sobre el dispositiu desenvolupat per aquest especialista es van publicar en la mateixa revista en la qual treballava com a editor.<\/p>\n

Tant l’estudi publicat en\u00a0PeerJ<\/span>\u00a0Preprints<\/span>, com el del\u00a0BMJ<\/span>, s’han pogut realitzar gr\u00e0cies a les dades proporcionades pel portal Open\u00a0Payments<\/span><\/a>, un programa federal nord-americ\u00e0 que pret\u00e9n augmentar la transpar\u00e8ncia en el sector i que permet con\u00e8ixer els pagaments individuals que la ind\u00fastria farmac\u00e8utica i sanit\u00e0ria realitza a cada professional de la medicina als EUA.<\/p>\n

A Espanya, ha estat\u00a0la mateixa ind\u00fastria\u00a0la que ha iniciat un procediment similar. No obstant aix\u00f2, tal com va mostrar una recerca de\u00a0Civio<\/span>, vuit de cada deu euros que les farmac\u00e8utiques gasten en metges segueixen sent opacs<\/a>, at\u00e8s que les farmac\u00e8utiques no ofereixen les dades individualitzades del que ha cobrat cada metge. Aquesta situaci\u00f3 canviar\u00e0 l’any que ve, despr\u00e9s de rebre\u00a0Farmaindustria<\/span>\u00a0l’autoritzaci\u00f3 de l’Ag\u00e8ncia Espanyola de Protecci\u00f3 de Dades per publicar les dades individualitzades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article de eldiario.es Fins a dos ter\u00e7os dels editors de les revistes m\u00e8diques m\u00e9s importants d’Estats Units\u00a0han rebut algun tipus de pagament per part de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica i sanit\u00e0ria en els \u00faltims anys. Uns ingressos\u00a0sobre els que\u00a0la majoria dels editors no estan obligats a informar i que en un 15% dels […]<\/p>\n","protected":false},"author":57,"featured_media":15255,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[176,292,1687,1688,1689],"class_list":["post-15254","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-estudi","tag-industria-farmaceutica","tag-investigacions","tag-revista-cientifica","tag-revista-medica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15254","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/57"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15254"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15254\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15254"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15254"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15254"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}