{"id":15288,"date":"2017-11-23T06:00:26","date_gmt":"2017-11-23T05:00:26","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=15288"},"modified":"2017-11-23T06:00:26","modified_gmt":"2017-11-23T05:00:26","slug":"als-hospitals-siria-no-hi-havia-recursos-no-podiem-atendre-ferits-pero-ho-feiem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/11\/23\/als-hospitals-siria-no-hi-havia-recursos-no-podiem-atendre-ferits-pero-ho-feiem\/","title":{"rendered":"\u201cAls hospitals de S\u00edria no hi havia recursos. No pod\u00edem atendre els ferits, per\u00f2 ho f\u00e8iem\u201d"},"content":{"rendered":"

\u201cVinc d\u2019un pa\u00eds on la meitat som refugiats, l\u2019altra meitat s\u00f3n m\u00e0rtirs i la resta nom\u00e9s espera. Cansat de l\u2019obscur silenci de les paraules \u2018gana\u2019, \u2018fred\u2019 i \u2018p\u00e8rdua\u2019, quan l\u2019eco de les bales, les veus i les explosions es tornen normals. Quan la mort es torna normal. Quan els amics cada cop s\u00f3n menys\u201d. Aix\u00ed parla Mohammed Abdulmahid de la seva terra, de S\u00edria. <\/span><\/p>\n

T\u00e9 nom\u00e9s 23 anys i va comen\u00e7ar a exercir d\u2019infermer al bell mig de la guerra que afecta el pa\u00eds des de 2011. Al Mohammed li costa parlar de la seva feina en hospitals bombardejats i dels amics i fam\u00edlia que ha deixat enrere. Com millor s\u2019expressa \u00e9s a trav\u00e9s de la poesia. Aix\u00ed, aquesta primera reflexi\u00f3 pertany a uns versos en els quals ell es veu com un \u201cambaixador de la pau\u201d davant qualsevol persona que li pregunti per S\u00edria. <\/span><\/p>\n

Assegura que vol explicar a la gent que vulgui escoltar-lo quina \u00e9s la situaci\u00f3 actual a Alep, on ell va exercir durant m\u00e9s d\u2019un any, en hospitals \u201cforadats pels impactes de les bombes\u201d. Per\u00f2 quan \u00e9s preguntat per la guerra que ha deixat enrere riu. En Mohammed riu sempre, de manera sonora quan desvia la mirada i intenta trobar les paraules per a un \u201chorror que no es pot explicar ni en \u00e0rab ni en angl\u00e8s\u201d. I tamb\u00e9 riu, de manera m\u00e9s distesa quan parla sobre que est\u00e0 estudiant castell\u00e0 i intenta comunicar-se filant algunes frases. <\/span><\/p>\n

Avui en Mohammed tornar\u00e0 a ser ambaixador de la pau durant la mostra de cinema i salut \u2018Salut, Drets i Acci\u00f3\u2019, on ser\u00e0 a la taula rodona que aprofundir\u00e0 en el documental <\/span>Nowhere to hide<\/span>, que explica la hist\u00f2ria d\u2019en Nori, un infermer iraqui\u00e0. \u201cLes dues hist\u00f2ries, la seva i la meva, tenen molt en com\u00fa\u201d, explica en Mohammed. Torna a riure quan s\u2019excusa per no \u201cpoder posar paraules per a explicar l\u2019experi\u00e8ncia com a infermer a Alep\u201d, per\u00f2 despr\u00e9s d\u2019un breu silenci sentencia que \u201cveure els hospitals del documental \u00e9s com veure els d\u2019Alep. Al terra d\u2019on jo treballava sempre hi havia sang. Sempre\u201d. <\/span><\/p>\n

Un infermer sota les bombes<\/span><\/h3>\n

\u201cA l\u2019hospital sempre est\u00e0vem amena\u00e7ats per les bombes. El lloc on exercia ja estava destrossat i aix\u00f2 complicava molt\u00edssim les condicions per a treballar. Per\u00f2 m\u00e9s dur era si pensava que si necessitava res no podia anar a cap centre m\u00e8dic perqu\u00e8 tots els de la ciutat havien estat arrasats\u201d, recorda en Mohammed. Quan va comen\u00e7ar la guerra, els hospitals van ser dels primers edificis en rebre els impactes dels bombarders.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, la situaci\u00f3 es tradu\u00efa en foscor: sense electricitat ni llum. Ni medecines. \u201cNo pod\u00edem atendre a la gent que ens arribava. Per\u00f2 ho f\u00e8iem\u201d. En Mohammed recorda treure recursos d\u2019on podien, per\u00f2 si la situaci\u00f3 de la persona a la que intentaven salvar la vida era molt cr\u00edtica, \u201cl\u2019envi\u00e0vem a Turquia, que no \u00e9s lluny d\u2019Alep\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Mohamad AbdulMajid durant l’entrevista \/ \u00a9SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

La imatge de duresa i dificultat de la frontera entre S\u00edria i Turquia baixa la intensitat quan \u201cs\u2019intenta creuar en ambul\u00e0ncia. Als malalts ens deixaven passar-los a l\u2019altra banda. Per\u00f2 per la resta, la frontera est\u00e0 tancada\u201d, recorda en Mohammed, qui tamb\u00e9 va passar per l\u2019experi\u00e8ncia de creuar la frontera. Per\u00f2 ell no com a ferit, sin\u00f3 com a refugiat. <\/span><\/p>\n

\u201cLes condicions a Alep eren insostenibles per mi. Ja no hi podia fer res m\u00e9s\u201d. Ni com a civil ni com a infermer: \u201ctampoc no hi havia metges. Cada dia eren menys. Els que no havien mort, fugien. Queden molt pocs doctors als hospitals de S\u00edria\u201d, exposa en Mohammed, que de seguida afegeix que ell \u201cno volia marxar. Ho vaig evitar de totes les maneres possibles. Per\u00f2 van ser cinc anys de guerra\u201d. <\/span><\/p>\n

La fam\u00edlia d\u2019aquest jove \u201cimplorava per a que deix\u00e9s el pa\u00eds\u201d, per\u00f2 en Mohammed es resistia. \u201cIncl\u00fas suportant tota la pressi\u00f3 que em queia sobre a l\u2019hospital, l\u2019\u00fanica cosa en la que podia pensar era en que si marxava, trobaria molt a faltar a la meva fam\u00edlia. I \u00e9s el que m\u2019est\u00e0 passant\u201d, reconeix. Per\u00f2 un dia, tornant a casa despr\u00e9s d\u2019haver estat treballant a l\u2019hospital, va saber que quatre persones de la seva fam\u00edlia havien mort en un bombardeig. Va ser aquest el moment en que va decidir marxar? \u201cPot ser…\u201d.<\/span><\/p>\n

D\u2019un hospital siri\u00e0 a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/span><\/h3>\n

Porta poc m\u00e9s de dos mesos a Barcelona, on estudia castell\u00e0 a la UAB. Ja s\u2019ha tret el primer dels sis certificats, fita que li d\u00f3na la confian\u00e7a suficient com per atrevir-se amb algunes frases per\u00f2 que encara el fa entrebancar-se amb algunes paraules. Despr\u00e9s d\u2019alguns malentesos i pronunciacions estranyes acaba escrivint el nom del barri de Sarri\u00e0 a una llibreta, per a explicar que \u00e9s on t\u00e9 el pis d\u2019acollida per a refugiats on actualment viu ell i 20 persones m\u00e9s. <\/span><\/p>\n

Aquest pis \u00e9s (de moment) l\u2019\u00faltim pas d\u2019una travessa que va comen\u00e7ar amb un viatge de dos dies a peu des d\u2019Alep fins a Istanbul. \u201cViatjava tot sol i vaig acabar treballant a un restaurant turc. Primer rentava els plats, per\u00f2 despr\u00e9s vaig acabar de xef\u201d, explica l\u2019infermer. \u201cSaps que diuen que Turquia no \u00e9s un bon pa\u00eds per a refugiats? Ho corroboro\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Mohamad AbdulMajid durant l’entrevista \/ \u00a9SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Aix\u00ed que, despr\u00e9s de sis mesos va deixar el pa\u00eds que ara acull al seu germ\u00e0, qui va fugir de S\u00edria despr\u00e9s que en Mohammed, amb la seva dona i fills. \u201cPer\u00f2 a ells els va millor\u201d, confessa. La seg\u00fcent parada va ser Tessal\u00f2nica. All\u00e0 va passar per dos camps de refugiats diferents durant una estan\u00e7a que es va allargar un any i set mesos. <\/span><\/p>\n

Al camp de refugiats no exercia d\u2019infermer, per\u00f2 s\u00ed que \u201cajudava a la gent. Era voluntari, ensenyant \u00e0rab i altres coses a grups de nens\u201d, recorda. Ara, per\u00f2, torna a estar preparat per a treballar en un hospital, \u201cl\u2019\u00fanic impediment s\u00f3n els permisos, per aix\u00f2 estudio castell\u00e0\u201d, explica. <\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, preguntat sobre com se sent aqu\u00ed, a Barcelona, torna el riure sonor. \u201cNo ho s\u00e9. Ara mateix, a mi no m\u2019agrada res. Jo s\u00e9 que Barcelona \u00e9s la millor ciutat d\u2019Europa i tot est\u00e0 b\u00e9 aqu\u00ed, per\u00f2 ho sento, a mi ja no m\u2019agrada res. No s\u00f3c feli\u00e7\u201d. Per\u00f2 no deixa de somriure. <\/span><\/p>\n

<\/a>Diu que est\u00e0 demanant l\u2019asil a Barcelona perqu\u00e8 \u201cd\u2019una altra manera no podria fer pas res\u201d, per\u00f2 assegura que quan Baixar al-Assad marxi de S\u00edria \u201cjo hi tornar\u00e9 de seguida. Passi el que passi i sigui com sigui la meva vida fora de S\u00edria, jo hi tornar\u00e9\u201d, reitera. I \u00e9s que, com diuen els seus versos, que parlen per ell: \u201cVam n\u00e9ixer per ser fills de la vida. Jo no ploro. Nom\u00e9s \u00e9s la nost\u00e0lgia que humiteja els meus ulls\u201d. <\/span><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cVinc d\u2019un pa\u00eds on la meitat som refugiats, l\u2019altra meitat s\u00f3n m\u00e0rtirs i la resta nom\u00e9s espera. Cansat de l\u2019obscur silenci de les paraules \u2018gana\u2019, \u2018fred\u2019 i \u2018p\u00e8rdua\u2019, quan l\u2019eco de les bales, les veus i les explosions es tornen normals. Quan la mort es torna normal. Quan els amics cada cop s\u00f3n menys\u201d. Aix\u00ed […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":15282,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[869,103,1682,55,84,1683,1684,1685],"class_list":["post-15288","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-asil","tag-barcelona","tag-guerra","tag-infermeria","tag-medicina","tag-mostra-de-cinema","tag-salut-drets-accio","tag-siria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15288","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15288"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15288\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15288"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15288"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15288"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}